[MATIN DE NEIGE À EPIDAURE / MATÍ DE NEU A EPIDAURE]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada amb IA)

7.

matin de neige à Epidaure

les arbres arrachés
par la tempête de la nuit
meurent déjà
sur les marches désertées

et ce matin
la neige nacre l’infinie harmonie des gradins
et dans l’ample coquillage du temps
s’évase un mémorial de silence

sur la scène immaculée
où est-il le sang jailli des orbites aveuglées
et où
la fureur et la terreur des tyrans

 

---

7.

matí de neu a Epidaure

els arbres arrabassats
per la tempesta d’anit
moren
sobre els esglaons desocupats

i aquest matí
la neu nacra la infinita harmonia de la graderia
i en l’àmplia petxina del temps
s’esboca un memorial de silenci

a l’escena immaculada
on hi ha la sang que brollà de les òrbites encegades
i on perdura
el furor i el terror dels tirans

 

Mireille Gansel

Llàgrimes de neu

Adia Edicions, 2026

Més obre l’autora, ací

  

[Traducció d’Antoni Clapés]

[HABITES...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Habites

la llum cendrosa

i amb els ulls badats

absorbeixes.

 

Has d’anar

recordant

que

també les mans

són

per tenir-les

obertes.

 

Júlia Febrer Bausà

Llum de cendra

Viena Editorial, 2026

Més sobre l’autora, ací

L'EMIGRANT (I)

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

L’emigrant (I)

 

He d’escriure el diccionari

que permeti als altres desxifrar-me,

compilar-me una gramàtica

mai normalitzada

i llistar tots els sinònims

que em fan viure.

No puc fixar una normativa

quan tot es mou.

M’he allunyat teixint un espiral

que desitjava que em portés

de nou

a la casella de sortida

i quan retorno, convidat,

al moll on era l’hoste

amarro el bot amb nusos fràgils

i el mar em parla

en un llenguatge inabastable.

I un capvespre de silencis

és el millor dels torsimanys.

 

Salvador Macip

La dualitat dels clostridis

Editorial Fonoll, 2026

Més sobre l’autor, ací

EL TEMPORAL DE LES FAVES

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

El temporal de les faves

 

Com que l’escriptura la voldria

retallada, descosida, sargida, apedaçada,

foradada i ratada, vaig fent com si no hi fos,

deixo que ragi, tot i que no les tinc totes

mentre, ben decidit, esmotxo, desmanego,

aparraco, desgasto i faig culcosits i badadures

fins que jo mateix acabo tot retallat, descosit, 

amb tomàquets i pedaços, clivellat i rosegat.

 

Llavors, tu t’ho emprovaries, i, atorrollat

i empipat, amb la fatxa que faries, m’engrescaries

a enllestir-ho: et trauries la rampoina

i, juntament amb el meu barret,

la llençaria al foc, m’hi escalfaria,

i et tornaria el teu vestit havent-lo fet bocins:

aquests esquinçalls, socarrimats per les cendres

vives d’aquells parracs, foren els meus poemes,

no tan informes com voldria amb la dèria que tinc

de passejar-me per la boira de Ponent,

no tan descordats com resultarien

si no els haguessis de llegir.

 

Carles Hac Mor

El desvari de la raó

Editorial Empúries,1995

Més sobre l’autor, ací i ací

ELS TEMPS INTERROMPUTS

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Estem de pas en temps interromputs:

algunes portes s’obren al record,

n’hi ha que amaguen els desigs més bruts,

d’altres donen als camps de la dissort.

 

Tenim un llit per als amors perduts,

un balcó obert a les brises del port,

un jardí que celebra els bells minuts,

un lavabo per a rentar la mort.

 

Cap d’Any comença com un bes final,

es perd la fe mirant cap a l'estel,

l’oblit és una duna sense arrel

 

que avança pel present, que és forestal:

quan des del bosc es veu un tros de cel

plana la fam, voltor universal.

