EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

divendres, 4 d’octubre del 2024

(UN DIA DESPRÉS DEL COL·LAPSE DE L'AIGUA)

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

(un dia després del col·lapse de l’aigua)

 

Una corrua de llengües i de bestioles de pèl

travessen llargues extensions de camp.

Cerquen la gota en la xafogor homicida.

 

Culpa dels vulgars, jacent, es troben

la serp i la història

que determinen la blancor del nostre saïm

el dia que ens obriran en canal.

 

Suplicarem la saliva matinera

amb regust d’all novell.

 


Pau Vadell i Vallbona

Uralita

LaBreu Edicions, 2024

Més sobre l’autor, ací

dimarts, 1 d’octubre del 2024

EL BES DE NIKÉ


 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

El bes de Niké

 

Volies volar i volares

amb les ales mutilades,

com la Victòria de Samotràcia.

Volies ballar i ballares

amb les sabates errades,

la dansa dels cignes petits.

 

Volies besar i besares

el vent, com la deessa Niké,

des del meditat equilibri de la proa.

 

Només adormida

et pogué la mort

treure del cor la vida.



Amparo Cortell

Castells de vents 

Inèdit. XIX premi Antoni Ferrer de poesia (l'Alcúdia de Crespins)

Més sobre l'autora, ací


dissabte, 28 de setembre del 2024

EL DRAPAIRE


(Imatge no identificada presa de la xara)


I  (el drapaire)

 

L’any passat vaig prometre

de no tornar a morir

en les mateixes dates, la tardor

que mena l’aire fred

i empareda el portal del paradís.

 

Enguany he decidit

plantar-li cara amb noves estratègies:

els sards i les oblades són més grossos

quan l’aigua esdevé freda

i a la cala ningú no et desbarata

el blau monòleg de la solitud.

També el fred contribuirà sens dubte

a aquest recolliment, a aquest silenci

que exigeixen les muses

per comparèixer i dur la màgia

inexplicable de la creació.

La vida al paradís té els seus problemes:

tanta felicitat

esmussa les neurones del cervell

i tal vegada tenen

raó els desenganyats: algunes cambres

de l’ànima sols s’obren

amb les claus oxidades del dolor.

 

Però jo vaig prometre no morir

i les meves paraules no duran

cap pàtina de boira o de tristesa.

Seré aquesta tardor

el poeta del goig i l’alegria:

cantaré el salm del tord, la llar del foc,

els lents rissos del fum damunt el prat

acolorit d’argent amb la rosada.

I espantaré a pedrades el drapaire

avar i taciturn que, com cada any,

devers aquestes dates puja lentament

pel caminal estret que mena a casa,

i em demana aixopluc amb arts indignes

perquè me’n compadeixi:

un lloc a casa teva que és tan gran,

un racó qualsevol per al meu jaç,

sols uns mesos per no morir de fred,

tu que tens tants possibles i que pots...

 

Passa el mateix cada any: no puc negar-m’hi,

i en haver-se instal·lat tot m’ho trastoca.

Es torna peresós i malfeiner.

Desordenat, xerraire, només pensa

a beure i a menjar i a discutir

amb mi per matar el temps

fins que guaiti al portal un altre cop

el rostre de la nova primavera.

És pessimista i solitari.

Desenganyat de tot, no creu en res,

i se’n riu, de les meves esperances.

Només calen uns dies de mal temps,

sense poder sortir,

i jo ja sóc com ell. Ningú no sap

que a casa, hi vivim dos. De cap manera

no em visiten les muses, i els amics

no tornen perquè pensen que a l’hiverna

ell i jo som la mateixa persona.

 


Jaume Oliver Ferrà

Amb un mapa del tresor

El Gall editor, 2010

Més sobre l’autor, ací


dimecres, 25 de setembre del 2024

[EMULAR L'ÀNSIA...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Emular l’ànsia del plàncton

 

per aprendre a reflectir un raig solar

i saber trobar l’escletxa

per on néixer aquell dia

molt després

 

d’aquell Big Bang.

