NOCTURN

(Imatge pròpia)

NOCTURN

Són tantes les nits abraçades

que tota l'abraçada se m'ha fet nit

i ara, per fi, ja puc dormir

molt de temps lluny de mi

i perdre'm pels anys llum de tu

en la catedral d'aquest cercle

fosc i estelat, cec i infinit,

que a mans plenes se m'obri

d'adeus curull per un somni

on vas saber ser, entre pou

i lluna, l'anell: espera precisa,

distància exacta i absència

a mida de cada hora.

Són ja tantes les nits abraçades

que totes les nits se m'han fet

l’abraçada on ara, en silenci,

em dissolc, m'esvanisc,

m'hi desguasse, i al primer son

ja puc morir.

                        I t'abrace.

Josep Porcar

Anys llum

Onada Edicions, 2019

Més sobre l'autor, ací i ací

Al següent vídeo, l'autor recita el poema NOCTURN durant la Presentació dels Premis Literaris Ciutat de Sagunt 2018

EL TESTAMENT

(L'abraçada de Rodin, detall. Museu Rodin, París)

Viure en les abraçades només pot fer-ho qui pot morir en elles; cadascú tria la seua permanència segons el gust (deixa que ho expresse amb aquesta frívola sensualitat) de la seua mort. El que espenta a aquells homes a la seua marxa errant, a l’estepa, al desert... és la sensació que a la seua mort no li complau la casa en què vivien; que no té lloc en ella.

Rainer Maria Rilke

El testamento

Alianza literatura, 2003

(Traducció feta per mi des del castellà)