[EL BATEC DEL SUBSÒL...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

4

 

El batec del subsòl esborra el temps

amb un alè de boira perenne entre el cel i la terra.

El desig s’acumula en l’aigua de l’arrel

i els segles diuen lentament la cadència del món.

Tot ha de retornar a mi amb l’abrivament de la tempesta

i la nit centrífuga m’ha d’estirar les carns

fent-me presa de les seves llengües de bèstia.

El dolor és un funàmbul irat

a la corda fluixa de les meves venes.

La superfície rebrosta amb llucs de menta,

l’aroma càlida i dolça omple els racons de l’obaga

i recorda camins d’infantesa d’estius frondosos,

de sols madurs en les maduixes silvestres,

de dits que s’allarguen a l’encalç de la móra

indefensos encara a l’urpada de l’esbarzer,

clivellats de sang humida i tendra.

Al subsòl, però, encara predomina la foscor

quieta, eterna.

 

Lurdes Malgrat

Terra fonda

Cossetània Edicions, 2008

Més sobre l’autora, ací

AFRODITA

 

(El nacimiento de Venus. Sandro Botticelli, detall)

Afrodita

 

Gotes de sang fecundaren les ones

per salvar l'amor pur i el matrimoni.

Es casà amb Hefest, lleig com un dimoni

s'enamorà d'un entre les persones.

La més bella d'encant irresistible

de Paris va rebre la poma d'or

a canvi d'Helena com a tresor

i provocà la lluita irredimible.

L'escuma se n'engolí la infantesa,

tanmateix la mar fa forat i tapa,

seguirà sent la Venus més pretesa.

Entre cignes, dofins i perles, ella

fa preguntar, i amb delit, atrapa:

benvolgut mirall, qui és la més bella?

 

M. Magdalena Gelabert

Dona sàpiens. Quadern de sonets

Lleonard Muntaner, 2012

Més sobre l’autora, ací

EL PES DE LES ALES

 

(Imatge pròpia)

EL PES DE LES ALES

 

A cada casa un buit,

a cada pas un paisatge de silenci.

Francesc Bernàcer

 

Aprèn una vegada més

a mirar la bellesa escàpola del món

tan atentament que et puga sorprendre

sempre resolta en una veritat

senzilla

com la set

abans del glop d'aigua,

com un arbre

que somnia a contrallum tot l'horitzó.

 

Mira-la un colp més sense amagar-te gens

rere l'escorça de mots

escrits a rajaploma

o pervinguts amb el corrent tenaç

de rius que vessen sang.

 

Al capdavall ets fill de la lentitud

d'una mirada, de l'obstinació

en uns mateixos angles i llums,

dels pòsits amargs del temps

i els escorrims d'una veu

que es mou per les venes

amb el seu batec sempre confús.

 

Procura que els mots s'alcen lleugers

com el vol dels ocells

que travessen els vespres dels teus dies

i el seu cant

que toscament evoques

 

i perfàs entre els silencis.

 

Que tot el pes

siguen ales per a aquest viatge

que no acaba. Amb veritats

senzilles

com la set abans del glop d'aigua,

com l'arbre que es fon amb l'horitzó.

 

Manel Rodríguez-Castelló

Passatge

Edicions del Buc, 2022

Més sobre l’autor, ací

[L'autor recita ací el poema]

[COM EL DRAGÓ D'ESTIU...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Com el dragó d’estiu que sotja

pel mur de la casa isolada,

explores els budells del vers

enmig de la sang de la pàgina

on hi ha un abisme inquietant

i espigoles ací de gana,

musell de rèptil, entre els nervis

més feridors de la paraula.

 

Elies Barberà

Balada enmig del bosc

Viena Edicions, 2020

Més sobre l’autor, ací

REI DE LA MARE!

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

REI DE LA MARE!

 

Ai! eixe fill que no he parit, amor,

i que duc soterrat entre la carn;

fill de la teua saba i d’esta sang

que em crema i que voldria repetir.

De nit entre el silenci, sents un plor 

llunyà? No sents el seu petit gemec?

