EMPREMTES

Tota civilització es funda a partir de la poesia. MWÈNÈ OKOUNDJI

dissabte, 19 de juny de 2021

[EL TORO D'OSBORNE...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


El toro d’Osborne desperta

amb els primers raigs de sol, a la lloma

pelada. Els matolls grisos

es dauren al matí

encenent els ulls radiants

del toro fosc

 

Fent no res de manera metòdica,

lluny de la litúrgia dels desitjos adquirits,

objectes simulacres de la nostra

societat

 

Lluny del soroll dels amants,

cafarnaüm daurat en un tàlem calent

sense llençols elèctrics

sense acceptats tendrums

 

La llum d’argent de la lluna

es projecta sobre les figues de pala,

figues taronja lluny de la mar


Sergi Torró

Visions provisionals

Bromera Edicions, 2006

Més sobre l'autor, ací

dimecres, 16 de juny de 2021

COLORS

(Foto. Ana Martínez Climent)

COLORS

 

Del senillar

que vora l’aigua creix,

ple de gerdor

vinclant-se al vent:

el verd més fresc.

 

Del roig brusent,

que és al capvespre la flama ardent,

potent fulgor,

tot proclamant el vent ponent:

la llum candent.

 

Del bell collverd

que a l’Albufera viu,

ànec preciós,

fent de la vida un desafiu:

el verd joliu.

 

Del blau marí

que s’enfosqueix a l’horitzó,

acaronant el cel blavós

que del rubor es fa turquí:

el bes més fi.


Josep Lozano

L'Albufera. Palus Naccarum

Bromera Edicions, 2014

Més sobre l'auor, ací 

diumenge, 13 de juny de 2021

COSES DE LA PULSIÓ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

COSES DE LA PULSIÓ

 

Més enllà del desig pel cos,

foragità la paraula compartida

que teixeix els llaços invisibles,

el relat d’una jornada grisa,

les incidències quotidianes

en un dia de pluja,

les mirades imantades i tendres,

el frec suau pretesament involuntari,

la furtiva complicitat

en presència dels altres,

el plaer d’opinar

sobre assumptes aliens i propis.

 

Tenia recanvi o s’ho pensava,

i amb tot, sempre es veié lliure

de qualsevol sospita d’infidelitat:

no sabia que la pulsió

era, sobretot, làbil.


Isabel Robles

Les sabates i altres poemes

Bromera Edicions, 2014

Més sobre l'autora, ací

dijous, 10 de juny de 2021

EPÍLEG

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EPÍLEG

 

El fil es tiba fins a la part alta

de la paret. Les imatges es mesclen;

no es corresponen amb temps imprecisos

on ni el després ni l'ara es distingeixen,

en un ací de fum sobre la vista.

L'havíem estirat a la recerca

d'un jo que es resistia amb el seu fil

a no saber res més de si mateix,

un jo capaç en espera de ser

reconegut, garantit, perdonat.

 

Una quimera enfront del mur constant

-el guardià fidel de la memòria-

que resisteix la força dels corrents

vençuts a la impostura de la calma.

Alguna cosa començava a perdre's,

deixar-se anar; s'esgarraven les teles

i per damunt, sobre els rictus dels dies,

ens vam posar un vestit a pedaços.


Teresa Pascual

Vertical

Edicions 62, 2019

Més sobre l'autora, ací

dilluns, 7 de juny de 2021

POÈTICA NATURA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

POÈTICA NATURA

 

Escric: Arbre,

i el tronc fort i rebel creix

amb el dolor dels nusos

que l'aplomen;

 

i escric aigua

i les arrels se la beuen com un llamp

la mirada;

 

i escric verd

i vol

i matèria i aliment, i em sé oratge:

neguit de l'arbre, arrel i clorofil·la,

mà podadora que no vol escriure

sinó pensar i sospesar l’agilitat del vol

oxigenar l’atmosfera

donar el salt al buit

 

-ser vent i ploma-

Desprendre’m de les fulles velles

quedar-me amb les perennes

ullant des de la branca

abraçant vida

i donant llum.


