Des Voeux Road West
Espines, tentacles, aletes, veixigues,
garotes, conquilles, nius d’ocell,
nacres ofegats en pots de vidre,
cors batents de peixos oberts en canal,
fongs miraculosos, serps agòniques,
pols de tigre i crustaci:
la natura morta d’una ciutat insaciable.
Hong Kong by night
Témenos Edicions, 2023
Més sobre l’autor, ací
Sents el teu propi nom com la reverberació
de la llum
del foc
sobre una multitud de nens
que vaguen
bojos
per la ciutat
desfeta El silenci et talla les cames
el vent
doblega
les ales dels ocells.
Antònia VicensAgafa la teva creu
LaBreu Edicions, 2025
BELLEVILLE
Vetlles pel que no succeirà mai
i esbrines debades de quins mecenes
has heretat el pes d’aquest desig.
Mires, tanmateix, la ciutat al lluny,
l’enorme núvol gris que la separa
del cel.
Distraure el pensament és bo
per reprendre’l, lleuger i sense rèmores.
Vindrà algú i des d’ací hi veurà,
com tu, la vida i el silenci de la mà,
i farà esment del verd fosc dels til·lers,
dels joves que lligen damunt la gespa.
El futur va i ve, concís, i efímer
com un foc d’argelaga.
Hem nascut
per a escriure’ns, subjugats pel sentit.
Fes perquè el temps madure; després, alça
el trestallador i inunda’t de poesia.
Vicent AlonsoVinces
Cafè Central i Eumo Editorial, 2016
I els murs que m’abracen són els tentacles de
les nits que ens han robat, cel ambre, boscatge d’asfalt. Insistir en les
clavegueres per ser rata, per ser fong, per fondre’s amb les aigües grises,
roges i brillants de la pols dels pols que es concentren entre les venes
soterrades per la pell de ciment: gorgs de fems, jo deixalla orgànica, rebuig
constant, els morts que fan que el que és polit ens consumeixi. Tornar a la
desfeta: som el fàstic dels bonics, son la nosa penetrant. Poble cordial, la
ràbia de l’altre: he estat el revers ratllat d’una postal, desordre dels peus
perforant el que et sosté, tu ciutat trèmula, blocs incandescents.
Fissures
Editorial Fonoll,
2023
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
LA CIUTAT ASSETJADA
La ciutat assetjada sota les cadenes embolicades de la ira,
a l’ofec de la set de la infància, a l’oblit de l’abric de la memòria,
del caliu humà de l’abraçada.
Una contra una, mà contra mà,
es busquen els ulls per si poden entendre’s, però una fossa,
porta blindada de la frontera que allà s’alça,
demarca els precipicis d’un abisme que els separa,
dos espais, límits, marges, costures,
però al final, una mateixa causa.
El vast domini
Bromera Edicions, 2024
Més sobre l'autora, ací
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Sempre més enllà,
sempre amb el sentit absent
—tant si som en paisatges volcànics coneguts,
com si ens estatja densa la mà arbòria de la ciutat—
a la recerca amable d’un nus
—espurna, goig, llar i fita amorosa—
que ens esborri
l’engany de la identitat sola que no toca mai res
i que ens faci
—fi nostra,
els pronoms personals esvaïts en l’abisme—
éssers inexistents,
perdurables
en la glòria dels qui esdevenen causa primera.
Peus de cedre
Pagès Editors, 2023
Més sobre l'autor, ací
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
CORREDORS
La ciutat, aquesta
mare negligent,
us llença dispersats pels seus canals
i confia que vosaltres solets podreu
trobar una sortida digna. El seu rebuig
és gran, metòdic. No sap com us dieu.
Sou aliment digerit, petits espectres
que en tremolar contra la llum
li tornen una imatge de si mateixa:
una pura consciència.
Arbres ambulants
Viena Edicions, 2023
Més sobre l'autor, ací
(Imatge noidentificada presa de la xarxa)
Ciutat
Els amants ho recorden tot.
Ovidi,
Epístoles 15,
43
L’atracció és un mirall
que espera imatge.
Copa en mà em parlaves
i se t’obrien flors a les paraules.
Les ciutats on estimes algú —vas dir—
no se te’n van mai del cor.
Jo et contemplava
com qui mira el mar:
fins a l’horitzó. Al coll nu
et brillava una cadena d’or.
El desig bategava
igual que el vi a finals d’agost
dins el raïm.
Ja no hi havia marxa enrere:
a qui ha saltat del trampolí
només l’espera l’aigua.
A Damasc, tot l’or que venen al basar
és de divuit quirats. Ho dic
per si volguéssiu calcular el valor
d’aquest record.
Manuel Forcano
Arabesc (poemes escollits)
Edicions Proa, 2022
Més sobre l'autor, ací
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
