EMPREMTES

La poesia és un desafiament a la raó, l'únic desafiament que la raó pot acceptar. VICENTE HUIDOBRO

diumenge, 30 de gener de 2022

COSSOS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

COSSOS

 

En una col·locació imprecisa

del teu cos sobre el meu

ha aparegut el que som.

 

Et descobreixo tot vibrant

de paraules que no entenc,

i jo aparec i reclamo ara

tot l’absurd significat

que havia rellogat en tu.

 

Fixa’t que no té sentit

que insistim a encaixar-nos

un damunt de l’altre,

com acoblant-nos.

 

Doncs se’ns fa frontera

el mur de cada un

que no podem

desmentir.


Núria Contreras Coll

En construcció

Viena Edicions, 2021

Més sobre l'autora, ací

dijous, 27 de gener de 2022

[QUE T'ARRIBI DE MI LA FLOR...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Que t’arribi de mi la flor de la paraula

i del meu cos pel teu el més noble floreig,

paraula i cos ambdós ardents com una llàntia.

Que en coneguis de mi l’oratge dels migdies,

no aquest vent tardoral que adesiara em neix:

en faig, de l’estimar-te, la base d’un estil.


Miquel Àngel Riera

El pis de la badia dins d'Obra poètica completa

AdiA Edicions, 2021

Més sobre l'autor, acíací

divendres, 21 de gener de 2022

PARADOXAL MENT

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

paradoxal ment

 

No hi ha res més perillós que viure.

RICARD CREUS

 

 

He viscut amb la consciència

de formiga al pati de l’escola.

 

En un permanent hivern lectiu.

 

Li he tingut molta,

molta por a la por.

 

En fondíssimes presons

de prudència m’he reclòs.

 

I qui si no jo mateix

ha encastat metòdics vidres afilats

a l’incert mur del desig,

 

i li ha amagat tots els guants

al neguit de les mans.

 

Qui si no jo mateix pateix ara

dolorosa, cruel,

inguarible ferida per tanta vida

malversada a l’altra banda.


Josep Civit Mateu

La taula del nàufrag

Pagès Editors, 2021

Més sobre l'autor, ací

dimarts, 18 de gener de 2022

[EL TEU COS ESTÈS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El teu cos estès,

la pell ingràvida.

L’alè pausat et dibuixa,

en l’horitzó del ventre,

un mediterrani ondulant.


Només el record d’aquesta estona,

—et dic en una llengua que no és meva—,

em calmarà la set.

 

Guardam silenci

per fer surar el miratge de les paraules:

 

Com n’és d’amarg

el consol del nàufrag

que s’aboca a beure

aigua salada

.

Clara Fiol Dols

Còrpora

AdiA Edicions, 2021

Més sobre l'autora, ací i ací 

dissabte, 15 de gener de 2022

[QUAN ELLA OBSERVA EL MÓN...]

(Fotografia de l'autor)

Quan ella observa el món des de la finestra, l'àlgebra de l'obscuritat no hi té res a fer. Els ocells piulen i per la passió les mores maduren amb o sense accent.

 

Jo li narre com engreixen les olives i com encara, al ball dels núvols, aquests escruten ametlles obstinades en no ser presa de la gravetat.

 

Aquest és un amor arran de terra, que s'allunya de misteris i accepta boires, ventijols i la tendresa de les galtes roges de l'arenita, alhora pedra eixuta i cor.

 

Estrafolàries paraules de sang, mentre apunten els xiprers els llavis del silenci d'on seré foc roent i part. També aleshores, assegut a la cambra dels estels, t'escriuré.

 

14-09-2021


Josep Lluís Abad i Bueno

Flors d'aniversari

Edició electrònica de l'autor, 2021

Més sobre l'autor, ací


[El llibre és al vostre abast en:

https://drive.google.com/file/d/19wsywANZoKiyn6hOcfO3CizOy0zezUIg/view?usp=sharing]


dimecres, 12 de gener de 2022

ARTEAN, ARTELAN

 

(Il·lustració d'Iñaki Lauzirika que hi ha al llibre)

Artean, artelan

 

Hitzik gabeko hizlari mutuak.

Begi zorrotzak behar dituzten hitzak.

Hots finak entzule trebeen bila.

Kontzientziak asaldatzeko bizigabeak.

Sentimenduak pizteko testurak.

Bihotz hunkigarrien bila dabiltzan irudiak.

Zarata artean isilean bizi direnak.

Sentsibilitateen eskuetatik moldatuak,

esku zabal irekietarantz.

Iheskorrak bezain iraunkorrak...

Lehenengo zirrararen gatibu dira.

Erretinaren preso,

betiko gogoan gelditu edo

momentuan ahaztuak izan.

Beharrezko ziztada gardenak,

hausnarketaren itxaropen izpiak,

bizipenetatik ihesean doazen ametsak,

izaeraren muinera doan autobidea.

