EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dissabte, 29 de setembre de 2018

L'ARRIBADA DE L'ÀNGEL DEL DESIG

(Cupido i Psique. Canova)
L'ARRIBADA DE L'ÀNGEL DEL DESIG

Do the scissors make the mistakes, 
or does the hand?
                   Judith Taylor

Arribes amb l'escuma esguitada del somni,
com una postal inacabada que creuara el pont
de les aigües turbulentes,
com una cançó d'algues de hores baixes
al fons dels llençols
i m'assenyales de l'índex.
Ets -dius- l'únic
que arribes amb la pols groguenca de la llum somorta,
tot deixant darrere els vidres i els llindars del dolor,
la sang dels darrers poemes
en la maquinària infernal de les substitucions.
Però, verament, no ets l'únic
que ha estat apareixent entre visions d'afalacs,
i gestos pietosament obscens dels dits,
encara que sí ajude al teu neguit l'ambigua criatura del mar
jugant a la passió amb la cua
o simplement traient notes de saxofon
de les seues escates.
Pell de malson potser,
no et negaré l'hospitalitat deguda,
però no deixaré que solaces la teua dignitat dolenta
en llit d'esclau.
Només puc oferir-te en aquest cartró-somni
un cansament de pedra tosca, fruites del llac i anemones,
perquè recolzes el cap en el coixí del gat 
mentre ens avança la filosa dels somnis de l'àngel del desig.

Pere Bessó
La mort del Clown
El Petit Editor, 2018
Més sobre l'autor, ací

dimecres, 26 de setembre de 2018

INSECTOSTOMIA

(Il·lustracions de Manola Roig)
INSECTOSTOMIA

III
Veig el rastre de la serp hivernal sobre la roca
de la mirada de la libèl·lula. Col·leccione roses negres.

VIII
Sagne l'antiga resina d'aquests ossos que em sostenen
amb la complicitat de les processionàries. Campanades de silenci.

XII
Creix una gramàtica d'abelles joguinaires
que zumzegen als mots de la mel. Vasos hexagonals.

XV
Ai, veia tantes vegades el borinot de les pupil·les de l'arbre
topetant amb el vent de la bellesa. M'he tret els ulls.

XXII
En la doma de les paraules la metamorfosi dels braços
feia que la cigala generara el blues. Lleuger d'equipatge.

XXXI
Descendint al dolç abisme he hagut d'apartar a manotades
la legió de mosques impertinents. No sóc l'altre.

XLIX
El dard ros es llança sobre la flor pol·linitzant-la masculinament
amb la llarga espiritrompa. Les flors vénen de París.

LVIII
Se'm desfà la memòria entre els dits dels heterònims que et naixen;
adonats o tallanassos volant entre roselles. Poderosos helicòpters.

LXXI
El pecat se t'esvara pel nom i cognom del caramel de les ales
quan retalles l'ombrívola fageda. Bes de la bruna boscana.

LXXXVI
Només la nit et fa abandonar les íntimes galeries de la carn
perquè trobes fi a oïda de dames. Cadell de la fosca.


Francesc Mompó
Insectostomia
El petit editor, 2016
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 23 de setembre de 2018

LA GAVINA

(Imatge pròpia)
LA GAVINA

Voles, 
albires la mar, 
la immensitat de l'horitzó. 
D'ales esteses quedes
tota amerada de sol. 
Voles, 
passeges l'aire, 
l'amplíssim infinit
perds sobre la mar.
Enllà lluny
vull anar,
enllà,
on tot bada els ulls
vull volar,
enllà lluny
volar
sempre,
volar,
amb tu. 
Joana Navarro
Besllum
Ed. Denes, 2011
Més sobre l'autora, ací i ací

dijous, 20 de setembre de 2018

PER A LLEGIR EN FORMA INTERROGATIVA

(imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)
PER A LLEGIR EN FORMA INTERROGATIVA

Has vist
veritablement has vist
la neu dels astres els passos apelfats de la brisa
Has tocat
de veritat has tocat
el plat el pa la cara d'aqueixa dona que tant estimes
Has viscut
com un colp al front
l'instant el panteix la caiguda la fugida
Has sabut
amb cada porus de la pell sabut
que els teus ulls teues mans el teu sexe el teu tou cor
calia tirar-los
calia plorar-los
calia inventar-los una altra vegada.

Julio Cortázar
Que cada cosa cruel sea tú que vuelves
Penguin Random House Grupo Editorial, 2018
Més sobre l'autor, ací

[Traducció del castellà feta per mi]

PARA LEER EN FORMA INTERROGATIVA / Has visto / verdaderamente has visto / la nieve los astros los pasos afelpados de la brisa Has tocado / de verdad has tocado / el plato el pan la cara de esa mujer que tanto amás / Has vivido / como un golpe en la frente / el instante el jadeo la caída la fuga  / Has sabido  / con cada poro de la piel sabido / que tus ojos tus manos tu sexo tu blando corazón  / había que tirarlos / había que llorarlos / había que inventarlos otra vez.

dilluns, 17 de setembre de 2018

[ENFONSA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Enfonsa
la casa.
Treballa nit i dia
a destruir-la
doncs nit i dia havies treballat
per amagar-te en ella.
Destrueix fins que res
entre la runa
et siga recognoscible.
Comparteix la intempèrie
amb altres feristeles.
Acostuma't al fred.
A aquesta brillantor
mortal
de les estreles

a l'ull indesxifrable
que havies oblidat.