 

 

Ramon Ramon

Els temps interromputs

Edicions del Buc, 2016

Més sobre l’autor, ací

[AIXÍ COM CELL QUI ES VEU PROP DE LA MORT,...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Així com cell qui es veu prop de la mort,

corrent mal temps, perillant en la mar,

e veu lo lloc on se pot restaurar

e no hi ateny per sa malvada sort,

ne pren a me, qui vaig afanys passant

e veig a vós, bastant mos mals delir:

desesperat de mos desigs complir,

iré pel món vostre ergull recitant.

 

Ausiàs March

JE SUIS

 

(imatge no identificada presa de la xarxa)

Je suis

 

Asseguda a la butaca,

em demanes que em posi els guants.

Làtex enfarinat que unto de crema.

T’arremangues els pantalons

i apareixen els manyocs que tens per cames.

M’assenyales la cicatriu que va deixar l’amputació

i hi aplico la crema:

“plus fort, chèrie”.

Pressiono el tros de carn flonja

i trobo l’os que segueixo amanyagant.

I penso en les mans sense guants de làtex

que mai han acariciat aquestes cames.

Tens els ulls tancats i esbufegues.

Després t’arremangues les mànigues

i és el torn dels braços sencers però cansats.

I després vindran les mans

amb els dits garratibats

i els anells daurats.

“Merci bien, chèrie.”

 

Laia Carbonell

Finlàndia

Ed. Galerada, 2015

Més sobre l’autora, ací

[NÚVOLS NEGRES...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

III

 

núvols negres plens de suor. el meu cos,

nau colpejada, pluja de tardor,

llunyana rialla de llavis morts,

és badat pel so de les tempestes.

demà et diran adeu aquestes mans,

sagetes suïcidades, mar oberta.

no cal que em prepares el dinar,

el viatge no té cap fi. ara

la mar, batec de cossos, brama.

mata gavines l’esperó, cap bru.

l’aigua et té presa, carn blana,

navalla nua que espera la nit.

els trens han xuclat ja ruixim de sang.

l’oreig rastella solcs en la meua pell,

carta de dies, llampec. les roses

borratxes de vents han fugit del pla.

 

Joan Navarro

Dípters, àpters, coleòpters

Adia Edicions, 2026

Més sobre l’autor, ací

[VISITES EL PENYA-SEGAT...]

 

(Imatge pròpia)

No sent, ne veig, ne oich, ne conech res.

 

Pere Torroella

 

Visites el penya-segat d’aquell temps passat.

Intentes recordar, però s’esborren les imatges

i voldries ser roca, gavina o brisa

                                                              i romandre-hi.

Són els teus ulls qui t’enganyen;

ulls que s’aturen al llindar

i no són capaços de reconéixer el nou teixit

que ara cobreix els teus desvaris.

No saps trobar raons per a conjugar

aquells verbs que abans eren inici de goig,

ara enfoscats en un temps

que se t’amaga entre les mans

com un cervatell ho fa en el boscam.

Impossible escapar a la memòria difusa

ni al rocam eixalbat del fred.

                                                      Què et resta?

Res més que inhòspites cruïlles

i algun sospir que reverbera en la brisa

d’aquesta teua mar petita,

que ara contemples amb recança.

 

Quina llum et salvarà de la immoderada realitat

mentre les oronetes dansen sobre tu?

{incerteses}

Jesús Giron Araque

Splendor maris

Reclam Editorial, 2026

Més sobre mi, ací i ací

[FUM D'APUNTALAR CLARORS...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

fum d’apuntalar clarors

a les nits eucaristia

costera de l’almarx

metàfora sublim

de romandre en la fugida

el poble                 fonamentalment ocult

 

anit la llenya               ara l’enjorn

drecera de solsides

que uneix el cor al pit

 

Joaquim Cano

Pastura de les veus

Edicions Bromera, 2026

Més sobre l’autor, ací i ací