EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dissabte, 19 d’octubre del 2024

LA VIDA EN ROMA


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

La vida a Roma

et rien de Rome en Rome n’aperçois

Joachim du Bellay

 

La depressió seria tornar a Roma

i no trobar la Roma que hi vam viure.

Amic, la depressió seria Roma

sense Roma: carrers i places. Lliure

d’amor, podré jurar-te que hi ha Roma

més enllà de nosaltres, que vam viure

un somni, i que es repetirà: que Roma

és més que tu i que jo, que Roma és lliure

d’estimar-nos quan calgui, i visca Roma!

Potser hi serem feliços. Ens cal viure

per saber-ho, i passar un estiu a Roma,

i això no ho dic pas jo, ho diu algú lliure

que és més que tu i que jo. Que parli Roma

per nosaltres, amic, i intentem viure,

i algun dia, potser, viurem a Roma.



Adrià Targa Ramos

Acròpolis

Godall Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací

dimecres, 16 d’octubre del 2024

ESCAMILLA 0


(Horta. Fotografia de l'autor del poema)


ESCAMILLA 0


Circulen per ací els indecisos

que dubten constantment de l’estratègia,

els que tenen coratge en alta mar,

solitaris rapsodes, gent de l’horta.

Passeu camí del cor creix el poema,

veureu un punt final en la sortida,

alguns monticles fets amb maquinària,

abrics penjats en creu, companyonia.

La porta és entreoberta per qui vullga

tallar llesques de pa sense malícia,

veniu, avant, seguiu, ma casa és vostra,

ací teniu la clau: ma mare morta.





Eduard Marco

Dolors

Edicions 62, 2024

Més sobre l'autor, ací

diumenge, 13 d’octubre del 2024

[DINS UNA LLUM DEFALLIDA...]





(Imatge no identificada presa de la xarxa)

III

 

Dins una llum defallida

amb fatiga es desperten les ombres

per poblar els cantons,

per dansar damunt les parets.

 

Un fràgil cos

acarona amb els dits

un arbre esqueixat

perquè brosti

un temps divers,

l’arç blanc en les bardisses estiuenques.

 

En l’aigua polida

lliuro les mans

vers tu que jeus,

lleu com una fulla,

en el teu somni indivís

d’ulls clucs.

 

Ad una luce frustata / a fatica si destano le ombre / a popolari gli angoli, / a dnazare sulle le pareti // Un esile corpo / al tatto saggia / un albero spezzato / perché ramifichi / un tempo diverso, / el biancospino sulle siepi estive. // Nell’acqua levigata / libero le mani / verso te ge giagi / legera com una foglia / nel tuo sogno indiviso / di chiussi occhi. 



Pietro Civitareale

Ombres dibuixades

Café Central / Llibres del Segle, 2020

Més sobre l'autor, acíací


[Traducció d'Antoni Clapés i Lluís Servera]


dijous, 10 d’octubre del 2024

TRES DOLS I UN TIGRE

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Tres dols i un tigre

es un tigre que me destroza, pero yo soy el tigre;
es un fuego que me consume, pero yo soy el fuego
Jorge Luis Borges

Lluents s’apaguen les fulles, la llum
s’obre les venes, els pulmons puden.
Òrfenes de memòria, de vídues ales,
estora ataronjada d’àlbers per terra,
tardor sereu sempre, tigre que ronseja.

Passen, immòbils, trens i estacions.
Us quedàreu a viure a les catenàries
de l’autumne, a mig aire de l’enlloc.
Només la nit torna a mi, de vosaltres,
ulls com lluernes al fons de les andanes.

Quina habitada runa, l’esperança, l’alta
tija verda, ara encenall a la meua mà, or
forestal, duel felí dins la boira —blanc dol
de supervivents, aquesta mort de no morir
ara mateix i en algun altre lloc alhora.

