EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ana Martínez Climent. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ana Martínez Climent. Mostrar tots els missatges

dimecres, 16 de juny del 2021

COLORS

(Foto. Ana Martínez Climent)

COLORS

 

Del senillar

que vora l’aigua creix,

ple de gerdor

vinclant-se al vent:

el verd més fresc.

 

Del roig brusent,

que és al capvespre la flama ardent,

potent fulgor,

tot proclamant el vent ponent:

la llum candent.

 

Del bell collverd

que a l’Albufera viu,

ànec preciós,

fent de la vida un desafiu:

el verd joliu.

 

Del blau marí

que s’enfosqueix a l’horitzó,

acaronant el cel blavós

que del rubor es fa turquí:

el bes més fi.


Josep Lozano

L'Albufera. Palus Naccarum

Bromera Edicions, 2014

Més sobre l'auor, ací 

dijous, 1 d’agost del 2019

LENGUA / LLENGUA

(Dona etíop. Foto d'Ana Martínez Climent presa del seu mur de facebook)

LENGUA

Si ya la lengua no es mi patria
ni en la patria se habla la lengua que yo entiendo,
hoy hablo en persa
bajo un sol iraní,
con secos labios de mujer etíope
y gesto sosegado de birmana.

---

LLENGUA

Si ja la llengua no és la meua pàtria
ni en la pàtria es parla la llengua que jo entenc,
Hui parle en persa
sota un sol iranià,
amb secs llavis de dona etíop
i gest assossegat de birmana.

Irela Casañas
Inèdit
Més sobre l'autora, ací i ací
[Traducció pròpia]

dijous, 22 de març del 2018

[CAP AL TARD...]

(Albufera de València. Autora: Ana Martínez Climent)
Cap al tard
t’arriba d’enyorar
aquella cosa íntima
que duies amagada
al dedins,
petita esperança secreta
que tota la vida
t’havia escalfat,
esperonat,
dia a dia,
desig inconfessat
a tu mateix,
sentiment servat
mai no dit
ni a l’altre jo
que és
la persona que estimes.
Quan ja ha fet tard
t’arriba d’enyorar
el sentiment salvatge,
el caliu secret
que et feia viure,
i que ara
ja saps,
que ara ja mai,
per bé o per mal,
no se’t farà matèria, i ves,
encara t’ajuda a viure.


Ricard Creus
Ahir d’amor i avui encara
Ed. Meteora, 2010
Més sobre l'autor, ací