EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dimecres, 24 d’abril del 2024

L'ART

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

D’art i d’amor vaig viure tota,

Sens fer mal al llaarg del camí.

 

Tosca, Tosca, acte II

 

 

L’ART

 

Sóc ben viu

i el cor batega amb força.

 

Quan m’envaneix l’àmbit d’absències

m’arriben vells records

gravats dia a dia en la pell,

i amb ells el teu cos gentil

que es dissol en la ment.

Ara només queden

l’harmonia dels gestos

que es dibuixen a la memòria:

un feix de misteriosa llum,

la màgia, la dansa, l’encanteri,

... l’art.

 

Rafael Estrada

Ombres de memòria incerta

Editorial Germania, 2013

Més sobre l’autor, ací

 

diumenge, 21 d’abril del 2024

[CRISÀLIDE MORTA...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Crisàlide morta

passeges

amb veu invisible.

 

Com cantar la veu de l’entorn

si no ets pulsació,

contigüitat que reverbera?

 

Oceà rom

amb mudesa de somni,

deixes una estela antiga

i un silenci

 

Com tocar

sense agitar-se insistent,

oscil·lar amb altura de metàfora?

 

Clepsidra

 

vicari de l’eternitat

 

Alberto Gil

Corol·laris en pols

Universitat de València, Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, 2013

Més sobre l’autor, ací

dijous, 18 d’abril del 2024

[NI ESTELS NI LLUNA...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)


ni estels ni lluna en bosc de serps.

l'hostal és buit, la porta closa

passejo interrogants

a l'ombra del castell del desconcert.

 

lladrucs,

cap més resposta.

per què n'hauria d'esperar alguna altra?

jo sóc la lletra que comença el joc,

i en reconec la por i el que m'hi jugo.

 

camino de punteres

pel vidre de la llum que filtra el dia.


Francesc Garriga Barata

Tornar és lluny

Edicions Proa, 2013

Més sobre l'autor, ací i ací

dilluns, 15 d’abril del 2024

[AIXÍ, SI FINS LLAVORS ELS MEUS AMORS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

[Fragment]

[...]

Així, si fins llavors els meus amors

eren fets de sospirs i de sopors,

van ser de carn, de fluids i de brases;

si abans necessitava moltes frases

per no entaubà’s al sol de l’ideal,

va trobar esgambi en un hort terrenal;

s’alliberà del callòs més romàntic

i a l’hort hi feu el niu i un bon salt quàntic;

perquè el jardí de l’amor hi té un mur

ben auster amb una esquerda d’on en surt

un pàmpol d’or que és dels jardins l’enveja

i un bell llorer ufanós que bé l’ombreja

i el seu cant sensual fa un so bucòlic

que veus capat el misteri catòlic

(que l’èxtasi o l’espiritualitat

no és patir en solitud a Montserrat

ni ser un Werther abocat al suïcidi)

i en canvi veus Déu més com un Ovidi,

que degué sentir el cant de l’univers

tant com el Dant però en canvi el seu vers

pot ser picant i riure si fa falta

sense patir per la instància més alta

(per més alta n’entenc el demiürg

i no August, que el prengué per cap de turc).

[...]


Amat Baró

Riu avall

Editorial Fonoll, 2024

Més sobre l’autor, ací

 

divendres, 12 d’abril del 2024

[QUAN HE SOMIAT...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Quan he somiat

rieres d’argent

i gorgs d’espills impàvids,

banys de cítares

de malva-rosa ingènua,

i càlides roses

en l’atzur del domàs...

m’he extasiat en el seu poder

i en la fragilitat seua.

 

Si torna l’au vindrà l’amor lent com les pregàries

que naix tan subtil

com s’albirarà la nit que l’hostatge.

 

Guarda’m la joia,

noia de mel;

obre la porta

al foc de la lluna.

 

Té l’ànima de l’àmfora.