 


Josep Porcar

Els focs ignífugs

Godall Edicions, 2023

Més sobre l’autor, ací i ací

dilluns, 7 d’octubre del 2024

A TRENC D'ALBA


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

A TRENC D'ALBA


A trenc d’alba, en desvetllar-me, veig els llençols com

formen inconcrets records onírics entre les plaques

tectòniques que van de la manta al llençol, replecs

que imiten la veu humana, els tons mecànics de la

vibració gutural continuada, de la freqüència que

atrapa la reverberació gradual i s’evapora uns graus

al nord de la vigília. Quina energia proteica m’evo-

ca, quan encara no soc la mosca deforme que brunz

com el motor passat de revolucions, en l’aleteig d’un

temps feixuc, que s’acaba on jo començo.

 

Jordi Valls i Pozo

Tractatus de mort de la poesia catalana

LaBreu Edicions, 2023

Més sobre l’autor, ací


divendres, 4 d’octubre del 2024

(UN DIA DESPRÉS DEL COL·LAPSE DE L'AIGUA)

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

(un dia després del col·lapse de l’aigua)

 

Una corrua de llengües i de bestioles de pèl

travessen llargues extensions de camp.

Cerquen la gota en la xafogor homicida.

 

Culpa dels vulgars, jacent, es troben

la serp i la història

que determinen la blancor del nostre saïm

el dia que ens obriran en canal.

 

Suplicarem la saliva matinera

amb regust d’all novell.

 


Pau Vadell i Vallbona

Uralita

LaBreu Edicions, 2024

Més sobre l’autor, ací

dimarts, 1 d’octubre del 2024

EL BES DE NIKÉ


 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

El bes de Niké

 

Volies volar i volares

amb les ales mutilades,

com la Victòria de Samotràcia.

Volies ballar i ballares

amb les sabates errades,

la dansa dels cignes petits.

 

Volies besar i besares

el vent, com la deessa Niké,

des del meditat equilibri de la proa.

 

Només adormida

et pogué la mort

treure del cor la vida.



Amparo Cortell

Castells de vents 

Inèdit. XIX premi Antoni Ferrer de poesia (l'Alcúdia de Crespins)

Més sobre l'autora, ací


dissabte, 28 de setembre del 2024

EL DRAPAIRE


(Imatge no identificada presa de la xara)


I  (el drapaire)

 

L’any passat vaig prometre

de no tornar a morir

en les mateixes dates, la tardor

que mena l’aire fred

i empareda el portal del paradís.

 

Enguany he decidit

plantar-li cara amb noves estratègies:

els sards i les oblades són més grossos

quan l’aigua esdevé freda

i a la cala ningú no et desbarata

el blau monòleg de la solitud.

També el fred contribuirà sens dubte

a aquest recolliment, a aquest silenci

que exigeixen les muses

per comparèixer i dur la màgia

inexplicable de la creació.

La vida al paradís té els seus problemes:

tanta felicitat

esmussa les neurones del cervell

i tal vegada tenen

raó els desenganyats: algunes cambres

de l’ànima sols s’obren

amb les claus oxidades del dolor.

 

Però jo vaig prometre no morir

i les meves paraules no duran

cap pàtina de boira o de tristesa.

Seré aquesta tardor

el poeta del goig i l’alegria:

cantaré el salm del tord, la llar del foc,

els lents rissos del fum damunt el prat

acolorit d’argent amb la rosada.

I espantaré a pedrades el drapaire

avar i taciturn que, com cada any,

devers aquestes dates puja lentament

pel caminal estret que mena a casa,

i em demana aixopluc amb arts indignes

perquè me’n compadeixi:

un lloc a casa teva que és tan gran,

un racó qualsevol per al meu jaç,

sols uns mesos per no morir de fred,

tu que tens tants possibles i que pots...

 

Passa el mateix cada any: no puc negar-m’hi,

i en haver-se instal·lat tot m’ho trastoca.

Es torna peresós i malfeiner.

Desordenat, xerraire, només pensa

a beure i a menjar i a discutir

amb mi per matar el temps

fins que guaiti al portal un altre cop

el rostre de la nova primavera.

És pessimista i solitari.

Desenganyat de tot, no creu en res,

i se’n riu, de les meves esperances.

Només calen uns dies de mal temps,

sense poder sortir,

i jo ja sóc com ell. Ningú no sap

que a casa, hi vivim dos. De cap manera

no em visiten les muses, i els amics

no tornen perquè pensen que a l’hiverna

ell i jo som la mateixa persona.

