ja sabeu el camí
d’esbarzers i d’ortigues
obert a la carn
obert amb la carn
amb la carn ben oberta
sentiu el que ens diuen
des del sotabosc?
El tel de l'elegia
Adia Edicions, 2024
Més sobre l'autor, ací
Voler unes ales.
Volar una barana.
Voler una obaga.
Volar una espelma.
Voler un petó.
Volar una platja deserta.
Voler un trepant.
Volar un llibre d’història.
Voler un carret.
Volar la mort.
Voler molt més.
Volar més alt.
Voler, volar,
la dislèxia del desig.
Amb la melsa a la butxaca
Adia Edicions, 2023
Més sobre l'autora, ací
El gel en la
mirada. Cinc dits
de ràbia que
acaricien l’estilet
suen sobre el
cuir calent
de la beina i
rellisquen sobre
l’eix cert de la
mort.
I la nua gorja
del que espera
en el sec desert
de la ignomínia.
I el cos
escapçat que jaurà
sobre l’arena
desolada de la
memòria.
Jesús Giron Araque
Tríptic de la passió
Trancatimos Editors, 2022
Pedra
lliure
També
són misticets
aquells
pensaments que
frunzeixen
el seny
dels
que fereixen
amb
llurs pistoles
la
pedra lliure.
El
còdol restarà enfonsat
sota
el teu pit de mamífer.
La
teva música,
inhòspita,
humida i encisadora,
perpetua
el concili
del
fàstic i de l’agonia.
El
bell mig esguard
de
qui ha traït la follia
i
les pors fútils de la daga.
Sense
dissipar l’anhel
frueixes
joiosa en el cel de l’apatia.
No
pot haver-hi cap treva
amb
qui ha malmés
l’acció
d’afeixugar-te el cor.
Navegant de pors quotidianes
Universitat
de València – Edicions 96, 2024
Cobla
Tota paraula neix d’un llarg anhel
que s’afina en el torb i empeny l’allau,
i en fondre’s busca el riu i n’és l’esclau,
fins que s’hi espilla, infús, el blau del cel.
Gran risc és barbollar, prop del parany,
perquè enllà del parlar foscant i estrany
llengua evident es gira en desengany.
La llum volàtil fuig, en l’airecel,
mes si l’escrius, el somni es torna brau
i t’és diví l’atzar que tira el dau
i en lloc del sis concita un bell estel.
Si vols remoure el rastre de l’engany
tot serà absurd, privat de foc i afany,
i trist viuràs, com qui s’aboca al plany.
La parla és la masia del rebel
que baixa al gorg, pels balços de l’afrau,
i del casull ronyós en fa palau
i del deliri acerb raó de mel.
El cant deleja el gorg que ve d’antany.
No en veus les clares aigües? Fes-t’hi un bany.
Poua’n el fons. I crea, amb mots, l’estany.
Vitralls
Edicions Proa, 2025
Més sobre l'autor, ací
Mira't
Com un badall de ca.
Vagareges per l'avinguda
elementalment.
Exhibeixes l'escalfor
de ton cor per
quatre rals
&
a punyalades.
Si fa no fa, com les costes verges
ferides de cales.
Pòtol
Edicions del Despropòsit, 2019
Més sobre l’autor, ací
Flor epidural
Adore tots els líquids que fan,
del meu cos cràter, una improvisada
i infinita
cascada
Amb cada gota insubornable
vaig omplint el buit que m’espanta,
la balma invisible on encara puc desnàixer.
Arrel
Godall Edicions, 2024
Cançó del bressol buit
Quan
s’acosti per darrere
amb la sang del pit al dit,
li diràs que sembla febre,
i amb la mà et farà que sí.
Quan
s’endinsi dins la fronda,
espès desig que no diu,
li diràs amb veu dubtosa
que qui sap si no és petit.
Quan amb
notes t’embetumi
on s’estava aquell anit,
li diràs que era el refugi
d’aquell que et creixia a dins.
Quan de dos
un sol en resti,
tots plegats fareu camí
pel coster on va anar creixent-hi,
on va entrar i no en va sortir.
Com una
mosca enganxada a la mel
Godall Edicions, 2024
Més sobre l’autor, ací
Cant III
Potser ja ho he vist clar:
allò que no pertany al temps,
sempre ens corglaça,
en talla l’alè, ens eximeix de viure.
I així, presoner d’una burda xerrameca,
he descobert que la vida és somni
I, he creat, pres, remei en el silenci
per retrobar un Ofici de Ventades Noves.
Ofici de Vantades Noves
Editorial Neopàtria, 2024
Més sobre l’autor, ací
Es va entregar el teu cos a la ciència.
No. De fet, el teu cos no és ningú. El teu cos té
nom, però no és ningú. El teu cos es va deixar enrere a la vall closa, una
mera resta necessària de l’espigoleig arqueològic.
En digueren STRAPPO.
(Estripar.)
Membrana pètria. Cuir calcari. Finíssimes
despulles epidèrmiques. A contrapel, el tapís de pedra es
va desprendre de la seua carn original.
Es va entregar la teua pell a la ciència. Es va
posar al servei de la nació. Al servei de la identitat
comuna, de la majúscula, de l’afirmació, del mirall, de la renascuda
convicció romàntica.
Strappo
seguit de Pare Aforístic o Galatea a la paret
Adia Edicions, 2024
Més sobre l’autora, ací
Entrades
Comentaris
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
