POEMA AMB DATA CXIV: AVUI ÉS 23 DE FEBRER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

AVUI ÉS 23 DE FEBRER

 

La mateixa nit del cop d’estat del 23F,

dos alumnes del meu institut, membres d’un partit d’extrema dreta,

havien anat a la caserna de la Guàrdia Civil de Tarragona

per demanar armes i sumar-se a la rebel·lió... però no els van fer cas.

Eren els alumnes els quals al dia següent em deien, fent broma,

que el meu nom apareixia al seu llistat de rojos per afusellar.

Jo, també fent broma, li vaig recordar a un d’ells

la piga meravellosa que la seva noia tenia a l’entrecuix.

 

Juan López-Carrillo

Poemes amb ous ferrats

Editorial Meteora, 2020 

Més sobre l'autor, ací i ací

DIES IRAE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

DIES IRAE

 

No sabrem l’hora del dol.

La tempesta de bronze

ofrenarà, verge impúdica,

el rovell dels seus pits breus

i els seus ulls, obacs, cruels,

als morts de totes les batalles.

I no en sabrem l'hora, no.

Volaran les aus de la por

com corbs embriacs,

i un oceà de callada solitud

serà la mar de terra

que els ulls, ja pedra, no han de veure

I no, no en sabrem l'hora.

No sabrem l’hora del dol.

Lluís Meseguer

Les veus del vent

Diputació de Castelló, 1984

Més sobre l'autor, ací

ÍDOLS

(El bes - Brancusi)

ÍDOLS

 

Aleshores, quan jèiem

abraçats davant la finestra

oberta al pendís d'oliveres (dues

llavors nues dins un fruit que l'estiu

ha badat violent, i que s'omple

d'aire) no teníem records. Érem

el record que tenim ara. Érem

aquesta imatge. Els ídols de nosaltres,

per la submisa fe de després.

Gabriel Ferrater

Tretze poetes catalans a cura de Miquel Desclot

Ed. Laia, 1981

Més sobre l'autor, ací

TRENCADÍS

(Il·lustració de Manoli'n que acompanya el poema)

TRENCADÍS

 

Ets tan fràgil,

sóc tan fràgil

que un silenci pot trencar-nos.

El dia vençut,

la pell més sola i més muda.

Àmpliament s’estreny la terra,

passa la nit per les nostres mans

-buides, alienes, desertes-

i lliurem el nom a la rendició

perquè ja no tenim bandera.

Ens mirem, apaguem el llum

i el món comença a oblidar-nos.

Aina Torres Rexach

Màtria

Ed. Germania, 2013

Més sobre l'autora, ací i ací

EPITAFI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 EPITAFI

 

Arrapà guitarres i músiques

en la foscor d'uns anys obscurs.

Alegrà el temps de les teranyines.

Era mig orb, però reconeixia

els versos en créixer dins l'ombra.

Morí fa anys, però la seua veu

encara passeja la calç d'un poble,

les fonts d'un país. El Blanc

Ii deien. I en enderrocar

la que fou sa casa, alguns veïns

afirmaren convençuts

que havien escoltat cançons

entre les parets melangioses

del moment.

Alexandre Navarro

Dotze poetes joves valencians

Tàndem Edicions, 2000

Més sobre l'autor, ací i ací

EXORDI

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Exordi

Tutto che mi resta è già perduto

Quasimodo

Les roses de Ronsard ja s'han marcit

i Déu és ara sols un record més

Hi ha mars enllà de l'illa que no he vist

i llocs de mapes verds on mai no he estat

La nit és una cambra enmig del món

la vida un buit que amb mots ompl de sentit

On són les neus que va cantar Villon

Del magma espès del goig n'he tret dos fills

de l'íntim pou dels anys un vers d'enyor

El vell mussol enguany no ha regressat

ni han fet els pardals niu al meu cambró

Somii aquell Son Bou immens d'infant

M'estic fent vell i torn a llegir a Shakespeare

Ponç Pons

El salobre

Edicions Proa, 1997

Més sobre l'autor, ací

CUMPLEAÑOS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Cumpleaños

Yo lo noto: cómo me voy volviendo

menos cierto, confuso,

disolviéndome en el aire

cotidiano, burdo

jirón de mí, deshilachado

y roto por los puños

Yo comprendo: he vivido

un año más, y eso es muy duro.

¡Mover el corazón todos los días

casi cien veces por minuto!

Para vivir un año es necesario

morirse muchas veces mucho.

Ángel González

Més sobre l'autor, ací

 

CORPS PERDU / COS PERDUT

(Imatge presa d'ací)

CORPS PEDU

El vent souffle en tempête.

La femme dans sa chambre secrète

couchée sur son lit de froid

veut croire qu'il cherche à entrer

arracher le toit

la renverser dans sa bourrasque.

Elle ouvre la fenêtre

pour lui livrer passage

mais c'est elle qui s'envole

dans les nuages

avec de la pluie sur le visage. 

 ---

El vent bufa en una tempesta.

La dona a la seua habitació secreta

estesa al seu llit fred

creu que intenta entrar

arrancar el sostre

pertorbar-la amb el seu revolt.

Obri la finestra

per donar-li pas

però és ella qui s’envola

cap als núvols

amb pluja a la cara.

Nicole Laurent-Catrice

Corps perdu

Atelier Tugdual, 2001

Més sobre l’autora, ací

[Traducció pròpia]

POEMA AMB DATA CXIII: 1 DE FEBRER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

1 DE FEBRER

El foc era vermell i ara s'ha tintat, sobtadament, d'un blau tebi i calidoscòpic. Si t'acostes a la llar confondràs les flames amb el sol ponçó i horabaixenc de la primavera d'estiu i del fons del fumeral t’arribarà el panteix secret de les bruixes i les fades, nimfòmanes empedreïdes, que forniquen amb els follets de l'estalzim.

 

Nel·lo Navarro

Vint-i-una notes sobre la taula

Ed. Columna, 1997

Més sobre l'autor, ací

FULLES DE TE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

FULLES DE TE 茶叶

 

詩

El lector és un rellotge d’arena,

l’arena és el poema que llig.

 

語言

La flor de lotus, els crisantems i la flor del cirerer

no parlen el mateix idioma, però s’entenen entre ells.

 

命運

El pont no sap del destí dels transeünts.

Només sap del fat de les aigües que el travessen.

 

愛撫

Hi ha amants que es tornen boira

per a acariciar subtilment la seua amada.

 

真空

L’arbre arrancat deixa un buit

que els ocells sempre reconeixen i veneren.

 

優點

El flautista Lu Chung demanava sempre un aplaudiment

per a la seua flauta: considerava que tot el mèrit era d’ella.

 

死

El filòsof Zhu Xi sovint es preguntava

si morir seria només perdre el nom.

Jesús Giron Araque

El bosc de bambú

Viena Edicions, 2019