EMPREMTES

El poema és una veu calenta que degoteja i crema. AMPARO CORTELL

diumenge, 20 de setembre del 2026

LES OBLIGATIONS DE BAI SHU / LES OBLIGACIONS DE BAI SHU

 


La revista francesa OUPOLI (OUvroir de POésie LIbre) ha publicat una magnífica i bella traducció d’un poema del meu llibre “El bosc de bambú”, 19é Premi Literari Betúlia de poesia Memorial Carme Guasch de Badalona (Viena Edicions, 2019). L’autora és Beatriz Marrodán Verdaguer a qui li ho he d’agrair.


https://oupoli.fr/2026/09/traductions-valencia-francais-jesus-giron-araque/


Comment mon amoureux ne m’adorerait-il pas, puisque je suis si belle et élancée !

QU YUAN


白術的義務

LES OBLIGATIONS DE BAI SHU

 

Mon devoir est, Li Xue, de renforcer les branches du cerisier
pour qu’elles portent les fruits que tu cueilleras au printemps ;
de tendre les cordes du yang-chin afin que tu y joues ta musique ;
de ranger dans des coffrets de jade les étoiles que tu recueilles au fil des nuits
et de les classer selon tes émotions.

Ma tâche est de convaincre les oiseaux migrateurs
de survoler ton palais pour que tu puisses les contempler ;
de demander aux vagues de la mer d’apaiser leur murmure
afin que tu dormes en paix et ainsi rêver de la mer .

Mon occupation est de persuader le vent de détourner sa course
pour qu’il ne décoiffe tes cheveux
ni ne courbe les plantes de ton jardin ;
de courir après l’hiver qui s’enfuit et emporte les fleurs
et de les récupérer pour t’en faire un collier de parfums.

Ma fonction est de restaurer les miroirs du temps
afin que tu puisses y contempler tes joues rosées ;
de guider les eaux des orages d’été
pour qu’elles viennent rafraîchir le salon de ta maison.

Mon devoir c’est qu’à la fin du jour
les montagnes gardent leur vert éclatant,
que les rivières gardent leurs eaux limpides,
que tes poissons ne se dispersent pas,
que tes mains se confondent avec les hirondelles
et que tu me dises oui. 

Com no em va a adorar el meu xicot, si soc tan guapa i esvelta!
QU YUAN 

白術的義務
LES OBLIGACIONS DE BAI SHU

La meua obligació és, Li Xue, afermar les branques del cirerer 
perquè donen els fruits que recolliràs en primavera;
tensar les cordes del yang-chin perquè interpretes la teua música;
ordenar en capses de jade les estreles que reculles a les nits
i catalogar-les d’acord a les teues emocions.

La meua tasca és convéncer les aus migratòries 
perquè sobrevolen el teu palau i pugues admirar-les;
demanar a les ones del mar que apaivaguen la seua remor
perquè pugues dormir tranquil·la i així somiar amb la mar.

La meua ocupació és persuadir el vent que canvie el rumb
perquè no despentine els teus cabells
ni doblegue les plantes del teu jardí;
córrer rere l’hivern en fuga que s’enduu les flors
i recuperar-les per a fer-te un collar d’aromes.

La meua funció és reconstruir els espills del temps 
perquè pugues admirar les teues galtes rosades;
orientar les aigües de les tempestes d’estiu 
perquè refresquen el saló de ta casa.

La meua obligació és que al final de la jornada
les muntanyes conserven la verdor, 
els rius mantinguen les aigües clares,
els teus peixos no es dispersen, 
les teues mans es confonguen amb les orenetes
                         i que em digues sí.


Jesús Giron Araque

EL bosc de Bambú

Viena Edicions, 2019

Més sobre l'autor, ací i ací


[Traducció al francés de Beatriz Marrodán Verdaguer]

dijous, 17 de setembre del 2026

AMICS...


(Imatge pròpia)

 

“Amics…”

 

Als meus alumnes

 

Amics, si de cop sobte em demanàveu

per què jo sóc aquí, plorant el fàstic

de tothom, cada dia, amb els ulls foscos

del poc-coratge, d’inútil espera

 sempre d’allò que no espereu que espera

de vosaltres, que no és pas ortografia…

Ni tampoc —no ho penséssiu, fulles d’alba—

somiava que fos l’alba més neta,

que si és fosca la nit, ha estat tan llarga!

 —un pou, el cel, de sang i de silenci—

tan espigats el jull i la cugula

que la lluna més viva és fosca plena!

Al capdavall, amics, si em demanàveu…,

us diria a l’orella la secreta 

ràbia que se’m menja l’alegria

i em dóna pas de vella, mans de nàufrag.

 


M. Mercè Marçal

Dins de L’educació en vers. Cent poemes sobre ensenyar i aprendre.

A cura d’Antoni Tort Bardolet

Eumo Editorial, 2008

Més obre l’autor, ací

dilluns, 14 de setembre del 2026

[HA SUCCEÏT L'ECLOSIÓ DE LES AIXELLES, ...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Ha succeït l’eclosió de les aixelles,

de les aixelles pudents i dels colors malhumorats;

ha esdevingut la primavera del clavegueram

i dels narius infestats d’ortopèdiques verdors.

La companyia es difon entre la polseguera groga

i fa calor, una calor reticent a la nuesa dels cossos.

Què me’n dius, tu, ens foradam a trossos?

M’estrany per la incompleció de la proposta

i, a posta, deix un espai buit on traboc la tassa,

que es transforma en bassa de cafè, nervis i estelles,

per fer-te entendre la complexitat de la resposta.

 

Joan Rotger Julià

Passadís Avall

Pagès Editors, 2026

Més sobre l’autor, ací

divendres, 11 de setembre del 2026

SOC HOME, SOC HOMO, SOC FE, SOC FERA

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SOC HOME, SOC HOMO, SOC FE, SOC FERA

 

Soc negre als dos costats d’una ratlla blanca

el goteig d’un plor i la mare rere la porta

la pausa entre pregària i Grindr

un riu de confessions dins d’un catèter

el bateig preseminal i l’hòstia santa.

 

Neixo en la revolució minsa

de la fe amb què s’estima

a qualsevol pare.

Neixo en transgressió

i em fan fora del paradís

perquè Déu m’agrada massa.

 

Pep Sanz

Homofera

Adia Edicions, 2026

Més sobre l’autor, ací

dimarts, 8 de setembre del 2026

SUITE PER UN ECLIPSI (RECORDANT DAMIÀ HUGUET)

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Suite per un eclipsi (recordant Damià Huguet)

 

ON ARRIBEN LES VEUS

NO ÉS MÉS LLUNY

ÉS CAPAÇ DE RECÓRRER.

QUE LA DISTÀNCIA QUE L'HOM



L'ÉSSER DESCOBREIX L'ESCLETXA

I AL PENSAMENT TRENCA EL MUR.

EL TEMPS PERD SON SENTIT,

PARTIR ÉS METÀFORA.



ELS PITS SEQUEGEN

TERRA I HOME CRUIEN

ELS RIUS CERQUEN MAR

ENGENDREN ULLS AL FRONT
 

Xavier Abraham

Sagitari

Llibres del Mirall, 1998

Més sobre l’autor, ací

dissabte, 5 de setembre del 2026

LA PARRA EN LA TARDOR

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

La parra en la tardor

 

Parra que el vent destria,

tota d'ací d'allí,

jo vora teu llegia

al so del teu delir.

I et vaig deixar: batia

el juny pel meu camí,

¡oh tenda que em cobria,

ventall nit i matí!

I ara te m'has tornada

tota nuosa i roja;

llences la pampolada

que tos pits d'or estoja;

ara ets escabellada

com una dea boja.
 

Josep Carner

Obres completes. Volum 1 (Lloc)

Editorial Selecta, 1957

Més sobre l’autor, ací



dimecres, 2 de setembre del 2026

[UN CALFRED D'ESSÈNCIA DE ROURE...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

un calfred d’essència de roure

per oblidar la precarietat del menjador

si empenys runes sordes d’un turó

les mans se t’omplen d’espurnes

i esdevens, per fi, electrònic

 

Ritxi Sorókin

Runa

Editorial Fonoll, 2026

Més sobre l’autor, ací

diumenge, 30 d’agost del 2026

FARADAY

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

FARADAY

 

la ferida no vol pressa

vol podrir-se en pau

perdre’s en la penombra

del grau anarètic,

zelar el misteri


vol que li deixis el cos

com a niu de cucs,

de tremolors

i d’alguna brasa lenta

hi ha un moment

en què tot el que ha mort

es torna llavor


hi ha un moment

en què tot allò que pesa

s’esmicola en adob

…o detona un bulb


i la pudor, ofrena

com escorça mullada

com fruita passada

com llàgrima que rega


la ferida és una boca a la terrai tu, 

t’hi asseus,

pots escoltar el brot

i embabaiar-te de la seva

pirolítica cosmètica

 

Quela Servera-Turnes

COMPOST present quasi constant

Adia Edicions, 2026

Més sobre l’autora, ací

dijous, 27 d’agost del 2026

A POC A POC

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

A poc a poc

 

A poc a poc m’he despertat

a casa meva.

Era cuc. Era ritme

lentíssim de fulla i de pedra.

Alguna cosa s’ha esberlat

i una veu molt petita

s’ha afegit al batec.

Lentament, un impuls,

una arrel: una escletxa

de sol, una mica de vent,

un regust estranyíssim de rosada.

A poc a poc m’he encaminat

per la finesa de la tija.

He madurat,

he percebut la gravidesa,

l’amor que m’empenyia a esbadellar-me.

I he obert els ulls.

He vist l’ocell, que venia a tastar

la tendresa del cuc.

L’obertura del blau i el verd.

I jo era tan gran com el cel

i com la terra.

Llavors m’he despenjat

i m’he endinsat en el batec.

En el batec.

 


Laia Noguera

Amor total

Tushita Edicions, 2016

Més sobre l’autora, ací

dilluns, 24 d’agost del 2026

RUGIRÁN VIENTOS NUEVOS / RUGIRAN VENTS NOUS

 


(Figuera. Aquarel·la i tinta.. Susa Alcántara Benavent)

Rugirán vientos nuevos

 

Otro su rumbo,

                          otra su energía,

tendremos que ponerles

                          otros nombres

en la rosa de los vientos

cuando benignos sean

                          los nortes, los ponientes

y lluevan piedras crudas.

                          Para bien, o más miseria.

 

No provocarán tornados

                                      ni ciclones

 el batir de alas de las ligeras mariposas.

Soplarán vientos nuevos

                          en ráfagas violentas

desde otras direcciones,

                                   otras fuerzas.

No servirán para nombrarlos                      

                                   los mil nombres antiguos

y habrá que bautizarlos.

                                Aún queda poesía.

---

Rugiran vents nous

 

Un altre rumb,

                     una altra la seua energia,

haurem de posar-los

                     altres noms

a la rosa dels vents

quan benignes siguen

                     els nords, els ponents

i ploguen pedres crues.

                        Per a bé, o més misèria.

 

No provocaran tornats

                        ni ciclons

 el batre d’ales de les lleugeres papallones.

Bufaran vents nous

                        en ràfegues violentes

des d’altres direccions,

                                  altres forces.

 

No serviran per a anomenar-los

                       els mil noms antics

i caldrà batejar-los.

                      Encara queda poesia.

 

Francisco Marín Campos

Naturadura

Osadía Ediciones / Ediciones Al Margen, 2026

Més sobre l’autor, ací i ací.


[Traducció meua al valencià]