EMPREMTES

Els poetes són homes que han conservat els seus ulls d'infants. LEÓN DAUDÉT

dilluns, 17 de setembre de 2018

[ENFONSA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Enfonsa
la casa.
Treballa nit i dia
a destruir-la
doncs nit i dia havies treballat
per amagar-te en ella.
Destrueix fins que res
entre la runa
et siga recognoscible.
Comparteix la intempèrie
amb altres feristeles.
Acostuma't al fred.
A aquesta brillantor
mortal
de les estreles

a l'ull indesxifrable
que havies oblidat.

Perquè només les ruïnes
-el vas saber
una vegada
per què en el teu descuit
ho havies oblidat-

perquè només les ruïnes
poden

en veritat

habitar-se.

Ada Salas
Esto no es el silencio
Ed. Hiperión, 2008
Més sobre l'autora, ací i ací

[Traducció del castellà feta per mi]

Hunde  / la casa. / Trabaja noche y día  / en destruirla / pues noche y día habías trabajado / para esconderte en ella. / Destruye hasta que nada  / entre el escombro  / te sea reconocible. / Comparte la intemperie  / con otras alimañas. / Acostúmbrate al frío. / A ese brillo / mortal / de las estrellas // al ojo indescifrable / que habías olvidado. // Porque sólo las ruinas / -lo supiste / una vez  / por qué en tu descuido / lo habías olvidado- // porque sólo las ruinas / pueden // en verdad // habitarse.

divendres, 14 de setembre de 2018

[CAMIN SOBRE EL FIL...]

(Fotografia de Carles Ribas)
«estimaré fins al límit
de la teva paraula»
Francesc Garriga

Camin sobre el fil
dels calius del pregoner.
Les paraules s'escurcen
i s'oliegen, o es rovellen.
El camí fèrtil també es fa cul-de-sac;
comença la treva dels àngels. Sense rostre,
sense pare, amb fleumes a les mans.
Puc parlar i perdre els sentits.

Però sempre gesticularé l'adjectiu exacte
entre les costelles.

Pau Vadell i Vallbona
Esquenes vinclades
Edicions de 1984, 2017
Més sobre l'autor, ací i ací

dimarts, 11 de setembre de 2018

LA PELL DELS MOTS

(Il·lustració de Jaume Arcos)
LA PELL DELS MOTS

Com una mossegada al meu cos
els versos amaguen dents de melic.
La seua sang d'ossos d'hivern
són la pell desfeta en pètals,
i els ulls, plens de síl·labes gelades, 
amaguen els mots. 
Els meus genolls, nuets de nits i de silenci, 
fan caure la paraula dins de la llum.

Abel Dávila Sabina
Màtria
Ed. Germania, 2013
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 8 de setembre de 2018

AMICS POETES

(Fotografia de Nel·lo Navarro)
AMICS POETES

Reconec
que tinc uns quants amics i amigues poetes.
No en són molts.
Quatre... Cinc... Sis?
Són gent que vola milotxes, escriu salms, recol·lecta
bolets, admira els ocells,
practica parapent, pasta fang, fins i tot hi ha algun que
pesca peixos...

Elles i elles se saben homes i dones
amb els peus envescats al rall
de les metàfores del carrer
i busquen les seues dosis de consol
sota l'estora de molsa
de boscos impossibles.

És aquesta una clàusula vital
que els converteix en éssers reals,
un gest que els retorna
el control dels àbacs de les paraules
i els aparta de les inútils autarquies
dels somnis.

Jo, mirant de reüll
per l'espitllera de la meua trinxera,
m'esforce per aprendre dels seus  versos.


