[PLAU-ME SEGUIR ELS CAMINS...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Plau-me seguir els camins que els camps parteixen,

ignorant cap a on van,

amarats d'un perfum de terra molla

i d'un errívol cant.

I prenen uns colors de coure càlid

d'un bes del sol ponent,

i celen amb amor, sota les branques,

el festeig de la gent.

Plau-me seguir els camins que per la vinya

s'enfilen costa amunt,

i tenen per la set i la mirada

un bell gotim a punt.

Plau-me seguir els camins entre pollancres

vetllant un rierol,

i coneixen el vol de les becades,

el joc de pluja i sol...

Amo tots els camins, fins els més aspres,

mentre siguin oberts

i posin tremolor de fruita nova

als meus sentits desperts.

 

Rosa Leveroni

Poesia, 1981

Edicions 62, 1981

Més sobre l’autora, ací i ací

ABECEDARI DE DIUMENGE

 

(Imatge pròpia)

ABECEDARI DE DIUMENGE

"Marieta vol anar

a l'escola del carrer

perquè hi viu una girafa

vestida de mariner."

"La papallona

de veu redona

hui més que mai,

plora perfums

per una ploma

de papagai".

"Isabel té al cos fràgil caramel

i el faune l'envolta, volant pel cel."

Empar de Lanuza

Abecedari de diumenge

Diputació de València, 1988

Més  sobre l’autora, ací

[SI ELS ALMIRALLS...]

 

(Imatge pròpia)

Si els almiralls del vent tinguessin esma

de cantar sempre el teu nom,

s'obririen finestres,

s'alçarien persianes

i plourien esperances al dol.


Del teu nom banderes foren

excuses d'estimar,

i ni ordres caldrien

i badarien himnes absorts

de la sort dels teus vespres.

Jesús M. Tibau

A la barana dels teus dits

Aeditors, 2009

Més sobre l’autor, ací

A ALGUNS QUE S'ESTRANYEN DE NOSALTRES

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

A ALGUNS QUE S'ESTRANYEN DE NOSALTRES

Nobles i bells senyors inconscients feliços

multiplicats cofois entre els miralls

d'Aranjuez o Versalles,

per gala coronats de barretina

frígia,

oh jacobins beats i gaditans metòdics,

ben satisfets i grassos en esperit,

us conec el rebuf quan ens trobeu

arbre torçat, mesell, tan obstinat a viure,

en un racó molest

del racional jardí geopolític.

I què hi farem, si som el poble-nosa,

si el món, almenys aquí, es refusa a assemblar-se

a la imatge que en fa el vostre desig?

No heu d'esperar que presentem excuses.

 

Jordi Sarsanedas Vives

Fins a un cert punt (Poesia 1945-1989)

Edicions 62, 1989

Més sobre l0autor, ací

PLUJA AL CLAUSTRE

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Pluja al claustre

 

Els teus ulls blaus han vist

la claror del nou dia.

Els àngels jardiners han decidit

regar una mica la ciutat

a mitja tarda, perquè tinguis

un dia amorosit de sol i pluja.

 

Tu que veus les taronges del claustre

i el teix, i les fontetes,

els dius que a mi també m’agradaria

compartir el temps amb ells,

però com tantes d’altres coses

sols me’n queda el record.

Mira-les per mi, que neixin roses

i magnòlies, i acants,

que per a tu i el teu claustre

sigui glòria el nou any.

 

El verd ara és més lluent

que el xiprer, sempre sever.

Llisquen les gotes de pluja

de les fulles torrades

de la magnòlia.

La merla busca el cuquet

resseguint l’herba esponjosa.

Les arrels, sempre immutables,

troben que és ben poca cosa,

aquest ram de pluja escassa.

Brilla el sol sobre els acants,

els núvols ja van marxant

i la rosa aixeca el cap

per espolsar-se una gota.