 


Sandra Blanch

Amarar

Pagès Editors, 2024

Més sobre l’autora, acíací

diumenge, 22 de setembre del 2024

[VOSALTRES, ...]

 


(Imatge pròpia)

Vosaltres, autòmats i rostres,

que esmoleu les ciutats:

contempleu com ronquen les pors,

sentiu el bategar de rentadores

i de despertadors,

agafeu els raspalls color alumini

de les cuines immaculades

per rentar-vos les dents,

alliseu els bressols de formigó

i desitgeu la bona nit amb brases

als petons.

[…]

 


Marc Masdeu

Sherwood

Viena Edicions, 2024

Més sobre l’autor, ací

dijous, 19 de setembre del 2024

SUECA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


 
SUECA

 

A primer cop d’ull

m’assalta un cel blau elèctric

amb dues cúpules marines

retallades i en relle

damunt la pedra blanca.


Al carrer de Sant Josep

et retrobo i em retrobo,

torno a ser la jove rebel

que devorava els escrits

provocadors del mestre.

 


Bel 
G
ranya

Escullera d'acer

Adia Edicions, 2024

Més sobre l'autora, ací


 

dilluns, 16 de setembre del 2024

DAFNE

(Apolo i Dafne. Bernini)

DAFNE


Tot el poder ve de tu

i ara sents el vertigen,

quan el terra torna roca

sota els nostres peus.

Abans d’esbrancar-me

tenc temps, encara,

de recloure’m al refugi on reposa

la meva llavor.

En germinaran tempestes.


Llucia Serra

Fonaments corcats

Adia Edicions, 2024

Més sobre l'autora, ací i ací

divendres, 13 de setembre del 2024

ARCHAEOPTERIS

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


Archaeopteris

 

Ara que has flairat lo cel

saps que cal afonar

—encara més—

les arrels al sorramoll.

Amb una ganyota t’alces

per sobre de l’incert espessorall:

sentinella i vident,

entre les teues fulles ja es beslluma

la barbolla confosa de bojos i reis.



Mireia Ibáñez Cid

Esta negra mala herba

Ed. Fonoll, 2024

Més sobre l'autora, acíací

dimarts, 10 de setembre del 2024

DE VEGADES PEL MARÇ

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

De vegades, pel març

 

De vegades pel març, l'aire es tornava tebi. 
Ales d'abril somreien a frec del campanar, 
el bleix del temps gemmat suaument agitava 
els jardins de les cases i els jardins de la sang. 
Els arbres borronaven. Poc després llavis grèvols 
de poncelles besaven aquell vent amorós 
i entre el saüc i l'heura s'acoblaven les merles. 
Però encara era l'hivern als jardins de la sang: 
com infants que es desvetllen a mitja nit i ploren, 
els havien bressat amb rondalles de por. 
Per als jardins de sang era la primavera 
una frisança estèril. El temps, no sempre esquerp, 
guardà en calzes madurs la llum dels dies tendres 
i a poc a poc floriren els anys del seu estiu.

De vegades, pel març, l'aire es tornava tebi.

 

Maria Àngels Anglada

Kiparíssia

La Magrana, 1981

Més sobre l’autora, ací

dissabte, 7 de setembre del 2024

PERPETUUM MOBILE

 


(Perpetuum Mobile, obra de Paulo Abrantes)

PERPETUUM MOBILE


Fixa’t, amor,

com llaurad/or

el trau del niu,

com el tresor

és fosc i riu

camp a través

i el cloroform

salivaivé.

Fixa’t, amor:

no estimes més,

dorm aléntorn,

dolsa Ama/zona,

dorm, volva, dorm,

calze moré,

i eros-i-ona

tot comtorn:

llavi uniporn

pell com a icona

fita d’escona

llengua en trastorn.



Pere Císcar

Actual

Adia Edicions, 2024

Més sobre l'autor, acíací