EMPREMTES

El poema és una veu calenta que degoteja i crema. AMPARO CORTELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Amor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Amor. Mostrar tots els missatges

diumenge, 20 de setembre del 2026

LES OBLIGATIONS DE BAI SHU / LES OBLIGACIONS DE BAI SHU

 


La revista francesa OUPOLI (OUvroir de POésie LIbre) ha publicat una magnífica i bella traducció d’un poema del meu llibre “El bosc de bambú”, 19é Premi Literari Betúlia de poesia Memorial Carme Guasch de Badalona (Viena Edicions, 2019). L’autora és Beatriz Marrodán Verdaguer a qui li ho he d’agrair.


https://oupoli.fr/2026/09/traductions-valencia-francais-jesus-giron-araque/


Comment mon amoureux ne m’adorerait-il pas, puisque je suis si belle et élancée !

QU YUAN


白術的義務

LES OBLIGATIONS DE BAI SHU

 

Mon devoir est, Li Xue, de renforcer les branches du cerisier
pour qu’elles portent les fruits que tu cueilleras au printemps ;
de tendre les cordes du yang-chin afin que tu y joues ta musique ;
de ranger dans des coffrets de jade les étoiles que tu recueilles au fil des nuits
et de les classer selon tes émotions.

Ma tâche est de convaincre les oiseaux migrateurs
de survoler ton palais pour que tu puisses les contempler ;
de demander aux vagues de la mer d’apaiser leur murmure
afin que tu dormes en paix et ainsi rêver de la mer .

Mon occupation est de persuader le vent de détourner sa course
pour qu’il ne décoiffe tes cheveux
ni ne courbe les plantes de ton jardin ;
de courir après l’hiver qui s’enfuit et emporte les fleurs
et de les récupérer pour t’en faire un collier de parfums.

Ma fonction est de restaurer les miroirs du temps
afin que tu puisses y contempler tes joues rosées ;
de guider les eaux des orages d’été
pour qu’elles viennent rafraîchir le salon de ta maison.

Mon devoir c’est qu’à la fin du jour
les montagnes gardent leur vert éclatant,
que les rivières gardent leurs eaux limpides,
que tes poissons ne se dispersent pas,
que tes mains se confondent avec les hirondelles
et que tu me dises oui. 

Com no em va a adorar el meu xicot, si soc tan guapa i esvelta!
QU YUAN 

白術的義務
LES OBLIGACIONS DE BAI SHU

La meua obligació és, Li Xue, afermar les branques del cirerer 
perquè donen els fruits que recolliràs en primavera;
tensar les cordes del yang-chin perquè interpretes la teua música;
ordenar en capses de jade les estreles que reculles a les nits
i catalogar-les d’acord a les teues emocions.

La meua tasca és convéncer les aus migratòries 
perquè sobrevolen el teu palau i pugues admirar-les;
demanar a les ones del mar que apaivaguen la seua remor
perquè pugues dormir tranquil·la i així somiar amb la mar.

La meua ocupació és persuadir el vent que canvie el rumb
perquè no despentine els teus cabells
ni doblegue les plantes del teu jardí;
córrer rere l’hivern en fuga que s’enduu les flors
i recuperar-les per a fer-te un collar d’aromes.

La meua funció és reconstruir els espills del temps 
perquè pugues admirar les teues galtes rosades;
orientar les aigües de les tempestes d’estiu 
perquè refresquen el saló de ta casa.

La meua obligació és que al final de la jornada
les muntanyes conserven la verdor, 
els rius mantinguen les aigües clares,
els teus peixos no es dispersen, 
les teues mans es confonguen amb les orenetes
                         i que em digues sí.


Jesús Giron Araque

EL bosc de Bambú

Viena Edicions, 2019

Més sobre l'autor, ací i ací


[Traducció al francés de Beatriz Marrodán Verdaguer]

divendres, 21 d’agost del 2026

[PLAU-ME SEGUIR ELS CAMINS...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Plau-me seguir els camins que els camps parteixen,

ignorant cap a on van,

amarats d'un perfum de terra molla

i d'un errívol cant.

I prenen uns colors de coure càlid

d'un bes del sol ponent,

i celen amb amor, sota les branques,

el festeig de la gent.

Plau-me seguir els camins que per la vinya

s'enfilen costa amunt,

i tenen per la set i la mirada

un bell gotim a punt.

Plau-me seguir els camins entre pollancres

vetllant un rierol,

i coneixen el vol de les becades,

el joc de pluja i sol...

Amo tots els camins, fins els més aspres,

mentre siguin oberts

i posin tremolor de fruita nova

als meus sentits desperts.

 


Rosa Leveroni

Poesia, 1981

Edicions 62, 1981

Més sobre l’autora, ací i ací

diumenge, 2 d’agost del 2026

AMOR CORTÈS

 



(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Amor cortès


Hom que no saps i desitges

só jo, que, en alba enutjosa

fugí prest, ombra confosa,

deixant-te l’amor a mitges.


No despotriquis de mi

entre els braços del gelós,

que tornaré, sigilós,

i et tornaré a seduir.


