SUITE PER UN ECLIPSI (RECORDANT DAMIÀ HUGUET)

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Suite per un eclipsi (recordant Damià Huguet)

 

ON ARRIBEN LES VEUS

NO ÉS MÉS LLUNY

ÉS CAPAÇ DE RECÓRRER.

QUE LA DISTÀNCIA QUE L'HOM

L'ÉSSER DESCOBREIX L'ESCLETXA

I AL PENSAMENT TRENCA EL MUR.

EL TEMPS PERD SON SENTIT,

PARTIR ÉS METÀFORA.

ELS PITS SEQUEGEN

TERRA I HOME CRUIEN

ELS RIUS CERQUEN MAR

ENGENDREN ULLS AL FRONT
 

Xavier Abraham

Sagitari

Llibres del Mirall, 1998

Més sobre l’autor, ací

LA PARRA EN LA TARDOR

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

La parra en la tardor

 

Parra que el vent destria,

tota d'ací d'allí,

jo vora teu llegia

al so del teu delir.

I et vaig deixar: batia

el juny pel meu camí,

¡oh tenda que em cobria,

ventall nit i matí!

I ara te m'has tornada

tota nuosa i roja;

llences la pampolada

que tos pits d'or estoja;

ara ets escabellada

com una dea boja.
 

Josep Carner

Obres completes. Volum 1 (Lloc)

Editorial Selecta, 1957

Més sobre l’autor, ací

[UN CALFRED D'ESSÈNCIA DE ROURE...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

un calfred d’essència de roure

per oblidar la precarietat del menjador

si empenys runes sordes d’un turó

les mans se t’omplen d’espurnes

i esdevens, per fi, electrònic

 

Ritxi Sorókin

Runa

Editorial Fonoll, 2026

Més sobre l’autor, ací

FARADAY

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

FARADAY

 

la ferida no vol pressa

vol podrir-se en pau

perdre’s en la penombra

del grau anarètic,

zelar el misteri

vol que li deixis el cos

com a niu de cucs,

de tremolors

i d’alguna brasa lenta

hi ha un moment

en què tot el que ha mort

es torna llavor

hi ha un moment

en què tot allò que pesa

s’esmicola en adob

…o detona un bulb

i la pudor, ofrena

com escorça mullada

com fruita passada

com llàgrima que rega

la ferida és una boca a la terrai tu, 

t’hi asseus,

pots escoltar el brot

i embabaiar-te de la seva

pirolítica cosmètica

 

Quela Servera-Turnes

COMPOST present quasi constant

Adia Edicions, 2026

Més sobre l’autora, ací

A POC A POC

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

A poc a poc

 

A poc a poc m’he despertat

a casa meva.

Era cuc. Era ritme

lentíssim de fulla i de pedra.

Alguna cosa s’ha esberlat

i una veu molt petita

s’ha afegit al batec.

Lentament, un impuls,

una arrel: una escletxa

de sol, una mica de vent,

un regust estranyíssim de rosada.

A poc a poc m’he encaminat

per la finesa de la tija.

He madurat,

he percebut la gravidesa,

l’amor que m’empenyia a esbadellar-me.

I he obert els ulls.

He vist l’ocell, que venia a tastar

la tendresa del cuc.

L’obertura del blau i el verd.

I jo era tan gran com el cel

i com la terra.

Llavors m’he despenjat

i m’he endinsat en el batec.

En el batec.

 

Laia Noguera

Amor total

Tushita Edicions, 2016

Més sobre l’autora, ací

RUGIRÁN VIENTOS NUEVOS / RUGIRAN VENTS NOUS

 

(Figuera. Aquarel·la i tinta.. Susa Alcántara Benavent)

Rugirán vientos nuevos

 

Otro su rumbo,

                          otra su energía,

tendremos que ponerles

                          otros nombres

en la rosa de los vientos

cuando benignos sean

                          los nortes, los ponientes

y lluevan piedras crudas.