Té l’esguard del pebeter,

la veu d’Aldebarà.

la seua cintura és la timba dels àngels.

 

Guarda’m el jorn,

noia de rosa;

obre les portes

a l’alba més neta.

 

Si torna l’au vindrà l’amor lent com les pregàries

o aquesta llarga caravana que cerca

el destí de la mar.

 

Les alforges dels camells...,

quins tresors no transporten!:

El goig del nard,

el somni del llir

l’alegria més polida,

cap carícia estranya,

el firmament d’un bes.

 

Josep Mir

He vist Diògenes que esbocinava el bol

V Premi “Manuel Rodríguez Martínez”, 1988

Més sobre l’autor, acíací

dilluns, 8 d’abril del 2024

[UN POEMARI ÉS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


Un poemari és com el taló d’una sabata.

És com un xec en blanc, estés al portador.

O com una vella persiana, persa, a pesar de tantes coses.

És com un terrat.

Com un solar abandonat pels gats, on queden els poetes.

És como una sardina que tan sols dóna la llanda.

Una batalla a ultrança, contra tota una paret.

La lletra de batalla d’un sintagma armat, un clar exemple de l’absència.

El pagaré d’una cultura sense fons.

Paranimf d’una nimfa d’un trist oasi passadís.

Paradís perdut de seda: Aquest Calaix

                                                                       dels Astres.

 

Lluís Roda

El subratllat és meu

La Forest d’Arana, 1988

Més sobre l’autor, ací i ací

divendres, 5 d’abril del 2024

EL SENDER DELS ESTELS

 

(Imatge pròpia)


Caminem a l’atzar

sota l’impuls

d’una nova certesa,

amb ulls àvids, oberts,

per abastar-ne un escaig

de llum, i esperem.

   

 Montserrat ABELLÓ

 

 

EL SENDER DELS ESTELS

 

La dansa dels dies,

mirall on veig

allò que vull veure,

gravita davant meu

i posa accents de llum

al camí que recórrec

dins l’espiral del temps

que em crida i se’n va.

Mentrestant,

la nit rellisca

i els àngels del cant em porten

clams de foc i llum

que m’il·luminen

el sender dels estels.


Rafael Estrada

Ombres de memòria incerta

Editorial Germania, 2013

Més sobre l'autor, ací

dimarts, 2 d’abril del 2024

LA CIUTAT ASSETJADA

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)


LA CIUTAT ASSETJADA

 

La ciutat assetjada sota les cadenes embolicades de la ira,

a l’ofec de la set de la infància, a l’oblit de l’abric de la memòria,

del caliu humà de l’abraçada.

            Una contra una, mà contra mà,

es busquen els ulls per si poden entendre’s, però una fossa,

porta blindada de la frontera que allà s’alça,

demarca els precipicis d’un abisme que els separa,

dos espais, límits, marges, costures,

però al final, una mateixa causa.


Aina Garcia Carbó

El vast domini

Bromera Edicions, 2024

Més sobre l'autora, ací

dissabte, 30 de març del 2024

[SÍ!...]


(Imatge no identiuficada presa de la xarxa)

II

 

Ja! es frommet auch nicht, ihr Todesgötter! wenn einmal

Ihr ihn haltet, und fest habt den bezwungenen Mann,

Wenn ihr Bösen hinab in die schaurige Nacht ihn genommen,

Dann zu suchen, zu flehn, oder zu zürnen mit euch,

Oder geduldig auch wohl im furchtsamen Banne zu wohnen,

Und mit Lächeln von euch hören das nüchterne Lied.

Soll es sein, so vergiß dein Heil, und schlummere klanglos!

Aber doch quillt ein Laut hoffend im Busen dir auf,

Immer kannst du noch nicht, o meine Seele! noch kannst du’s

Nicht gewohnen, und träumst mitten im eisernen Schlaf!

