ARMAGNAC

(Imatge no idenificada presa de la xarxa)

 

ARMAGNAC

 A Jep Gouzy y Renée Sallaberry

De poesia no ens en cal pas gaire:

tan sols la justa i necessària,

una petita copa cap al tard,

tornats que som a casa, havent sopat,

tal com ho fem amb un vell armagnac,

a la vora del foc sempre que es pugui,

per millor veure en el nostre palmell

com llampurneja la flairosa conca

del seu estany espessament daurat…

Esperit de vi és també el poema,

incolor i volàtil, prou que ho sap tot lector,

però inflamable si sabem copsar-lo,

car és dins nostre que haurà fermentat

i en les bótes del cor envellit,

amb totes les dolceses i amargors

que un cop i un altre ens han fet i desfet

fins a fer de nosaltres un compost agredolç,

la matèria infausta d’un somni corromput…

En acostar als llavis aquesta copa

d’un cristall fi com l’aire,

tot el tropell d’olors que ens envesteixen

i aquest gust que ens omple de lava ardent,

¿què ens retornaran sinó la fortor

dels nostres moments més intensos,

quan tot just vam viure l’experiència

però no en poguérem tenir el sentit?

 

Àlex Susanna

Suite de Gelida

Ed. Proa, 2001

Més sobre l’autor, ací

CASA DESPENTINADA

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

Casa despentinada

El sol que entre esglai

i esglai entra

fereix la nostra intimitat

preservada no sé per què.

Despertar-me i passejar

 pel teu cos; res més.

 Que les meves hores

 sempre s’esllavissin per cossos estimats.

 Que els meus poemes

 —escrits mentre descanso—

 tinguin la llum i l’aire tebi d’una cambra

 havent dinat, quan el sol de biaix l’enfoca

 i el llit és desplegat.

 

Àlex Susanna

Memòria del cos dins de Dits Tacats (Antologia 1978-2018)

Pagès Editors, 2019

Més sobre l'autor, ací

 

CASA DESPENTINADA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Casa despentinada

 

El sol que entre esglai

i esglai entra

fereix la nostra intimitat

preservada no sé per què.

 

Despertar-me i passejar

pel teu cos; res més.

 

Que les meves hores

sempre s’esllavissin per cossos estimats.

 

Que els meus poemes

—escrits mentre descanso—

tinguin la llum i l’aire tebi d’una cambra

havent dinat, quan el sol de biaix l’enfoca

i el llit és desplegat.

Àlex Susanna

Dits tancats. Antologia 1978-2018

Pagès Editors, 2019

Més sobre l'autor, ací 

AMB LA MÀ ESQUERRA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

AMB LA MÀ ESQUERRA

Cada seu vers, un corriol

que ens porta cap on no se sap

fins que de sobte ens hi estimbem,

enlluernats o a les palpentes.

Repassar poemes d’algú

que vam llegir fa temps:

com embocar carrers

d’una ciutat mig oblidada,

o endinsar-se en un bosc

on podem tornar a perdre’ns

i, quan menys ho esperem,

tot de cop retrobar-nos.

              A Tomas Tranströmer

Àlex Susanna

Filtracions

Edicions Proa, 2016

Més sobe l'autor, ací