EMPREMTES

La poesia és essencialment un misteri. SALVADOR JÀFER

divendres, 14 de juny de 2019

[LA LLIBERTAT ÉS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
La llibertat és trencar les cadenes, 
o el pensament que permet de trencar-les?
És tenir un nom? Dir-se com tu, o Carles, 
dir-nos els noms als ulls inflant les venes? 
És travessar i no escoltar les sirenes? 
O és jugar amb la cançó mentre tu parles, 
i mous les galtes, i jo vull besar-les, 
besar-te el pit d’espines i assutzenes? 

És això, llibertat? O ho és la mà 
que avança i arma somnis i fa miques 
el ferro maleït del que no es fa? 
Buidar d’aigua estancada tantes piques 
i beure’m tot l’avui sense demà? 
És viure lliure amb tu mentre m’ho expliques?

Carles Rebassa
Sons bruts
Ed. Proa, 2019
Més sobre l'autor, ací


dimarts, 11 de juny de 2019

TERRA NOCTURNA

(Imatge presa d'ací)
TERRA NOCTURNA

Alguém me ouve se eu gritar?
  Algú em sent si cride?           
ANA HÀTHERLEY

Ara em parles del silenci, en silenci. I és allò que marques 
amb el dit. El que entela els vidres i la superfície llisa de la 
taula. Les escletxes i les vetes. Els olis translúcids. El son 
del pinzell que ja no llaura el paisatge. És la penombra de 
les paraules. La terra nocturna per on s'endinsa l’ara, a les  

palpentes. Pels vestíbuls del fred. La cambra del plom i de 
l'ull que oscil·la.  L'arrel il·luminada que ens alena. Crema 
la casa dins la casa. I el buit del cos que descansa sobre els 
llençols. La treva de la carn i l'os. El filament de l'aire que 
s'escapa. El tacte aspre. L'esquerda amarga. Ara em parles 

del silenci, en silenci. I mire com respira l'hoste infame.

                                                 09-11-2015                                        
Joan Navarro
La nit transeünt
Lleonar Muntaner, Editor, 2019
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 8 de juny de 2019

[DE SOBTE, VAS PERDRE LA MÀ DE LA MARE...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
De sobte, vas perdre la mà de la mare
un dimarts de plaça.
Perdut, sense consol,
astorat i eixut de llàgrimes,
entremig de parades de fruita
i dels crits de les gitanes de cabell d’atzabeja
oferint el rest d'alls per un duro.
De les cassoles de fang del terrissaire
i dels gibrells d'olives del bacallaner...
Fins que algú conegut et tornà a casa,
on el pare ja defenestrava improperis.
Aquest va ser el primer
dels dos únics cops que has perdut la mare.
Si ara parléssim del segon,
potser ploraries.

Josep Checa
La barberia
Témenos Edicions, 2016
Més sobre l'autor, ací

dimecres, 5 de juny de 2019

EL LLOC

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
EL LLOC

El meu lloc està on tu estàs.
Des que et vaig reconèixer
has estat a les meues entranyes,
al meu pensament,
fins als moments més confusos
de la meua vida.
Em reconec d'una terra
cada vegada més lliure.
Tu has esdevingut companya
dels meus somnis,
alegria de fer, millorar un país.
Ara estem caminant, reafirmant,
recorrent camins,
que no poden anar sols,
perquè el vent del nord
abraça fins al sud.
I així ha estat sempre.


Maria Josepa Montagut
Els records vénen del vent
Onada Edicions, 2018
Més sobre l'autora, ací

diumenge, 2 de juny de 2019

EL BLANC PRIMIGENI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
EL BLANC PRIMIGENI

On s'enganxaria una fulla si
no tinguera un arbre de-
signat
des del mateix moment de nàixer?
El cec pren el manat de síl·labes
i les somet a l'alambí de l'arbre
per destil·lar-les adequadament
en el poema que els pertoca;
com cavalls que deformen amb els cascs
el blanc primigeni de l'escriptura.


