[LA LLIBERTAT ÉS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

La llibertat és trencar les cadenes, 
o el pensament que permet de trencar-les?
És tenir un nom? Dir-se com tu, o Carles, 
dir-nos els noms als ulls inflant les venes? 
És travessar i no escoltar les sirenes? 
O és jugar amb la cançó mentre tu parles, 
i mous les galtes, i jo vull besar-les, 
besar-te el pit d’espines i assutzenes? 

És això, llibertat? O ho és la mà 
que avança i arma somnis i fa miques 
el ferro maleït del que no es fa? 
Buidar d’aigua estancada tantes piques 
i beure’m tot l’avui sense demà? 
És viure lliure amb tu mentre m’ho expliques?

Carles Rebassa

Sons bruts

Ed. Proa, 2019

Més sobre l'autor, ací

TERRA NOCTURNA

(Imatge presa d'ací)

TERRA NOCTURNA

Alguém me ouve se eu gritar?

  Algú em sent si cride?           

ANA HÀTHERLEY

Ara em parles del silenci, en silenci. I és allò que marques 

amb el dit. El que entela els vidres i la superfície llisa de la 

taula. Les escletxes i les vetes. Els olis translúcids. El son 

del pinzell que ja no llaura el paisatge. És la penombra de 

les paraules. La terra nocturna per on s'endinsa l’ara, a les  

palpentes. Pels vestíbuls del fred. La cambra del plom i de 

l'ull que oscil·la.  L'arrel il·luminada que ens alena. Crema 

la casa dins la casa. I el buit del cos que descansa sobre els 

llençols. La treva de la carn i l'os. El filament de l'aire que 

s'escapa. El tacte aspre. L'esquerda amarga. Ara em parles 

del silenci, en silenci. I mire com respira l'hoste infame.

                                                 09-11-2015                                        

Joan Navarro

La nit transeünt

Lleonar Muntaner, Editor, 2019

Més sobre l'autor, ací

[DE SOBTE, VAS PERDRE LA MÀ DE LA MARE...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

De sobte, vas perdre la mà de la mare
un dimarts de plaça.
Perdut, sense consol,
astorat i eixut de llàgrimes,
entremig de parades de fruita
i dels crits de les gitanes de cabell d’atzabeja
oferint el rest d'alls per un duro.
De les cassoles de fang del terrissaire
i dels gibrells d'olives del bacallaner...
Fins que algú conegut et tornà a casa,
on el pare ja defenestrava improperis.
Aquest va ser el primer
dels dos únics cops que has perdut la mare.
Si ara parléssim del segon,

potser ploraries.

Josep Checa

La barberia

Témenos Edicions, 2016

Més sobre l'autor, ací

EL LLOC

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EL LLOC

El meu lloc està on tu estàs.
Des que et vaig reconèixer
has estat a les meues entranyes,
al meu pensament,
fins als moments més confusos
de la meua vida.
Em reconec d'una terra
cada vegada més lliure.
Tu has esdevingut companya
dels meus somnis,
alegria de fer, millorar un país.
Ara estem caminant, reafirmant,
recorrent camins,
que no poden anar sols,
perquè el vent del nord
abraça fins al sud.
I així ha estat sempre.

Maria Josepa Montagut

Els records vénen del vent

Onada Edicions, 2018

Més sobre l'autora, ací

EL BLANC PRIMIGENI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EL BLANC PRIMIGENI

On s'enganxaria una fulla si
no tinguera un arbre de-
signat
des del mateix moment de nàixer?
El cec pren el manat de síl·labes
i les somet a l'alambí de l'arbre
per destil·lar-les adequadament
en el poema que els pertoca;
com cavalls que deformen amb els cascs
el blanc primigeni de l'escriptura.

Francesc Mompó

Llegint Celan

Perifèric edicions, 2019

Més sobre l'autor, ací

MIL VIDES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

MIL VIDES

Hi ha mil maneres 

de dir la mateixa cosa

i encara no queda la cosa

mai del tot dita,

com hi ha mil besos diferents

que no esgoten

la necessitat de besar,

mil llibres no llegits, mil

ciutats no fressades, mil

cels per assolir, mil

camins que no duen enlloc

però que imanten

amb força indefugible.

Mil vides viuria

i no m’estalviaria 

Josep Civit i Mateu

Mil vides

Viena Edicions, 2019

Més sobre l'autor, ací

[DESPRÉS D'EXHUMAR LES ÚLTIMES ROSES...]

(Imatge d'Adrián Carrillo treta d'ací)

després d’exhumar les últimes roses de la teua

lletra manuscrita, les intimidacions que es

desfan en l’aigua absent, quan més enllà de la

llum intacta només la fossa del desencís ens

separe i la solitud retorne a les coordenades

de la vela invicta, després de sentir un nom i

les mans plenes de terra, quan acabe l’atracció

entre els límits de l’oblit, en aquell instant

ominós dels dies esporgats, en aquelles besllums

dels equinoccis, quan tota la verdor

mutilada recobre els seus vasos esfèrics i un

sabor de perles eternes mitigue la pols reflectida

de l’espill brut i fugaç

Francesc Pastor i Verdú

Espill brut

Viena Edicions, 2019

Més sobre l'autor, ací

[POTSER A TU NO ET CAL...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Potser a tu no et cal

però jo he de bastir un bon sistema,

estable i sòlid

com unes crosses.

Si m'ho preguntes

assumir la incertesa és una tasca inversemblant.

Faig teorema i judici dels jocs.

M'has vist raonar els silencis, les marors. Vés tranquil.

Em pots deixar ací.

Vicent Botella i Soler

La llàstima

Edicions 96, 2015

Més sobre l'autor, ací

POEMA AMB DATA (CX): 17 DE MAIG

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

17 DE MAIG

Els llavis de magrana oberts,

La pell calenta de les seves cuixes

entre les teves, l’amor

amb precaucions, enretirant-te

quan esclata.

                      Ritmes deixats

en una habitació llogada.                            

                                       La recordes,

envilit, sens sortida,

perquè ja ets massa vell per a estimar

i encara no prou cínic per fruir

irresponsablement.

                              Passaran anys

i et compraràs, segur, una ànima

per conviure amb el covard que oblidaràs

que fores. I callarà el desig,

ofegat per l’amor que has ofegat,

incapaç de llepar

sens memòria la pell dolça

de la joventut que se’t dona

ignorant, enlluernada,

la teva impotència per la vida.

Pere Rovira

Distàncies

Eliseu Climent, editor, 1981

Més sobre l'autor, ací

NOCTURN

(Imatge pròpia)

NOCTURN

Són tantes les nits abraçades

que tota l'abraçada se m'ha fet nit

i ara, per fi, ja puc dormir

molt de temps lluny de mi

i perdre'm pels anys llum de tu

en la catedral d'aquest cercle

fosc i estelat, cec i infinit,

que a mans plenes se m'obri

d'adeus curull per un somni

on vas saber ser, entre pou

i lluna, l'anell: espera precisa,

distància exacta i absència

a mida de cada hora.

Són ja tantes les nits abraçades

que totes les nits se m'han fet

l’abraçada on ara, en silenci,

em dissolc, m'esvanisc,

m'hi desguasse, i al primer son

ja puc morir.

                        I t'abrace.

Josep Porcar

Anys llum

Onada Edicions, 2019

Més sobre l'autor, ací i ací

Al següent vídeo, l'autor recita el poema NOCTURN durant la Presentació dels Premis Literaris Ciutat de Sagunt 2018