EMPREMTES

El poema és una veu calenta que degoteja i crema. AMPARO CORTELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Victòria Cremades. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Victòria Cremades. Mostrar tots els missatges

dijous, 25 de maig del 2023

POEMA AMB DATA (CXXII): [MAI SABRÉ PÈR QUÈ...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Mai sabré per què

Quan la veu mamprenc

Un calfred

Aturmenta mon cos?

I aquella vella closca

Que s’addiu com en la nit






Les flames ho fan a la fosca,

Només en percebre la ploma.

Vint-i-cinc de maig

De mil nou-cents seixanta-sis,

L'any del bacte entre el vent i branca,

La mare no en va fer altra

I a cada crit una cicatriu,

—encara nasc en arrel d'udol—

Just quan el calfred naix.

 

Victòria Cremades

Teixir en quatre jorns una teranyina

Editorial Aguaclara, 1997

                 Més sobre l'autora,  ací

 

 


dissabte, 23 d’abril del 2022

RETRAT

(Dibuix de Laura Díez, que acompanya el poema)

RETRAT

 

La maga arrossega una llamborda podrida

Arrenca suors d’amor i s’enfolleix perquè ho vol

Tanteja per portals de mica en mica I dorm

Fins que el sol o la xicalla l’espenten a la mar

Viu com cal: treballa i tot... mocadors de paper

Venuts a les finestres dels cotxes fantasma

i regala un somriure

Li donen tabac de franc i algunes besades també

Pon, tresca, riu i malbarata desitjos de bona femella

És guapa, sobre manera, algú li donaria un regne,

Jo tot lo meu.

 

Inspirat en el venedor de mocadors del carrer Teulada

(quina cosa més estranya...estic escoltant un afilador).


Victòria Cremades

Les amúsies

Editorial Neopàtria, 2016

Més sobre l'autora, ací

dimarts, 11 d’agost del 2020

FENAQUISTOSCOPI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

FENAQUISTOSCOPI



El cambrer dels cabells verds
O el barman que, adés que jo,
Trobarà Juan a Mèxic,
¿era també un àngel?

Un camí empedrat del barri antic
Serví perquè em contares allò
que un any ha dit:
«Eixa maleïda nit em va allunyar definitivament
Del meu amant de cabells negrals».

Trobar-me en aquesta ciutat
I dir el teu nom, és veure
Les torres de Quart (que són un pont)
I un bes llarg de no te salves
Que fa gust de café ben dolç
I a actrius, ¿quin gust hauran?

Llum de gel en la distancia,
Uns poetes que escriuen simultàniament,
Una revista pobra i Cubà enllà la mar:
Massa argument per a un guió de cinema.

Victòria Cremades
 Teixir en quatre jorns una teranyina
Ed. Aguaclara, 1997
Més sobre l'autora, ací