(Imatge no identificada presa de la xarxa)
AQUEST ANY MISERABLE
serà molt recordat i
molt amargament
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
Els rics s’havien fet més rics encara
i Roma vivia per damunt dels tributs,
però ningú no ho veia perquè hi havia pa,
molt de pa, per als pobres i circ.
Tot el món es reia dels poetes, criatures
innocents, i dels crítics, ocells de mal
auguri, perquè no veien la bondat
del sistema, l’únic possible, amb cabals.
Fins i tot, a València, les grans curses
i les festes s’organitzaven per a ofrenar
als déus i als patricis de la metròpoli,
els béns d’un poble que respirava feliç.
I eren atacats d’injuriosos els qui gosaven
qüestionar la virtut dels governadors,
estimats pels plebeus i, fins i tot, pels
esclaus, com un camp en primavera.
Però els devoradors s’ho van menjar tot
i van haver d’actuar de carronyaires.
No hi havia ja el pa dels pobres
i un dia els poetes van ser escoltats.
Fou, aleshores, quan començaren a eixir
els corruptes i les històries dels ineptes,
i pels carrers la gent s’indignava,
mentre els lladres s’aferraven al senat.
I tot, tot, feia riure, perquè els espavilats
eren ignorants davant la justícia, i feien
riure, si no fos perquè tot, ben mirat,
feia plorar als pobres, com sempre.
Josep Antoni Fluixà
Capvespre de guerrers
Reclam Editorial, 2024
Més sobre l’autor, ací
Entrades
