EMPREMTES

El poema és una veu calenta que degoteja i crema. AMPARO CORTELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Derrota. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Derrota. Mostrar tots els missatges

dissabte, 30 de març del 2024

[SÍ!...]


(Imatge no identiuficada presa de la xarxa)

II

 

Ja! es frommet auch nicht, ihr Todesgötter! wenn einmal

Ihr ihn haltet, und fest habt den bezwungenen Mann,

Wenn ihr Bösen hinab in die schaurige Nacht ihn genommen,

Dann zu suchen, zu flehn, oder zu zürnen mit euch,

Oder geduldig auch wohl im furchtsamen Banne zu wohnen,

Und mit Lächeln von euch hören das nüchterne Lied.

Soll es sein, so vergiß dein Heil, und schlummere klanglos!

Aber doch quillt ein Laut hoffend im Busen dir auf,

Immer kannst du noch nicht, o meine Seele! noch kannst du’s

Nicht gewohnen, und träumst mitten im eisernen Schlaf!

Festzeit hab ich nicht, doch möcht ich die Locke bekränzen;

Bin ich allein denn nicht? aber ein Freundliches muß

Fernher nahe mir sein, und lächeln muß ich und staunen,

Wie so selig doch auch mitten im Leide mir ist.


---

II

Sí! Tampoc no serveix, déus de la mort, quan vosaltres

Que l’home fort heu tengut vençut i sotmès,

Quan l’atrapau, avall, en la nit terrible, malignes,

De cercar, d’implorar o irritar-se amb vosaltres llavors,

O que també, pacient, visqui, covard, a l’exili

I somrient senti la vostra assenyada cançó.

Així serà: oblida, no et salvis, dormisca en silenci.

Però ja et brolla un so esperançat en el pit.

No podràs mai, ànima meva, no pots avesar-t’hi

I somies enmig del teu somni ferreny.

No tenc festa, i voldria encara els rulls coronar-me.

Així no estic sol? Qualcú que m’arribi, però,

De ben lluny, i he d’admirar-me llavors i he de riure,

Perquè en el sofriment som tanmateix tan feliç.


Friedrich Hölderlin

Planys de Menó per Diòtima

Adia Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací


[Traducció per Jaume Vidal Alcover]

dijous, 12 de gener del 2023

SEMPRE A RECER DEL TEMPORAL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Sempre a recer del temporal,
 

hauria estat massa fàcil deixar-se endur per la derrota. Ara, que has copsat el secret que hi ha al fons de la veu, del mot acollidor que t’empara, del nom sincer que es fa força i amb què et demanes, que es fa cançó i és abraçada, ara, que et porta el silenci més ric, floreix —en l’apropament i en la carícia necessària— el consol de la paraula.


 

 

 

Ismael Pelegrí

Alcalfar

AdiA Edicions, 2022

Més sobre l'autor, ací  

diumenge, 26 de gener del 2020

EL POBLE I DÉU

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
EL POBLE I DÉU


1
En tots els extrems de la guerra els humans
creuen en el mateix Déu.

El costat esquerre insisteix: la veritat és nostra.
El costat dret insisteix: la justícia és nostra.

Tots resen per la victòria en el mateix camp de batalla,
tots resen al mateix Déu, i les seues súpliques són les mateixes.

I Déu es troba dividit en dues meitats,
empresonat en el mateix dilema.


2
En tots els extrems de la guerra els humans
creuen en diversos Déus.

De cara al seu propi Déu cada costat resa
per la victòria en el mateix camp de batalla.
El costat esquerre insisteix: nostra és la victòria.
El costat dret insisteix: derrotada siga l'oposició.

Sembla com si la guerra
es tornara un gest innocent
entre els Déus.

Els humans fan servir míssils per a decidir
quin de tots els Déus
és el veritable.

Chen Hsiu-chen
Voces desde Taiwan. Antología de poesía taiwanesa contemporánea
Editorial cuadernos del laberinto
Més sobre l'autora ací

[Traducció feta per mi a partir d'una traducció al castellà feta per Khédija Gadhoum que pot llegir-se ací]

diumenge, 1 de setembre del 2019

[NO ÉS PECAT...]

(Imatge pròpia)

No és pecat
que siga un llaurador
que estima la terra
i tinga por dels intrusos elegants:
els caçadors furiosos
que busquen aprofitar-se.

No és pecat
que crega que la palmera és un llibre
i que la llisca a la meua manera.
Que l'abella és una sura de l'Alcorà
i la interprete tal com pense.


El pecat és
que pense que aquest caçador
és l'amo de la collita.

