ÉS TERRIBLE RECONÈIXER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ÉS TERRIBLE RECONÈIXER

És terrible reconèixer morts

després d’una allau o d’un combat.

Però encara és més terrible reconèixer-los

quan són vius i caminen

o a les set del vespre van carrer amunt.

Quan l’oblit deixa de ser

i el record no ve a substituir-lo.

Perquè l’eternitat s’engalana només d’eternitat,

aigua morta dins de l’aigua

i s’alça també des de l’aigua,

els núvols només van entre núvols.

No pas així els homes:

es veuen obligats a anar entre ferro

i entre pedra

i entre allò que no els estima.

Jo tenia un oncle amb ferro

de la primera guerra mundial

per tot el cos, i el va dur

fins després de la segona.

I en morir van tornar a separar-se:

del ferro van fer-ne noves bombes

i del meu oncle oncles nous,

un nou oblit.

Iehuda Amikhai

Poemes de cos i d'ànima

Adesiara Editorial, 2018

Més sobre l'autor, ací

[Traducció de Manuel Forcano]