[HO ENYORAREM TOT, ...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Ho enyorarem tot, la casa i la intempèrie,

haver-se quedat o haver deixat enrere,

la rauxa de l’ocell que migra mar endins,

el seny del gos que no té horitzó, que espera al

        llindar

i no sap eixir dels pocs carrers on pixa.

 

Ramon Ramon

Els temps interromputs 

Edicions del Buc, 2016

Més sobre l'autor, ací

CAMPAMENT D’HIVERN

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CAMPAMENT D’HIVERN

 

Ordre imminent de desar armes

i obeir la fam

                                que assota d’abrics el paisatge.

La gebror arriba com vestit d’encàrrec,

puntual i blava;

molles de pa sec que tremolen

dins de mans balbes.

Aquí hi ha hagut una guerra,

ara l’hivern tot just l’ajorna.

Moment de mirar si em queda res:

                     un sarró escàs,

passaport de rebel,

       gairebé tot el seny perdut,

però cap adreça a la butxaca;

cap indret que m’empari del ras.

 

Com sabeu, vosaltres,

els que heu estat soldats de bé,

on podreu passar el proper hivern?

 

Laura Rosich

Semàntica de la intempèrie

9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2023

Més sobre l’autora, ací

[SI CADA COSA QUE EM DIUEN...]

(Imatge presa d'ací)

Sí, cada cosa que em diuen, 
sia escuma o jeroglífic, 
coltell o contradansa, 
me la crec, me la quedo i se'm fa pega 
al llavi de dalt, el del seny, després 
s'estova, plora i es desprèn, 
s'encomana, floreix i esdevé pansa 
al llavi de sota, el de la paciència,
i els deixo dir fins que caic rendit.

Màrius Sampere

Dins de Retrats de Susanna Rafart

AELC, 2011

Més sobre l'autor, ací

[COM UN GALL QUE CANTA A LES OMBRES...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Com un gall que canta a les ombres

Així és el meu cor irremeiable

Intentant curar la malaltia de la vida

I la supèrbia pudent del seny

I el cel que cau sobre el poema

El meu fal·lus brilla com un estel

Estenent-se darrere i davant del poema

Tinc por de l'home de la cantonada

Tinc por al blau que davant la vesprada s'inclina

Tinc por a l'àngel ros

Que en el poema es declina

Tinc por de plorar amb el sabor de la meua orina

Tinc por del poema que cau sobre mi com una espina

Tinc por de morir com algú que davant la vesprada s'inclina.

Leopoldo María Panero - Félix Caballero

Apocalipsis de los dos asesinos

Ed. La Garúa, 2006

[Traducció pròpia.] 

[Como un gallo cantándole a las sombras / Así es mi corazón irremediable / Intentando curar la enfermedad de la vida / Y la soberbia hedionda de la cordura / Y el cielo que cae sobre el poema / Mi falo brilla como una estrella / Extendiéndose atrás y adelante del poema / Tengo miedo del hombre de la esquina / Tengo miedo al azul que ante la tarde se inclina / Tengo miedo al ángel rubio / Que en el poema se declina / Tengo miedo de llorar con el sabor de mi orina / Tengo miedo del poema que cae sobre mí como una espina / Tengo miedo de morir como alguien que ante la tarde se inclina.]