No hi ha cap veu
ni manllevada ni pròpia
que escrigui els meus poemes,
només
aquesta sorda afonia miserable,
un escanyament d’aigua embravida
atrapada entre les roques
–el salt final, en brut
i al capdavall
un toll quiet i lent
que malmeten turistes de diumenge.
I tanmateix
callar no ha estat mai una opció,
sinó perviure
en la gorja estreta.
Trobar-hi el crit.
Sònia Moll
On fugirem, amor
Godall Edicions, 2024
Més sobre l'autora, ací


