DEURE I HAVER

(Grafit de Firenze. Imatge pròpia, retallada)

No res em dónes, no dónes res

tu que m'escoltes. La sang

de les guerres s'ha eixugat,

el menyspreu és un desig pur

i no provoca un gest

d'un pensament humà,

lluny de l'hora de la pietat.

Deure i haver. En la meua veu

hi ha almenys un signe

de geometria viva,

en la teua, una closca

morta amb laments fúnebres.

(Traducció de Josep Ballester)

Salvatore Quasimodo

Deure i haver

Edicions Alfons El Magnànim, 1992

Més sobre l'autor, ací.

DARE E AVERE / Nulla mi dài, non dài nulla / tu che mi ascolti. II sangue / delle guerre s'è asciugato, / il disprezzo è un desiderio puro / e non provoca un gesto / da un pensiero umano, / fuori dall'ora della pietà. / Dare e avere. Nella mia voce / c'è almeno un segno di geometria viva, / nella tua, una conchiglia / morta con lamenti funebri.