[A L'ESPIGÓ...]

(Imatge pròpìa)

A l’espigó roques que parlen amb

els pescadors, estàtues de la calma.

Davant, la mar. El moviment etern.

amunt, avall, torturant l’espigó.

 

Els pescadors llencen l’ham, mentre llig.

Molt sovint nens, els fills amunt, avall

entre el rocam. Amb calcer, por dels vidres.

Amb la remor, bellesa imaginaria.

 

No pesquen mai, només vénen i miren,

tanquen els ulls, passen calms els diumenges

Planyen la mar. Jo també cloc els ulls.

 

Aquesta mar només té la remor

i l’horitzó. Cloc els ulls, mire enllà.

Amb la remor imagine bellesa.

 

Pau Sif

Tríptic d'un carrer

Eliseu Climent Editor, 2005  

Més sobre l'autor, ací i ací.