![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1QvJMpST7Kx4Duo5WtFAJT7CVVLmSWlf4JYVCk2whoEtrWvRWGhY2KBkIHB0uI9WhQZmVqq-oispvh8MgnxTTFi3vMafluv3sbi77S_dvPpUTHWOE4V0EPRWQX9pHzmOqv3Xk-b333iZv/s1600/IMG_2594.jpg) |
(Imatge pròpia) |
En l’ínterim
que som, el temps irreductible
Antoni Ferrer
Quan en arribar a l’estació de la penombra
revisem els camins i valorem la collita,
quan pensem que la costera s’ha acabat
i ens enlluerna el dring de la planura
i ens calma el sol indemne i acollidor
o quan sembla que hem bastit la glòria
sobre l’imperi llefardós de qualsevol cor desert,
és aleshores ―nafra i calma―
quan les nostres mans rompudes accepten
la derrota i la condemna dels déus implacables,
acusades de jugar i perdre sobre les caselles
diluïdes de les nits i dels dies
i culpades d’atacar el temps irreductible
d'aquesta escorça, aspra i abismal,
d’aquest nostre estèril paisatge.
Jesús Giron
Llibre de contemplació
Editorial Germania, 2013