ÀMBIT DE L'ANTIGA CASA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ÀMBIT DE L'ANTIGA CASA

 

Per la casa solitària, ja fum,

retall d'or enfosquint-se en la memòria,

vagarà el perfum d'un altre hivern.

 

No quedarà gespa als racons on vas nàixer

ensangonant la pell de primavera,

ni cap esguard s'obrirà a la tardor

devers uns cels fets de la llum de l'aigua.

 

Fantasmes orbs, guardians de l'oblit,

emmudint les mans humides dels lliris

colliran gessamí d'interiors deshabitats,

calaixos blancs on mai no cloguérem ones.

 

La cambra delimitarà ombres en l'aire,

allà on retrats teus ompliren calzes de por i misteri.

Ja les aus hauran emigrat a la mar

des de murs i finestres que la nit ennegreix.

 

Les vesprades seguiran rebent les estacions

damunt l'espai del cel i els arbres

mentre una pluja blanca s'emmiralla,

lluita entre la mar i la tristesa,

en la pàl·lida melangia dels teulats.

Gaspar Jaén Urban

Cabdells de la fosca trancada

Tres i quatre, 1976

Més sobre l'autor, ací

[DUS EL DOLOR DEL TEMPS...]

 (Imatge pròpia)

VI

Dus tot el dolor del temps

imprès en les línies de la mà,

               caminant.

A la vella sendera

no hi trobaràs remeis

tan sols àngels invisibles

que barren el pas, a sol ponent.

La llum retalla el serrat d’enllà —

               reprodueix el so del pensament.

(I quina deu ser l’onomatopeia

               del silenci?)

Antoni Clapés

Riu brogent

AidA Edicions, 2021

Més sobre l'autor, ací i ací

[EL PASSEIG HA QUEDAT BUIT...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El passeig ha quedat buit

i ara només contemplo la presència constant de l’aigua

i em sorprèn la rapidesa amb què marxa pel canal.

Desestimaré la companyia

per meravellar-me avui de la solitud

del setè dia

de la música a quarts d’onze fora el temple.

Alguna cosa ha fet perdurar el somni

que condueix l’aigua.

Esperaré el temps de veure el mar

encara que en senti la proximitat.

Joana Maria Mallol

On és Saorsa

AdiA Edicions, 2021

Més sobre l'autora, ací

BIDEZIDORRA / SENDER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

BIDEZIDORRA

 

Badira saihestu ezineko zauri-bidaiak.

lnora eramango ez gaituzten erromesbide lausoak.

Deserrira. Abaildutako arima hilberrien antzera.

Ezustean, aspaldiko zure baitarekin bilduko zaituzten berbak.

Zabiltza adi!

Inarrosten den bihotzak ez du etsiko.

Danbada Ieun bezain bareari ezin egingo diozu muzin.

Orbelean zimeldua dirudien haziaren indar isila.

Requiem doinu doilorra biziari kateatuta.

Rapsodaren indar lotsatiaren astindua.

Agerikoa ez den oihartzun kutxaren gidari xumea.

---

 

SENDERO

 

Periplos de heridas, inexorables.

Peregrinaciones empañadas que no llegan a destino.

Destierro. Recién nacidas almas abatidas.

Palabras que, inopinadamente, reconcilian con la esencia más intima.

¡Alerta!

Un corazón que se estremece nunca abandona.

No podrá desdeñar el suave y calmado estruendo.

Fuerza silente de una semilla que parece marchita en la hojarasca.

Sonido despreciable de un réquiem encadenado a la vida

Sacudida de fuerza tímida del rapsoda.

Humilde guía de una caja de resonancias invisible.

---

SENDER

 

Periples de ferides, inexorables.

Peregrinacions entelades que no arriben a destí.

Desterrament. Nounades ànimes abatudes.

Paraules que, inopinadament, reconcilien amb l'essència més íntima.

Alerta!

Un cor que s'estremeix mai abandona.

No podrà menysprear el suau i calmat estrèpit.

Força silent d'una llavor que sembla marcida en la fullaraca.

So menyspreable d'un rèquiem encadenat a la vida

Sacsejada de força tímida de rapsode.

Humil guia d'una caixa de ressonàncies invisible.

Asier Maia Anabitarte

Dins d'Antologia Poetikoa / Antología Poética 

TarQus Editorial, 2021

Més sobre l'autor, ací i ací

[Traducció al català feta per mi a partir de la de castellà  feta per l'autor]

[NINGÚ...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ningú

       se s'atreveix

a assecar les meues llàgrimes

les seues empremtes

      estan

           cremant

---

nadie

     se atreve

a secar mis lágrimas

sus huellas

     están

           ardiendo

Hui Wa [Li Zhao]

Més sobre l'autora, ací

[Traducció feta per mi a partir de la versió en castellà de Juan Arabia]

SOLITUD

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SOLITUD

 

Per por a la solitud,

un  jove de camp tenia un grill al costat del seu coixí.

