AUT CAESAR AUT NIHIL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

AUT CAESAR AUT NIHIL

 

Cau tu si creus que al clot li cal el drama

d'anar cap catxo i clos en cos en pau.

Cau tu si creus que al cor el clot escau

i encaua-t'hi i guareix la minsa flama.

 

Cau tu si creus que el bac segueix la trama

i vincla tu els genolls davant el trau

allà on qui el cap acota creus més brau. Cau

i sigues a la fi a qui el poble aclama.

 

Si ho trobes necessari i oportú

Cau tu, de tos, a plom, que ningú et traga:

tot qualsevol pot ser un no ningú.

 

Jo seguiré bregant per senda obaga

que endins el que serà cadascú ho du:

nissaga de vençuts però nissaga.

Pau i Au

Cassette

Ed. Tres i Quatre S.L., 2022

Més sobre l'autor, ací

[MON PARE M'AGAFAVA DEL SELLÍ...]

(Imatge noidentificada presa de la xarxa)

Mon pare m’agafava del sellí per darrere

i em deia no t’atures, encara, pedaleja.

Ma mare arreplegava l’estesa de la roba,

les pinces que, per terra, subjectaven les pedres

i de lluny insistia, de nou, dues vegades,

no et deixes aturar pels trons i pedaleja.

Els gossos que nugaven el vent a les cadenes

miraven de no veure els llamps que s’hi acostaven,

de lladrar-me mil voltes, no plegues, pedaleja.

Per això quan m’hi vaig quedar damunt a soles,

menut com el granís, translúcid entre el gel,

vaig dir-me enmig de l’horta, amerat com un drap,

referma la cadència, no perdes l’equilibri, pedaleja.

Eduard Marco Escamilla

Ultramarins

Edicions Bromera, 2022

Més sobre l'autor, ací

ET IN ATARAXIA EGO

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ET IN ATARAXIA EGO

 

Considérate vivo,

fruto de la repetición genética,

hecho de trozos ajenos, criatura,

asentado en este presente anodino,

vestido de esta cobardía moral,

escondido tras esta capitulación ideológica de banda ancha.

 

Mapas de bytes,

recintos pixelados,

circuitos de memoria.

 

Divertimento formalista.

 

Cuanto selfie acumulado para morirse uno.

 

---

 

ET IN ATARAXIA EGO

 

Considera't viu,

fruit de la repetició genètica,

fet de trossos aliens, criatura,

assentat en aquest present anodí,

vestit d'aquesta covardia moral,

amagat rere aquesta capitulació ideològica de banda ampla.

 

Mapes de bytes,

recintes pixelats,

circuits de memòria.

 

Divertiment formalista.

 

Quant de selfie acumulat per a morir-se'n u.

Rafa García Jover

Introducción y notas

Boria Ediciones, 2020

Més sobre l'autor, ací

[Traducció del castellà al català feta per mi]

EL POETA

(L'estàtua del poeta que em llegeix el poema i jo. 

Sant Miquel de Balasant, Eivissa)

EL POETA

Veig la lluita guanyada.
Vet aquí els teus mots densos,
closos, perfets. Volien
només això, ser un món
novell, en clara òrbita
de tu desprès, notícia
d'un silenci; tancar,
fet pensament, un trèmul
dia escampat, una ànsia
que a una claror s'aboca.
Veig la lluita perduda.
Tot el poder que tenen
els teus mots expansius,
llur màgia, la bellesa
del seu rostre, són mots
només, sols poesia.
Això volien. Saben,
però, que això no basta;
que no podran portar
més enllà de llur mort
la càrrega mesquina;
que no podran dir mai
tota una alta evidència:
que per forats continus
el tresor va perdent-se.
Saben que el bé és aquest
batec immens i atònit
que només es pot viure.

Marià Villangómez

Els dies

1950

Més sobrer l'autor, ací

POEMA XLIV

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Poema XLIV

Un pretext per a mirar-te, res més.

De vegades crec que m'estimes.

