TINC UN DESFICI, AI, INCLEMENT

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TINC UN DESFICI, AI, INCLEMENT

 

Tinc un desfici, ai, inclement,

pel cavaller que m'ha servit.

Massa l'he amat, m'ha malferit,

vull que tothom en tingui esment.

Ara veig que sóc traïda

car no li he dat el meu amor.

Per ell jo visc en plany i enyor

en llit o quan vaig vestida.

Voldria haver-lo avarament

entre mos braços nu una nit.

Feliç seria en el meu llit

si jo li fos coixí plaent.

Més que Blancaflor, ferida

per Floris, cerco el seu favor,

car jo li ofreno cor i amor,

el seny, els ulls i la vida.

Oh bell amic ple de dolçors!

Quan us trindré vora el meu cor?

Si amb vós jagués, quin bell deport!

Quin bes, el meu, més amorós!

Sapigueu que goig hauria

si us tingués en lloc del marit

sols que em juréssiu, penedit,

de fer ço que jo voldria.

La comtessa de Dia

(S. XII-XIII)

Més sobre l'autora, ací

[ENTRE ESTEPES I PEBRELLA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Entre estepes i pebrella

te de roca i farigola,

escolte oceans remots

escopir petxines buides,

meduses i soll d’humans.

Danses d’aire desfullen el pi ver,

li obren escates i en salten pinyons.

Sola, vagarege desficiosa.

Despulle de tellerines la sorra,

prenc barretets i garotes als rocs.

Amb enyorança i gaudi, invocaré

la claredat de la mirada verda,

els llavis malmesos per marinades,

la salabror del cabell amerat.

 

Mercé Estrela Tena 

Marinada

Viena Edicions, 2023

Més sobre l'autora, ací

INTERPRETAR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

INTERPRETAR

El vent que mou les fulles

no neix en el desig

de bressolar-les

ni de combatre-les una a una.

I no sabem si la fulla

ansieja per la manyaga

o el desfici és més aviat

per desfer-se de l’arrel

que la subjecta a la vida.

Sònia Moya

Silur

Ed. Meteora, 2019

Més sobre l'autora, ací

LLÀTZER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LLÀTZER

Els savis varen sentenciar que no caminaries 
i de genolls t'esmunyies pel pis 
com una menuda sargantana. 
El temps va despertar alguna cosa de tu 
(potser l'ànima adormida) 
i va donar llicència per alçar-te. 
Des de llavors i durant molt temps, 
les nits et van acompanyar 
per recórrer el menjador, la cuina, els dormitoris... 
no hi havia repòs per al teu desfici. 
Córrer tot gronxolant els malucs et feia riure. 
Jo m'adormia en sentir el no parar 

dels teus peus descalços pel passadís. 

Josep Checa

Pell d'ànima

Tres i quatre, 2018

Més sobre l'autor, ací