EMPREMTES

Els poetes més baixos sovint li posen alces als seus poemes. ADNAN AL-SAYEEH, Irak

dijous, 17 d’octubre de 2019

REBUTJAR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

REBUTJAR

Una muntanya
no rebutja la poesia;
ni tampoc els núvols,
l’aigua o les estreles.
És sempre la gent
qui la rebutja,
per por,
per odi
i amb xerrameca.

Shuntaro Tanikawa
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 14 d’octubre de 2019

[ENTERC I IMPRUDENT...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Enterc i imprudent
sotge els gestos
presos en els capcirons
              dels meus dits,
el secret incandescent
           dels nostres noms
i la impossible presència
         d’aquell temps.

D’aquella tebior
             només resta
una bombeta fosa
i tota la llum que
       d’ella no va nàixer.

Jesús Giron Araque
Inventari de fragilitats
Onada Edicions, 2016

dijous, 10 d’octubre de 2019

NAAJIL A PIXAN / LA CASA DE LA TEUA ÀNIMA


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
NAAJIL A PIXAN
A t’aane’ un naajil a pixan,
tumen ti’ kuxa’an a laats’ilo’ob.
Ti’e úuchben xa’anilnaj,
ti’ tu’ux ku k’a’ajsaj a kajtalil,
ti’ ku p’aatal t’aan.
Le béetike’
ma’ a wok’ol u kiimil a wíinklil,
mix a wok’ol a kiimil a pixan;
a wíinklile’,
máantats’ ku p’aatal ich u yich a páalal;
a pixane’
máantats’ ku léembal ti’ u yich xuxil eek’ob.
***
LA CASA DE TU ALMA
Tu idioma es la casa de tu alma.
Ahí viven tus padres y tus abuelos.
En esa casa milenaria,
hogar de tus recuerdos,
permanece tu palabra.
Por eso,
no llores la muerte de tu cuerpo,
ni llores la muerte de tu alma;
tu cuerpo,
permanece en el rostro de tus hijos,
tu alma,
eternece en el fulgor de las estrellas.
***
LA CASA DE LA TEUA ÀNIMA
La teua llengua és la casa de la teua ànima.
Ací viuen els teus pares i els teus avis.
En aquesta casa mil·lenària,
llar dels teus records,
roman la teua paraula.
Per això,
no plores la mort del teu cos,
ni plores la mort de la teua ànima;
el teu cos,
roman a la cara dels teus fills,
la teua ànima,
es fa eterna en el fulgor de les estreles.

Jorge Cocom Pech
Més sobre l'autor, ací
[poeta de llengua maia]

[Traducció al català feta pr mi a partir de traducció al castellà feta pel Festival de Poesia de Medellín]

dilluns, 7 d’octubre de 2019

LOS VIAJEROS

(Original escrit per Juan Gil-Albert.)
(Exposició "Equipatge de tornada. La biblioteca de l'exili de la Biblioteca Valenciana".)
LOS VIAJEROS

Desconocedores del destino que los conduce,
atentos a la llamada del mar que brilla ante sus ojos
como una misteriosa materia anonadada,
se pasean sumergidos en la fatalidad de su sueño.

Un claro sopor de brasas los envuelve
y les motea pómulos febriles con un agua de ansiedad.
Van bajo las pálidas palmeras del invencible estío
y las mariposas chinescas les aportan la fugaz ilusión de la lejanía.

Sólo tras muchos años habrán madurado sus infortunios
y desperdigados por tierra, unos y otros, 
agonizarán indistintamente en sus rincones oscuros
mientras aquí, estos grises ramajes indiferentes, continúan su [hastío.

Viajar es ir muriéndose lentamente,
pasando como en ascuas sobre la triunfante melancolía
e ir abandonando lo más inaprensible de nuestras tristezas
en esos lánguidos parajes que nos ignoran.


Juan Gil-Albert
Las ilusiones con el poema de El convaleciente
Imán, 1945
Més sobre l'autor, ací

divendres, 4 d’octubre de 2019

CAMP DE BATALLA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Camp de batalla


M’amago a les golfes quan arriba l’enemic. Em descobreixo un exèrcit de pèls a l’avantbraç, dos canons carregats als pectorals i les ungles esmolades. Ho sé, la treva no fa pau, al cos hi tinc barricades en flames i hi vull les cicatrius, amb formes d’animals i núvols baixos, que pugui repassar sense esquinçar-les. Ajupida sota els trastos vells, ho sé: fugir de la guerra vol dir tenir totes les batalles pendents.