 

Carles Alós

Bacs de vidre

Ed. Germania, 2012

Més sobre l'autor, ací

JARDÍ AMB ESTÀTUES

(Collage d'Olga Xirinacs)

Hui Olga Xirinacs fa 86 anys. Per molts i bons anys, Olga!

«Un prèclum consisteix a redactar un text que és un plagi d’un original encara no escrit». Així va definir el poeta Carles Hac Mor aquest terme inventat per ell.  Aquest poema és un homenatge a Olga: un prèclum fet per mi d’un poema que Olga encara no ha escrit. 

 

JARDÍ AMB ESTÀTUES

 

He volgut tornar al temps de la meva infantesa

i m’he trobat en un jardí d’estàtues que no em somriuen

(ben sé que tot temps passat és un jardí d’estàtues).

Repenso aquells moments llunyans,

ara dèbil llum, pàl·lida llum que aombra silencis.

Ai jardí sense ocells!* A cada cantonada, un gest

que es perd rere el sol de la tarda, lentament.

A cada flor, una veu que es marceix

en un silenci de pedra demanant vida.

Troanes i baladres adornen fredes primaveres

en aquest imperi de senzills monòlegs.

Aquestes estàtues guarden l’arquitectura d’un secret

que jo, exhausta, maldo per no oblidar;

potser no caldrà afanyar-se molt a restaurar-les:

els records com la pedra no són dòcils.

---

*Ònix i níquel (1934). Joan Llacuna 

Jesús Giron Araque

Prèclum

Tabarca llibres, 2022

LA FRED

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LA FRED

 

Tot es desfà, i és fred el menjador

on s’arrauleixen les lleixes i els marcs

dels quadres que es consolen per inèrcia,

quan hi aterres al tombant d’un nou dia

i compareix el buit dins uns llençols

—tot es desfà, li diu algú a algú,

 

i la fred deu ser una mena d’abric.

 

Elm Puig Mir

Planeta latent

AdiA Edicions, 2022

Més sobre l'autor, ací

SAL DE LA MAR VENÇUDA

(Imatge pròpia)

SAL DE LA MAR VENÇUDA

Without it salt, the water in the rivet

can’t know how it was caught

SOPHIE COOKE

 

Aquest poema al bell mig de dos noms. La pluja cau i revifa les llàgrimes, la primavera combrega la set de les flors. No és veritat, però, les estacions no ens separen, no. La mar ingènua perd la sal als núvols de l’espera que baixen a terra, per a trobar-hi el seu camí a casa: l’agnició del card i la rosa.

Pere Bessó

Besllums d'Escòcia 2017

Editorial Neopàtria, 2020

Més sobre l'autor, ací i  ací

QUIMERA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Quimera

Es duro el trabajo de la pesadilla, es duro

arrastrar de día el carro de las marionetas.

Leopoldo María Panero

 

Ningú no va moure cap dit

mentre se solsia l’univers.

Ningú no va besar els teus ulls

mentre s’esmunyia l’existència.

Ningú no va llegir aquells versos

mentre cosien amb fil d’aram

el somriure dels innocents.

Ningú va escoltar el silenci de la mar

mentre cisellaven el marbre dels morts.

Ningú va obeir l’ordre del coronel

mentre els condemnats acaronaven

la boca de l’escamot d’afusellament.

 

Sols el foc

escriurà un instant

imperceptible, minuciós

                                       i càlid

la nostra quimera.

Josep Ballester

Llibre dels somnis

Pagès Editors, 2022

Més sobre l'autor, ací

LA FUITA NO ÉS PERMESA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LA FUITA NO ÉS PERMESA

 

La fuita no és permesa.

El viure ve inclòs en el preu.

No són barates les unces del pes

que duc a l'esquena i em clivella la pell.

Els rams de lliris blancs dedicats als morts

pesen tant com la runa de l’existència

que palejo per allargar la inèrcia

que em ve donada.

Sense remei, clavo puntals

a l’habitacle de la vida,

per sostenir-la amb dignitat

i donar-li vigor de poema.

Carles Jardí Pinyol

Toc de lluna

Edicions del Sud, 2021

Més sobre l'autor, ací