 

Em dol tantíssim el teu fill, amor,

que si t’estim per tu, t’estim per ell;

per un grapat de boira sense nom.

 

Criatura d’escuma. Nin del vent.

Miqueta d’àngel. Colomet d’enyor.

Rei de la mare. Impossible fill...

Per no ser res no és ni el nostre mort!

 

Carmelina Sánchez-Cutillas

Llibre d’Amic e Amada (1980)

Dins Jo tinc una mort petita. Poemes de dol per la pèrdua d'una criatura

Antologia i introducció d’Anna Gual

Angle editorial, 2025

Més sobre l'autora, ací

[JA EL VELL DEIA LA FÓRMULA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

Ja el vell deia la fórmula secreta, i llur servici

prestaven sos ministres; i ja el primer catiu,

dada la sang, cremava sobre el sagrat caliu.

Llavors la profetissa, que amb lo seu vel de llana

solia el cap cobrir-se davant la mort humana,

se descobrí i, al caire més alt del talaiot,

en actitud resolta de qui callar no pot,

alçant al cel los braços desnús i la mirada

d’uns ulls a on llampega l’encant d’una inspirada,

així parlà: –Sentiu-me, ministres i guerrers…

Precís és que aquest jove cantor dels estrangers

aquí la sang no vessi: per víctima escollida

el déu ignot demana que l’entreguem en vida

allà dins la gran Cova, son temple misteriós.

Allà, en les grans angústies, un poble temerós

penetra per deixar-hi sa víctima més pura…

Deixem viu aquest jove dins la caverna obscura.–

 

Miquel Costa Llovera

La deixa del geni grec

Adia Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací

DESPRÉS DE PERDRE AFRODITA

 

(Afrodita de Capua. Detall)

Després de perdre Afrodita

 

Quan ebri de vi i fum m’endins solitari

            en la nit més cega,

quan la fosca furtiva

m’acull entre els seus braços

d’oratge i foc i llunyania,

encara sent, batec endins, el so silent

            d’un cant antic, coral, insaciable

com el desig atàvic de sàtirs i faunes.

Quan insomne i cansat procur fugir

de veus i quimeres, sentint sols l’encanteri

     d’òlibes i grills,

m’arriba encara

l’enyorança aspriva del teu cor vençut,

rendit, d’antuvi lliurat a la ira dels déus.

Qui no ha tastat la sang no sap què és la nit.

 

Pere Joan Martorell

Dansa nocturna

Editorial Proa, 2007

Més sobre l’autor, ací

[UN CRIT COM UN CANT...]

(El devallament. Rogier van der Weyden. Museu del Padro)

Un crit com un cant com una esquerda

un volcà als llavis     ofec nucli caníbal

en la nit     monstruosa

 

La llum li tocava la carn      estava pàl·lid

amb la sang estancada a les mans per la gravetat

estasi que s’apropia     de la forma

 

El seu cos és difícil

perquè és un cos      alliberat

 

Ets un posseït un panteix clavat a la mort

veig el camí soc la filla la mare

l’esposa coronada deessa    fúlgida en el centre de l’allau soc totes les veus

del deliri

 

Àngels Moreno

Clinamen

Viena Edicions, 2025

Més sobre l’autora, ací 

NOVA YORK

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

NOVA YORK 

Jec al divan,

i el passat és una Nova York

vertical, desficiosa, caníbal, rogent,

amb gratacels i venedors de hot-dogs,

i cinemes llampants,

i taxis,

i gàngsters,

i putes...,

sí, i també amb divans com aquest,

on parlo, insistent,

del sorollet que fa l’aixeta

(un clip-clop oxidat, antipàtic, inacabable),

com si el problema fos l’aixeta,

i no la sang que, clip-clop,

en goteja.

 

Marià Veloy

Enforat

Bromera Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací

CAMPO DE' FIORI

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Campo de’ Fiori

 

La llum del sol i la claror de l’aigua

desvetllen l’esperança d’aquest nou dia

que s’obre majestuós

—pètals de llum sobre un mar de pedra—

com una plaça d’àmplies proporcions

o com un camp de saba, de sang i temps

que batega com el secret atzar dels amants.