Francesc Mompó
Llegint Celan
Perifèric edicions, 2019
Més sobre l'autor, ací

dijous, 30 de maig de 2019

MIL VIDES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
MIL VIDES

Hi ha mil maneres 
de dir la mateixa cosa
i encara no queda la cosa
mai del tot dita,
com hi ha mil besos diferents
que no esgoten
la necessitat de besar,
mil llibres no llegits, mil
ciutats no fressades, mil
cels per assolir, mil
camins que no duen enlloc
però que imanten
amb força indefugible.
Mil vides viuria
i no m’estalviaria 

Josep Civit i Mateu
Mil vides
Viena Edicions, 2019
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 27 de maig de 2019

[DESPRÉS D'EXHUMAR LES ÚLTIMES ROSES...]

(Imatge d'Adrián Carrillo treta d'ací)
després d’exhumar les últimes roses de la teua
lletra manuscrita, les intimidacions que es
desfan en l’aigua absent, quan més enllà de la
llum intacta només la fossa del desencís ens
separe i la solitud retorne a les coordenades
de la vela invicta, després de sentir un nom i
les mans plenes de terra, quan acabe l’atracció
entre els límits de l’oblit, en aquell instant
ominós dels dies esporgats, en aquelles besllums
dels equinoccis, quan tota la verdor
mutilada recobre els seus vasos esfèrics i un
sabor de perles eternes mitigue la pols reflectida
de l’espill brut i fugaç

Francesc Pastor i Verdú
Espill brut
Viena Edicions, 2019
Més sobre l'autor, ací

divendres, 24 de maig de 2019

[POTSER A TU NO ET CAL...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Potser a tu no et cal
però jo he de bastir un bon sistema,
estable i sòlid
com unes crosses.

Si m'ho preguntes
assumir la incertesa és una tasca inversemblant.
Faig teorema i judici dels jocs.
M'has vist raonar els silencis, les marors. Vés tranquil.

Em pots deixar ací.

Vicent Botella i Soler
La llàstima
Edicions 96, 2015
Més sobre l'autor, ací

divendres, 17 de maig de 2019

POEMA AMB DATA (CX): 17 DE MAIG

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
17 DE MAIG

Els llavis de magrana oberts,
La pell calenta de les seves cuixes
entre les teves, l’amor
amb precaucions, enretirant-te
quan esclata.
                      Ritmes deixats
en una habitació llogada.                            
                                       La recordes,
envilit, sens sortida,
perquè ja ets massa vell per a estimar
i encara no prou cínic per fruir
irresponsablement.
                              Passaran anys
i et compraràs, segur, una ànima
per conviure amb el covard que oblidaràs
que fores. I callarà el desig,
ofegat per l’amor que has ofegat,
incapaç de llepar
sens memòria la pell dolça
de la joventut que se’t dona
ignorant, enlluernada,
la teva impotència per la vida.


Pere Rovira
Distàncies
Eliseu Climent, editor, 1981
Més sobre l'autor, ací

dimarts, 14 de maig de 2019

NOCTURN

(Imatge pròpia)
NOCTURN

Són tantes les nits abraçades
que tota l'abraçada se m'ha fet nit
i ara, per fi, ja puc dormir
molt de temps lluny de mi
i perdre'm pels anys llum de tu
en la catedral d'aquest cercle
fosc i estelat, cec i infinit,
que a mans plenes se m'obri
d'adeus curull per un somni
on vas saber ser, entre pou
i lluna, l'anell: espera precisa,
distància exacta i absència
a mida de cada hora.

Són ja tantes les nits abraçades
que totes les nits se m'han fet
l’abraçada on ara, en silenci,
em dissolc, m'esvanisc,
m'hi desguasse, i al primer son
ja puc morir.

                        I t'abrace.

Josep Porcar
Anys llum
Onada Edicions, 2019
Més sobre l'autor, acíací

Al següent vídeo, l'autor recita el poema NOCTURN durant la Presentació dels Premis Literaris Ciutat de Sagunt 2018