Isabel Garcia Canet

La llum del buit

Editorial Tabarca, 2021

Més sobre l'autora, ací i ací

divendres, 4 de juny de 2021

DALT LA TORRASSA/ PARRUPA LA COLOMA/ UN NÚVOL PASSA/

(Imatge pròpia)

XL
 DALT LA TORRASSA/ PARRUPA LA COLOMA/ UN NÚVOL PASSA/


Dalt la torrassa/

                           -incinerant-me els dies-

des d'aquells clots de boletes de fang

quan ignorava l'esplendor dels senyals,

se m'ha gravat un solc per a cada abisme

i he eixugat el traç de les fulles seques.


parrupa la coloma/

                                 impermeable

a les silents sacsejades del buit.


un núvol passa/

                              i agita la pàgina

d'una mar de vaixells sense odissea.


Josep Micó Conejero

Vespres d'inventari

Onada Edicions, 2020

Més sobre l'autor, acíací

dimarts, 1 de juny de 2021

SUOR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Suor

 

Només manca un quartet per ser les dues

i duc el cos ben xop de sal suada.

Anit passada, a un quart per ser les dues

eres tu que amb gemecs i mossegades

i anís salat a tast de comissura

suaves eixancada.

I avui, que farà agost i farà lluna

faré de ser més lluny i suarem

perquè és estiu i aquestes coses passen,

i tu, suant de tot i jo pels ulls

que broll, regalimats de sal suada.


Miquel Àngel Adrover

Ara he vist passar una mèrlera

AdiA Edicions, 2019

Més sobre l'autor, ací

dissabte, 29 de maig de 2021

[COM UN DELIRI,...]

(Imatge pròpia)


 Sóc un home sol,

un sol infern.

SALVATORE QUASIMODO

Com un deliri,

com una estranya contorsió,

com un tràgic pantaix

ens creix l'infern a dintre

massa vegades.


Em llançaria llavors

per finestrals enormes,

els cabells esbandits,

la mà segura,

i correria per camps inconeguts,

i entorn de l'illa,

i en amagats racons

dansaria tot sol,

i cantaria alegre

en les coves antigues.


Pere Gomila

Regió afòtica

Ed. Moll, 1978

Més sobre l'autor, ací i ací

dimecres, 26 de maig de 2021

EL NIDO DE LAS GARZAS BLANCAS / EL NIU DE LES GARSES BLANQUES

(Imatge presa d'ací)


El nido de las garzas blancas

 

Soy una cabaña en ruinas entre tu voz y un largo invierno 

Conozco el canto del pájaro solitario en su nido vacío

Me fui de un país lejano para vivir en una lengua extranjera

Conozco la cama fría, la mañana sin café

Conozco la espera que germina para nadie 

La espera de alguien que podría llamar a mi ventana con sus alas

o una vieja carta entre los labios.

En el corazón del invierno la poesía enciende un fuego

y en las más profundas soledades llena el cielo de garzas blancas

que siempre vienen para hacer su nido en mi voz.


---


El niu de les garses blanques

 

Soc una cabana en ruïnes entre la teua veu i un llarg hivern

Conec el cant de l'ocell solitari en el seu niu buit

Me n’aní d'un país llunyà per a viure en una llengua estrangera

Conec el llit fred, el matí sense café

Conec l'espera que germina per a ningú

L'espera d'algú que podria tocar a la meua finestra amb les seues ales

o una vella carta entre els llavis.

Al cor de l'hivern la poesia encén un foc

i en les més profundes solituds ompli el cel de garses blanques

que sempre venen per a fer el seu niu en la meua veu.


Ismaël Diadié Haïdara

Més sobre l'autor, ací i ací


[Traducció pròpia]


diumenge, 23 de maig de 2021

DARRERE AQUEST CALLAR HI HA INCONFORMISME

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Darrere aquest callar hi ha inconformisme

 

Demà

potser ens conformem amb un tassó de ginebra o un crit de

Pasolini,

que també engata, però mai no assacia. La resta serà literatura,

religiosa o pornogràfica, tant se val, encara que En Pavese,

ara que hi penso, val la pena de tenir-se en compte, com En Bach,

la temperatura, i els tons obscurs.

Si no plou i és diumenge vindran daneses a la plaça major

que obriran les cuixes davant la lluna del poble, i els taverners,

botiguers de la punyeta, gatassos, verds de menta, tacats de suc,

hauran de tancar les portes del tasser i les botelles d’aiguardent.

Riurem de fàstic, espatarrats. Ens curarem els vicis

amb altres vicis. Els rancors amb manies. Haurem encetat

altres quimeres. Follarem violes clementines…


Damià Huguet

Tenc set de tu i bec ginebra

AdiA Edicions, 2018

Més sobre l'autor, ací