                          Para bien, o más miseria.

 

No provocarán tornados

                                      ni ciclones

 el batir de alas de las ligeras mariposas.

Soplarán vientos nuevos

                          en ráfagas violentas

desde otras direcciones,

                                   otras fuerzas.

No servirán para nombrarlos                      

                                   los mil nombres antiguos

y habrá que bautizarlos.

                                Aún queda poesía.

---

Rugiran vents nous

 

Un altre rumb,

                     una altra la seua energia,

haurem de posar-los

                     altres noms

a la rosa dels vents

quan benignes siguen

                     els nords, els ponents

i ploguen pedres crues.

                        Per a bé, o més misèria.

 

No provocaran tornats

                        ni ciclons

 el batre d’ales de les lleugeres papallones.

Bufaran vents nous

                        en ràfegues violentes

des d’altres direccions,

                                  altres forces.

 

No serviran per a anomenar-los

                       els mil noms antics

i caldrà batejar-los.

                      Encara queda poesia.

 

Francisco Marín Campos

Naturadura

Osadía Ediciones / Ediciones Al Margen, 2026

Més sobre l’autor, ací i ací.

[Traducció meua al valencià]

[PLAU-ME SEGUIR ELS CAMINS...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Plau-me seguir els camins que els camps parteixen,

ignorant cap a on van,

amarats d'un perfum de terra molla

i d'un errívol cant.

I prenen uns colors de coure càlid

d'un bes del sol ponent,

i celen amb amor, sota les branques,

el festeig de la gent.

Plau-me seguir els camins que per la vinya

s'enfilen costa amunt,

i tenen per la set i la mirada

un bell gotim a punt.

Plau-me seguir els camins entre pollancres

vetllant un rierol,

i coneixen el vol de les becades,

el joc de pluja i sol...

Amo tots els camins, fins els més aspres,

mentre siguin oberts

i posin tremolor de fruita nova

als meus sentits desperts.

 

Rosa Leveroni

Poesia, 1981

Edicions 62, 1981

Més sobre l’autora, ací i ací

ABECEDARI DE DIUMENGE

 

(Imatge pròpia)

ABECEDARI DE DIUMENGE

"Marieta vol anar

a l'escola del carrer

perquè hi viu una girafa

vestida de mariner."

"La papallona

de veu redona

hui més que mai,

plora perfums

per una ploma

de papagai".

"Isabel té al cos fràgil caramel

i el faune l'envolta, volant pel cel."

Empar de Lanuza

Abecedari de diumenge

Diputació de València, 1988

Més  sobre l’autora, ací

[SI ELS ALMIRALLS...]

 

(Imatge pròpia)

Si els almiralls del vent tinguessin esma

de cantar sempre el teu nom,

s'obririen finestres,

s'alçarien persianes

i plourien esperances al dol.


Del teu nom banderes foren

excuses d'estimar,

i ni ordres caldrien

i badarien himnes absorts

de la sort dels teus vespres.

Jesús M. Tibau

A la barana dels teus dits

Aeditors, 2009

Més sobre l’autor, ací

A ALGUNS QUE S'ESTRANYEN DE NOSALTRES

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

A ALGUNS QUE S'ESTRANYEN DE NOSALTRES

Nobles i bells senyors inconscients feliços

multiplicats cofois entre els miralls

d'Aranjuez o Versalles,

per gala coronats de barretina

frígia,

oh jacobins beats i gaditans metòdics,

ben satisfets i grassos en esperit,

us conec el rebuf quan ens trobeu

arbre torçat, mesell, tan obstinat a viure,

en un racó molest

del racional jardí geopolític.

I què hi farem, si som el poble-nosa,

si el món, almenys aquí, es refusa a assemblar-se

a la imatge que en fa el vostre desig?

No heu d'esperar que presentem excuses.

 

Jordi Sarsanedas Vives

Fins a un cert punt (Poesia 1945-1989)

Edicions 62, 1989

Més sobre l0autor, ací