EL MÓN ÉS AQUÍ

 (Ermita del Vinyet,  Sitges. Imatge no identificada presa de la xarxa)

EL MÓN ÉS AQUÍ

[fragment]

 

El món és aquí,

i fora d’aquí, i dintre de mi

sento unes hèlixs de magma i pregària que mouen la Terra.

Endavant el món,

endavant el món, endavant els continents a la deriva,

aixecant Alps, Pirineus, Andes, Himalaies,

com aixeca aquest foc de tendresa i de música

els estrats més profunds i secrets de les ànimes!

 

Aquí, prop de petxines gegants

amb un fons evaporat d’aigua beneïda

on ja no es banya gairebé cap dit,

aquí, xop de record i de cançó:

tanta espera d’Advent i Nadal ja ha passat

i quin terratrèmol has sentit,

sinó una esgarrifança de tendresa?

David Jou

Celebració del Vinyet

Viena Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací

INFINIT

(Fotografia de Sor Isaura)

INFINIT

 

Em negaves, infinit,

m’aclaparaves amb llum indiferent i buits vertiginosos,

m’esglaiaves amb silencis d’astres morts,

creixies sense fi en tots els telescopis,

i sabíem que seguies més enllà de tota mirada,

de tota fantasia del desig i tota gosadia de la ment.

 

Però ara sentim una altra música:

si no fossis tan gran no podríem ser,

el foc de les estrelles no ens hauria sabut coure.

El nostre preu és l’infinit,

maternal, paternal, fredament condescendent,

clavat a l’ànima en forma de nostàlgia,

un pes massa gran per resistir-lo,

però no de buidor

sinó de no saber com dir una carn tan fosca

amb claror que estigui a l’altura de tants astres.

 

Germans de l’infinit però clavats a la mort,

sense saber com acceptar la finitud del temps

ni com omplir d’infinitud la vida,

sota túmuls de llum indiferent,

sota vertígens de buit i silencis d’astres morts,

però sabent que són un preu que no sabem com valdre.

David Jou i Sor Isaura

En la teva llum / En tu luz

Viena edicions, 2022

Més sobre els autors, ací

PALERM

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PALERM

M’agrada que no es vulgui resignar

a ser runa d’esglésies i palaus,

a sucumbir sota un crosta degradada de brutícia,

que vulgui ser com és la seva vida:

un cabal turbulent entre baladres florits i mercats lluminosos,

un diàleg amb el mar i l’alta sequedat de les muntanyes,

una voluntat renovada de viure la intensitat del present.

David Jou

Poemes de Sicília i Venècia

Viena Edicions, 2021

Més sobre l'autor, ací

MATÈRIA FOSCA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

MATÈRIA FOSCA

Semblava que fos a l’abast, la matèria,

que protons, neutrons i electrons tanquessin el món,

sòlidament, definitivament,

immersos en un bany de fotons i de neutrins.

Però vam anar sabent com giren les galàxies:

tan ràpidament que haurien d’esqueixar-se,

de trencar-se a bocins i dispersar-se en la fosca,

en lloc de seguir la seva dansa amb harmonia.

Què les reté? Què fa que no s’esberlin?

[Fragment]

David Jou

Les escriptures de l'univers

Viena Edicions, 2019

Més sobre l'autor, ací

[CADA PEDRA ESDEVÉ UN SIGNE,...]

(Imatge pròpia)

Cada pedra esdevé un signe,      
mentre cau: de primer, besllum 
incerta contra el costum 
que la ignora i creu indigna 

d'interès. Més fidedigna 
cada cop, es van fent llum 
fins que esclata en el volum 
grandiós d'un ordre insigne. 

Costa obrir del tot els ulls, 
sortejar tots els esculls 
que entrebanquen la mirada! 

Però pot fer caure regles, 
lleis, cultures, mons i segles 
i fer néixer una altra albada.

David Jou

Teoria, 1987

Més sobre l'autor, ací