[DE NOU MÉS PASSOS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

de nou més passos ressonant.

massa lents s’empassen

per la gola. claveguera. cap a dins.

tots aquests passos. cessant.

per fi. el silenci escampat.

un punt de nit. sordmut. callat.

aquí. sento els teus muscles

tensar-se. només aquí.

escumeja l’aigua. s’estreny la forma.

quelcom abrusa. potser hi ha música.

potser. gràvida caurà i de nou.

més passos ressonant.

 

Núria Armengol

Fractura

Edicions del Buc, 2017

Més sobre l’autora, ací 

LES LLAVORS SÓN INVISIBLES

 

(Il·lustració de Sebastià Dénia)

Les llavors són invisibles

 

Les llavors són invisibles,

dormen dintre de la terra,

preparen les seues vides

mentre que dura l’espera.

 

Un dia per fi desperten,

allarguen al cel els braços,

badallen i es deixondeixen

i fan els seus primers passos.

 

Brotaran al meu jardí

cada dia noves herbes

i jo hauré de descobrir

si són bones o dolentes.

 

Deixaré créixer la rosa

perquè és inútil i és bella,

em regala el seu aroma

i m’allunya la tristesa.

 

Vigilaré els baobabs,

que no arrelen en la terra,

no siga que es facen grans

i em foraden el planeta.

 

Eva Dénia

El color del blat

Bromera edicions, 2025

Més sobre l’autora, ací

[EL LLOC...]

(Imatge pròpia)

IV

 

El lloc
                 és l’escriptura
                 l’arrel.

Saber-se al lloc
quan res no ha de ser dit
perquè tot és pur do —
                   traç lent
signes lents al mur
passos lents a la rovira
silenci lent de fulla en caure.

Lenta                     la lenta vida.
            La durada.

Antoni Clapés

Mirall fred del cel

Adia edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací

[REMOR DE COPS D'AIXADA,...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Remor de cops d’aixada, no la sents?

Rera les altes tanques de paret.

Sense repòs, però molt lentament,

enllà de la cleda contínua del temps.

 

Arrencaven els ceps, han cremat els sarments,

damunt la terra bona s’estenia l’erm.

Pel serpent del rial arrosseguem

passos neguitosos d’aquests peus de vell.

 

La saviesa clamava al guaret,

a les canyes seques que movia el vent:

“Contempla’t en mi com esdevens

aconseguida mort de tu mateix."

 

Ajupits en l’ombra, caven comparets

a les despullades vinyes de l’hivern.

No hi ha llum per tota la buidor del cel.

Només uns cops d'aixada al fons del fred. 

Salvador Espriu

Antologia poètica

Edicions 62, 1978

Més sobre l'autor, ací i ací

COMO UNA CRUZ / COM UNA CREU

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

COMO UNA CRUZ

Y todo se reduce

a esta humedad

que sangra en los cristales

y al eco de unos pasos

que llevan sobre sí

todos los pasos.

A la piedra

donde aprendí a amolar

mi condición de daga

y la herencia que el tiempo

fue dejando caer

como una cruz

sobre los pastizales.

Y todo se reduce

a esta ansiedad

esta obra sin fin.

 

---

 

COM UNA CREU

 

I tot es redueix

a aquesta humitat

que sagna als vidres

i al ressò d'uns passos

que porten sobre si

tots els passos.

A la pedra

on vaig aprendre a esmolar

la meva condició de daga

i l'herència que el temps

va anar deixant caure

com una creu

sobre les pastures.

I tot es redueix

a aquesta ansietat

aquesta obra sense fi.

 

Lizette Espinosa

Humo 

Editorial Bokeh, 2019 

Més sobre l'autora, ací i ací  

 

[Traducció al català feta per mi] 

 

NINGÚ NO ÉS POETA A LA SEUA TERRA

 

(Píndar)

NINGÚ NO ÉS POETA A LA SEUA TERRA   Ningú no és poeta a la seua terra,                                        la dels seus inicis. Ix amb pesats passos d'osa polar de la cova, veu poètica meua. Arribar a ser ─com deia en Píndar─ jo vull jo, parlar-li clar a la fosca, pensar amb veu alta.   Sonarà un dia sencer de llum i al disc de vinil daurat es courà el concert del solstici de l'estiu. Sols l'esbós encara, però ─res més: del vers, les albors.   Ningú no és poeta a la seua terra,                                      la dels seus indicis. Ferran Bretó Martínez Allà on em porte el vers Vincle Editorial, 2021 Més sobre l'autor, ací

Believe in yourself, / go ahead —see where it gets you.   RITA DOVE Demeter’s  Prayer to Hades

[A LA JUNTA DEL CAIRE, ...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

A la junta del caire,

arrambats a l’extrem,

instal·lats en la pèrdua,

a l’exili,

desfets.

Colgats d’eines inútils,

d’imatges,

idees,

fascicles,

papers.

Enfangats

en el relat estèril.

Exhaurits,

sense esma.

Pam a pam,

recomptem els passos desfets.

Fingirem, covards, l’extinció?

O alçarem altre cop les banderes?

Joan Tomàs Matínez Grimalt

Epigramari

AdiA Edicions, 2021

Més sobre l'autor, ací

CORATGE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CORATGE

I tot és acabar:

uns passos i marxar

de miracle en miracle.

Lligar-se fort al cau

el rictus i l’obstacle

per fer-ne el mateix trau.

Que tot és començar:

uns passos i tornar

de vernacle en vernacle.

Albert Balasch

Quadern del frau

Edicions 62, 2016

Més sobre l'autor, ací

POETES LETRAEDETANS: JOAN CASTELLANO

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ALGUN DIA GUANYARAN ELS ATENENCS

Algun dia guanyaran els atenencs.
Quan ja res no estiga escrit
i s'equilibren les forces,
moriran els complexos a mans de la raó.

Aleshores guanyaran els atenencs; 
aquells qui créiem vençuts 
hauran guanyat per nosaltres, 
com un deute finit, un deute resolt. 

Quan hauran guanyat els atenencs
caldrà fundar nous canins,
car no hi haurà cap botxí 
enemic dels nostres passos.

Algun dia guanyaran els atenencs 
i s'hauran d'acostumar a la victòria.

Joan Castellano

Icària

Ed. Germania, 2014

Més sobre l'autor, ací

PENSAMENTS PINTATS (XXVIII)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Comptem els passos del camí recorregut quan  hauríem d’esbrinar els que resten al camí.