Una olor verda ascendeix des de la terra

i travessa les cuirasses de les lloses

per posar-se als llavis que pronuncien

les justes paraules; les necessàries

perquè aquest matí quedi per sempre

cosit als pergamins de la memòria

i als miralls invertits de la retina.

Els colors reparteixen pinzellades de llum

en grapats de foc, de flames

que perdran l’encesa tenacitat de ses cendres

als abeuradors d’una aigua adormida.

Però aquest matí, encara,

aquests pètals rivalitzen en bellesa

amb la dona que mira cap a mi i em somriu

amb la llum del sol i la claror de l’aigua

cercant els arcs primaverals dels seus llavis.

 

José Luis García Herrera

Quadern de Roma

Pagès editors, 2025

 Més sobre l’autor, ací

LA INDÒMITA

 

(Eva de Lucas Cranach el Vell)

La indòmita

Una dona caminant per un carrer

que ningú més no pot trobar.

Una dona profundament boja

i lliure, així, sense metàfores.

Raquel Casas

 

Lilith soc jo i Eva és la impostora.

Qui és ningú per dir-me que el paradís ja no em pertany?

Qui és aquest home de fang que, com un porc,

s’arrossega?

Qui és aquest Déu a qui només ell deu obediència?

Lilith soc jo i Lilith és la serp amb qui m’enrosco i follo.

Lilith som. Vols venir amb mi i deslligar-te?

 

No ho sabeu. Però l’Edèn crema i els gessamins són de cendra.

No ho sabeu encara. Però el paradís és la foscor.

Jo cavalco a llom del diable i soc la Senyora d’aquesta terra

que reguem amb la vostra sang.

Quan acluqueu els ulls, us pot salvar un pacte.

La llibertat és saber que no serem.

Lídia Gàzquez

El vent farà dissabte

Ed. Fonoll, 2025

Més sobre l'autora, ací

CANÇÓ DEL BRESSOL BUIT

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Cançó del bressol buit

 

Quan s’acosti per darrere
amb la sang del pit al dit,
li diràs que sembla febre,
i amb la mà et farà que sí.

 

Quan s’endinsi dins la fronda,
espès desig que no diu,
li diràs amb veu dubtosa
que qui sap si no és petit.

 

Quan amb notes t’embetumi
on s’estava aquell anit,
li diràs que era el refugi
d’aquell que et creixia a dins.

 

Quan de dos un sol en resti,
tots plegats fareu camí
pel coster on va anar creixent-hi,
on va entrar i no en va sortir.

 

Eloi Creus

Com una mosca enganxada a la mel

Godall Edicions, 2024

Més sobre l’autor, ací

INÈRCIA RETROACTIVA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

INÈRCIA RETROACTIVA

 

Has pres un punt de tu

i el descabdelles

i no saps què diràs –massa fumassa

empaitant la claror del pensament,

ermant el principi de llum

que amb la nit s’inicia.

Talment el crit

del batec que dispara la sang,

abeurat amb excés

en la boira del goig. Un punt

de tu no té camí

tret del que torna enrere.

 

Ivan Brull

Cantaments

Onada Edicions, 2010

Més sobre l’autor, ací

[VINDRÀ L'HORA DE JUTJAR-ME...]

 

( Fotografia de Jürgen Fälchle)

II

 

Vindrà l’hora de jutjar-me

i hauré estat els meus versos i esborralls:

una joguina plàstica, un glavi

de tall capriciós i fugisser

que voldria escriure

sabent-me carn d’oblit i melangia.

Llavors,

em reconeixeré en aquest ofici

de penitència, sense complexos

ni obligació verbal

de provar-me, de mostrar-vos

aquesta sang que vessa dels meus dits.

Llavors,

lliurada, la sentència final

–tan vostra com de ningú,

caurà com un eclipsi caut i tebi

miratge real on la mort és morta

i jo mor assaciat

d’ensopiment entre jardins i fonts

d’aigua envidreïda.

Paradís o masmorra. Felix culpa!

només romandran els somnis.

