 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Aquell oceà de veritable escuma blanca,
mar d'onades amargants i fredes,
d'aigües ambrades i carbòniques,
solcades amb rauxa pels meus llavis!
Junta, tota junta,
la cervesa que he begut
en tota una vida
ompliria una platja
amb granets de malt
i llupolosa brisa d'ordi.
Bo,
potser exagere i,
segons diu el diccionari,
ho porte tot més enllà
dels límits de la veritat
de la conveniència i del normal,
però n'estic ben segur que dóna
per omplir una piscina
potser mitjana, un quants barrils,
una galleda, uns pocs litres, una gerra
o qualsevol got on hi càpiga
un oceà de veritable escuma blanca.
Andreu Mut
Bunyol sense forat
Ed. Germania, 2013
Més sobre l'autor, ací.
Entrades
