VULNERABILITATS

(Conservatori Municipal de Música de Barcelona)

Vulnerabilitats

Hi ha jornades despullades de la follia de la tempesta. I en la seua plàcida nuesa trobes camins complaguts de trànsit. No saps si durarà gaire. Però les hores es defineixen amb aquella condició de serenor que amera cada gest i pensada. He comptabilitzat, per exemple, les vegades que m’has dit: t’estimo. La vulnerabilitat t’espanta. Lleva la cuirassa que has portat, tant de temps, per guarir-te de la pluja. Vols mantenir-te estàlvia a les desfetes. Vols impossibilitar l’estratègia que la vida ens organitza, en ocasions, quan s’embosquen les desavinences sobre allò que atresoràvem. T’has vist, de sobte, com un gran edifici de finestrals oberts. Envaïda de llum i ocells. En allò que no has pogut ensinistrar, guarde jo la vida que m’agradaria dur posada.

Josep Manel Vidal

L'endemà de totes les fosques. Poemes par a Cloe

Pegès Editors, 2018

Més sobre l'autor, ací

RENEC

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

RENEC

Jo no volia un mapa.

Jo volia un matxet per obrir-me pas
a la selva, seguint l’inconscient.

Quan diuen massa tard,
vols dir que potser no exageren?

He trobat un petit ganivet
i crec que podré tallar les plantes
que se’m fiquen als ulls,
les que m’obstrueixen la voluntat,
les que exalten les contradiccions.

Sí,
jo no volia un mapa.

Jo volia un Déu dins de cadascú.

Anna Gual

Altres semideus

LaBreu Edicions, 2019

Més sobre l'autora, ací

[ÉS ARRIBADA L'HORA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

És arribada l’hora en què l’angoixa

serà fruit de la certesa i no del dubte.

Tot allò que sabem ja ho sabíem,

però hem comprés que serem ferits

per la mateixa daga que abans

passava de llarg cercant un altre parador.

Avui hem de conviure amb un neguit

que no té cap porta d’eixida oberta,

perquè la vida ha traçat gèlidament,

com qui separa territoris estranys,

una línia divisòria recta i infranquejable

entre el que ara som i el que volíem ser.

Robert Cortell

Hores ingrates

Ed. Bromera, 2015

Més sobre l'autor, ací

EL SILENCI DELS COSSOS

(Imatge de'Hengki Koentjoro)

EL SILENCI DELS COSSOS

M’ha arribat el silenci 
        a les mans.
 
I sé això 
        no perquè ho diguin els contes,
ni perquè les princeses dels romanços
llancin calàpets a l’aigua tèbia amb tendresa.
Ho sé perquè  visc 
        com un botxí
en massa nits d’horabaixa.
I la roent llengua 
        sols es cobreix 
amb la meva saliva agra.
                        Cant l’agònic salm del sexe 
                i escolt l’ombra per si em crida.

Pau Vadell

Sadoll de seny

El Tall editorial, 2008

Més sobre l'autor, ací

LENGUA / LLENGUA

(Dona etíop. Foto d'Ana Martínez Climent presa del seu mur de facebook)

LENGUA

Si ya la lengua no es mi patria

ni en la patria se habla la lengua que yo entiendo,

hoy hablo en persa

bajo un sol iraní,

con secos labios de mujer etíope

y gesto sosegado de birmana.

---

LLENGUA

Si ja la llengua no és la meua pàtria

ni en la pàtria es parla la llengua que jo entenc,

Hui parle en persa

sota un sol iranià,

amb secs llavis de dona etíop

i gest assossegat de birmana.

Irela Casañas

Inèdit

Més sobre l'autora, ací i ací

[Traducció pròpia]

PAISATGE

(René Magritte. La Décalcomanie, 1966)

PAISATGE

When it comes, the Landscape listens –

Shadows– hold their breath–

Emily Dickinson

Entrar a la casa d’algú que coneixies

on només queda la constància dels mobles

per semblar càlids i un fil de roba estesa

a la finestra, ple d’òxid i memòria.

Com es mesuren els forats d’una vida?

La cambra buida, el marbre de la cuina,

els marcs de fusta sense vernís, xarneres

que ja no tanquen, partícules de vidre

i una presència: algú, a la teva esquena.

Elm Puig Mir

La invenció del sotabosc

Ed. Bromera, 2016

Més sobre l'autor, ací

[EL CAPITÀ HA DONAT UN COLP DE TIMÓ...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Desterrat, allunyat del teu futur pels designis del destí,

forçat a iniciar un viatge que no has elegit.

JOAN-BAPTISTA CAMPOS

El capità ha donat un colp de timó

i tu, timoner, que ja mussitaves confiat

els noms dels ports on havíeu d'atracar,

et veus obligat a aprendre una nova drecera.

T'espera una navegació sinuosa

que et demanarà perícia,

saviesa i valor.

Timoner, carrega el teu equipatge

de paciència i esperances,

i quan la nit caiga buscant entre els estels,

allí trobaràs els mots per als teus versos,

l'alé que ha de nodrir el teu anhel de viure.

Manel Alonso i Català

Quadern per a Joan

Editorial Neopàtria, s.l., 2019

Més sobre l'autor, ací

CIM

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CIM

Arribar fins al cim, caure del podi,

refer-se un altre cop, amb esperança,

i fer-se amic d’un dia de bonança

per no anhelar mai més deu glops de sodi

clavant-se’t molt endins, com una llança,

per caure mort en una bassa d’odi,

sense desig d’escriure un episodi

amb el teu cos ben lliure de recança.

Sortir d’aquell forat, amb un gran salt,

i fer-te fort de nou, desfer la fila

i fer-la un altre cop. No prendre mal.

Triar vagó d’un tren que descarrila,

tornar-lo a encarrilar sense didal,

punxant-te el dit. L’albada amb sang s’enfila.

Bruna Generoso

Abstraccions i certeses

Ed. Bromera, 2016

Més sobre l'autora, ací

[ENCARA SI LES CONTINC,...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Encara si les continc,

no poden retenir

les meues mànigues: joies blanques,

llàgrimes d'uns ulls

que no veuen a qui estimen.

Abe no Kikoyuki (poeta japonés, s. X)

Pobres llàgrimes aquestes

que poden formar joies

a les mànigues. Les meues,

en brollar, són torrents

que res contindrien.

  Resposta d’Ono no Komachi (poetessa japonesa s. X)

[CANTO AMB TU UN MATÍ...]

(Imatge de LUNAMARINA treta d'ací)

Canto amb tu un matí

d’illa mediterrània,

quan els escenaris barrocs

ens signifiquen en una frase bella.

I et tinc ja per sempre,

amor secret que el temps ignorava:

                                              cames que acarono,

                                              veu que esdevé el cant

                                              on aprenc a recordar

                                              l’oblit de la joventut.

Vicenç Llorca

Cos de poderosa llum

Editorial Meteora, 2019

Més sobre l'autor, ací