[PRIMER:...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Primer:

som peixos

nadant en aigua tèbia

dins les onades

del ventre prenyat.

Després:

clarobscurs en moviment.

 

Roser Furió

Collita d’aigua

Onada Edicions, 2026

Més sobre l’autora, ací i ací

POEMA AMB DATA (CXXIV): [13 DE JUNY]

 

(Imatge pròpia)

13 DEJUNY

 

Es va acabar el temps

dels papers quadrats,

dels pensaments lineals...

I entrem a formar part

de la immensa simfonia

sense pautes, ni mesura.

 

La del vent,

           la lluna,

    la tendresa ...

    conceptes rodons,

                   atemporals;

cossos entre espais,

indefinició,

      mel de vida

mullant-nos quan es fa de dia.

 

Maribel Sánchez Terrassa 

Els Dimarts Poètics de La Naia 1987-1989

Institut de Cultura Juan Gil-Albert, 1992

[BASTARÍA NOMBRARTE... / NOMÉS CALDRIA NOMENAR-TE...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Bastaría nombrarte

para que los nichos se agrieten

y tu agua dulce

comience a subir

y anegarnos.

 

Cruzar al otro lado

de la alambrada

donde las amapolas son

nuestros propios corazones

recién sacados de sus jaulas.

 

Desenmascarar a los que inclinan

algunos grados su lengua

para impostar tu inocencia.

 

Caer al pozo

de las lágrimas no lloradas

donde seguimos desaparecidos

desde niños.

 

Ternura:

bastaría una palabra tuya

para sanarnos.

 

---

Només caldria nomenar-te

perquè els nínxols s’esquerden

i la teua aigua dolça

comence a pujar

i negar-nos.

 

Travessar a l’altra banda

del filat

on les roselles són

els nostres cors

acabats de traure de les seues gàbies.

 

Desemmascarar els que inclinen

alguns graus la seua llengua

per a impostar la teua innocència.

 

Caure al pou

de les llàgrimes no plorades

on seguim desapareguts

des de menuts.

 

Tendresa:

n’hi hauria prou amb una paraula teua

per a curar-nos.

 

Laura Giordani

Micelio

Ril Valley, 2025

Més sobre l’autora, ací

[Traducció meua al valencià]

TARQUIM

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TARQUIM

 

Abans que el foc no gele l’ànima

Abans que el vent no supure el pus de l’extermini

Abans que la neu no creme l’esperança

Abans que la pluja negra enverine l’horitzó

Abans que el fang ens faça invisibles

 

El color púrpura de la tenebra ens abraça

com una visita inesperada           com el bes càlid de l’enemic

ens travessa els ulls

                                   amb dard de sarbatana

urpa rabosera

fins l’aigua ens ha traït

 

Josep Ballester

Quan tanque els ulls

Edicions Bromera, 2026

Més sobre l’autor, ací

[TANTES VEGADES HE PENSAT...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Tantes vegades he pensat

que s’erren els qui diuen

que era tot un senyor, el meu pare,

avui un home en un retrat.

 

És un dibuix d’un amic seu,

a la lleixa de la xemeneia,

al costat d’un rellotge, no pas

com el de la tia Helen eliotiana.

 

Els senyors, si no m’erro,

són persones molt ben educades,

i morir és una grolleria imperdonable.

Més encara quan no tocava.

 

Marta Pessarrodona

Re(visions)

Viena Edicions, 2026

Més sobre l’autora, ací

[CAMÍ DE POSTA...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

camí de posta—

sarments de llum somorta

t’abracen,     pare

 

Francesc Culleré Moragues

Quan la mort arrela entre cavallons de haikus

Viena Edicions, 2026

Més sobre l’autor, ací

[UN ÚLTIM INSTANT...]

(Imatge pròpia)

un últim instant inscrit en la llum

com d’estrella que es dona

que enlluerna tan lluny

i tan tard rebotada

 

una existència darrera que polsa

i els idiomes                 les memòries

i el poema

 

silencis dins de si

  

Joaquim Cano

Pastura de les veus

Edicions Bromera, 2026

Més sobre l’autor, ací  

AFORISMES

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El plagi és una adulació sincera

des de la clandestinitat.

...

Hi ha qui tira la casa per la finestra i hi ha qui es tira

per la finestra de casa.

...

Ves amb molt de compte! La mort pot arruïnar

 la vida.

...

Quan calles, algú se n’aprofita.

...

La mort és, per damunt de toto, insana.

...

No aguante els llepaculs. Pateixen d’halitosi!

...

I Déu, contra qui blasfema?

...

No hauria pensat mai que la paraula “guerra”

Esdevindria un eufemisme de “genocidi”.

...

Com anava allò? Déu és omnipotent o prepotent?

...

La naturalesa és pura anarquia, però sempre

dins d’un ordre.

...

L’escriptor està contínuament plagiant-se a si mateix.

...

L’existència humana, casualitats de la vida.

...

Quan per fi acaba la guerra, molts descansen en pau.

...

No hi ha res més viu que la mort.

 

Vicent Penya

Res més viu. Aforismes

Onada Edicions, 2026

Més sobre l’autor, ací

[A VEGADES L'OMBRA...]

 (Imatge pròpia)

A vegades l’ombra

se m’enganxa als cantons,

se’m nua per traus i blaus,

de tot sender em deslliga,

i haig de girar cua, quan tiba,

cap a aquell cantó enlluernat

de mi per recollir-la i sargir-li

punt per punt cada forat,

perquè ser sol em torne

pas i mida, muda i vol de ser

ombra, sencera i meua, i vida.

 

Josep Porcar

Nectari

Edicions del Buc, 2016

Més sobre l’autor, ací i ací

[CAP PARAULA NO TRASPASA LA FOSCOR,...]

 

(Imatge pròpia)

Cap paraula no traspassa la foscor,
Cap déu no alça la mà,
Allà on mire
La terra s’hi amuntega.
Cap forma que s’endevine,
Cap ombra suspesa.
Contínuament escolte:
Massa tard, massa tard.

 

---

Kein Wort bricht ins Dunkel –
Kein Gott hebt die Hand –
Wohin ich auch blicke
Sich türmendes Land.
Keine Form, die sich löset,
Kein Schatten, der schwebt.
Und immer noch hör ich’s:
Zu spät, zu spät.

 

Hannah Arendt

Poemes

Edicions del Buc,  2023

Més sobre l’autora, ací

 

[Traducció de Lola Andrés Pérez  i Anacleto Ferrer Mas]