EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Riure. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Riure. Mostrar tots els missatges

dissabte, 30 de març del 2024

[SÍ!...]


(Imatge no identiuficada presa de la xarxa)

II

 

Ja! es frommet auch nicht, ihr Todesgötter! wenn einmal

Ihr ihn haltet, und fest habt den bezwungenen Mann,

Wenn ihr Bösen hinab in die schaurige Nacht ihn genommen,

Dann zu suchen, zu flehn, oder zu zürnen mit euch,

Oder geduldig auch wohl im furchtsamen Banne zu wohnen,

Und mit Lächeln von euch hören das nüchterne Lied.

Soll es sein, so vergiß dein Heil, und schlummere klanglos!

Aber doch quillt ein Laut hoffend im Busen dir auf,

Immer kannst du noch nicht, o meine Seele! noch kannst du’s

Nicht gewohnen, und träumst mitten im eisernen Schlaf!

Festzeit hab ich nicht, doch möcht ich die Locke bekränzen;

Bin ich allein denn nicht? aber ein Freundliches muß

Fernher nahe mir sein, und lächeln muß ich und staunen,

Wie so selig doch auch mitten im Leide mir ist.


---

II

Sí! Tampoc no serveix, déus de la mort, quan vosaltres

Que l’home fort heu tengut vençut i sotmès,

Quan l’atrapau, avall, en la nit terrible, malignes,

De cercar, d’implorar o irritar-se amb vosaltres llavors,

O que també, pacient, visqui, covard, a l’exili

I somrient senti la vostra assenyada cançó.

Així serà: oblida, no et salvis, dormisca en silenci.

Però ja et brolla un so esperançat en el pit.

No podràs mai, ànima meva, no pots avesar-t’hi

I somies enmig del teu somni ferreny.

No tenc festa, i voldria encara els rulls coronar-me.

Així no estic sol? Qualcú que m’arribi, però,

De ben lluny, i he d’admirar-me llavors i he de riure,

Perquè en el sofriment som tanmateix tan feliç.


Friedrich Hölderlin

Planys de Menó per Diòtima

Adia Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací


[Traducció per Jaume Vidal Alcover]

diumenge, 23 de maig del 2021

DARRERE AQUEST CALLAR HI HA INCONFORMISME

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Darrere aquest callar hi ha inconformisme

 

Demà

potser ens conformem amb un tassó de ginebra o un crit de

Pasolini,

que també engata, però mai no assacia. La resta serà literatura,

religiosa o pornogràfica, tant se val, encara que En Pavese,

ara que hi penso, val la pena de tenir-se en compte, com En Bach,

la temperatura, i els tons obscurs.

Si no plou i és diumenge vindran daneses a la plaça major

que obriran les cuixes davant la lluna del poble, i els taverners,

botiguers de la punyeta, gatassos, verds de menta, tacats de suc,

hauran de tancar les portes del tasser i les botelles d’aiguardent.

Riurem de fàstic, espatarrats. Ens curarem els vicis

amb altres vicis. Els rancors amb manies. Haurem encetat

altres quimeres. Follarem violes clementines…


Damià Huguet

Tenc set de tu i bec ginebra

AdiA Edicions, 2018

Més sobre l'autor, ací