SOC HOME, SOC HOMO, SOC FE, SOC FERA
Soc negre als dos costats d’una ratlla blanca
el goteig d’un plor i la mare rere la porta
la pausa entre pregària i Grindr
un riu de confessions dins d’un catèter
el bateig preseminal i l’hòstia santa.
Neixo en la revolució minsa
de la fe amb què s’estima
a qualsevol pare.
Neixo en transgressió
i em fan fora del paradís
perquè Déu m’agrada massa.
Homofera
Adia Edicions, 2026
Més sobre l’autor, ací
Potser, entre la terra humida
que t'ha guardat fins ara,
hauràs trobat allò que diuen pau.
Potser...
Potser, un dia tu també buscaves
L’abraçada i la fe, com jo i com altres
(abraçada i cor ample, sense vores,
una fe i una meta pura i alta),
quelcom que per aquí hom sol dir quimera.
Potser...
Potser l’au fugissera que guardaves
cercava altres espais, altres esferes,
horitzons sense límit ni temença,
o qui sap si camins torts o boirosos.
Potser...
Potser, la força ardenta que bullia
dins d’aqueixa lleu closca,
esperant l’hora, el dia, el lloc, el tacte,
no trobaria el solc que desitjava.
Potser...
Potser tindries gola de misteris,
o de ritme, o de imatges,
o de coses petites,
o de coses senzilles...
Potser...
Potser series un de tants, inèdit,
desconegut fins pels teus, pels més íntims.
Potser...
O, potser, entre espines i coratge
tu gaudies el cel escrivint versos.
Potser...
Potser...
Potser...
Retrobament
Diputació Provincial de València, 1961
Més sobre l'autor, ací
Aleshores, quan jèiem
abraçats davant la finestra
oberta al pendís d'oliveres
(dues
llavors nues dins un fruit que l'estiu
ha badat violent, i que s'omple
d'aire) no teníem records. Érem
el record que tenim ara. Érem
aquesta imatge. Els ídols de
nosaltres,
per la submisa fe de després.
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
