DESPRÉS DE PERDRE AFRODITA

 

(Afrodita de Capua. Detall)

Després de perdre Afrodita

 

Quan ebri de vi i fum m’endins solitari

            en la nit més cega,

quan la fosca furtiva

m’acull entre els seus braços

d’oratge i foc i llunyania,

encara sent, batec endins, el so silent

            d’un cant antic, coral, insaciable

com el desig atàvic de sàtirs i faunes.

Quan insomne i cansat procur fugir

de veus i quimeres, sentint sols l’encanteri

     d’òlibes i grills,

m’arriba encara

l’enyorança aspriva del teu cor vençut,

rendit, d’antuvi lliurat a la ira dels déus.

Qui no ha tastat la sang no sap què és la nit.

 

Pere Joan Martorell

Dansa nocturna

Editorial Proa, 2007

Més sobre l’autor, ací

[SENSE MI]

 

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

 Amor amant,

de l’arrel de la llum

fins al seu cim.

 

Quan siga fe el desig,

jo me’n faré creient.

 

***

 

Inclús d’esquena,

riallera com ets,

somrius de cara.

 

***

 

Amb passos ebris

camine l'enyorança

de l'Albereda.

 

***

 

Escolta a penes.

La vida més secreta

sap a silenci.

 

***

 

Laberint d’astres

i l’ombra d'un ocell

entre les pedres.

 

***

Prenc comiat

de la darrera llum

a l'horitzó.

 

Tot allò que estimaves

s'està morint de pena.

 

Isidre Martínez Marzo

Sense mi

Edicions de la Guerra, 2001

Més sobre l'autor, ací

[ENTRE ESTEPES I PEBRELLA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Entre estepes i pebrella

te de roca i farigola,

escolte oceans remots

escopir petxines buides,

meduses i soll d’humans.

Danses d’aire desfullen el pi ver,

li obren escates i en salten pinyons.

Sola, vagarege desficiosa.

Despulle de tellerines la sorra,

prenc barretets i garotes als rocs.

Amb enyorança i gaudi, invocaré

la claredat de la mirada verda,

els llavis malmesos per marinades,

la salabror del cabell amerat.

 

Mercé Estrela Tena 

Marinada

Viena Edicions, 2023

Més sobre l'autora, ací

[ET GIRES I MIRES ENLLÀ...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Et gires i mires enllà

on bategava el teu nom.

Enllà on et dissols

i enyores l’últim frec de la coltellada

que es perdé sense cruixir.

Enrere tot

i en el teu front el pes

dels signes que recollires

com si fossin els teus fills.

I la sal et devorà els ossos.

Conxita Jiménez

El  gest d'Yrit

Pagès Editors, 2019

Més sobre l'autora, ací

[OMBRA DE TARONGERS...]

(Imatge pròpia)

Ombra de tarongers a l'hort dels somnis, 
devessall de gesmil sobre un llit de setembre, 
àngel d'ulls clucs mentre arbores la bandera, 
palmeres, pluja, sàlvia i espígol. 
Sento anar-se'n la neu dels ulls 
illa avall on ballen d'ànsia les barques, 
xarxa de boira on em menjo l'enyorança 
de besar-te.

Joan Terol
La pluja nòmada
Amós Belinchon, Ed., 1994
Més sobre l'autor, ací

ELS OBJECTES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

La certesa de tu no m'abandona,

viu en objectes compartits que havíem

estimat molt i que jo estimo encara,

foteses de no res que m'acompanyen

ara que tu te n'has anat per sempre.

Tot és or a la gerra dels silencis

i escreix de tu si tanco els ulls per veure't.

Distant com ets i ja irrecuperable,

no deixaràs d'acompanyar-me sempre

en allò que estimàvem com si fos

una part de nosaltres, tal vegada
la part més clara, íntima i senzilla.

Miquel Martí i Pol

Llibre d'absències, 1984 (dins de Poesia completa)

Edicions 62, 2010

Més sobre l'autor, ací

CERTAMEN DE POESIA BREU D'OLOT

El  diumenge, 21, vaig assistir al lliurament dels premis del XVI Certamen de Poesia Breu que convoca l'Esplai d'Olot on un poema meu va estar seleccionat entre els 14 finalistes d'un total de 109 poemes presentats. A aquest premi li tinc una especial estima ja que també a l'any 2009 vaig quedar finalista i va suposar l'inici de la meua tasca poètica. Es tracta d'un original premi, ja que, a més d'un jurat tècnic, compta amb la votació d'un jurat popular i s'entreguen per tant dos premis. Ací teniu el meu poema i la recitació que d'ell va fer el rapsode Joan Llagostera i Serra. 

EL RECORD DE TU ÉS UN LLIBRE DE POEMES

El record de tu

és un llibre de poemes sense títol

que he llegit força vegades

buscant el teu nom,

                                  talment Orfeu

que vira la mirada buscant Eurídice.

Tu ja no hi ets

com els besos no dats al seu moment.

Em perdo entre els versos

buscant les carícies

que són només casa esfondrada

rere una tempesta d’autumne,

                                        aixopluc buit

per on han passat els rapinyaires de la memòria.

El títol del llibre,

                             tu.

El punt final de l’últim vers de l’últim poema,

                                                                            jo.

Tots dos, condemnats ja a no trobar-nos mai.

REMEMBRANÇA

("Nit clara". Imatge pròpia)

                                                              A M.P.

Quin record enyores 
en meitat de la nit i la pluja, 
de la suau música de cambra? 
Quin cos que vas estimar més que cap altre, 
quina presència, quin cor que t'estimava, 
quins ulls amb tot el teu món dins d'ells? 

Saps ara que només per aquells instants 
en la seua companyia 
ha pagat la pena viure, 
per aquella alegria que habitava, 
entre insomnis i dubtes, 
el teu temps solitari, 
per aquelles nits d'estiu, de desig i d'absència, 
resplendents, lluminoses.

Gaspar Jaén i Urban

Del temps present

Ed. Bromera, 1998

Més sobre l'autor, ací

[AIXÍ I NO D'UNA ALTRA MANERA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Així i no d'una altra manera  
La vida ens ha corprés  
Per la nostra mateixa vehemència  
I la bonior d'obrir els vidres  
Deixant passar la brisa  

Segurament encara resta 
El darrer estímul del tret 
Inexhaurible 
O el trànsit del foc 
A son refugi plaent 

Segurament encara resten 
A la perpètua inquietud 
Dels pensaments
                 Els vells enyors
                 I la distància...
                                El vells enyors
                                I la distància...
                                                I la distància...

Josep Sou

Anfracte. Ritual de llavis

Amós Belinchón, editor, 1995

Més sobre l'autor, ací

PRELUDI DE PLUJA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Quan queia pels envans
interiors
el plany de tu,
lleuger adolescent
damunt l'ampit,
deixava que la pluja
em retornara el món.

I avui, sota altra pluja,
enmig de la maror meridiana,
de tu i de mi ja nues les parets, i el temps ja nu,
s'enlairen i se'm claven
obscurs fullams de xops, salzes verídics,
taurons de nàufrag, illes coral·lines i palmeres
reals com claus crements, com maltractades
fustes fermes de nàufrag.
I, com ahir, m'agarre
al meu dolor de tu, que em bat i em funda.

Ja nus els barandats
interiors,
i el plany ja nu,
per les quatre parets
de l'anima m'escole.
I plou. Però, no torna.
No torna aquella pluja.

Antoni Ferrer

Bagatel·les

La forest d'Arana, 1990

Més sobre l'autor, ací.