EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ferides. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ferides. Mostrar tots els missatges

dimecres, 19 de febrer del 2025

TIGRE GATITO / TIGRE GATET

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Tigre gatito

 

Hay un tigre en casa que quiere comerme

y me hace llorar.

El tigre está siempre rugiendo

y siempre arañando.

Tiene los colmillos grandes como nunca se han visto,

las uñas afiladas como nunca se han visto,

los ojos locos como nunca se han visto.

Cuando el tigre me ataca y me muerde

yo sangro entera,

el cerebro me sangra,

el pecho me sangra,

los ojos me sangran,

las manos me sangran,

 

Y al verme casi muerta,

el tigre se pone triste y se hace gatito:

maulla,

me lame las heridas,

acerca su lomo para que ponga allí mis caricias.

 

----

Tigre gatet

 

Hi ha un tigre a casa que vol menjar-me

i em fa plorar.

El tigre està sempre rugint

i sempre esgarrapant.

Té els ullals grans com mai no s’han vist,

les ungles esmolades com mai no s’han vist,

els ulls bojos com mai no s’han vist.

Quan el tigre m’ataca i em mossega

jo sagne sencera,

el cervell em sagna,

el pit em sagna,

els ulls em sagnen,

les mans em sagnen,

 

I en veure’m quasi morta,

el tigre es posa trist i es fa gatet:

maula,

em llepa les ferides,

acosta el seu llom perquè hi pose les meues carícies.

 

Alba Flores Robla

Digan adiós a la muchacha

Ediciones Rialp, 2018

Més sobre l'autora, ací


[Traducció al valencià de Jesús Giron Araque]

diumenge, 2 de febrer del 2025

MIRA'T

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Mira't

 

Com un badall de ca.

Vagareges per l'avinguda

elementalment.

Exhibeixes l'escalfor

de ton cor per

quatre rals

a punyalades.

 

Si fa no fa, com les costes verges

                                           ferides de cales. 

 

Xesc Alemany Sureda

Pòtol

Edicions del Despropòsit, 2019

Més sobre l’autor, ací

dimecres, 24 de juliol del 2024

PARAULA


(Imatge no identificada presa de la xarxa) 


PARAULA


Eximeix-me del compromís de morir per tu.
La meva cendra no et servirà de res, ni l'edat
maleïda tindrà cura del teu anhel quan em
demanis amors prohibits, ferides obertes
en la pell, cap al tard per on es perd el sol inquiet.
Secrets de nit, roentors de matinada.

Darrere les Esplanes tragino el teu nom,
amb lletres majúscules, deixades sense recança.
De tu omplo cistells de raïms, portadores
de verema, raons i més raons a la vora de la bauma.
M'aixecaré de mi mateix amb mala gana
i et tornaré el nom, de lletra en lletra, d'una en una.
Paraula!

 

Raimond Aguiló Bartolomé

La roca roja

Viena Edicions, 2011

Més sobre l’autor, ací

diumenge, 9 de gener del 2022

DEVASTACIÓ

 

(Albert Goodwin. Apocalipsi,1903).

Devastació

 

And fade out again and fade out again.

Radiohead

 

La devastació és creure’t que ho saps tot,

i no. No pontifiquis apocalipsis col·lectius

ni certeses objectives. Només pots exalçar

una sola cosa, poema rere poema, i blasfemar

la misèria. Rabejar-t’hi, rebregar-t’hi, i mirar

de sortir-ne sense ferides. Dic el dir i dic

sempre el mateix, el terraplè i el dubte.

I sé què dic quan dic amor, perquè l’amor

és meu


Meritxell Cucurella-Jorba

La volumetría del neguit

Pagès Editors, 2020

Més sobre l'autora, ací

dilluns, 6 de setembre del 2021

BIDEZIDORRA / SENDER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

BIDEZIDORRA

 

Badira saihestu ezineko zauri-bidaiak.

lnora eramango ez gaituzten erromesbide lausoak.

Deserrira. Abaildutako arima hilberrien antzera.

Ezustean, aspaldiko zure baitarekin bilduko zaituzten berbak.

Zabiltza adi!

Inarrosten den bihotzak ez du etsiko.

Danbada Ieun bezain bareari ezin egingo diozu muzin.

Orbelean zimeldua dirudien haziaren indar isila.

Requiem doinu doilorra biziari kateatuta.

Rapsodaren indar lotsatiaren astindua.

Agerikoa ez den oihartzun kutxaren gidari xumea.

---

 

SENDERO

 

Periplos de heridas, inexorables.

Peregrinaciones empañadas que no llegan a destino.

Destierro. Recién nacidas almas abatidas.

Palabras que, inopinadamente, reconcilian con la esencia más intima.

¡Alerta!

Un corazón que se estremece nunca abandona.

No podrá desdeñar el suave y calmado estruendo.

Fuerza silente de una semilla que parece marchita en la hojarasca.

Sonido despreciable de un réquiem encadenado a la vida

Sacudida de fuerza tímida del rapsoda.

Humilde guía de una caja de resonancias invisible.

---


SENDER

 

Periples de ferides, inexorables.

Peregrinacions entelades que no arriben a destí.

Desterrament. Nounades ànimes abatudes.

Paraules que, inopinadament, reconcilien amb l'essència més íntima.

Alerta!

Un cor que s'estremeix mai abandona.

No podrà menysprear el suau i calmat estrèpit.

Força silent d'una llavor que sembla marcida en la fullaraca.

So menyspreable d'un rèquiem encadenat a la vida

Sacsejada de força tímida de rapsode.

Humil guia d'una caixa de ressonàncies invisible.


Asier Maia Anabitarte

Dins d'Antologia Poetikoa / Antología Poética 

TarQus Editorial, 2021

Més sobre l'autor, ací i ací


[Traducció al català feta per mi a partir de la de castellà  feta per l'autor]

dissabte, 2 de gener del 2021

O PENEDIMENT O SENTÈNCIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


O penediment o sentència

 Hanna  Arendt


¿Qui ha demanat perdó

pel patiment i per la sofrença,

per la mancança i per la recança?

 

¿Qui se’n penedeix del mal ja fet

quan encara crida la terra

per veure si algú se'n recorda,

per veure si allà poden trobar-la?

 

¿Qui recorda l'oblit?

¿Qui renega la terra quan encara està tacada?

¿On seran els ulls que li dignen l’existència?

 

El llampec que commou i que desperta

dins la realitat gasosa

de cares sens ulls,

de peus que no miren

ni el peu ni el pas,

ni per on caminen.

 

¿Qui reconeix el carnatge,

la immolació salvatge

que esquiva, cruel i atroç,

els perfils acurats de cada figura,

de cada bosc, de cada oceà,

de cada cim, de cada ostatge?

 

¿Per què encara no hi ha gest o actitud,

o acte o protocol, o intenció o resposta?

Encara alguns, furtius,

refusen cosir les ferides

i brodar el perfil,

deixant que la vida, a cor obert,

s'asfixie.

 

Sols a la bategada es trenca el silenci.

El crit trenca el cor, amunt,

glaçant la llança i directe al cel

s'escolta el malefici.





Aina Garcia-Carbó

Crònica de la cadència

Vincle. 2020

Més sobre l'autora, ací