A Minor
1
Knock, bang, clang against
the retentive stillness of the wood.
The shapes fall away from the core,
the thing becomes a thing.
2
What comes so often never
comes as something new, the mind
perceiving only what it conceives, the mind
always behind itself, as I am behind you.
3
Even the plants die only
after death, brittleness and brown
clinging to that former condition.
The trees are now black, yet water
finds the ground at those roots, still
good, but too late.
---
La menor
1
Esclata l’assot en
la serenor retentiva de la fusta.
Les formes s’esllavissen del moll
i cada cosa pren cos.
2
Tot allò que tant s’anuncia
res no porta de nou
i la raó, nul·la per capir més enllà,
sempre s’oculta, com jo m’oculto a tu.
3
Fins les plantes moren sols
en morir, fràgils i marronoses,
aferrades a la saó de l’ahir.
Ara els arbres han ennegrit i l’aigua
troba encara terra a les arrels.
És l’harmonia de la deshora.
Sonets a una clau
perduda
Pagès Editorial, 2026
Més sobre l’autor, ací
[Traducció d'Arnau Ferre Samon]
Entrades
