EMPREMTES

El poema és una veu calenta que degoteja i crema. AMPARO CORTELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Màgia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Màgia. Mostrar tots els missatges

divendres, 24 d’octubre del 2025

ESPECTACLE

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ESPECTACLE [fragment]

 

Només li plau mirar-se; s’emmiralla

vestit únicament amb un eslip

i veure’s li suscita la rialla.

 

S’ofega des de sempre en la grisalla

d’un dia a dia de què ja està tip,

només li plau mirar-se; s’emmiralla.

 

La màgia de la licra mai no falla,

l’eslip és de color pipiripip

i veure’s li suscita la rialla.

 

Jordi Ferrer

Calaixera

Viena Edicions, 2024

Més sobre l’autor, ací

divendres, 3 de novembre del 2023

PRESTÀNCIA D'UNA ROSA

 (Rosa Navarro, titellaire, a qui va dedicat el poema)

Prestància d'una rosa

 

El mal i el temps cruel

ens van privar de tu,

però no de la teua mirada,

lluerna lluent de mots

que no calia dir,

del teu somriure viu

que tantes coses deia i a tots ens acollia

Com un riu lluminós

de corrent ferma ens atrapares.

 

No et vaig veure donar vida

a les vostres petites criatures,

teues i de Josep,

no vaig gaudir de la delícia

sinó en la imatge indeleble

d'un record.

Quanta màgia per a un nom:

talment una rosa que no es marceix

i assenyala constant el més arcaic

d'una memòria inesgotable.

 

Isabel Robles

Han tornat les roselles

Perifèric Edicions, 2023

Més sobre l'autora, ací   

dimarts, 17 de maig del 2022

EL POETA

(L'estàtua del poeta que em llegeix el poema i jo. 
Sant Miquel de Balasant, Eivissa)

EL POETA

Veig la lluita guanyada.
Vet aquí els teus mots densos,
closos, perfets. Volien
només això, ser un món
novell, en clara òrbita
de tu desprès, notícia
d'un silenci; tancar,
fet pensament, un trèmul
dia escampat, una ànsia
que a una claror s'aboca.
Veig la lluita perduda.
Tot el poder que tenen
els teus mots expansius,
llur màgia, la bellesa
del seu rostre, són mots
només, sols poesia.
Això volien. Saben,
però, que això no basta;
que no podran portar
més enllà de llur mort
la càrrega mesquina;
que no podran dir mai
tota una alta evidència:
que per forats continus
el tresor va perdent-se.
Saben que el bé és aquest
batec immens i atònit
que només es pot viure.

Marià Villangómez
Els dies
1950
Més sobrer l'autor, ací

dimarts, 15 de març del 2022

[LA CABRA ANCESTRAL...]

(Imatge pròpia)


LA CABRA ANCESTRAL

MASCLE PRESENT AL CAU DE LA FOSCA

S'ATURA,

FREGA EL SEU COS AL MATEIX PUNT

QUE HO FEREN

BANYUTS AVANTPASSATS,

PER L'INSTINT I LA MÀGIA,

LA ROCA LLUEIX MARBRE POLIT

AL LLINDAR DE LA NATURA.

 

LA SANG, LA CABRA, LA LLUNA

I SOBRE LES ROQUES

S'OBRE L'ESPERANÇA HUMIDA

ALS PENYALS, DESPRÉS DE LA PLUJA.

 

LA LLUNA ALS COCONS DE LA NIT,

I EL TROT D'UN BOC QUE CERCA

LA FEMELLA MÉS CALENTA EN LA FOSCA

SENSE SABER RES, NI QUE DEMÀ AL MATÍ ÉS NADAL. 


Àlex Volney

La frontera dels dies

Editorial Moll, 2000

Més sobre l'autora, ací

dimarts, 21 de setembre del 2021

LA TEUA PARAULA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PALAVRA TUA

 

cada palavra tua

é agora uma ilha

 

um minuto mágico

de matar silêncios

 

cresceu-te no olhar

um lugar de adeus

 

e dizes os nomes

dás-nos os gestos

 

que, afinal,

te ferviam no coração


---


LA TEUA PARAULA

 

la teua paraula

ara és una illa

 

un minut màgic

per a matar silencis

 

et creix als teus ulls

un lloc de comiat

 

i dius els noms

ens dones els gestos

 

que, al cap i a la fi,

et bullien al cor


Gil T. Sousa

Falso lugar

2004

Més sobre l'autor, ací i ací

[Traducció del portugués feta per mi]