Mes no em preguis nom, Midons,

que l’orella sempre hi és

dels molestos lausengiers.

Ama’m sense condicions!

 


Josep Pedrals

El furgatori

LaBreu Edicions, 2019

Més sobre l’autor, ací

dilluns, 22 de juny del 2026

NEGUIT

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

NEGUIT



Avui, quan la nuvolada negreja,

sóc un Narcís desficiós, que enyora

l'estany del cel; però les ombres m'amenacen

amb l'estilet d'una por vella. Els altres giravolten,

en un remolí de desigs, al caire de la mort,

i ignoro si la solitud ve de fora

o si és el mirall del nostre ésser suficient;

tenim, a les mans, la joguina de la raó,

i aviat la fem bocins. Com xiquets nus plorem,

i demanem l'engruna d'un amor

que ens salvi. En la contradicció vivim, i en la penombra

d'un atzucac -al peu dels murs on retopa el silenci.



Jordi Pàmias

De Narcís i l’altre

Edicions 62, 2001

Més sobre l’autor, ací

diumenge, 15 de març del 2026

[SOJORN DEL CEC,...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Sojorn del cec,

la meua lluna

és el teu ventre.

 

---

 

Cérvola meua

ja vinc cap a l’afrau!

tu vens pel rastre?


---


Pas sense pes

la petja del teu cos

o pes que eleva.


Carles Mulet

Tabernacle. Tríptic eròtico-amorós

Lletra Impresa, 2025

Més sobre l’autor, ací i ací

dilluns, 9 de febrer del 2026

AFRODITA

 


(El nacimiento de Venus. Sandro Botticelli, detall)

Afrodita

 

Gotes de sang fecundaren les ones

per salvar l'amor pur i el matrimoni.

Es casà amb Hefest, lleig com un dimoni

s'enamorà d'un entre les persones.


La més bella d'encant irresistible

de Paris va rebre la poma d'or

a canvi d'Helena com a tresor

i provocà la lluita irredimible.


L'escuma se n'engolí la infantesa,

tanmateix la mar fa forat i tapa,

seguirà sent la Venus més pretesa.


Entre cignes, dofins i perles, ella

fa preguntar, i amb delit, atrapa:

benvolgut mirall, qui és la més bella?

 

M. Magdalena Gelabert

Dona sàpiens. Quadern de sonets

Lleonard Muntaner, 2012

Més sobre l’autora, ací

dissabte, 17 de gener del 2026

SONGS IV / CANÇONS IV

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SONGS IV

 

Thy fingers make early flowers of all things.

thy hair mostly the hours love:

a smoothness which

sings,saying

(though love be a day)

do not fear,we will go amaying.

 

thy whitest feet crisply are straying.

Always

thy moist eyes are at kisses playing,

whose strangeness much

says;singing

(though love be a day)

for which girl art thou flowers

bringing?

 

To be thy lips is a sweet thing

and small.

Death, Thee i call rich beyond wishing

if this thou catch,

else missing.

(though love be a day

and life be nothing,it shall not stop

kissing).

 

---

 

CANÇONS IV

 

Els teus dits fan flors primerenques de tot.

els teus cabells els estimen més les hores:

una placidesa que

canta, tot dient

(encara que l’amor no dura sinó un dia)

no temis, anirem a festejar el maig.

 

vaguen els teus llarguíssims peus fràgils.

Sempre els teus ulls humits juguen a besar,

la seva estranyesa diu

molt; cantant

(encara que l’amor no dura sinó un dia)

a quina noia portes flors?

 

És una cosa dolça i petita que els teus

llavis

siguin.

Mort, a Tu et dic rica més enllà del desig

si t’apoderes d’això

i perds la resta.

(encara que l’amor no dura sinó un dia

i la vida és no res, no s’acabaran els

besos).

 

e. e. Cummings

(a) poemes

El Gall Editors, 2007

Més sobre l’autor, ací


[Traducció d'Alfred Sargatal]

dijous, 4 de desembre del 2025

ASFÍXIA

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Asfíxia

 

Una vegada vaig ser bella. Ara soc jo mateixa.

 Anne Sexton

 

M’ofegaré amb el cor bategant com una manxa,

amb els pulmons inflats d’hidrogen.

M’escanyaré en menjar-me la poma

on habita el cuc dorment,

el dubte malaltís que m’infecta.

 

Tancaré la porta de la infantesa,

de la mare que em renya amb enveja rèptil

i al pare que mai no em mira;

soc la part rebutjada de l’escenari

d’un amor postís, donat a fer a altres.

 

Lliure, oblidaré els enfrontaments amargs,

el deure de ser bona noia

i el convenciment íntim de no poder ser-ho,

l’ofec ressentit de saber-me no estimada.

 

Escriuré i seré bella

                                   o jo mateixa.

 


Mercadal Victory, Carles / Palliser Santana, Llucia

L’infinit que no podem dir

Pagès editor, 2025

Més sobre els autors, ací / ací

dissabte, 1 de novembre del 2025

[LA PINYA COLADA...]

 


(Imatge pròpia)

La pinya colada va ser el túixec

que de rebot trencà l’amor

endormiscat al meu pit

farcit de dolça verema.

