POETA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

POETA

 

Voldria enviar-me'I d'un glop,

però, el temps, pastós,

se'm queda entre les dents,

mentre la gent

compra i compra andròmines

per guarnir de primavera la casa

i, aqueferats, pengen geranis a les baranes,

paren taula i cadires de teka

al bat del sol de la terrassa,

per ensenyar-les,

no pas per contemplar la posta,

car ells tenen

massa deutes a satisfer

per poder perdre l'estona

amb ximpleries de poeta.

Nati Soler

Qui ets, poeta? (2a antologia poètica CEM)

Bubok Publishing S.L., 2018

Més sobre l'autora, ací

 

INTROSPECCIÓ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 INTROSPECCIÓ

 

Retornem  als versos que hem escrit,

i ens són desconeguts. La causa

ara és només un somni que es marceix,

un motiu que ni hi és.

 

I ens commou com vam escriure allò

que no reconeixem i gairebé ens estranya.

No ajuda la memòria a escatir els engrames.

 

La inquietud

plana sobre nosaltres sense encertar respostes.

Un temps que hem oblidat.

 

Potser ens penedim d’un passat evitable,

alguna història que habita l’impossible

i ja no reprendrem.

 

I la vida s’atura en aquell vell poema

que no podem refer en la memòria.

L’arrel d’aquella història resta morta per sempre

I només la recança roman en el sentit.

I lentament ens acostem

per sentir palpitar altra vegada

aquella vida antiga com la vàrem deixar    

Però el temps, seguici de les hores,

només torna el misteri

d'aquell vell sentiment

ara només imaginari.

 

Emili Rodríguez-Bernabeu

Eternitat

LdF Editorial, 2023

Més sobre l'autor, ací  

 

LÍNIA DE FLOTACIÓ

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

Línia de flotació

Sé ben bé què significa
que em trobe tan pansit.
Aquella imatge obsessiva,
Com traure-me-la dels dits?

El moll lluu lívid de lluna
i en les xàrcies brunz vent de mar.
Quan ella el seu cos se suma
no para de tremolar.

Sospita: l’amor depara
fugides cap endavant.
Fóra mesquí qui frenara
i si es dóna, patiran.

Línia de flotació en els llavis,
troba l’amor innocent
com un depredador quan, dòcil,
executa el seu disseny.

 

Antoni Fornés

Vol de mans

Editorial Bromera, 1989

Més sobre l’autor, ací

CRUI

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

CRUI

 

Sovint va així:
                    un eriçó
                    travessa la carretera:
                    l’esclafen prest
                    o tard.
                    S’esquerda en sec, el camí.

I tu no saps quan ni a quina sala
de metge veuràs
un esvoranc a davant teu.

O una ombra lletja en una radiografia.
O la mirada de presagi d’un ca
que et lladra de dins un cotxe.

Hi cauràs i no en sabràs sortir.
Lladraràs sense que et sentin.
Semblaràs desconeguda de tots:
sols una taca que torna menuda
mentre s’enfonya clot
endins.

No record cap detall d’aquella sala d’espera:

només el vertigen d’intuir el
crui.

 

Carme Castells 

 Rastre de plata

 Adia Edicions, 2023

 Més sobre l'autora, ací

LE PROMENEUR

(Imatge pròpia)

 

LE PROMENEUR

 

Aquella foscor dolça que t’empara l’ull.
I mires benigne l’engany que et sembra
astorat,
davant l’escorça del dia que passa
com una serp en temps de muda.
Pell morta.
T’enginyes una ullada que saps externa
i t’empeltes els gestos de fuga altiva.

A la plaça t’han vist passar incert,
estampa del furtiu que sap dreceres.

 

Sebastià Perelló

La set

El Gall Editor, 2007

Més sobre l'autor, ací