I el pecat és
caminar darrere d'ell portant al coll el seu botí
que dona la meua sang,
com el ramat d'ovelles.

Tarek Eltayeb
No és pecat, 2010
Més sobre l'autor, ací i ací

[Traducció meua feta a partir de la traducció en castellà d'autor desconegut que hi ha a la pàgina web del Festival Internacional de Medellín]

diumenge, 24 de febrer del 2019

LLENGUA NEGRA

(Imatge de Josep Ma Abadia, presa d'ací)
LLENGUA NEGRA

M'ha engolit un mirall sense genives,
ja no tinc dents, mai no mossegaré
troncs d'oliveres, creus, l’orella
tallada, ni cadascuna de les dures
espines. Sang, tot sang
als llavis. Tu, retalla-me'ls,
retalla’m les parpelles,
la son destorbadora,
esquinça el vel de la nineta
rebenta’m tot el pit com claraboies
a cops de pedra, escorxa’m.
                                           Mentre
es fonen vora el foc els dits de cera,
el fred no es fon: perdura.
Tota l'eternitat m'espera negra
de llengües com banderes.
Callo, per tres vegades callo.
Llepo una sola de sabata.

Carles Torner
L'àngel del saqueig dins de Sol de sal - La nueva poesía catalana, antología 1976-2001
DVD Ediciones, 2001
Més sobre l'autor, ací

divendres, 25 de maig del 2018

UMATILLA VALLEY

(Imatge presa d'ací)
UMATILLA VALLEY

el sol marcit d'agost
                                 s'acarcanya a la terra rogenca
i els búfals emigraren ja fa temps cap al nord

beus tristes membrances d’innombrables derrotes
camins petjats abans
per àgils cavallers de pells lluents
moren als horitzons de la massacre

i tu germà t'aixeques amb sang de rituals antics a la memòria
i tu germà t'aixeques
senyor de plors i dol i de venjança
t'aixeques sobre els morts i la desfeta
sobre el límit darrer de les paraules
i alces preguntes roges
cremes naus d'impotència
balles tot sol la dansa de les àguiles
i moren als teus camps
les enreixades flors d'andré breton

Jaume Pérez Montaner
Geografies de l'oblit
Ed. Germania, 2013
Més sobre l'autor, ací i ací

diumenge, 21 de març del 2010

DIA MUNDIAL DE LA POESIA

Hui és el Dia Mundial de la Poesia.
Se celebra per iniciativa de la UNESCO. Mai he estat molt partidari de la celebració de dies dedicats a determinades coses. Sempre m’ha paregut un fracàs ja que si cal destinar un dia per al pare o la mare, per a la dona o per a la pau, per als enamorats o per a la no-violència... és perquè quelcom falla a la nostra societat.
Respecte a la celebració del Dia Mundial de la Poesia, penseu si aquestes paraules de la proclamació de la UNESCO són o no certament tristes: “Existeix encara una tendència als mitjans de comunicació social i al públic en general a negar-se a no valorar el paper del poeta. Seria útil actuar per a alliberar-se d'aquesta imatge desusada, i aconseguir que se li reconega a la poesia el 'dret de ciutadania' en la societat”.
Malgrat tot m’uneix a la celebració amb aquest poema meu:
 
DERROTA DEL POETA
 
El poeta sent l’udol arcà de la humanitat.
Respira fort i, transformat, escriu.
Lentament, en un part de paraules,
va recreant imatges, instants i veus.
Es torna pedra amb les grans construccions,
flor al jardí de l’amor,
crit a l’eco de les insatisfaccions,
resignació amb la misèria del cos...
 
El poeta no sap què el posseeix.
Raona –delirant– de manera obsessiva.
Les paraules brollen del seu interior.
La sang de la humanitat és vessada pels seus llavis
amb l’extrema exactitud del visionari.
Pul•lula, nu, al jardí de Cal•líope
assaborint el nèctar de la bellesa.
 
El poeta fa malabarismes amb el llenguatge,
Esquartera metàfores, afona articles,
violenta substantius, perverteix verbs.
I, sense escrúpols, fa ballar les lletres
en una dansa immoral i obscena.
La paraula –bagassa que ell manipula amb habilitat–
es perd en confins etimològics
on tal vegada l’aparença té més valor que la realitat.
 
El poeta es creu posseïdor de la veritat eterna
però és presoner del seu temps.
Somia murmuris esdevenidors,
pensa a transgredir els límits
i arregla rellotges aturats.
 
El poeta creu haver dominat el temps i la paraula
però, inexorablement, el llenguatge romandrà;
                                                                        ell, no.

(Imatge no identificada presa d'internet)