 


Jaume Oliver Ferrà

Amb un mapa del tresor

El Gall editor, 2010

Més sobre l’autor, ací


dimecres, 25 de setembre del 2024

[EMULAR L'ÀNSIA...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Emular l’ànsia del plàncton

 

per aprendre a reflectir un raig solar

i saber trobar l’escletxa

per on néixer aquell dia

molt després

 

d’aquell Big Bang.

 


Sandra Blanch

Amarar

Pagès Editors, 2024

Més sobre l’autora, acíací

diumenge, 22 de setembre del 2024

[VOSALTRES, ...]

 


(Imatge pròpia)

Vosaltres, autòmats i rostres,

que esmoleu les ciutats:

contempleu com ronquen les pors,

sentiu el bategar de rentadores

i de despertadors,

agafeu els raspalls color alumini

de les cuines immaculades

per rentar-vos les dents,

alliseu els bressols de formigó

i desitgeu la bona nit amb brases

als petons.

[…]

 


Marc Masdeu

Sherwood

Viena Edicions, 2024

Més sobre l’autor, ací

dijous, 19 de setembre del 2024

SUECA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


 
SUECA

 

A primer cop d’ull

m’assalta un cel blau elèctric

amb dues cúpules marines

retallades i en relle

damunt la pedra blanca.


Al carrer de Sant Josep

et retrobo i em retrobo,

torno a ser la jove rebel

que devorava els escrits

provocadors del mestre.

 


Bel 
G
ranya

Escullera d'acer

Adia Edicions, 2024

Més sobre l'autora, ací


 

dilluns, 16 de setembre del 2024

DAFNE

(Apolo i Dafne. Bernini)

DAFNE


Tot el poder ve de tu

i ara sents el vertigen,

quan el terra torna roca

sota els nostres peus.

Abans d’esbrancar-me

tenc temps, encara,

de recloure’m al refugi on reposa

la meva llavor.

En germinaran tempestes.


Llucia Serra

Fonaments corcats

Adia Edicions, 2024

Més sobre l'autora, ací i ací

divendres, 13 de setembre del 2024

ARCHAEOPTERIS

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


Archaeopteris

 

Ara que has flairat lo cel

saps que cal afonar

—encara més—

les arrels al sorramoll.

Amb una ganyota t’alces

per sobre de l’incert espessorall:

sentinella i vident,

entre les teues fulles ja es beslluma

la barbolla confosa de bojos i reis.



Mireia Ibáñez Cid

Esta negra mala herba

Ed. Fonoll, 2024

Més sobre l'autora, acíací

dimarts, 10 de setembre del 2024

DE VEGADES PEL MARÇ

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

De vegades, pel març

 

De vegades pel març, l'aire es tornava tebi. 
Ales d'abril somreien a frec del campanar, 
el bleix del temps gemmat suaument agitava 
els jardins de les cases i els jardins de la sang. 
Els arbres borronaven. Poc després llavis grèvols 
de poncelles besaven aquell vent amorós 
i entre el saüc i l'heura s'acoblaven les merles. 
Però encara era l'hivern als jardins de la sang: 
com infants que es desvetllen a mitja nit i ploren, 
els havien bressat amb rondalles de por. 
Per als jardins de sang era la primavera 
una frisança estèril. El temps, no sempre esquerp, 
guardà en calzes madurs la llum dels dies tendres 
i a poc a poc floriren els anys del seu estiu.

De vegades, pel març, l'aire es tornava tebi.

 

Maria Àngels Anglada

Kiparíssia

La Magrana, 1981

Més sobre l’autora, ací

dissabte, 7 de setembre del 2024

PERPETUUM MOBILE

 


(Perpetuum Mobile, obra de Paulo Abrantes)

PERPETUUM MOBILE


Fixa’t, amor,

com llaurad/or

el trau del niu,

com el tresor

és fosc i riu

camp a través

i el cloroform

salivaivé.

Fixa’t, amor:

no estimes més,

dorm aléntorn,

dolsa Ama/zona,

dorm, volva, dorm,

calze moré,

i eros-i-ona

tot comtorn:

llavi uniporn

pell com a icona

fita d’escona

llengua en trastorn.



