[AIXÍ COM S'ESCAPA LA LLENGUA...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Així com s’escapa la llengua

com la sorra sota l’onada

que no recula no s’escapa

així com s’escampa la parla

com la llum de la matinada

que no diu ni tampoc parla

ni sap la llengua dels humans

així també un seu dolor

a casa a la cabana i al repòs

es van perdre sota l a boira

la casa la cabana i el repòs

endins del bosc sota la boira

hi ha alguna cosa que no va

alguna cosa torta que se’n va

així que intenta fer-se’n càrrec

alguna cosa que és en va si hi va

i prova de copsar-la

així com totes les arrels

que s’allunyen un tros i més

sempre una mica per dins més

així tot el que diu es torna vague

se’n va li fuig i és fum

s’amaga de la flama

i diu se’n va i ve com fum

com ve la pluja i se’n va

de les muntanyes a les valls

la pluja destralera

i va fent i traient tot l’aire

dels nabius i l es vespes

dels fongs i de les nespres

la pluja consentida

de trons llampants

quan diu tot el que diu

que no pot ser res més que baf

per què és per dins una fugida

que no recula

calla.

 

Albert Balasch

Això, la pedra. Últim  quadern del frau

Edicions 62, 2026

Més sobre l’autor, ací

[AL RAS, EN LA PLUJOSA MATINADA...]

 

(L'expulsió d'Adam i Eva del paradís- Benjamin West)

Al ras, en la plujosa matinada

després de l’expulsió, resava Adam:

«Déu meu, Déu meu, que no existeixi el món

d’haver-se’l de guanyar». Però ja era

la vida haver d’aprendre a ser el que ens falta.

I aprengué Adam del món, vessat al cor

de la història sumària de cada home,

a ser el cuc de la poma que no es cull.

I a veure Déu que brilla per absència,

Déu que s’aparta per a fer-nos lloc.

I veure el cel com cau fet pluja fina

i es planta en el mirall del fang de viure.

 

Ramon Boixeda

Pols

Edicions 62, 2025

Més sobre l’autor, ací i ací

[DESITJO LES COSES...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Desitjo les coses
que em faran mal:
omplir el càntir,
escopir damunt la ferida,
obrir els punys i
                                           apamar-te
mentre em mires igual que ho faries
si fos una vella amant
que només recordes de matinada.

 

Raquel Casas

El foc del heretges

Adia Edicions, 2025

Més sobre l’autora, ací i ací

AQUEST CARRER

 (Imatge pròpia)

O cosa de creure impossible!

Joan Roís de Corella

 

Aquell carrer, aquell molt dolgut carrer

que retinc a la memòria amb un agut espant,

amb un espant de papers, de robes, de quefer diari.

Inútilment recórrec cers indrets abans amables,

entre el vent d’una pluja o d’una negror sobtada.

Una flaire d’oms i automòbils, alguna botiga,

s’enlaira encara amb el nom delerós;

delerós potser d’oblit o potser també

de les llargues setmanes, mesos, anys i tot,

quan aquell nom encenia alegre un món

feliçment elemental, d’obertes finestres,

una llum dins de l’aspra matinada, un nom de cotó.

Alexandre Navarro

Desgracià la pluja les banderes

Editorial Germania, 1995

Més sobre l'autor, ací i ací

ALBADA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ALBADA

La matinada desgrana la rosada
damunt l’herba.
Al matí tot s’haurà fet vell
i el sol serà el record
d’una cosa que no sabem.
Sobreviure és el deure més important,
sense esperança.

 

Antoni Ribas Tur

Les despulles d'un somni

Edicions Saldonar, 2019

Més sobre l'autor, ací 

 

MATINADA DE FEBRER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

MATINADA DE FEBRER

I

Quan els estels es desvetllen

entre els dominis de la nit,

ell torna al seu univers particular

de creences i veritats,

de reptes i conformitat

d’errors i desitjos.

Torna a una realitat

d’irrefutable validesa.

II

I ella resta immòbil

en aquella habitació plena de gent.

Entre rostres que segueixen el patró

que se’ls ha assignat.

Envoltada de fums

que fan translúcids els llums de les llànties.

Vestida d’atzabeja,

evidenciant esveltesa,

argollant pena.

Subjugada al dol d’uns ulls

que observen la inèrcia d’un món

que ja no és el propi

sinó un compartit

perquè les certeses absolutes,

com el seguir endavant,

s’amorteixen

perquè les relatives

barren els passos

que havies decidit emprendre.

I mentrestant,

els estel s’adormen.

Laia Fontana i Bria

Camins recorreguts

Ed. Germania, 2014

Més sobre l'autora, ací