Perquè només les ruïnes
-el vas saber
una vegada
per què en el teu descuit
ho havies oblidat-

perquè només les ruïnes
poden

en veritat

habitar-se.

Ada Salas
Esto no es el silencio
Ed. Hiperión, 2008
Més sobre l'autora, ací i ací

[Traducció del castellà feta per mi]

Hunde  / la casa. / Trabaja noche y día  / en destruirla / pues noche y día habías trabajado / para esconderte en ella. / Destruye hasta que nada  / entre el escombro  / te sea reconocible. / Comparte la intemperie  / con otras alimañas. / Acostúmbrate al frío. / A ese brillo / mortal / de las estrellas // al ojo indescifrable / que habías olvidado. // Porque sólo las ruinas / -lo supiste / una vez  / por qué en tu descuido / lo habías olvidado- // porque sólo las ruinas / pueden // en verdad // habitarse.

divendres, 14 de setembre de 2018

[CAMIN SOBRE EL FIL...]

(Fotografia de Carles Ribas)
«estimaré fins al límit
de la teva paraula»
Francesc Garriga

Camin sobre el fil
dels calius del pregoner.
Les paraules s'escurcen
i s'oliegen, o es rovellen.
El camí fèrtil també es fa cul-de-sac;
comença la treva dels àngels. Sense rostre,
sense pare, amb fleumes a les mans.
Puc parlar i perdre els sentits.

Però sempre gesticularé l'adjectiu exacte
entre les costelles.

Pau Vadell i Vallbona
Esquenes vinclades
Edicions de 1984, 2017
Més sobre l'autor, ací i ací

dimarts, 11 de setembre de 2018

LA PELL DELS MOTS

(Il·lustració de Jaume Arcos)
LA PELL DELS MOTS

Com una mossegada al meu cos
els versos amaguen dents de melic.
La seua sang d'ossos d'hivern
són la pell desfeta en pètals,
i els ulls, plens de síl·labes gelades, 
amaguen els mots. 
Els meus genolls, nuets de nits i de silenci, 
fan caure la paraula dins de la llum.

Abel Dávila Sabina
Màtria
Ed. Germania, 2013
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 8 de setembre de 2018

AMICS POETES

(Fotografia de Nel·lo Navarro)
AMICS POETES

Reconec
que tinc uns quants amics i amigues poetes.
No en són molts.
Quatre... Cinc... Sis?
Són gent que vola milotxes, escriu salms, recol·lecta
bolets, admira els ocells,
practica parapent, pasta fang, fins i tot hi ha algun que
pesca peixos...

Elles i elles se saben homes i dones
amb els peus envescats al rall
de les metàfores del carrer
i busquen les seues dosis de consol
sota l'estora de molsa
de boscos impossibles.

És aquesta una clàusula vital
que els converteix en éssers reals,
un gest que els retorna
el control dels àbacs de les paraules
i els aparta de les inútils autarquies
dels somnis.

Jo, mirant de reüll
per l'espitllera de la meua trinxera,
m'esforce per aprendre dels seus  versos.


Nel·lo Navarro
Singladura incerta
Ajuntament de Nules, 2014
Més sobre l'autor, ací

dimecres, 5 de setembre de 2018

AMB TOTA LA RECANÇA FUTURA

(Imatge pròpia)
AMB TOTA LA RECANÇA FUTURA

Veles i barques, blaus i escuma,
esclats de sal, bandera blanca.
Al fons del silenci de la llum
uns lladrucs estamordits,
el vell magnolier vencent ponents
contra la dura terra.
La tarda és el sabor de canella dels teus llavis,
carícia de la brisa marinària,
la veu que beu la música del temps
i el periscopi atent d'una mirada
que busca la llum muda.
          A l'hora bruixa
naveguem tots els vaixells de l'instant
i la mar s'ompli d'imatges brillants
per a la pupil·la del pensament.

Tornen aquelles aus que hem vist passar
pausadament ram de les ones
a l'almadrava del temps.
Avars besem tota la llum que ens cau,

com imants de cristall, a les palpebres
i agafem ben fort la cua d'estel
d'un altre estiu que ja se'n va volant
i deixa ací la recança futura
dels indrets per on vam passar feliços.


Manel Rodríguez Castelló
Humus
Ed. Bromera, 1999
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 2 de setembre de 2018

NINA ACROBÀTICA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

NINA ACROBÀTICA

mandarina agafa un núvol
el mira com una nina
recomença el joc letal

la mar brama
de tant en tant
amb la força d'un volcà
dins les entranyes

nina acrobàtica
salta a l'espai

pur desig
tremolor de mel
la tendresa que en mi habita

la mar està en calma

Miquel Català
Poemes de la nina mandarina
Ed. Germania, 2014
Més sobre l'autor, ací i ací