Nel·lo Navarro
Singladura incerta
Ajuntament de Nules, 2014
Més sobre l'autor, ací

dimecres, 5 de setembre de 2018

AMB TOTA LA RECANÇA FUTURA

(Imatge pròpia)
AMB TOTA LA RECANÇA FUTURA

Veles i barques, blaus i escuma,
esclats de sal, bandera blanca.
Al fons del silenci de la llum
uns lladrucs estamordits,
el vell magnolier vencent ponents
contra la dura terra.
La tarda és el sabor de canella dels teus llavis,
carícia de la brisa marinària,
la veu que beu la música del temps
i el periscopi atent d'una mirada
que busca la llum muda.
          A l'hora bruixa
naveguem tots els vaixells de l'instant
i la mar s'ompli d'imatges brillants
per a la pupil·la del pensament.

Tornen aquelles aus que hem vist passar
pausadament ram de les ones
a l'almadrava del temps.
Avars besem tota la llum que ens cau,

com imants de cristall, a les palpebres
i agafem ben fort la cua d'estel
d'un altre estiu que ja se'n va volant
i deixa ací la recança futura
dels indrets per on vam passar feliços.


Manel Rodríguez Castelló
Humus
Ed. Bromera, 1999
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 2 de setembre de 2018

NINA ACROBÀTICA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

NINA ACROBÀTICA

mandarina agafa un núvol
el mira com una nina
recomença el joc letal

la mar brama
de tant en tant
amb la força d'un volcà
dins les entranyes

nina acrobàtica
salta a l'espai

pur desig
tremolor de mel
la tendresa que en mi habita

la mar està en calma

Miquel Català
Poemes de la nina mandarina
Ed. Germania, 2014
Més sobre l'autor, ací i ací

dijous, 30 d’agost de 2018

FAROLAS / FANALS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

FAROLAS

  
No dejes que te engañe el espejismo
porque su espectro es sólo barro.

Este fulgor a medio hacer
bendice humilde
la luz de las farolas

una oración
al color tenue
donde
algunos de nosotros existimos.

--–

FANALS

No deixes que t’enganye el miratge
perquè el seu espectre és només fang.

Aquest fulgor a mig fer
beneeix humil
la llum dels fanals

una oració
al color tènue
on
alguns de nosaltres existim.

Rafa Correcher
El nadador nocturno
Ed. Germania, 2014
Més sobre l'autor, ací

[Traducció del castellà feta per mi]

dilluns, 27 d’agost de 2018

PENSAMENTS PINTATS (XXXIV)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
TOTA LA HISTÒRIA DE LA HUMANITAT ES POT ESCRIURE EN UNA GOTA DE SANG.




divendres, 24 d’agost de 2018

EN UN VERS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
EN UN VERS


En un vers,
hauria pogut sobreviure en un vers.

Quan arribe la nit,
li prendré el seu perfum – absurdament
per notar-li així com transpira.

En un vers – la pell en un únic
vers 
trobaré la mort d’alguns dels
arbres del meu pati, desgastats com mentides,
i les parets que atrapen aquesta llum
dins les corol·les d’una heura
que sempre tanta pau haurà de proporcionar-me,
amb la seua escuma, grisa i blanca, i més tard dura;
la cambra lentament fuig, a penes
sobreviu amb el buf, la negror i l’absurd
d’anar malbaratant tots els rastres.

Alfons Navarret
En blanc
 Caixa de Balears, 2002
Més sobre el autor, ací

dimarts, 21 d’agost de 2018

[ETERN ESTUPOR,...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Etern estupor, tot ha d'ésser inexacte 
tot ho vull inexacte: l'arbitrari 
ordre del record, el demà imprevisible 
com el dibuix dels cossos als llençols 
després d'hores esbandides, quan l'amant 
sota l'amant, l'amant dins l'amant, 
exhaurits, es freguen i es xuclen 
amb xipolleig de sang: país de foc 
i d'innocència. 
Inexacte com el vol 
de la ploma o el cant de l'ocell, 
mudable com foren els déus d'un temps, 
o la mar o els rius proverbials; 
i tanmateix és vida, tot té efecte, 
com la gota de cascall als llavis de l'infant. 



Hilari de Cara
Quadern d'Es Llombards
"Sa Nostra," Caixa de Balears, 1992
Més sobre l'autor, ací i ací