Quan va créixer i va treballar a la ciutat,

va comprar un rellotge amb una esfera lluminosa.

 

Quan era petit, tenia enveja de

l'herba d'una tomba —era una llar per als grills.

Ara fa tres hores que és mort;

el seu rellotge segueix funcionant.

---

SOLEDAD

 

Por miedo a la soledad,
un chico de campo tenía un grillo junto a su almohada.
Cuando creció y trabajó en la ciudad,
compró un reloj con una esfera luminosa.

 

Cuando era pequeño, tenía envidia de
la hierba de una tumba —era un hogar para los grillos.
Ahora lleva tres horas muerto;
su reloj sigue corriendo.

Bian Zhilin

Més sobre l'autor, ací

[Traducció feta per mi a partir de la versió en castellà de Juan Arabia]

CANTÈDA TRENÉUN / CANT TRENTA-UNÈ

 

(Imatge pròpia)

CANTÈDA TRENÉUN

 

A s éra te curtóil e a vègh e’ mi fradel
che stéva ma la finèstra. S’a m gratéva la tèsta
u s la gratéva ènca léu, s’a m tuléva e’ capèl
ènca léu u s e’ tuléva: e’ féva tótt al mi mòsi:
via la giaca, via la gravàta, la camóisa,
a pèt néud cumè ch’e’ fóss una sfóida:
a s sémm guardè sla cativéria par dis minéut
e pu a i o vólt al spali e a so andè in piaza
e léu l’è sparói da la finèstra.

 

---

 

CANT TRENTA-UNÈ

 

Era al pati i veia el meu germà
que estava a la finestra. Si em rascava el cap
se’l rascava ell també, si em treia el capell
ell també se’l treia: feia tots els meus gestos:
fora l’americana, fora la corbata, la camisa,
amb el pit nu com si fos un repte:
ens hem mirat amb crueltat durant deu minuts
i després li he donat l’esquena, me n’he anat a la plaça
i ell ha desaparegut de la finestra.

Tonino Guerra

La mel

AdiA Edicions, 2018

Més sobre l'autor, ací

[Traducció del romanyol de Lucia Pietrelli i Pau Vadell Vallbona]

[SALMA, UN GOS PÀRIA DE BAGDAD, DIU...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Salma, un gos pària de Bagdad, diu

que els americans són amables.

Deixen sang als carrers

perquè la llepem,

i mossos de carn humana

atrapats

entre la roba carbonitzada.

Ens fan tornar als nostres ancestres:

els Llops.

---

Salma, un perro paria de Bagdad, dice

que los americanos son amables.

Dejan sangre en las calles

para que la lamamos,

y bocados de carne humana

atrapados

entre la ropa carbonizada.

Nos hacen volver a nuestros ancestros:

los Lobos.

Priya Sarukkai Chabria

Més sobre l'autora, ací

[Traducció feta per mi a partir de la versió en castellà de Gustavo Osorio de Ita]

PROVETES DE GEMECS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

provetes de gemecs

 

els vestigis de la ferralla 

no eren el paradís. i avui 

els neons oliosos 

són els únics capaços

de simular el naixement

d’alguna cosa nova. res a fer.

seguim espiant els guies

per si la seva carn mostra

la marca d’algun triomf.

quan anem a dormir

els gemecs que fem totes 

podrien cabre en provetes petites

de vidre a punt de trencar-se.

som a la darrera volta de no voler

saber res de nosaltres. cada acció

condueix a entrar en bombolles ben iguals.

alienades voldríem tornar al ventre

i rebentar la bossa. no tornar a sortir.

aquesta hauria de ser l’única premissa.

Raquel Santanera Vila

Reina de rates

Pagès Editors, 2021

Més sobre l'autora, ací

ET PERDS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ET PERDS

 

Et  perds entre  llibres d’estranys autors oblidats; et perds entre  tants textos imitables que mai no imitaràs; et  perds en una espera esperançada d’un somriure infantil; et  perds en el somni i el desig d’empreses que no arribaran a la seva conclusió; et  perds en el record de  terres llunyanes que  t’han amagat  per sempre  tants de  secrets; et  perds  en les mancances  d’un amor que mai no et  permetrà la plenitud; et  perds en el teu propi laberint; et  perds  en la  contemplació de  la  façana  de l’edifici  modernista  de  la  vorera  del  davant  sota  un  cel ennuvolat; et  perds...

Feliu Formosa

Centre de brevetat

Editorial Meteora, 2021

Més sobre l'autor, ací