com d’estrella que es dona
que enlluerna tan lluny
i tan tard rebotada
una existència darrera que polsa
i els idiomes les memòries
i el poema
silencis dins de si
Pastura
de les veus
Edicions Bromera, 2026
com d’estrella que es dona
que enlluerna tan lluny
i tan tard rebotada
una existència darrera que polsa
i els idiomes les memòries
i el poema
silencis dins de si
Pastura
de les veus
Edicions Bromera, 2026
El plagi és una adulació sincera
des de la clandestinitat.
...
Hi ha qui tira la casa per la finestra i hi ha qui es tira
per la finestra de casa.
...
Ves amb molt de compte! La mort pot arruïnar
la vida.
...
Quan calles, algú se n’aprofita.
...
La mort és, per damunt de toto, insana.
...
No aguante els llepaculs. Pateixen d’halitosi!
...
I Déu, contra qui blasfema?
...
No hauria pensat mai que la paraula “guerra”
Esdevindria un eufemisme de “genocidi”.
...
Com anava allò? Déu és omnipotent o prepotent?
...
La naturalesa és pura anarquia, però sempre
dins d’un ordre.
...
L’escriptor està contínuament plagiant-se a si mateix.
...
L’existència humana, casualitats de la vida.
...
Quan per fi acaba la guerra, molts descansen en pau.
...
No hi ha res més viu que la mort.
Vicent Penya
Res més
viu. Aforismes
Onada Edicions, 2026
Més sobre l’autor, ací
A vegades l’ombra
se m’enganxa als cantons,
se’m nua per traus i blaus,
de tot sender em deslliga,
i haig de girar cua, quan tiba,
cap a aquell cantó enlluernat
de mi per recollir-la i sargir-li
punt per punt cada forat,
perquè ser sol em torne
pas i mida, muda i vol de ser
ombra, sencera i meua, i vida.
Nectari
Edicions del Buc, 2016
Cap paraula no traspassa la foscor,
Cap déu no alça la mà,
Allà on mire
La terra s’hi amuntega.
Cap forma que s’endevine,
Cap ombra suspesa.
Contínuament escolte:
Massa tard, massa tard.
---
Kein Wort bricht ins Dunkel –
Kein Gott hebt die Hand –
Wohin ich auch blicke
Sich türmendes Land.
Keine Form, die sich löset,
Kein Schatten, der schwebt.
Und immer noch hör ich’s:
Zu spät, zu spät.
Hannah Arendt
Poemes
Edicions del Buc, 2023
Més sobre l’autora, ací
[Traducció de Lola Andrés Pérez i Anacleto Ferrer Mas]
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
palabras desarmadas
desexos que se perden
na néboa de mil noites
entre as sabas revoltas
polo feroz presente
de dous corpos que esquecen.
paraules desarmades
desitjos que es perden
en la boira de mil nits
entre els llençols regirats
pel feroç present
de dos cossos que obliden.
Lois Pereiro
Poesia última d’amor i malaltia (1992-1995)
Poesía última de amor e enfermidade (1992-1995)
Edicions del Buc, 2016
Més sobre l’autor, ací
[Traducció de F. Escandell]
Hem descobert la mar,
sentim el dolor present,
la certesa de saber-nos absència,
i el temps desfet en una boira fosca.
Vivim tastant el regust
imaginable d’un instant etern.
Vivint allunyant-nos
de l’esperança d’una manera
profunda i irreparable.
La impermanència
de l'ésser
Edicions Bromera, 2026
Més sobre l’autora, ací
Silence had entered me.
It was like the night, and my memories—they
were like stars
in that they were fixed, though of course
if one could see as do the astronomers
one would see they are unending fires, like the
fires of hell.
---
El silenci m’havia penetrat.
Era com la nit, i els meus records… eren com
estrelles
perquè estaven fixats, tot i que, és clar,
si hi poguéssim veure com hi veuen els astrònoms,
hauríem vist que són focs infinits, com el foc de
l’infern.
Louise Glück
Nit fidel i
virtuosa
Edicions
del Buc, 2020
Més
sobre l’autora, ací
[Traducció
de Núria Busquet]
Ho enyorarem tot, la casa i la intempèrie,
haver-se quedat o haver deixat enrere,
la rauxa de l’ocell que migra mar endins,
el seny del gos que no té horitzó, que espera al
llindar
i no sap eixir dels pocs carrers on pixa.
Els temps
interromputs
Edicions del Buc, 2016
Més sobre l'autor, ací
01. Es fa complicat imaginar-te com una absència
Es fa complicat imaginar-te com una absència,
tenir com a certesa un adeu que no va existir,
un avui sense el teu demà, un demà sense el nostre avui,
un present continu bastit de pinzellades denses i d’oblits tènues.
Records que s’acumulen sense ordre, sense constància,
que pesen com una llosa insospitada i feixuga,
que es transformen en angoixes liquades,
relliscoses i farcides de distància aspra,
d’una separació que no mesuren els comptaquilòmetres,
la matemàtica precisa o les previsions aproximades,
que madura cada dia, feta silenci indiscret,
sense harmonies, ni greus afalagadors,
només aguts estridents i notes esquerdades en contrapunt.
Anna,
els teus ulls
Associació La Gent del Llamp i 9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2026
Més sobre l’autor, ací
per davall de les ones,
res que m’espente
a embrutar-me de pols,
a tocar amb un dit
la mar que he rejuntat
amb el cabàs
del deliri adormit.
Com escabussar-me
sense trencar l’horitzó plaent
on els blaus es fonen?
És de sol aquesta espurna
que balla entre l’aigua
i la pell gebre d’anhel.
Naskunur Garberga
La
costura del magma
Onada Edicions, 2026
Més sobre l’autora, ací