 

Olga Xirinacs

Passeig pel claustre

Ganzell, 2026

Més sobre l’autora, ací i ací

ACTO CUARTO / ACTE QUART

 

(Magdalena penitent. De la Tour)

Acto cuarto – Escena II

IV

aquí la intimidad:
ese poema
que herido se hace vientre
que otorga nombres
temidos a las cosas
o ese romperse de la voz
en ínsulas extrañas.
Ínsulas-cuervo,
mandorla;
enjambre de palabras que no cesa.
Qué extraña la caricia
de quien ama,
rumor de todo cuerpo
que no dice

[Magdalena penitente]

 

---

 

Acte quart – Escena II

IV

 

ací la intimitat:

aquest poema

que ferit es fa ventre

que atorga noms

temuts a les coses

o aquest trencar-se de la veu

en illes estranyes.

Illes-corb,

mandorla;

eixam de paraules que no cessa.

Què estranya la carícia

de qui estima,

rumor de tot cos

que no diu

[Magdalena penitent]

 

Aitana Monzón

La civilización no era esto

Editorial Espasa, 2021

Més sobre l’autora, ací

[Traducció meua al valencià]

AMOR CORTÈS

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Amor cortès

Hom que no saps i desitges

só jo, que, en alba enutjosa

fugí prest, ombra confosa,

deixant-te l’amor a mitges.

No despotriquis de mi

entre els braços del gelós,

que tornaré, sigilós,

i et tornaré a seduir.

Mes no em preguis nom, Midons,

que l’orella sempre hi és

dels molestos lausengiers.

Ama’m sense condicions!

 

Josep Pedrals

El furgatori

LaBreu Edicions, 2019

Més sobre l’autor, ací

FILL DE PUTA

(La nau dels bojos. Hieronymus Bosch)

 

–fill de puta!– li clava una hòstia

que el deixa sec i quan cau a terra

li estova els collons amb una coça

marxa tranquil·lament del bar

remugant que això li passa

per haver tombat els tovallons

camina fins a un carrer

i allà contempla les complicades estructures,

tomba un fanal amb el peu


per veure'n bé la base

i hi veu el negre i el blanc

mutant a histèria

a sota el vermell dels fonaments

–l'inestable vermell

amb la seva sang–

passen quatre gossos corrents

i es borden amb ell una estona

s'ensumen es borden i marxen

tots junts carrer avall empaitant

l'udol, mossegant els ulls de la gent i dient

 –no es mereixen

s'aturen de tant en tant perquè

l'home escrigui amb guix a les parets

l'incansable complicitat – dels bojos

entenen el guió del mig,

tornen a escriure

–no es mereixen

fan un riu a la cantonada

deixen el carrer brut,

passen per l'artèria.

 

Misael Alerm

Vell país natal

Adia Edicions, 2014

Més sobre l’autor, ací

MENORCA BLUES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

Menorca blues

Quan s’obre la nit,

plena,

la ciutat que és una sola

queda absorta

entre fonema i fonema.

Què dius?

Rius en cada nota.

Camín amb la sordina posada

cap a la llibertat,

cendres a l’horitzó

de vermell vertical 

i un blues verbal 

que m’ajuda a articular

la llengua, suau,

suau, suor.

De nit i endins,

que la ciutat és una

i sola i es pinta 

i balla, aquest jazz

dissonant que queda penjat

en el darrer acord

de la matinada.

 

Edgar Alemany

Funàmbuls de llum

Viena Edicions, 2009

Més sobre l’autor, ací

LLUNA

(Imatge pròpia)

Lluna

 

Necessit un esbart de papallones pàl·lides,

clapotejant amb dèria, cales de gesmil...

                                        necessit,

trobar l’aljub que fa del tremolenc oceà

                                  un aucell nounat

i vull TROBAR, el desesmat fuetejar d’un cometa

EN-callat a la fosca d’un bagul tancat...

per desxifrar el misteri

de com t’ajupes i tanques el cercle

per semblar-te a la lluna.
 

Salvador Albaïna

Díptic

Esclat, 1993

Més sobre l’autor  ací