Andreu Blai

Nimfeu

Bromera Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací

[T'HAS FERIT...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

T'has ferit

al girar la pàgina,

la tercera,

i és només la primera

sang, la més clara.

Ací dret davant la lletra

la mar com un gos

et llepa la tosca del cor

i sents la quera de l'aigua

grinyolar dins l'arena

sota els peus.

L'aire picat de fum, 

la fura al banastell,

avances la mà i el fester

i albires un llostre

dintre teu.

Joan Gregori Albiol

Desembosc

Onada Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací i ací

LA MORT ROJA

 

(Imatge pròpia)

E

La mort roja

 

la por a la mort la por cadena fosca

de cucs corcats la mort paraula negra

i no saber ni el nom que ha fet història

ets l’esborrall l’arrel difuminada

quan panxa enlaire el nus dels teus budells

trinxats per la ferralla estrenys cobert

de sang tot roig talment un déu vermell

tractant d’entreobrir els ulls d’esmicolar

el nostre cel tan nostre un darrer cop

Ai quin esforç quin pes a les parpelles!

Gairebé cec amic et mors morint

i has oblidat la por perquè és un fet

i tots els fets s’accepten tard o d’hora

Eduard Sanahuja

El temps dorm sol (Poesia 1981-2022)

Pagès Editors, 2024

Més sobre l'autor, ací

[ESCOLT EL FREC...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Mit den wölfen heulen

 

                                   I

 

Escolt el frec de les potes damunt la palla

i no tornar ni fer la vista enrere i els ulls

esclaus i conformats quan  passen devora de la porta

i jec amb la finestra, la dalla de la lluna

amb la borra a tondre al llit

no mirar enrere, oblidar curull

de figues que esclaten i l’herba alta

res davant cap pes damunt de les espatlles

ni expectant ni l’hort descambuixat ni sull

deies, digues-me qualque cosa, n’estic com farta

mai de la joia del cos i de les esperances, i tanmateix

escoltar les petjades darrere de la porta

les esquelles, els falcons de la nit

i trobar a faltar la gota espessa, l’espasa que degota

aquesta olor de llana, aquesta olor de taca,

escoltar el bessó del mot, el cor de la lletra, llevar

cinc dones vestides de lli i de seda blanca,

el cap del coixí contemplar la lletra de la sang

el bessó de la tinta, les ovelles,

com si bonsjesusos ara, com a res

espurnejants entre gots que tant de bo dringassin

amb gel i gin i galtes i faldes fresques

que el vent fresques roseguen mentre

se me’n du el bessó de la tinta para esment

la joventut que t'he abocat en un tassó que glaça i

traspua, para esment

aixeca lleument, de turmells el gin i el gel

i oratge i color de mel que com dringassin

al cap i a la fi un torrent que sua

i el perfum a sobre de les fulles,

la borra i els cecs i la llimona

gemecs d’anyells que esmussen i la llana,

com si res, com si poguéssim

calar foc a tot allò que sura a tot allò que viu

cases, vinyes, platges, algues

gin i oratge i ovelles, platges i pastures,

ho vols? és això el que vols? què vols?

què volen els anyells?

la creu a la porta de sang

la creu, el sec cop de les potes al trespol,

què volen els anyells?

entre els albons i l’herba alta,

un foc que cremàs les voreres i les vies,

el riu, els cavalls ferits

abans que passi l’àngel, i tu què estotges?

què dones?, lli i ginebra fresca  faldes

onejant com papallones de llum, cigrons, pedreres,

rellotges, dits, escuma,

abans que passi l’àngel si és creu

i discrimini si és sang si és d’anyell

o és fetge de porc,

quant en volen els àngels? quants d’incendis?,

quants de cavalls ferits pel costat?,

quant d’herbei cremat?,

i tu

què vols de mi? du

missatges més opacs d’amants foscos

disfressats d’arcàngels, d’anyells i com un nyap

encegueït es pon la lluna roja,

tires dins del got l’anell d’or rovellat

més enllà de cap domini.

 

Hilari de Cara

Absalom

El Gall Editor, 2006  

Més sobre l'autor, ací