[AL RAS, EN LA PLUJOSA MATINADA...]

 

(L'expulsió d'Adam i Eva del paradís- Benjamin West)

Al ras, en la plujosa matinada

després de l’expulsió, resava Adam:

«Déu meu, Déu meu, que no existeixi el món

d’haver-se’l de guanyar». Però ja era

la vida haver d’aprendre a ser el que ens falta.

I aprengué Adam del món, vessat al cor

de la història sumària de cada home,

a ser el cuc de la poma que no es cull.

I a veure Déu que brilla per absència,

Déu que s’aparta per a fer-nos lloc.

I veure el cel com cau fet pluja fina

i es planta en el mirall del fang de viure.

 

Ramon Boixeda

Pols

Edicions 62, 2025

Més sobre l’autor, ací i ací

[DIBUIXEM MONS...]

(Imatge no identificada prsa de la xarxa)

Dibuixen mons

les onades morents a la bocana,

morint-hi, tota la dansa de bòfegues

en esclat: són frenesí d’efímeres aranyes

blanques, el traç de l’escuma fent-se

i desfent-se talment una pianola

moguda per la mecànica celeste.

Una certa tendència

a l’evocació, dibuixen les onades.

Petges de lluna, el formigueig del món.

Cada ensorrament, un poder recomençar.

Moure’s com una forma de romandre,

la tonada del seu anar i venir impassible,

a la platja, un cop i un altre, que escata

i fa de tornaveu com qui es llegeix

escrivint-se: per posar en moviment

l’horitzó d’allò que encara no sap

que està a punt de ser dit.

                                         Dibuixen mons

les onades morent a la bocana:

són llengües deixant cabre en el seu si

tots els cops de tornar-ho a intentar.

És un perfet salobre el full en blanc.

Ramon Boixeda

Les beceroles successives

Edicions 62, 2019

Més sobre l'autor, ací