[ENFONSA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Enfonsa

la casa.

Treballa nit i dia

a destruir-la

doncs nit i dia havies treballat

per amagar-te en ella.

Destrueix fins que res

entre la runa

et siga recognoscible.

Comparteix la intempèrie

amb altres feristeles.

Acostuma't al fred.

A aquesta brillantor

mortal

de les estreles

a l'ull indesxifrable

que havies oblidat.

Perquè només les ruïnes

-el vas saber

una vegada

per què en el teu descuit

ho havies oblidat-

perquè només les ruïnes

poden

en veritat

habitar-se.

Ada Salas

Esto no es el silencio

Ed. Hiperión, 2008

Més sobre l'autora, ací i ací

[Traducció del castellà feta per mi]

Hunde  / la casa. / Trabaja noche y día  / en destruirla / pues noche y día habías trabajado / para esconderte en ella. / Destruye hasta que nada  / entre el escombro  / te sea reconocible. / Comparte la intemperie  / con otras alimañas. / Acostúmbrate al frío. / A ese brillo / mortal / de las estrellas // al ojo indescifrable / que habías olvidado. // Porque sólo las ruinas / -lo supiste / una vez  / por qué en tu descuido / lo habías olvidado- // porque sólo las ruinas / pueden // en verdad // habitarse.

[CAMIN SOBRE EL FIL...]

(Fotografia de Carles Ribas)

«estimaré fins al límit

de la teva paraula»

Francesc Garriga

Camin sobre el fil
dels calius del pregoner.
Les paraules s'escurcen
i s'oliegen, o es rovellen.
El camí fèrtil també es fa cul-de-sac;
comença la treva dels àngels. Sense rostre,
sense pare, amb fleumes a les mans.
Puc parlar i perdre els sentits.

Però sempre gesticularé l'adjectiu exacte
entre les costelles.

Pau Vadell i Vallbona

Esquenes vinclades

Edicions de 1984, 2017

Més sobre l'autor, ací i ací

LA PELL DELS MOTS

(Il·lustració de Jaume Arcos)

LA PELL DELS MOTS

Com una mossegada al meu cos

els versos amaguen dents de melic.

La seua sang d'ossos d'hivern

són la pell desfeta en pètals,

i els ulls, plens de síl·labes gelades, 

amaguen els mots. 

Els meus genolls, nuets de nits i de silenci, 

fan caure la paraula dins de la llum.

Abel Dávila Sabina

Màtria

Ed. Germania, 2013

Més sobre l'autor, ací

AMICS POETES

(Fotografia de Nel·lo Navarro)

AMICS POETES

Reconec
que tinc uns quants amics i amigues poetes.
No en són molts.
Quatre... Cinc... Sis?
Són gent que vola milotxes, escriu salms, recol·lecta
bolets, admira els ocells,
practica parapent, pasta fang, fins i tot hi ha algun que
pesca peixos...

Elles i elles se saben homes i dones
amb els peus envescats al rall
de les metàfores del carrer
i busquen les seues dosis de consol
sota l'estora de molsa
de boscos impossibles.

És aquesta una clàusula vital
que els converteix en éssers reals,
un gest que els retorna
el control dels àbacs de les paraules
i els aparta de les inútils autarquies
dels somnis.

Jo, mirant de reüll
per l'espitllera de la meua trinxera,
m'esforce per aprendre dels seus  versos.

Nel·lo Navarro

Singladura incerta

Ajuntament de Nules, 2014

Més sobre l'autor, ací

AMB TOTA LA RECANÇA FUTURA

(Imatge pròpia)

AMB TOTA LA RECANÇA FUTURA

Veles i barques, blaus i escuma,
esclats de sal, bandera blanca.
Al fons del silenci de la llum
uns lladrucs estamordits,
el vell magnolier vencent ponents
contra la dura terra.
La tarda és el sabor de canella dels teus llavis,
carícia de la brisa marinària,
la veu que beu la música del temps
i el periscopi atent d'una mirada
que busca la llum muda.
          A l'hora bruixa
naveguem tots els vaixells de l'instant
i la mar s'ompli d'imatges brillants
per a la pupil·la del pensament.

Tornen aquelles aus que hem vist passar
pausadament ram de les ones
a l'almadrava del temps.
Avars besem tota la llum que ens cau,
com imants de cristall, a les palpebres
i agafem ben fort la cua d'estel
d'un altre estiu que ja se'n va volant
i deixa ací la recança futura
dels indrets per on vam passar feliços.

Manel Rodríguez Castelló

Humus

Ed. Bromera, 1999

Més sobre l'autor, ací

NINA ACROBÀTICA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

NINA ACROBÀTICA

mandarina agafa un núvol

el mira com una nina

recomença el joc letal

la mar brama

de tant en tant

amb la força d'un volcà

dins les entranyes

nina acrobàtica

salta a l'espai

pur desig

tremolor de mel

la tendresa que en mi habita

la mar està en calma

Miquel Català

Poemes de la nina mandarina

Ed. Germania, 2014

Més sobre l'autor, ací i ací

FAROLAS / FANALS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

FAROLAS

  

No dejes que te engañe el espejismo

porque su espectro es sólo barro.

Este fulgor a medio hacer

bendice humilde

la luz de las farolas

una oración

al color tenue

donde

algunos de nosotros existimos.

--–

FANALS

No deixes que t’enganye el miratge

perquè el seu espectre és només fang.

Aquest fulgor a mig fer

beneeix humil

la llum dels fanals

una oració

al color tènue

on

alguns de nosaltres existim.

Rafa Correcher

El nadador nocturno

Ed. Germania, 2014

Més sobre l'autor, ací

[Traducció del castellà feta per mi]

PENSAMENTS PINTATS (XXXIV)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TOTA LA HISTÒRIA DE LA HUMANITAT ES POT ESCRIURE EN UNA GOTA DE SANG.

EN UN VERS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EN UN VERS

En un vers,
hauria pogut sobreviure en un vers.

Quan arribe la nit,
li prendré el seu perfum – absurdament
per notar-li així com transpira.

En un vers – la pell en un únic
vers – trobaré la mort d’alguns dels
arbres del meu pati, desgastats com mentides,
i les parets que atrapen aquesta llum
dins les corol·les d’una heura
que sempre tanta pau haurà de proporcionar-me,
amb la seua escuma, grisa i blanca, i més tard dura;
la cambra lentament fuig, a penes
sobreviu amb el buf, la negror i l’absurd
d’anar malbaratant tots els rastres.

Alfons Navarret

En blanc

 Caixa de Balears, 2002

Més sobre el autor, ací

[ETERN ESTUPOR,...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Etern estupor, tot ha d'ésser inexacte 
tot ho vull inexacte: l'arbitrari 
ordre del record, el demà imprevisible 
com el dibuix dels cossos als llençols 
després d'hores esbandides, quan l'amant 
sota l'amant, l'amant dins l'amant, 
exhaurits, es freguen i es xuclen 
amb xipolleig de sang: país de foc 
i d'innocència. 
Inexacte com el vol 
de la ploma o el cant de l'ocell, 
mudable com foren els déus d'un temps, 
o la mar o els rius proverbials; 
i tanmateix és vida, tot té efecte, 
com la gota de cascall als llavis de l'infant. 

Hilari de Cara

Quadern d'Es Llombards

"Sa Nostra," Caixa de Balears, 1992

Més sobre l'autor, ací i ací