CAMPAMENT D’HIVERN

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CAMPAMENT D’HIVERN

 

Ordre imminent de desar armes

i obeir la fam

                                que assota d’abrics el paisatge.

La gebror arriba com vestit d’encàrrec,

puntual i blava;

molles de pa sec que tremolen

dins de mans balbes.

Aquí hi ha hagut una guerra,

ara l’hivern tot just l’ajorna.

Moment de mirar si em queda res:

                     un sarró escàs,

passaport de rebel,

       gairebé tot el seny perdut,

però cap adreça a la butxaca;

cap indret que m’empari del ras.

 

Com sabeu, vosaltres,

els que heu estat soldats de bé,

on podreu passar el proper hivern?

 

Laura Rosich

Semàntica de la intempèrie

9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2023

Més sobre l’autora, ací

[EL BATEC DEL SUBSÒL...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

4

 

El batec del subsòl esborra el temps

amb un alè de boira perenne entre el cel i la terra.

El desig s’acumula en l’aigua de l’arrel

i els segles diuen lentament la cadència del món.

Tot ha de retornar a mi amb l’abrivament de la tempesta

i la nit centrífuga m’ha d’estirar les carns

fent-me presa de les seves llengües de bèstia.

El dolor és un funàmbul irat

a la corda fluixa de les meves venes.

La superfície rebrosta amb llucs de menta,

l’aroma càlida i dolça omple els racons de l’obaga

i recorda camins d’infantesa d’estius frondosos,

de sols madurs en les maduixes silvestres,

de dits que s’allarguen a l’encalç de la móra

indefensos encara a l’urpada de l’esbarzer,

clivellats de sang humida i tendra.

Al subsòl, però, encara predomina la foscor

quieta, eterna.

 

Lurdes Malgrat

Terra fonda

Cossetània Edicions, 2008

Més sobre l’autora, ací

FAM

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

FAM

 

El blau d’aquest cel

Sense matisos, algunes

Aus esporàdiques (el buit

que deixen al seu darrere),

La marinada, potser, blanques

 

Pampallugues als àlbers,

Pedretes, migpartida pilota

De goma al teulat, el pany

Desert de carretera, intuïda

 

Remor de l’aigua a la séquia,

I, allà, al fons, a l’abast

De dos dits entreoberts, un

 

Isolat rectangle de xiprers:

Tota aquesta insadollable

 

Fam de la mirada.

 

Josep Civit i Mateu

Vidrendins

9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2024

Més sobre l’autor, ací

[CADA EMPREMTA...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Cada empremta al silenci del mur

és un signe infidel un projecte

de mapes llunyans. Solament

a la cambra on habito tothora

i aquest rastre de llum m’enquimera.

 

Callo

un bell temps

per

no dir

sentiments.

L’agenda em codifica

cada

dia.

 

Valerià Pujol

Poesia completa II

9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2024

Més obre l’autor, ací

PALAU D'ABSÈNCIES

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Palau d'absències (VI)

 

Tardes daurades flueixen calmoses

i lleus es decanten als pous del capvespre.

Blau miralleig de les ones i blau obscur del cel

fonent-se en un crit.

Cap campana no retorna

les hores finites que cauen

als pous de l’oblit.

Però en l’horitzó amb tornasols que ara es

tanca

s’encenen guspires que trenquen

el vel de la nit.

 

Carme Meix

Palau d'absències

Institució Catalana de la Dona, 1993

Més sobre l’autora, ací

ECOLOGÍA FALLIDA

(Imatge pròpia)

 

Ecología fallida

 

Un cuerpo desea ser mar

                               y elige

tonalidades, tempestad, calma.

Un cuerpo desea ser tronco, tener alguna rama

habitada, enraizar en otro cuerpo

                               y decide

modos de arder, ascua,

                              ceniza.

 

---

 

Ecologia fallida

 

Un cos vol ser mar

                        i tria

tonalitats, tempestat, calma.

Un cos vol ser tronc, tenir alguna branca

habitada, arrelar en un altre cos

                         i decideix

maneres de cremar, brasa,

                                cendra.

 

Ángel de la Torre

Las fisuras del género

Publicaciones de Diputación Provincial de Granada, 2016

Més sobre l’autor, ací.

