POETES LLETRAEDETANS: PURA PERIS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

COM NO SOMIAR-TE

Com no somiar-te 
si com un lladre 
emparat per la fosca nit 
sigil·losament has entrar al meu llit. 
Com no estimar-te 
si com la llum de tardor 
la rialla dels teus ulls 
enardeix el meu cor. 
Com no oblidar-te 
si com el tardorenc vent 
despulla els arbres,
sense tu sóc el no-res. 
Com no somiar-te...

Pura Peris

Tasts de vida

Germania, 2014

Més sobre l'autora, ací

PARADÍS VELAT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El frec de la teua pell 
va deixar atrapada 
la primavera 
entre llençols blaus 
i cobrellit blanc. 
A la boirosa cambra 
habita l'eternitat 
de les teues mans 
descendint als inferns 
prestats del desig. 
Les parets gastades,
trepitjades de silenci 
conserven entre escletxes 
el fragor desesperat 
desfullant ànsies infinites 
sobre els nostres cossos. 
Les cortines, cegades 
per un sol que no arriba, 
traspuen gemecs ofegats 
en les sorres d'un rellotge 
que mai va ser el nostre, 
perfumant els racons 
del paradís velat on, 
una trobada de mirades, 
ens fa sentir eterns.

Pura Peris

Alè de lluna

Ed. Neopàtria, 2015

Més sobre l'autora, ací

POEMA AMB DATA (LXIII): 1 DE NOVEMBRE

(imatge no identificada presa de la xarxa)

En dies com aquest, 

pètals de records, anhels i sentiments 

volen uns prop, altres llunyans, 

buscant en la memòria aquells que ja no estan 

però sempre estaran... 

En dies com aquest, 

de nou llance un clam, 

vull un bàlsam per estanyar tantes ferides, 

tantes vides perdudes, 

tants amants sense cossos al costat... 

En dies com aquest

voldria que tots tinguérem pau,

que poguérem visitar el lloc

on la mort enamorada

ha empresonat als nostres éssers estimats.

En dies com aquest,

voldria que ningú no hagués de reclamar

que s'obrira cap fossa,

o que vagara per cunetes i camps

pensant on els ossos amants

hauran anat a parar.

En dies com aquest,

voldria que els sentiments que volen

no deixaren de volar

i ens ompliren de nou la vida

de fraternitat, justícia i llibertat.

En dies com aquest,

voldria que mai es quedara un mort

sense dol i sense pau!

Pura Peris

Tast de vida

Ed. Germania, 2014

Més sobre l'autora, ací i ací

FERIDA INSONDABLE

(Imatge no identificada presa de la xarxa retocada per mi)

Ferida insondable
de la teva absència,
porta invisible
per la qual sagne
hores compartides,
besos cecs,
abraçades mudes,
a esquinçalls passege
desllorigats els ossos.
Negres roses
desfullades entapissen
la carn trencada
de la meva ànima enamorada.

Pura Peris

Tasts de vida

Ed. Germania, 2014

Més obre l'autora, ací.