La mort,
et feu un do,
i et somnià
lliure.
Vas voler
ajudar-te,
i et
somniares dansa
efímera
entre clarianes.
Perseguies
el sol,
que mai
no es cansa
de clarejar.
En passos
sense escull,
rebrollares
en vida resplendent
que t’obrí
de bat a bat els pètals
i et vessà
aromes oblidades.
Ara ets
flor evanescent
de totes
les absències
al somni
compartit
entre la
mort i tu.
Com una nina russa
Pagès
Editors, 2026
Més sobre l’autora,
ací
4
El batec del subsòl esborra el temps
amb un alè de boira perenne entre el cel i la terra.
El desig s’acumula en l’aigua de l’arrel
i els segles diuen lentament la cadència del món.
Tot ha de retornar a mi amb l’abrivament de la tempesta
i la nit centrífuga m’ha d’estirar les carns
fent-me presa de les seves llengües de bèstia.
El dolor és un funàmbul irat
a la corda fluixa de les meves venes.
La superfície rebrosta amb llucs de menta,
l’aroma càlida i dolça omple els racons de l’obaga
i recorda camins d’infantesa d’estius frondosos,
de sols madurs en les maduixes silvestres,
de dits que s’allarguen a l’encalç de la móra
indefensos encara a l’urpada de l’esbarzer,
clivellats de sang humida i tendra.
Al subsòl, però, encara predomina la foscor
quieta, eterna.
Terra
fonda
Cossetània Edicions, 2008
Més sobre l’autora, ací
(Imatge noidentificada presa de la xarxa)
J.
Ahir vas abandonar l’habitació per fer un cigarret
i quan t’he tornat a veure eren quarts de vuit del matí,
sorties de la dutxa amb els cabells xops
i et posaves el bodi amb agilitat.
Quan t’he buscat de nou amb la mirada,
només quedava a la tauleta un suc de taronja i llimona
i, a la cuina, una cafetera, que he assaborit
en el dibuix de la silueta dels intersticis de la ment
mentre aspirava la teva olor
amb l’aroma del cafè.
Ha tronat i ha plogut tota la nit
i he tingut la sensació de xerrar amb tu
en una vigília lleugera,
com ho feia amb els cosins quan estàvem de vacances,
converses etèries de cadells entre jocs estivals.
És la sensació encomanadissa,
pau sostinguda i l’al·licient de ser amb tu,
sense fer res o trepitjar el fre:
una tarda d’amor o un passeig
cap a un vers no inestable.
Els gats eviten els tolls al pati
mentre cada glop em crema la gola.
La sala s’engrandeix sense la teva presència,
i tots els records per les lleixes són un interrogant
que ni intento esbrinar de reüll.
Tot i que has sortit fa pocs minuts
la casa s’ha buidat més que la tassa.
Camp pervers
Edicions Proa, 2023
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
