CRUÏLLA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CRUÏLLA

En un costat, la porta de les hores;

en l’altre, un innavegable silenci.

Fora, la nit negra de les estr-

elles

o els sorolls on ningú no pregunta per tu,

el mur enderrocat

o l’arena grossa del fons.

Dins, la mirada quieta dels mussols,

un temple on els cofrares

mai no encenen les ninetes dels ulls.

Francesc Mompó

Llegint Celan

Perifèric Edicions, 2019

Més sobre l'autor, ací

UN XIC D’AIGUA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

UN XIC D’AIGUA

Has resseguit els angles

de la canal

has passat el tou

dels dits

per les humides parets

de l’aljub

has girat el folre

a l’alcavó

has apegat la galta

a la cal del mur

has baixat al fons

del pou

has alfarrassat el contingut

dels cànters

Tot i que havia plogut

durant molt de temps

en cap lloc del cos

has trobat un xic d’aigua

que calme la roentor

de les paraules
que s’amunteguen al cor.

Francesc Mompó

Versos oceànics

Ed. Bromera, 2020

Més sobre l'autor, ací

EL BLANC PRIMIGENI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EL BLANC PRIMIGENI

On s'enganxaria una fulla si
no tinguera un arbre de-
signat
des del mateix moment de nàixer?
El cec pren el manat de síl·labes
i les somet a l'alambí de l'arbre
per destil·lar-les adequadament
en el poema que els pertoca;
com cavalls que deformen amb els cascs
el blanc primigeni de l'escriptura.

Francesc Mompó

Llegint Celan

Perifèric edicions, 2019

Més sobre l'autor, ací

INSECTOSTOMIA

(Il·lustracions de Manola Roig)

INSECTOSTOMIA

III
Veig el rastre de la serp hivernal sobre la roca
de la mirada de la libèl·lula. Col·leccione roses negres.

VIII
Sagne l'antiga resina d'aquests ossos que em sostenen
amb la complicitat de les processionàries. Campanades de silenci.

XII
Creix una gramàtica d'abelles joguinaires
que zumzegen als mots de la mel. Vasos hexagonals.

XV
Ai, veia tantes vegades el borinot de les pupil·les de l'arbre
topetant amb el vent de la bellesa. M'he tret els ulls.

XXII
En la doma de les paraules la metamorfosi dels braços
feia que la cigala generara el blues. Lleuger d'equipatge.

XXXI
Descendint al dolç abisme he hagut d'apartar a manotades
la legió de mosques impertinents. No sóc l'altre.

XLIX
El dard ros es llança sobre la flor pol·linitzant-la masculinament
amb la llarga espiritrompa. Les flors vénen de París.

LVIII
Se'm desfà la memòria entre els dits dels heterònims que et naixen;
adonats o tallanassos volant entre roselles. Poderosos helicòpters.

LXXI
El pecat se t'esvara pel nom i cognom del caramel de les ales
quan retalles l'ombrívola fageda. Bes de la bruna boscana.

LXXXVI
Només la nit et fa abandonar les íntimes galeries de la carn
perquè trobes fi a oïda de dames. Cadell de la fosca.

Francesc Mompó

Insectostomia

El petit editor, 2016

Més sobre l'autor, ací

EL POETA ÉS UN ESQUELET SUSPÈS

( L'esquelet suïcida. Fons H. V. Tozer. MAE. Imatge presa d'ací)

Continuarà cercant els aliments per al minotaure de la perversió entre els esbarzers de les móres més agres. El grill s'esforça a fer que ploga l'estupefacció a les grans ciutats des del seu amagatall a les clavegueres del llenguatge. Ja no vol fer morir els homes en guerres civils, ha trobat un mètode més cruel: que muiren de quotidianitat. Botigues i mocs ompliran llurs ànsies i desmais. Mai no tindran record del dolor de l'absència de dolor. Només patiran infeccions higièniques com les amebes. L'home, que era un digne rival per a les malalties del nas, ha mort; mai més els déus habitaran al corral de les pupil·les. El poeta és un esquelet ressec suspès a la plaça de l'Òpera. Si queda algun incrèdul, pot alçar la vista i comprovar-ho.

Francesc Mompó

Atlàntic

Voliana Edicions, 2015

Més sobre l'autor, ací

HAIKU IMMORTAL

(Imatge no identificada presa de la xarxa retocada per mi)

Entre la pedra
i el ram de roses negres,
rivetet òrfic.

Francesc Mompó

Suc de magrana

Ed. Germania, 2014

Més sobre l'autor, ací

INNOCENTADA

Com bé ha assenyalat Francesc Mompó, la notícia del post anterior és una innocentada. Ha tingut molta habilitat en descobrir una de les pistes. També falla la mètrica en alguns versos (cosa que per altra banda  a Timoneda no el preocupava en excés).

El periòdic Levante no ha publicat tal notícia, és més crec que quasi no publica notícies culturals.

L'estudiós Joan Francesc Turiana no existeix (que jo sàpia). Turiana és el títol d'una de les obres de Joan Timoneda.

Sí que és veritat que es perderen alguns plecs enviats a Barcelona, a l'impressor Bornat, però no eren de la segona part de Flor d'enamorats. Difícilment podrien haver aparegut al monestir de Poblet.

La innocentada més grossa és intentar copiar l'estil de Timoneda.

En fi, un joc més fent servir la poesia.