Carla Fajardo
Limítrofes
Viena Edicions, 2019
Més sobre l'autora, ací

dimarts, 1 d’octubre de 2019

DIES D'OCTUBRE

(Imatge pròpia)
DIES D'OCTUBRE             

d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres
             Miquel Martí i Pol

Arrambarem els mots mentre fem solcs
a la terra inquieta.
Sortiran arrels a l'embat de la força
i serem brolladors de fets irrenunciables.

El temps dirà la darrera paraula.
Nosaltres direm "sempre".

                            I serà Octubre.

Imma López Pavía
Solsticis
Vincle editorial, 2019
Més sobre l'autora, ací

dissabte, 28 de setembre de 2019

ALBUFERENC

(Fotografia de l'autor que acompnaya el poema)
ALBUFERENC

T’han fet per a ser camí
sobre el sol reflectit,
sobre el verd líquid.

T’han fet per a ser paisatge,
per a retindre el vent,
pera obrir les aigües.

Com un gran peix
amb escates de quitrà,
amb cos de fusta,
t'han fet peça a peça
en les mans del calafat,
la gaia, els merils, les bordes,
els màstils i la perxa per anar avall. 

Pren el timó pescador, 

la barca t’entregarà el llac.

Berna Blanch
Albuferenc
El Petit Editor, 2018
Més obre l'autor, ací

dimecres, 25 de setembre de 2019

[ASSAGE EN L'ARENA ESBOSSOS I COLORS...]

(Imatge pròpia)
assage en l'arena esbossos i colors:
la primera llum de la lluna, crua i temorenca, 
acaricia les ondulacions tímides de les ones, 
subtils reflexos que embolcallen 
a mirada malva d'una mar 
picotejada per peixets esblaimats 
que neden talment confiats.
enllà, l’horitzó està pintat 
per les traçades de la grisalla 
que va dipositant el capvespre 
allunyat del soroll dels núvols. 
m’assec en l'arena i torne a mirar la mar.
com un xiquet bocabadat, m'encise perseguint 
els geps de les onades prenyades d'oxigen 
que arriben fins la a platja
les quals fan desaparéixer les sendes 
que els crancs hi dibuixaren 
fins que s'esgoten, tèbies i dòcils, 
abans de fregar-me els peus.
em queda capficat i naufragat, no sé per què, 
pensant en l'última onada prenyada d'oxigen 
que arribarà abans de la calma que arrossegarà
l’adveniment de la derrota muscular.
m'alce i me'n vaig: núvols de marbre 
tapen l'aureola de la lluna.

Hermini Pérez
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 22 de setembre de 2019

«TANT EN AMOR MA PENSA HA CONSENTIT...»

(Imatge pròpia)
«TANT EN AMOR MA PENSA HA CONSENTIT...»
                                                        Ausiàs March.

Tant en Amor ma pensa ha consentit 
que em faig estrany i d'aquest món interdit, 
foragitat de mi, en els espills captiu. 
El vent que la mar viu em torna esquiu 
i tem la nit que muda les figures. 
Del meu navili d'enlairades amures, 
que ensinistrava la mar, la governava, 
quatre fusts en resten a la platja. 

¿Per què hom perd la seua vigoria,
com un infant s'ajup i cerca escalf?
¿Per què ens nega el seny de melangia
i ens fa molls i estòlids com el fang?
Tant en Amor ma pensa ha consentit
que ara el camí que em portava a la marina
em deserta i m'amoïna com un espés neguit,
i aquesta color de salnitre que em curtia
ara em fa nosa com el baf de bonança.
Que cap vaixell no naix per habitar un port,
sinó per besar la llunyania!

Veu entre quers, la sent que defallia.
En restar sola, perduda l'alegria,
la pensa d'Amor la retenia,
però ni una brisa no em digué que la perdia.

Josep Mir
Viure no és necessari. Navegar sí
La forest d'Arana, 1987
Més sobre l'autor, ací

dijous, 19 de setembre de 2019

EL MATÍ

(Imatge pròpia)
EL MATÍ
 A Carme Linares
i Rafel Torregrosa
I a Ginesta

I

En començar a dir-me,
a anomenar-me, a ser,
a desxifrar riuades
de mots buscant-se en ordre,
he reparat, abstreta,
en el color magnífic
del matí.

Estic encara nua i els reflexos
del sol –sembla un ocell
oníric– em transformen
la carn en força mítica.

Moment d’incertitud.

Retrobe cega, però, la calentor
benigna de la llum, que indiferent
es tomba sobre el món.
Moment en què el miracle
es dóna.

Òbric els braços, els alce
per retallar-me en arc
o arbust i recollir-ne
la pau, aquesta pau 
–que tant envege–
de la natura sòlida, perpètua.

Lola Andrés
Jocs de llum
Ed. Bromera, 2006
Més sobre l'autora, ací  i ací