(Imatge no identificada presa de la xarxa)
EPÍLEG
El fil es tiba fins a la part alta
de la paret. Les imatges es mesclen;
no es corresponen amb temps imprecisos
on ni el després ni l'ara es distingeixen,
en un ací de fum sobre la vista.
L'havíem estirat a la recerca
d'un jo que es resistia amb el seu fil
a no saber res més de si mateix,
un jo capaç en espera de ser
reconegut, garantit, perdonat.
Una quimera enfront del mur constant
-el guardià fidel de la memòria-
que resisteix la força dels corrents
vençuts a la impostura de la calma.
Alguna cosa començava a perdre's,
deixar-se anar; s'esgarraven les teles
i per damunt, sobre els rictus dels dies,
ens vam posar un vestit a pedaços.
Teresa Pascual
Vertical
Edicions 62, 2019
Més sobre l'autora, ací
Entrades
