EMPREMTES

Què diem quan diem poesia? ANTONI FERRER

dissabte, 30 de desembre del 2023

[TU CREDI DI ESISTERE,...]

 

(Dona planxant. Picasso. Museu Guggenheim)

[...]

Tu credi di esistere, bardata di argentí,

la corona in testa di regina madre,

i piedí chiusi dentro scarpe felpate,

il ventre fasciato dentro bende fatate.

E invece sei morta. La tua vita l'hai persa

nel momento che ti sei lasciata spaccare

la carne dalla testa molle e lucida del

primo figlio adorato che sa di paraffina.

La morte certo è dolce e pudica.

Se poi una morta fa anche le faccende di casa,

e lava e stira e cuce e risponde sí sígnore,

ecco trovata la soluzione degli enigmi familiari

Una mofia si può anche venerare e baciare e

colmare di tenerezze e ambigue carezze filiali.

[...]

 

-----

 

[...]

Tu creus existir, abillada amb argent,

al cap la corona de reina mare,

els peus tancats en sabates pelfades,

el ventre enfaixat amb faixes encantades.

I tanmateix ets morta. Vas perdre la teva vida

en el moment en què et deixares trencar

la carn per aquell cap moll i lluent del

primer fill adorat que té gust de parafina.

Certament la mort és dolça i púdica.

Si després una morta fa també les feines de casa,

i renta i planxa i cus i contesta sí senyor

vet aquí la solució dels enigmes familiars.

Una morta es pot fins i tot venerar i besar i

agombolar amb tendreses i ambigües carícies filials.

[...]


Dacia Maraini

Dones Meves

Edicions Alfons el Magnànim, 1992

Més sobre l'autora, ací


[Traducció d'Antoni Arca]

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada