[EL SILENCI ALS LLAVIS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El silenci als llavis

dels vençuts es petrifica

fins a convertir-se

en una pedra llancívola

contra els caps ajupits

dels seus descendents.

 

Àngel Fabregat

Navegar l’interval

Viena Edicions, 2026

Més sobre l’autor, ací

6:00 AM

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

6:00 AM

 

Teulades grises,

fredor de l’alba;

la llum dessuca l’última foscor

i els contorns dels edificis,

encara diluïts,

tracen, de nou, la silueta urbana.

 

Abans d’encetar el paper

inhalo partícules de nit

que es fonen amb les cèl·lules.

Embriaguesa a les parpelles.

 

Només ara

puc sentir el cant de sirena

del silenci

                 a punt d’agenollar-se.

 

Mireia Aldabó Pérez

Hiperacúsia

Pagès Editors, 2026

Més sobre l’autora, ací

LLINDAR

(Imatge pròpia)

LLINDAR

 

Ets llindar, estella i carícia,

trànsit entre memòria i oblit,

cos d’imatges a l’abric d’arbres i astres,

mar immemorial,

deixalla de la llum i del so,

animal invisible que respira,

instant, ésser i nom sense mot.

 

Ricard Matínez Pinyol

El capbussador

LaBreu Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací

Sé que el món del Blog va esmortint-se a poc a poc, però no renuncie a publicar poemes en el meu Cau de Calpurni. S’hi poden trobar milers d’ells i informació sobre els seus autors i autores.

Aquests dies, el nombre de visitants ha sobrepassat el milió. Ha trigat un poc, però no està gens malament per a un blog que es dedica a la poesia en català i va dirigit a la immensa minoria.

Llarga vida al blog!

 

[...VAIG OBRIR LA MIRADA...]

 

(imatge no identificada presa de la xarxa)

...vaig obrir la mirada àmplia

a l’epidermis de vent i horitzó

 

rere meu arraps i mossecs

ençà i enllà

 

destrosses a l’engròs

naufragis d’esperit aclaparadors

 

enfangada empegueïda apocada

ànima de càntir llengua de fang

 

aspra i voraç

vaig emmudir furient

 

astorada

davant tanta desfeta...

 

Mercé Estrela

Llengua de fang

Bromera Edicions, 2026

Més sobre l’autora, ací

[DE NOU MÉS PASSOS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

de nou més passos ressonant.

massa lents s’empassen

per la gola. claveguera. cap a dins.

tots aquests passos. cessant.

per fi. el silenci escampat.

un punt de nit. sordmut. callat.

aquí. sento els teus muscles

tensar-se. només aquí.

escumeja l’aigua. s’estreny la forma.

quelcom abrusa. potser hi ha música.

potser. gràvida caurà i de nou.

més passos ressonant.

 

Núria Armengol

Fractura

Edicions del Buc, 2017

Més sobre l’autora, ací 

[NO DESAPAREIX,...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

No desapareix, només es transforma.

En una orquídia, en un escuradents.

En coses ridícules que no s’hi assemblen.

En una tristesa que ve com un mareig,

en el rostre d’algú que renta els vidres d’un Volkswagen.

En la capa de gel que va cobrint

el mar i el vaixell on li tenies una cambra

guardada. Tot i així, no desapareix,

només es transforma,

és a dir, que potser no mor.

 

Xènia Dyakonova

Dos viatges

Edicions del Buc, 2020

Més sobre l’autora, ací

KM 11

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

KM 11

 

Tot tremola.

Tremola la mort, tremola la vida.

Tremola la mar i el cel una mica.

Amb la punta dels dits els dies s'allarguen.

S'allarguen les nits, els besos s'allarguen.

I jo al mig,

temptant quilometres

amb un afany de lluita que el temps

s'ha apressat a anar assassinant,

somric.

Sense soroll ni escarafalls.

Perill dins el perill.

 

Aleix Cort

Neoprojeccions/Vora la ciutat dels àngels

Ed. Escornalbou, Reus, 1988 (dins de A ALACANT Els Dimarts Poètics de La Naia 1987-1989. Institut de Cultura Juan Gil-Albert, 1992)

Més sobre l’autor, ací

ESPERIT, PER NO DORMIR...

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ESPERIT, PER NO DORMIR...

 

Esperit, quan tu vetllaves

era ric nostre casal;

era ple de sol i d’aire

i amb les guàrdies al portal.

 

I ara elles són inútils,

que les té preses la son;

i cap hoste no s’acosta,

que tenen llevat el pont.

 

Esperit, ¿en quina cambra

tan pregona t’ets colgat,

que t’és llevada la joia

i les ganes de combat?

 

Part de fora, on galejaves,

el món és lluent i blau;

esbatana les finestres

damunt de ta buida pau!

 

Que la llum entri senyora,

cada raig —so de clarí.

Esperit, per no dormir...

Esperit, ¿on són tes armes

si l’enemic fos aquí?

 

Clementina Arderiu

Jo era en el cant. Obra poètica 1913-1972

Edicions 62, 2026

Més sobre l’autora, ací

RECORD NÚM. 4

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

RECORD NÚM. 4

 

Coneixíem bé l’entrada al bosc,

però no en sortíem mai pel mateix lloc.

No temíem l’atzar, perquè tanmateix

trobàvem sempre el camí a casa.

A la cruïlla, on el meu present

i el teu endemà es bifurcaven,

dominaves el comiat i jo

em sabia captiu del buit. Patia

perquè oblidassis el retorn, els clars

de l’arbreda i els clars dels nostres cors.

 

Miquel Bezares

Les ablucions

Adia Edicions, 2026

Més sobre l’autor, ací