ARREL

 

(Imatge pròpia)

Arrel

 

Si et sents informe i brut i tou

com un llimac, no pensis mai

que no ha valgut la pena

haver tirat pedres al riu

—“qui fa cinc salts, llavis de molsa”—,

haver burxat gripaus

fins rebentar de pura ràbia

o haver fumat saüc

al cau secret de Les Roquetes.

Tot això compta i és en tu

com una terra fèrtil.

No deixis que la nit badalli

ni que l’hivern clivelli els camps.

Torna’t arrel i enfonsa’t en el temps.

 

Xavier Macià

Miceli, Poesia (2000-2025)

Pagès Editors, 2025

Més sobre l’autor, ací

LA MORT ROJA

 

(Imatge pròpia)

E

La mort roja

 

la por a la mort la por cadena fosca

de cucs corcats la mort paraula negra

i no saber ni el nom que ha fet història

ets l’esborrall l’arrel difuminada

quan panxa enlaire el nus dels teus budells

trinxats per la ferralla estrenys cobert

de sang tot roig talment un déu vermell

tractant d’entreobrir els ulls d’esmicolar

el nostre cel tan nostre un darrer cop

Ai quin esforç quin pes a les parpelles!

Gairebé cec amic et mors morint

i has oblidat la por perquè és un fet

i tots els fets s’accepten tard o d’hora

Eduard Sanahuja

El temps dorm sol (Poesia 1981-2022)

Pagès Editors, 2024

Més sobre l'autor, ací