FIGURA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Figura

El meu cor pertany
a la grapa d'un ogre.
Anna Dodas

 

Al llit, ets un martell. I el martell una tarda de calor desgranant mol·lècules de fusta. Les pellofes que en sobren són la densistat que ara sento a les orelles. He d'impedir que esclati la cova. Et veig la cara vermella i els ulls brillants dels cops, et veig trencant alguna cosa que ja hi era, les teranyines que connecten els troncs vells, un món antic, i el ploure que els palpa i que hi és, com tu, a una distància de tres capes de pell. Quasi tot orifici supurant, a cor obert, amb residus de conversa entre les dents, i les dents punxants, advertint ser el blanc ple de bombolles fent-te els altiplans de l'os endins. I és tot vermella la piscina enterbolida per l'escuma, vermell d'un os que es desintegra havent deixat per sempre la geniva. Et palpo els llavis, fent-te el so de les dents, el so d'aquest migdia amb la nit dintre, el so i el xoc de tantes dents, de ser dins teu, de ser una forma cridada a enganxar-se a un sòl de fusta, de ser brillants i amb tan poc rostre a la nit porpra de calor que és un martell que és un oblit com els ulls obstinats en encastar-se a una fondària que he perdut, que se m'enfonsa. 

 

Maria Isern i Ordeig

Rusc

LaBreu Edicions, 2023

Més sobre l’autora, ací

CASA DESPENTINADA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Casa despentinada

 

El sol que entre esglai

i esglai entra

fereix la nostra intimitat

preservada no sé per què.

 

Despertar-me i passejar

pel teu cos; res més.

 

Que les meves hores

sempre s’esllavissin per cossos estimats.

 

Que els meus poemes

—escrits mentre descanso—

tinguin la llum i l’aire tebi d’una cambra

havent dinat, quan el sol de biaix l’enfoca

i el llit és desplegat.

Àlex Susanna

Dits tancats. Antologia 1978-2018

Pagès Editors, 2019

Més sobre l'autor, ací 

HOTEL PARÍS V

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Mire el llit, el meu llit, metàl·lic a l'hotel.

Té, Françoise, l'estatura exacta del pecat.

Considere els llençols i el cobertor, vermell,

i les parets verdoses i l'espill i el bidet,

i lleve el cobertor amb certa lentitud;

toque els llençols, humits, i blancs, i suavíssims.

Pense unes cuixes tendres, Françoise, pense un cos d'aigua.
Pense el pes del ruixim, Françoise, i pense l'ègloga.

Vicent Andrés Estellés

L'Hotel París

Edicions 62, 1973

Més sobre l'autor, ací