Zure etxera bisitan etorrìko ez den bisitaria

---

 

Entretanto... arte. Entre tanto arte

 

Hablantes mudos que carecen de palabras.

Palabras que necesitan ojos incisivos.

Sonidos agudos a la espera de oyentes diestros.

Exánimes para agitar conciencias.

Texturas que despiertan sentimientos.

Imágenes a la búsqueda de corazones sensibles.

Viven en silencio inundados de ruido.

Modeladas por manos delicadas,

abiertas a manos desprendidas.

Tan huidizas como perennes...

viven cautivas de la primera emoción.

Prisioneras de la retina,

permanecen para siempre o,

al instante, ingresan al olvido.

Necesarias punzadas transparentes,

soplos de esperanza de reflexión,

sueños que huyen de las vivencias

autopistas al tuétano del carácter.

Viajero que no llegará hasta tu casa.

 

---

 Entretant... art. Entre tant art

 

Parlants muts que manquen de paraules.

Paraules que necessiten ulls incisius.

Sons aguts a l'espera d'oients dretans.

Exànimes per a agitar consciències.

Textures que desperten sentiments.

Imatges a la recerca de cors sensibles.

Viuen en silenci inundats de soroll.

Modelades per mans delicades,

obertes a mans despreses.

Tan fugisseres com perennes ...

viuen captives de la primera emoció.

Presoneres de la retina,

romanen per sempre o,

a l'instant, ingressen a l'oblit.

Necessàries punxades transparents,

bufs d'esperança de reflexió,

somnis que fugen de les vivències

autopistes al moll del caràcter.

Viatger que no arribarà fins a casa.


Asier Maia Anabitarte

Zuri-Beltzaren koloreak / Los colores del blanco y negro

Oihartzun Kutxa Argitalpenak, 2020

Més sobre l'autor, ací i ací

[Traducció al castellà feta per l'autor]

[Traducció al català a partir del castellà feta per Jesús Giron Araque]

diumenge, 9 de gener de 2022

DEVASTACIÓ

 

(Albert Goodwin. Apocalipsi,1903).

Devastació

 

And fade out again and fade out again.

Radiohead

 

La devastació és creure’t que ho saps tot,

i no. No pontifiquis apocalipsis col·lectius

ni certeses objectives. Només pots exalçar

una sola cosa, poema rere poema, i blasfemar

la misèria. Rabejar-t’hi, rebregar-t’hi, i mirar

de sortir-ne sense ferides. Dic el dir i dic

sempre el mateix, el terraplè i el dubte.

I sé què dic quan dic amor, perquè l’amor

és meu


Meritxell Cucurella-Jorba

La volumetría del neguit

Pagès Editors, 2020

Més sobre l'autora, ací

dijous, 6 de gener de 2022

COM POTS ESTAR TAN TRIST A LA CIUTAT?

(Imatge de l'autor recitant el poema)


Com pots estar tan trist a la ciutat?

 (Títol d’una cançó de Víctor Nubla)

Cada dia cau un amic en la impietat,

l’incineren i en quaranta dies

lliuraran les cendres a la família.

M’afaito sol en la decrepitud del pis

abassegador que només em rescata

quan dius «hola» i apareixes

entre ombres del búnquer domèstic

amb l’aroma desitjada dels plats.

 

Els clarinets de l’amic sonen llunyans,

«postindustrials» van dir,

com un ferit a la pota ranca

després del bombardeig

i el fred primaveral que s’alterna

amb el plugim interminable

que em fa desitjar-te més.

 

Quan eres a la residència de Lesseps,

cada tarda el treia a passejar

perquè només podia sortir amb el meu DNI.

La tarda que et vaig llegir la bonaventura

et vaig advertir del perill:

sortir, oblidar-se’n i ficar-se en embolics i addiccions,

el passadís estret era un penya-segat

on no pots badar

ni amb un estrafolari punt final

 

Tot passarà també com la tempesta,

vides fugisseres entre els escamots de la mort,

setge intensiu, pudor de sirenes

a cada moment.

Una mort sobtada és un eufemisme mal resolt.

 

Som al cim de l’epidèmia,

penso reiteradament en tu.

Penso reiteradament en tu,

penso reiteradament en tu,

fins i tot quan em tallo.


David Castillo

L'amor com a pena capital. Antologia poètica.

Pagès Editors, 2021

Més sobre l'autor, ací i ací

diumenge, 2 de gener de 2022

[ENS DUEN MENTIDES A CASA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Ens duen mentides a casa

i nosaltres les bescanviem

per silencis que ens amargaran.

Entretant ofeguem el tro

i després amaguem el llamp.

Així perdem la nostra identitat

convertint-la en un amagatall.

I les ciutats en boscos frondosos

on no penetra la llum.


Àngel Fabregat

Cossos afeblits

Onada Edicions, 2021

Més sobre l'autor, ací