EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dimecres, 28 d’abril del 2021

EL DIA QUE VA MORIR GROUCHO MARX

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EL DIA QUE VA MORIR GROUCHO MARX

 

Tu venies d’un temps i d’un espai

que encara no existien per a mi,

un continent sencer per descobrir,

un Eldorado com cap altre mai.

Jo no era, potser, més que un illot

entrevist en la boira del matí,

una terra sense herbes per collir,

una garriga pàl·lida, un ermot.

Flotant damunt un temps incandescent,

ens vam entretopar com rais en guerra

i, gronxats per les ones en el vent,

vam sentir tremolar el fons de la terra.

Els focs ratllaven tot el firmament

quan l’illot ancorava al continent.        


Miquel Desclot
Despertar-me quan no dormo
Edicions Proa, 2021
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 25 d’abril del 2021

EL SUÏCIDI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EL SUÏCIDI


El suïcidi
no t’ha sortit bé.
La buidada de blísters
t’ha fet caure de la cadira,
i estirada a la catifa
sents la impotència de
l’escarabat de panxa enlaire.
T’arrossegues per terra com un cuc
fins al sofà
on inventem un mecanisme
amb coixins
per passar del terra al sofà
i del sofà a la cadira de rodes.
Em parles d’humiliació
i de ganes de morir.
La resta del dia dorms
mentre rento els teus plats,
frego el teu terra,
estenc la teva roba i
fullejo el teu diari en aquest idioma
que entenc ben poc.

Laia Carbonell

Finlàndia

Editorial Galerada, 2015

Més sobre l'autora, ací

dijous, 22 d’abril del 2021

CHECK IN

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CHECK IN                                         

                                                            [Registre d’entrada]

Ara no sabria dir el meu nom perquè el duc davall la pell

com a empremta d’un naixement erràtic.

Ara que el meu cos s’ompli de silencis buits

i entrellums no nascudes, temorós de futurs naufragis,

m’endinse en un horitzó de temps insomne.

Ara, dic, comence a caminar

llepant-me com un caragol empastifat.

 

                           [Iniciaré l’escriptura d’un diari de derrotes.]

Jesús Giron Araque
Hotel
Ajuntament de Mislata, 2019



dilluns, 19 d’abril del 2021

[SOLEDAT EN LA MIRADA...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Soledat en la mirada

que ens encercla el món,

quan el color és límit de les formes,

quan intangibles en els nostres ulls

els cossos són figura.

 

Som immaterials en la mirada

que ens troba,

certesa de la carn i del reflex

de la llum missatgera.

Berna Blanch
Incorpòria
Ed. Tabarca, 2007
Més sobre l'autor, ací

divendres, 16 d’abril del 2021

[GUARDES, GELÓS,...]

(Imatge pròpia)


Guardes, gelós, al càntir de la vida,

l’aigua secreta de la qual no beus,

malgrat la set que saps que tant la vol.

Potser esperes el miracle que faci

de l’aigua un vi magnífic i et celebris,

quan els teus somnis no siguin com fotos

dormint en un catàleg de viatges.

Vindreu a ser, vi i tu, com un de sol.


Joan Callau Fortuna

Com l'hora blava

Pagès Editors, 2021

Més sobre l'autor, ací

dimarts, 13 d’abril del 2021

HAPPY END

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

HAPPY END

 

La nostra carn contra el quitrà
estampant a l’infinit els nostres noms
i la carretera                   fracturant-me
amb el gasoil amb què em perfores.

I els teus motors dins el meu cony
propagant l’adolescència, vastitud
amb què ejacules tot l’Amor,
tota la còlera del món, contra el quitrà,
sentenciant el final d’aquest viatge.

Tu i jo! La temeritat del jovent
idolatrada a la cuneta, enravenada
a la impotència de dos cadàvers
mirant-se, un davant de l’altre,
l’eternitat als ulls, immòbils,
devorant-se pel silenci
20 segons després de l’accident.

Tu i jo! A l’horabaixa que declina,
just al cim: la plenitud. Ajuntant
els nostres dits, grocs, de nicotina.
Tu, el continent, la glòria. Jo, l’arxipèlag
colonitzat fins les marees. I l’espai
que es deforma davant nostre
adherint-se al llegat que hi deixem:
misericòrdia en massa
per dues icones pubescents.

La nostra carn contra el quitrà
celebrant-nos, a tu i a mi.


Paula S. Piedad

Afàsia

Adia Edic ions, 2020

Més sobre l'autora, ací

dissabte, 10 d’abril del 2021

[AVUI HE CAMINAT PER LA BORDA]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

AVUI, he caminat per la borda.

Tot l’univers em parlava de tu.

Llàgrimamar.

El gel es desfà.

Com es desfà la vida.

No hi haurà naufragi.

Arribaré a bon port.

Refer, si cal, la travessia.

He d’aprofitar que m’estimes per estimar-te igual.

La nit, amb llum, no es veu.

Òxid!

Pintura de vaixell de llavis.


Lluís Roda

De l'ànima

Bromera Edicions, 2006

Més sobre l'autor, ací

dimecres, 7 d’abril del 2021

CONTRICCIÓ

(Imatge pròpia)

CONTRICCIÓ

 

He parlat del mar algun dia, dels deserts que separen els oasis, de les terres altes de soledat i de l'arc celest ple de sal. Paraules i paraules.

Tot això és inconsistent, i ben parcament m'ha servit per a commoure el cor dels hòmens o intentar tendres idees. Visc en un país menudíssim poblat d’inquietuds sense traces i errades reiterades, elementals.

Els hòmens com jo es confonen, parlen molt amb falsos espills mentre el curs dels dies limita el blablablà del desig.

Ells no identifiquen mai les certeses, igual que jo, ni reuneixen els llavis i les aigües, perquè el temps no és un remei perfecte. Sóc un insecte que juga en les cartes.


Vicent Berenguer
L'home no confia en la ciutat
Ed. Bromera, 1996
Més sobre l'autor ací i ací.

diumenge, 4 d’abril del 2021

INICI DE CURS

(Imatge presa d'ací)

INICI DE CURS

 

Em refaig i em contruïsc,

m’alce i em reconec:

un nou curs comença

i s’imposa l’àrdua tasca d’alçar

de nou l’edifici.

 

Desaprendrem els camins,

prepararem les motxilles:

una llibreta buida,

il·lusió encuriosida

i una travessia per horitzó.

 

La terra ferma ens fa l’adéu,

Despullat de tot, m’embarque sol,

Veuré créixer nou fullam.

En mar per l’etern esdevenir, un curs.

Onades i vents, sigueu-me favorables!


Alexandre Bataller

Llibre del professor

Bromera Edicions, 2013

Més sobre l'autor, ací

dijous, 1 d’abril del 2021

AERÒLITS

(Imatge no identificada presa de la xara)

 AERÒLITS


Valora els ocells de les teues idees.

-

Tots portem un taüt sota el braç.

-

El meu rostre solcat d'arrugues, què dic!, de cicatrius.

-

Soc tot llavis quan calle.

-

Jo no soc un somiador. Soc un cercador de somnis.

-

El dolor és el laboratori del poeta.

-

La poesia és un vòmit de pedres precioses.

-

La humanitat és el mètode de Déu.


Carlos Edmundo de Ory
Aerolitos
El observatorio Ediciones,1985

Més sobre l'autor, ací

[Traducció del castellà feta per mi]