EL DARRER GLOP

 

(Imatege no identificada presa de la xarxa)

El darrer glop

                                                      A A.M.F.

 

Avui que no som vells ni ho serem mai,

avui que no som joves com per creure

que un temps hem estat joves, avui veim

els dies consumits en un cendrer.

La pàgina marcida del quadern,

tot taques i cremades

ja no en vol ni una lletra de nosaltres

que fèiem comptes clars d’escriure-hi vida.

Les fletxes d’al·lotells, corquim d’albó

són osques al tasser d’un bar de poble

on hem libat l’edat de la innocència

al déu desconegut que era dels nostres.

Se’ns han tacat les pàgines cendroses

on hem admès que no hi sabrem escriure

els nostres noms de vell que s’ha mort jove.

Quan l’últim glop ens ha escampat la tinta

hem vist que claudicar de l’existència

tal volta és més honrós que ser-hi en blanc.

 

Miquel Àngel Adrover

Ara he vist passar una mèrlera

AdiA Edicions, 2019

Més sobre l'autor, ací

[NO CORRE PERILL...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

no corre perill la seua ànima

la nena flor que mira rere els vidres

la immensitat          no pot mai desfer-se

aquell baluard seu de cel massís

en les entranyes d’un clot la nena

que saltirona els tolls mig descalça

i creu en la por més ferotge

no corre perill aquell bes que imagina

no és esquer ni mos la innocència

que vola i té cor     la nena impedida

que aixeca els seus braços com ales

la seua ànima és cosa del temps

que no es veu     quan siga ja ahir

la nena que juga a ser mare de tot

dirà que la nit ja no és de rajoles

mig soltes ni farà cas dels udols

 

                                                           (por)

 

Francesc Pastor

Ànima

Pagès Editors, 2022

Més sobre l'autor, ací

[NO ÉS APATIA...]

(Nil. Imatge pròpia)

No és apatia el que sents, només et confons amb l’amor captiu de la silueta embromada de les palmeres. Et deixes entendre. Constates, refermes, confirmes els seus fruits, mentre disseques la culpa inútil que ni tan sols et correspon. Des del nucli del temps, cal que recordis que també tu ets filla de la blanca duna com mare ets de la més única i pura de les innocències.

Mireia Vidal-Conte

Margarides de fons

Cossetània Edicions, 2008

Més sobre l'autora, ací

[ETERN ESTUPOR,...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Etern estupor, tot ha d'ésser inexacte 
tot ho vull inexacte: l'arbitrari 
ordre del record, el demà imprevisible 
com el dibuix dels cossos als llençols 
després d'hores esbandides, quan l'amant 
sota l'amant, l'amant dins l'amant, 
exhaurits, es freguen i es xuclen 
amb xipolleig de sang: país de foc 
i d'innocència. 
Inexacte com el vol 
de la ploma o el cant de l'ocell, 
mudable com foren els déus d'un temps, 
o la mar o els rius proverbials; 
i tanmateix és vida, tot té efecte, 
com la gota de cascall als llavis de l'infant. 

Hilari de Cara

Quadern d'Es Llombards

"Sa Nostra," Caixa de Balears, 1992

Més sobre l'autor, ací i ací

UNA PÈRDUA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

UNA PÈRDUA

És perquè venia de la nit
que la tarda em captivà.

Jo tenia sis anys
i la paret s’incendiava
amb el sol de cap al tard,
i un so greu de campana va allargar-se.

La porta no ha trobat mai més
el galze, sovint la sento batre.

Lala Blay

Plec de claror

Edicions Proa, 2005

Més sobre l'autora, ací i ací

POEMA AMB DATA (LXXXV): 21 DE OUTUBRO

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

21 DE OUTUBRO

Há um pássaro,

aqui trancado,

perdido, por acaso,

na sala de embarque.

Entre o branco absoluto

e o reflexo frio

dos vultos cinzentos,

é o meu canto

o mais entalado. 

Há espera e desejo 

na morte das horas, 

e uma inocência 

que afaga 

as idas e vindas 

da memória.

---

21 OTTOBRE

C'è un passero,  

qui chiuso,  

perso, per caso,  

nella sala d'imbarco.

Tra il bianco assoluto  

e il riflesso freddo 

dei volti grigi, 

è il mio canto 

il più strozzato. 

C’è attesa e desiderio 

nella morte delle ore, 

un’innocenza

che accarezza

l’andata e il ritorno

della memoria.

Francesca Cricelli

Repátria

Selo Demônio Negro, São Paulo, 2015

Més sobre l'autora, ací i ací

[Poema facilitat per Joan Navarro]

UNA PRIMERA HORA

(Portada de l'autora)

No sé si hi va haver una primera hora de puresa.

Vam saber que naixíem en pecat,

despullats i en pecat, que ja és pobresa;

tendra imatge desvalguda,

¿qui ens l’havia  destinat?

Ara tornem aquí, després dels anys,

a porgar la impuresa del camí.

Tampoc sé si el camí ens embruta o ens treballa.

Entrem sense dubtar a l’aigua termal,

verd de maragda opaca,

hi juguem com quan érem infants

i en sortim nets.

Fa temps ja vam saber que ens enganyaven;

¿qui hi guanyava

volent privar un nadó de la innocència?

Olga Xirinacs

Balneari del nord

Ed. Òmicron, 2014

Més sobre l'autora, ací i ací.