EMPREMTES

La poesia és una disciplina tirànica; vas tan lluny, tan ràpid, que en un espai reduït t'has de desviar a tota la perifèria. SYLVIA PLATH

dissabte, 4 de desembre de 2021

[YO HABLO EN CENIZAS / JO PARLO EN CENDRES...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

yo hablo en cenizas

rescato las palabras

de los hombres

bautizo su silencio pesaroso

anuncio una epifanía en su color

el dolor ha quedado enterrado por el tiempo

ahora solo cenizas

que recuerdan o no que fueron vida

 

---

 

jo parlo en cendres

rescato les paraules

dels homes

batejo el seu silenci pesarós

anuncio una epifania en el seu color

el dolor ha quedat enterrat pel temps

ara només cendres

que recorden o no que van ser vida


Eva Hiernaux

Desdecir

Ediciones Contrabando, 2018

Més sobre l'autora, acíací


[Traducció al català feta per mi]

dimecres, 1 de desembre de 2021

ACCIDENTS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

accidents

 

inaugures un altre dia

que s’enlaira

i que s’estavella

contra el vidre de la finestra.

 

que se’t trenquin tots els dies que vindran

en saber que van néixer d’una esquerda.


Anna Garcia Garay

Dietari del buit

Pagès Editors, 2020

Més sobre l'autora, ací

diumenge, 28 de novembre de 2021

DIJOUS, AVUI

(Imatge pròpia)

Dijous, avui

 

Un llum verd

d’un carrer solitari,

on la mirada perpetua

l’instant

i hom comença a fugir

arran les veles.

 

S’acaba el món petit

d’uns pocs calaixos,

més que buits

indefensos.

 

Però el temps es retracta

la pell i estira,

des de pantalles de fons

d’òxid, el seu particular buit.

 

El buit s’expressa amb

un sol diamant,

i en un dolor de plàstic

és que hom edifica

la laxa utopia

d’uns corredors de fum.

I en el paper, una angoixa

que creix el seu absurd diccionari.


Alfons Navarret

El poema no és una casa

Editorial Meteora, 2020

Més sobre l'autor, ací

dijous, 25 de novembre de 2021

NO ESCRIURÉ CAP CARTA

(Imatge  no identificada presa de la xarxa)

no escriuré cap carta

 

jo, com a suïcida,     no escriuria cap carta

sempre sota el turment     he estat cell qui pregava

com una forma sàvia     d'esclafar tots els pètals

i la dolça vellesa,     mai a prop, la professo,

que de mi són pretèrites     tanta sang com anhels.

He trucat als convents     de les urbs portuàries

dels mars d'aquí i de l'Est,     un a un, hi he entrat

ajuda’m Déu: són pocs     tants com segons de vida

puc contar dins en mi;     la fe és sols un record

extingit i m'obliga     a tenir un sagrari

com un mirall de pols,     feix de glòria insigne

on mano reposar     el que he amat i cantat

en silenci vestal     a les flors de l’absència;

dones així ja perdura     un dens i humit jardí

que de mi us fa perfum     el vell desig de viure

que traspassa la mort     i els anys i la pedra

 

al món només s’hi pot    ésser pur resistint:

sense la cuirassa     l'humà esdevé humà


Juma B. Barratxina

Un estany que vessa

Tres i Quatre S.L. , 2021

Més sobre l'autor, ací

dilluns, 22 de novembre de 2021

ÍTACA, VESTIDA D'ETERNITAT

(Collage: Pere Salinas)

ÍTACA, VESTIDA D'ETERNITAT

 

Vaig navegant

cap al meu far daurat,

l'illa albire

i a la badia el jardí.

 

S'obrin les portes de llum:

Atena m'acull,

Argos em mira i mor,

m'abracen els meus.

 

Brolla i corre la font,

perfum de tots els perfums.

Taste el pa i el vi,

m'embriague de pur present.

 

Cauen les Hores

mil gràcies escampant,

deixaven l'illa

vestida d'eternitat.

 

Entre a l'Hort de mon pare,

plorant li parle de tanta llum

i de la mare, que ja ens espera

enllà del sol i els altres estels.


Elies Monxolí

Odissea, el viatge de Ningú

Edicions 96, 2017

Més sobre l'autor, ací

[Collages: Pere Salinas. Més informació, ací]



divendres, 19 de novembre de 2021

NOU POEMA AMB DATA (CXV): 19-11-1991

(Imatge pròpia)

19-11-1991

 

Si la mar

deixa córrer l'onada

no mes enllà dels límits del retorn,

talment el pèndol

que va i ve dins la caixa sonora de les hores,

ara que sóc fill d'un silenci,

per què  no retenir el plor

i engrunsar el record de cada llàgrima?

 

I amb el plor habitaré

la meua solitud!


Vicent Alonso

Poemes

Reduccions; revista de poesia núm. 52, 1991

Més sobre l'aut0r, ací


dimarts, 16 de novembre de 2021

[HA FLORIT UNA DÀLIA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Ha florit una dàlia

de color lila

de cara a la paret.

Haig de girar-la

si vull veure-la.

No crec que les flors tinguin

capricis estranys.

Ella deu saber

que per molt de cara que es posi

tu no la miraràs.


Maria Oleart
Enllà
Maria Oleart de Bel, 1974
Més sobre l'autora, ací

diumenge, 14 de novembre de 2021

LES CENDRES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Les cendres


Ni al mar ni a la muntanya.

Adobeu la morera

que un dia vaig plantar.

Serà un adob migrat

però amb un esplet prou bo:

el tremolós clap d’ombra

damunt la gespa tendra

una tarda d’estiu.


Joan Adell Álvarez

Taronges calentes

Fonoll, 2017

Més sobre l'autor, ací


dijous, 11 de novembre de 2021

[MOMENTS DE GLOC GLOC...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Moments de gloc gloc de pluja.

Sobrefilats de la Singer tel·lúrica. Agulles de vent

comencen a embastar immenses quartines d'aigua

pels finestrals aeris.

Un vell Noè encén en la fosca de l’escala una pipa.

Per uns moments ningú no veu la terra.

Ni el mateix Déu amb els seus immensos

EIXUGAPARABRISES!


Dolors Miquel

Gitana Roc

Llibres del segle, 2000

Més sobre l'autora, ací

dilluns, 8 de novembre de 2021

CRUÏLLA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CRUÏLLA


En un costat, la porta de les hores;

en l’altre, un innavegable silenci.

Fora, la nit negra de les estr-

elles

o els sorolls on ningú no pregunta per tu,

el mur enderrocat

o l’arena grossa del fons.

Dins, la mirada quieta dels mussols,

un temple on els cofrares

mai no encenen les ninetes dels ulls.


Francesc Mompó

Llegint Celan

Perifèric Edicions, 2019

Més sobre l'autor, ací