[Traducció meua al català]

EL MITE DE SÍSIF

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 EL MITE DE SÍSIF

El mite de Sísif no representa la inutilitat,
cap pas de l'hèlix no és el mateix.
Els antics ens atorgaren belles i benignes imatges,
tal el poder purificador del foc
—malgrat que desconeixien els microbis—
i ens oferiren també aquesta, polisèmica,
emperò nosaltres un sol significat li comportam,
el més senzill per a la tribu:
cercar aviat la desfeta, l'enderrocament,
pujar un sol pic la pedra.
Immens era el dolor de Pasteur
quan, per suggeriment, prec i pressió
del seu mestre Dumas,
abandonà París cap a la província obscura,
per tal d'investigar la malaltia dels cucs de seda
atès el dany que, per a l'economia animal, comportava:
«Emperò, tingueu pietat de mi,
compreneu que no he vist mai
un sol d'aquests cucs», li deia.
Sense possibles, envoltat de fred i expectació,
acaronà la recerca de les dissimetries,
la polèmica de la generació espontània,
l'estudi del microorganismes del vi...
També a nosaltres la memòria ens dol...
Emperò allí, lluny de tot, entra en si.
Aquells cucs malalts ho eren a causa de
microorganismes
semblants a cells que no volia deixar a París,
però no es nodrien dins sucs vegetals,
vivien dins organismes vius:
les malalties infeccioses tenien aquesta causa.
«Dios está en los pucheros.»
I nosaltres ens neguem
a permetre que cap tebior premi la nostra carn.
«Un ésser humà és per a una sola vida,
cal retenir la pedra amb força»,
diu l'enteniment general.
Emperò, mai no són els mateixos tords
el que arriben amb l'hivern a la Mediterrània.
La fertilitat, el gentil no la vol comprendre.
El confinament anul·la la visió.
L'erudició estronca la comprensió.

Àngel Terron

Llibre de Mercuri (1975-1985)

Lleonard Muntaner editor, 2019

Més sobre l’autor, ací i ací

LA INSISTÈNCIA

(Imatge pròpia)

 

La insistència

 

Com fer una promesa

signar el compromís

aferrar-se a un contracte

pronunciar un jurament

 

casar dues peces

 

sublimar el desig de desitjar

 

desitjar diferent

un altre i un altre

 

sublimar el desig de desitjar

amb la insistència

picar pedra

 

una pedra

una roca una sola roca

sempre aquesta mateixa roca

 

perfeccionar la superfície

perquè el cos s’hi pugui acomodar.

 

Jèssica Ferrer Escandell

L’exoesquelet

Pagès Editors, 2026

Més sobre l’autora, ací

ATENAS / ATENES

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Atenas   

 

BÁRBARO del Oeste, layetano,

sintiéndome deudor, agradecido,

yo también he venido a distinguir

la línea recta de la línea curva.

Ágora... ¡La palabra, la palabra!

Propileos... ¿Merezco lo que ocurre?

¿Quién me levanta? ¿Quién pone en mis ojos

esta luz de la luz? ¿Quién me conmina

a callar y a decir a un mismo tiempo?

Acrópolis... La altura más humana.

Alzado, luminoso, enceguecido, lúcido,

cómo podré dar gracias lo bastante.

 

---

 

Atenes   

JO, bàrbar de l’oest, de Laietània,

que em reconec deutor, molt agraït,

també he vingut a fi de distingir

la línia recta de la línia corba.

L’Àgora... La paraula, la paraula!

Els Propileus... Em mereixo el que passa?

Qui m’enalteix? Qui és que em posa als ulls

eixa llum de la llum? Qui és que em commina

a callar i a parlar a un mateix temps?

L’Acròpoli... L’altura més humana.

Enlairat, lluminós, encegat, lúcid,

com podré dar-ne gràcies com cal.

 

Enrique Basosa Pedro

Mapa de Grècia

Pagès Editors, 2021

Més sobre l’autor, ací

 

[Traducció de Josep A. Vidal]

ELEGIA I

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ELEGIA I

 

T’has mort, però me’n fot. Ni adéu volguérem

dir-nos, vàrem deixar el record clavat

-com paret seca en un paisatge vell-

als instants de frisor quotidiana

d’una estreta de mà o de conversar

de qualsevol intranscendent història.

Aperduats tudons fan acrobàcies

entre el passat i tu, ja impossible. 

L’àngel i altres indicis il·luminen

el desempar del cor arran de l’abisme.

 

Bernat Nadal

Memòria fòssil

Editorial Tria, 2011

Més sobre l‘autor, ací