Pere Císcar

Actual

Adia Edicions, 2024

Més sobre l'autor, acíací

dimecres, 4 de setembre del 2024

GALLEDA


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Galleda

 

La terra s’inventà

perquè els nens

fruïssin en la platja.

Els nens s’inventaren

perquè ens adonéssim

ja de petits

que els castells

cauen.

 

Pere Prada

Fum-fum-fum

Amós Belinchón Ed., 1995

Més sobre l’autor, ací

diumenge, 1 de setembre del 2024

POÈTICA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Poètica

 

Escriure un nou poema,

marcar la pell de l’aigua.

Amb lleugeresa, els signes

s’estiren i es deformen

i diuen el que volen;

l’oreig, el sol i els núvols

es tensen, s’abrillanten

i l’home que els contempla

-el vent asserenat,

la llum tibada i alta-

només veu el seu rostre

o, limpidesa pura,

pregon el seu fracàs,

tan sols contempla llis

les pedres rubinoses

de fons d’un gran no-res.

 

Sergi Jover i Rejsek

Ressenya dins d’Antologia La terra del foc

Lletra Impresa Edicions, 2023

Més sobre l’autor, ací

dijous, 29 d’agost del 2024

[SOBRE SU PECHO MUERTO... / SOBRE EL SEU PIT MORT...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Sobre su pecho muerto, la mujer

pinta una gran ventana para el aire.

El corazón, en su áspera alegría,

asoma al sur su sala octogonal

por el hueco del seno que extirparon

la enfermedad, la mano, el bisturí.

Sobre su pecho muerto, la mujer

raspa cualquier recuerdo doloroso

y colorea el soplo y el zumbido

del arrebato rojo de quedarse.

El hospital se borra en su blancura,

esa sala de espera es no lugar,

la habitación sin lágrimas ni olivos

es también no lugar, los lavatorios

y ascensores que nunca se detienen,

el pasillo alargado como el miedo

de biopsia en biopsia es no lugar.

La madre le cosió dos grandes senos

con hilo destrenzado del cordón

que la anudaba al tiempo y sus asomos.

Ahora un médico serio, preocupado

descose uno de ellos, lo retira

en silencio, y la extensa cicatriz

que corre por el tórax como el frío

abrasa los paisajes de la tundra.

Pero sobre su pecho, la mujer

sombrea un árbol negro, transversal

por la ira de perderse en el otoño.

También nubes y niños anhelantes

en su transpiración y su ajetreo

para mojar la tarde y las palabras.

El viento que entra en tromba la despeina

y su risa es un pájaro veloz.

 ---

Sobre el pit mort, la dona

pinta una gran finestra per a l’aire.

El cor, en la seua aspra alegria,

trau el cap al sud la seua sala octogonal

pel buit del si que extirparen

la malaltia, la mà, el bisturí.

Sobre el pit mort, la dona

raspa qualsevol record dolorós

i pinta el bufit i el brunzit

del rampell roig de quedar-se.

L'hospital s'esborra en la blancor,

aquesta sala d'espera és no lloc,

l'habitació sense llàgrimes ni oliveres

és també no lloc, els lavatoris

i ascensors que mai s'aturen,

el passadís allargat com la por

de biòpsia en biòpsia és no lloc.

La mare li va cosir dos grans pits

amb fil destrenat del cordó

que li nuava al temps i a les seues sospites.

Ara un metge seriós, preocupat

descús un d'ells, el retira

en silenci, i l'extensa cicatriu

que corre pel tòrax com el fred

abrasa els paisatges de la tundra.

Però sobre el pit, la dona

ombreja un arbre negre, transversal

per la ira de perdre's a la tardor.

També núvols i xiquets anhelants

en la seua transpiració i el seu tràfec

per banyar la tarda i les paraules.

El vent que entra en tromba la despentina

i el seu riure és un ocell veloç.

 

María Ángeles Pérez López

Atavío i puñal

Olifante Ediciones de Poesia, 2012

Més sobre l’autora, ací


[Traducció meua al valencià]