Les margarides embolicades

amb gases de tul

van morir al jardí clos.

 

Des del llindar del record

espere el seu retorn, però

la lluna, cresol de la nit,

silencia les paraules

amb un grapat de draps

plens de most.

 

Roser Furió

Ulls de nit

Editorial Nopàtria, 2016

Més sobre l’autora, ací i ací

dimecres, 8 d’octubre del 2025

[PER UN BLEIR DEL COR...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

Per un bleir del cor a l’alta nit,

enduta per un vent de trobar clus,

he convocat els brucs de l’esperit

i el salm arbrat que m’obre el mot reclús.

 

Un corriol d’argent encès em cus

al pit un foc de blats que abranda el crit

d’un temps en què l’amor no ens era intrús

i alçava l’alegratge més petit.

 

Quin mormoleig del cel porta el neguit

que aviva el bosc arcà del capfinit?

Cerco el tresor perdut entre el fullatge.

 

I alzino a flor de terra el meu celatge.

L’or del matí caplleva a la cinglera:

pel cant del Déu ignot veig la drecera.

  

Laia Llobera

Saur

Edicions 62, 2025

Més sobre l’autora, ací i ací

dijous, 31 de juliol del 2025

[ARRIBÀREM A L'ESTACIÓ...]

 


(Imatge pròpia)

Arribàrem a l'estació a les 4.15.
Fora, déu estava tristíssim
perquè a les esglésies es feien sermons d'amor
i, després, molta gent els escoltava
tenia por de vendre a preus massa baixos
allò que tots necessitàvem per viure.
I amb aquesta por
esdevenien rics. Eren els nous rics
que exhibien llurs automòbils
i llurs prostitutes
enfront dels altres homes
que cada dia morien una mica més
sota el treball servil mecànic,
Un sac buit.

 

Guillem Viladot
Urim tummim 
dins “Obra poètica II” 

Edicions del Mall, 1986.

Més sobre l’autor, ací i ací

dimecres, 23 de juliol del 2025

VOLUPTAT DE L'ENYOR

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

VOLUPTAT DE L'ENYOR

Tenacíssima, càndida enyorança,
fillola del desig i la recança,
trista amorosa de l'amor que es frisa,
crida els estels, besa la brisa!

Puresa del record extenuant-se
en el miratge d'una pàtria grisa,
feta del somni que matisa
el roig, el blau i el blanc de França.

L'àngel t'inspira i et manté el diable,
oh febre miserable
d'un dolorós i delitós amor,

tan prenedor, que un dia, per ventura
honor refet i llar segura,
enyoraré l'enyor.


Pere Quart (Joan Oliver)

Saló de tardor

Edicions Proa, 1975

Més sobre l'autor, ací

dilluns, 14 de juliol del 2025

[ADELERADES DE DESIG,...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Adelerades de desig,
juntes, inventem noves cal·ligrafies
que esgrafiem amb mots i brases a la pell,
illa de flames,
festí de boires enceses.
Sobre les teulades ixen síl·labes d'aigua i foc
i fumegen frases de dolços fonemes
que els núvols lletregen.
El vent passeja onejant
per ciutats i camps la banderola,
diccionaris ignots,
mots rebels, mots afins, mots memòria.
I és així com, per fi, esdevenim visibles al món:

Per l'alfabet de l'amor.

 

Nora Albert

Mots i brases

Ed. Brosquil, 2004

Més sobre l’autora, ací i ací

divendres, 6 de juny del 2025

L’ABRAÇADA HERMAFRODITA DELS CARAGOLS


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

L’ABRAÇADA HERMAFRODITA DELS CARAGOLS

 

I aquesta és l’ofrena d’amor

    sense límits dels caragols

 

    ésser tot u

fecundar i ser fecundats

    aventurats a tot allò que els circumda

 

fertilitzar i ser fertilitzats

 

    tot i alhora

 

Bartomeu Bagur Froilan

L’abraçada hermafrodita dels caragols

Viena Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací

dimarts, 3 de juny del 2025

[DIA RADIANT CLOÏSA DE LA VEU...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Dia radiant cloïssa de la veu que m’has creat
tot nu per caminar els meus diumenges de cada dia,
entre les benvingudes de les platges
fes bufar el vent fins ara inconegut,
estén un jardí d’estimació
perquè el sol hi rebolqui el cap
i encengui amb els llavis les roselles.
Les roselles que segarà la gent orgullosa
perquè no hi hagi altre senyal al seu pit nu
que la sang de la despreocupació que ha esborrat la tristesa
i ha arribat fins a la memòria de la llibertat.
He dit l’amor, la salut de la rosa, el raig de sol,
que és l’únic que de dret encerta el cor.
He dit Grècia que petja amb fermesa la mar.
Grècia que sempre em fa viatjar
a muntanyes nues glorioses de neu.
Dono la mà a la justícia,
font clara, brollador suprem.
El meu cel és pregon i immutable.
Allò que estimo neix sense parar.
Allò que estimo, sempre, tot just comença.


Odisseas Elitis

Sol primer

Godall Edicions, 2025

Més sobre l'autor, ací


[Traducció de Pau Sabaté]