EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dimarts, 27 de maig del 2014

TALLS DE GANIVET

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Des d'on escric, el mar vigila, 
hi ha talls de ganivet que porten les onades. 
Quan hi descanso els ulls no sóc enlloc, 
ni dins del mar ni fora, ni les mans no em sento; 
ni desig ni evasió, només un son lleuger 
pautat de tecles sincopades. 
Marxo de mi però no veig on sóc.
Olga Xirinacs
La taronja a terra
Ed. Òmicrom, 2011

Més sobre l'autora, ací i ací.



dissabte, 24 de maig del 2014

POEMA AMB DATA (LXII): 24 DE MAIG DE 1941

Joan B. Peset Aleixandre (Fotografia: Morella)
un dia jo no sé quin                       
arribaràs oh Mort per mi                      
i no serà necessari que                      
llegesques el meu nom
                      
sabràs qui sóc i on sóc                      
i em llevaré prestament                       
i sortiré amb tu al passadís                      
el gran fred de la matinada 
                    
darrerament m'acomiadaré                      
dels meus companys amb la mirada                    
i et seguiré i passaré els tràmits                       
sense dir res                     
pujaré                      
al camió                     
i em duràs al lloc
                     
no m'hauran d'embenar els ulls
                   
hauré d'escoltar els ferros                     
dels fusells les descàrregues
Mort                    

oh Mort       
             
jo no vull la mort vull la vida                     
que podrà ser útil encara
muller fills germans
adéu

i tu
ciutat 

ciutat que oblides massa fàcilment 
i hauràs de porgar les teues culpes 

adéu 
godella 

ermita de sant salvador 
cames lleugeres de la tarara 

pins  
carrers  

fills
Vicent Andrés Estellés
Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset, que fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941 (part VI) dins Mural del País Valencià (vol. II)
Edicions 3 i 4 , 2002 

dimecres, 21 de maig del 2014

CONTEMPLAR EL CAMÍ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Francament, els trens de totes les estacions tenen aquesta mateixa factura d’urgent decrepitud, de cendrer insòlit i sutze. La llum d'algun fanal esgrogueeix l'andana per on els homes s'acuiten amb la maleta i el pes de la nit als talons. He llambregat les ciutats del món darrere d'aquest vidre empolsegat i brut: unes, enjogassades com solsticis, altres plàcides, súbites com monedes. Passà la mar enfosquida, per platges i per costes, l'estornell que en l'arbre millorava la celístia, i les rodes metàl·liques van encalçant ja descalces la via justa amb un sotrac solemne. He conversat amb famílies que sofrien per l'univers del fill, que l'ignoraven i volien pau. Contemplar el camí de lluny estant i mai no trepitjar-lo per a no malmetre'l, i girar l'esquena als designis, al paradís d'antany, la tolerància del sòl. I pujar-se'n, doncs, a l'únic tren.

Isidre Martínez i Marzo
Himnes
Edicions Alfons el Magnànim, 1990

Més sobre l'autor, ací.

dilluns, 19 de maig del 2014

PREMI "ANTONI FERRER"

El dissabte passat vaig rebre el premi de poesia "Antoni Ferrer" que convoca l'Associació Eco-Cultural "La Garrofera" de l'Alcúdia de Crespins. L'acte va estar magníficament conduït per la periodista Núria Cadenes. Abans del lliurament dels premis va prendre la paraula el director de l'associació, Antoni Rico, que va agrair la col·laboració de diverses entitats i va disculpar la absència del poeta Antoni Ferrer per malaltia. Els artistes Borja Penalba i Andreu Valor interpretaren diverses cançons  plenes de sentiments i compromís. Finalment es procedí a lliurar els premis als guanyadors: a Jesús Giron Araque, el de poesia "Antoni Ferrer" i a Sebastià Carratalà, el de narrativa "Enric Valor".





dijous, 15 de maig del 2014

14

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
quan la marea s'allunya
és possible escriure-ho tot

de nou

---

quando a maré se afasta
é possível escrever tudo

outra vez

Gil t. sousa

Água forte, 2005
Més sobre l'autor, ací.

dissabte, 10 de maig del 2014

EL MAR, LA MAR, LO MAR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Aquell oceà de veritable escuma blanca,
mar d'onades amargants i fredes,
d'aigües ambrades i carbòniques,
solcades amb rauxa pels meus llavis!

Junta, tota junta,
la cervesa que he begut
en tota una vida
ompliria una platja
amb granets de malt
i llupolosa brisa d'ordi.

Bo,
potser exagere i,
segons diu el diccionari,
ho porte tot més enllà
dels límits de la veritat
de la conveniència i del normal,
però n'estic ben segur que dóna
per omplir una piscina
potser mitjana, un quants barrils,
una galleda, uns pocs litres, una gerra
o qualsevol got on hi càpiga
un oceà de veritable escuma blanca.
Andreu Mut
Bunyol sense forat
Ed. Germania, 2013
Més sobre l'autor, ací.

dimecres, 7 de maig del 2014

PREMI "ANTONI FERRER"

Ahir vaig rebre una telefonada d'Antoni Rico, membre de La Garrofera (Associació Eco-Cultural d'Alcúdia de Crespins) que me informava que havia guanyat el premi de poesia "Antoni Ferrer". És un premi modest però em fa il·lusió perquè té el nom d'un dels meus poetes de referència. El proper dissabte, 17 de maig, a les 20 hores, a la Casa de Cultura de l'Alcúdia de Crespins em lliuraran el premi en un acte públic, presentat per la periodista i escriptora Núria Cadenes, i que comptarà amb l'actuació de l'Andreu Valor.
El treball guanyador es diu "Caïm" i és un diàleg entre Déu i aquest sobre la condició humana i divina. Us deixe una part d'ell:

(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)
III

La desolació t’indicarà el camí.
Els vidres tallaran les peülles del teu corser.
Els ossos alentiran el teu pas.
Relliscaràs inevitablement sota la cendra.

Atura’t i contempla el teu escarni,
la vergonya de la humanitat,
la segura certesa de la nit.

Ni tan sols podràs caminar per Gehenna.

Ni el camí ni el futur, ni aquesta paraula tindràs.
     Només el silenci.



diumenge, 4 de maig del 2014

CÀCERES

(Càceres. Imatge pròpia)
Palaus daurats i brèndoles d'escales i encomandes.
Sota les lloses de les places, jauen 
marquesos d'Ultramar i coure d'Eldorado.
Pels carrerons armorials, innoble,
bufa un vent d'escorbut i de pel·lagra.
Els golls i les gorgeres ofeguen tot el verd de les falzies.

Antoni Ferrer
La dansa de les hores
Perifèric Edicions, 2006
Més sobre l'autor, ací.

dijous, 1 de maig del 2014

LA VIDA PASSA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
La vida passa, inevitablement.
Mentre jo escric aquest poema,
uns infants juguen amb la pilota,
un home compra al supermercat,
dues xiques raonen de la feina,
el cotxe deixa passar un vianant,
la dona del primer plora
sense consol, el veí del tercer toca
el violí, un transeünt demana
almoina, una persona major
resa, una parella trenca,
un vellet maldiu la seua sort.
També, de vegades, la vida 
ens traspassa, com jo voldria 
que us traspassaren aquests 
versos que escric molt tard, 
que són notes al marge 
dels nostres quefers diaris, 
imperfectes apunts improvisats 
d'allò que en diem viure.
Vicent Nàcher
Alehop!
Ed. Germania, 2013
Més sobre l'autor, ací.