(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Gènesi
He reculat el camí de la creu
perquè un cop despenjat m’he sentit sol.
I els claus dels peus i de les mans
fets d’un alfabet estrany,
un cavall de Troia endins
que em bombejava un fil de sang
m’han retornat a la tirania dels pronoms:
una font que sempre té set.
Puc estimar la creació
perquè ha fet la guerra,
s’ha repartit els poders
i ha plorat galtes avall perquè el viure
era l’únic que tenia. Però jo no sóc la redempció,
el pecat de la paraula és més viu que mai
i la filla pròdiga ara vol ser el pare amb uns pits ben grans.
Al peu de la muntanya ja no s’hi veu la creu,
el llenguatge ha posseït el cos.
Raquel Santanera
Teologia poètica d’un sol ús
Viena Edicions, 2015
Més sobre l’autora, ací
Entrades