Festzeit hab ich nicht, doch möcht ich die Locke bekränzen;

Bin ich allein denn nicht? aber ein Freundliches muß

Fernher nahe mir sein, und lächeln muß ich und staunen,

Wie so selig doch auch mitten im Leide mir ist.


---

II

Sí! Tampoc no serveix, déus de la mort, quan vosaltres

Que l’home fort heu tengut vençut i sotmès,

Quan l’atrapau, avall, en la nit terrible, malignes,

De cercar, d’implorar o irritar-se amb vosaltres llavors,

O que també, pacient, visqui, covard, a l’exili

I somrient senti la vostra assenyada cançó.

Així serà: oblida, no et salvis, dormisca en silenci.

Però ja et brolla un so esperançat en el pit.

No podràs mai, ànima meva, no pots avesar-t’hi

I somies enmig del teu somni ferreny.

No tenc festa, i voldria encara els rulls coronar-me.

Així no estic sol? Qualcú que m’arribi, però,

De ben lluny, i he d’admirar-me llavors i he de riure,

Perquè en el sofriment som tanmateix tan feliç.


Friedrich Hölderlin

Planys de Menó per Diòtima

Adia Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací


[Traducció per Jaume Vidal Alcover]

dimecres, 27 de març del 2024

URQUINAONA, L4

 

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

URQUINAONA, L4


Qualsevol diria que he baixat,

aquesta tarda, al metro

(gent que sua i corre, i que consulta

frenètica les pantalles), buscant un mirall

en els vidres esgarrapats del vagó;

i que no ha estat per atzar

que els nostres vagons s’han creuat

en arribar a Urquinaona,

i m’he adonat que ja no em basta

mirar-te als ulls per saber

quina cançó escoltes. He descobert,

com sigui, el cadàver

de l’àngel que havies estat

els dies lluminosos.


Marià Veloy

El pianista a l'armari

Bromera Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací


diumenge, 24 de març del 2024

[SI NO T'ESTIMÉS MÉS...]

(Pintura romana. Anónimo. La cortesana, escena de una comedia de Plauto. Procedente de Herculano.
Museo Arqueológico Nacional. Nápoles. Italia.

XIV

 

Si no t’estimés més que els meus dos ulls,

Calvus preciós, t’odiaria, igual

que a tu Vatini, pel que m’has regalat:

què he fet o què he dit jo perquè em mereixi

ser fustigat pels més dolents poetes?

I al client que t’envia tals blasfèmies

que el castiguin els déus amb mals esgarrifosos!

Si aquest superb regal te l’ha fet Sula,

el mestre, com sospito, no em sembla malament,

sinó que em plau i crec molt convenient,

que el teu treball obtingui recompensa.

Per tots els déus, quin llibre més horrible!


Gai Valeri Catul

51 poemes

Adia Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací


[Traducció d'Eduard Sanahuja] 


dijous, 21 de març del 2024

[EL LLOC...]


(Imatge pròpia)

IV

 

El lloc
                 és l’escriptura
                 l’arrel.

Saber-se al lloc
quan res no ha de ser dit
perquè tot és pur do —
                   traç lent
signes lents al mur
passos lents a la rovira
silenci lent de fulla en caure.

Lenta                     la lenta vida.
            La durada.


Antoni Clapés

Mirall fred del cel

Adia edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací

dilluns, 18 de març del 2024

[PODER FER EL QUE VULGUIS...]


