Si els almiralls del vent tinguessin esma
de cantar sempre el teu nom,
s'obririen finestres,
s'alçarien persianes
i plourien esperances al dol.
Del teu nom banderes foren
excuses d'estimar,
i ni ordres caldrien
i badarien himnes absorts
de la sort dels teus vespres.
A la barana dels teus
dits
Aeditors, 2009
Més sobre l’autor, ací
Vam néixer a un barri on els carrers
eren el nostre tercer cognom.
Seguíem la llei mascle, marcials, misògins,
lleials a qualsevol injustícia que de grans,
muts, penedits del tort sense epopeia,
ens va fer imprevisibles,
com la desolació d’aquest lloc que va unir-nos,
com aquesta ciutat plena de cors
amb un lleu mecanisme de coratge.
Al final, quan ja no sabrem què fer a casa
ni ens pesi no haver atès els nostres vius i els nostres morts
com hagués calgut,
quan haguem purgat trenta anys i un dia tanta vergonya,
potser ens salvarà
la breu recompensa de l'engany
i la sort que ens ha lliurat de ser perfectes.
A favor de l'enemic
Viena edicions, 2021
Més sobre l'autor, ací
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