 (Imatge no identificada presa de la xarxa)


IV

 

poder fer el que vulguis quan vulguis

                      com si fos tan fàcil

anar on vulguis quan vulguis

             com els altres

saber com serà avui

i com serà demà

poder fer plans

i complir-los

 

poder tenir paraula


Maria Antònia Massanet

Tremor

Editorial Fonoll, 2024

Més sobre l'autora, ací i ací

divendres, 15 de març del 2024

[LA FRONTERA LA MARCAVA...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

La frontera la marcava
un riu i un dialecte.
Travessar-la representava
entrar en un altre món misteriós
que es trobava a l’oest de l’est.
Jo, que venia del centre,
del cor muntanyós
de l’illa esquerpa,
m’enredava amb els mots
i amb l’entonació.
L’esquelet de la balena
compartia les voltes
de catedral amb el fetus
i el vampir.
Era un lloc perillós
i prohibit.
Només obrien les portes
un dia de cada mil…


Joan Pons

L'illa dels arbres vençuts

Adia Edicions, 2016

Més sobre l'utor, ací


dimarts, 12 de març del 2024

ET PENSE

 


(Imatge no identificad presa de la xarxa)

ET PENSE


sovint et pense

lliure I galana

pels carrers amples

i oberts de la vila

 

bufa un poc de vent que

pentina i ondula els teus cabells

 

camines segura, bella, ufana

Afrodita i Eros vetlen per tu


Miquel Català

Carmen lucet in textura

Editorial Neopàtria, 2023

Més sobre l'autor, acíací



diumenge, 10 de març del 2024

29 SENSE OVIDI

 


dissabte, 9 de març del 2024

[SER EL FOLL FOLLET...]


 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

Ser el foll follet

que viu en la corpenta

del teu violí.


Ser l’esclau

de la teua música.


I donar-te un sí

cada vegada

que m’ho demanes.

 

Jesús Giron Araque

Inventari de fragilitats

Onada Edicions, 2016

Més sobre mi, ací


dimecres, 6 de març del 2024

EL MÓN ÉS AQUÍ


 (Ermita del Vinyet,  Sitges. Imatge no identificada presa de la xarxa)


EL MÓN ÉS AQUÍ

[fragment]

 

El món és aquí,

i fora d’aquí, i dintre de mi

sento unes hèlixs de magma i pregària que mouen la Terra.

Endavant el món,

endavant el món, endavant els continents a la deriva,

aixecant Alps, Pirineus, Andes, Himalaies,

com aixeca aquest foc de tendresa i de música

els estrats més profunds i secrets de les ànimes!

 

Aquí, prop de petxines gegants

amb un fons evaporat d’aigua beneïda

on ja no es banya gairebé cap dit,

aquí, xop de record i de cançó:

tanta espera d’Advent i Nadal ja ha passat

i quin terratrèmol has sentit,

sinó una esgarrifança de tendresa?


David Jou

Celebració del Vinyet

Viena Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací


diumenge, 3 de març del 2024

LA MORT ROJA

 


(Imatge pròpia)

E

La mort roja

 

la por a la mort la por cadena fosca

de cucs corcats la mort paraula negra

i no saber ni el nom que ha fet història

ets l’esborrall l’arrel difuminada

quan panxa enlaire el nus dels teus budells

trinxats per la ferralla estrenys cobert

de sang tot roig talment un déu vermell

tractant d’entreobrir els ulls d’esmicolar

el nostre cel tan nostre un darrer cop

Ai quin esforç quin pes a les parpelles!

Gairebé cec amic et mors morint

i has oblidat la por perquè és un fet

i tots els fets s’accepten tard o d’hora


Eduard Sanahuja

El temps dorm sol (Poesia 1981-2022)

Pagès Editors, 2024

Més sobre l'autor, ací

divendres, 1 de març del 2024

[L'ABSÈNCIA VESSA...]


 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

L’absència vessa

de la pupil·la dilatada,

                                     cega

davant l’espectre desfibrat

de l’horitzó

i el cardiograma de les ombres.

 

L’absència aspira el temps

i engrapa tot l’espai;

                                 indiferent,

despulla tot desig de créixer

i en la nuesa

esgrafia un contorn a l’invisible,

i ni tan sols es tanca a dins

perquè ja hi era,

 

clavada a l’ull que implora el tot.


Pere Gorgoll Noell

Zona zero

Pagès Editors, 2024

Més sobre l'autor, ací