EMPREMTES

Què diem quan diem poesia? ANTONI FERRER

divendres, 21 de juny del 2024

ESTACIÓ DE PAS


(Olga Xirinacs durant el viatge amb l'Orient Express l'any 1994. Foto de Vicenç Roca Olivé)


Estació de pas


[Fragments]


Hi ha un camí d'esperança quan la primera estrella segueix el pas del sol.

---

La vida passa i, confiats, sortim a la finestra i l'esperem de nou.

---

No hi ha proporció possible ni intuïda entre el que em volen fer creure que existeix i el que soc realment

---

Entre "Les fulles mortes" hi ha "La vida en rosa", i els que la canten ho fan en veu baixa perquè sigui una carícia quan es necessita.

---

L'amistat és més llarga que l'enamorament; el prepara i el sobreviu.

---

He fet amigues llegint els seus llibres quan eren mortes. Em reconeixeran?

---

Déu va crear el món en sis dies. El setè va descansar. I se'n va desentendre.

---

El temps mata tota esperança.

---

Quan moris, tinguis l'edat que tinguis, hauràs fet tot el que la vida t'avia manat.

---

On són les ànimes mentre no les instal·len als altres cossos on les han destinades?

---

Què era, una reencarnació, sinó prendre carn en etapes succesives?


Olga Xirinacs

Estació de pas

Ed. Ganzell, 2024

Més sobre l'autora ací i ací

dimarts, 18 de juny del 2024

EL TIEMPO / EL TEMPS



 (Imatge pròpia)

EL TIEMPO 

 

El tiempo es una cicatriz perfecta.

Desgarra la piel, te muerde la lengua,

huele a sangre animal, nunca mengua,

casi siempre alcanza un edad provecta.

El tiempo es aire, tierra, agua, fuego,

dios del vacío y de la resignación,

cuento de terror, sutil malversación,

todo lo ahora y todo lo luego.

El tiempo se desploma en cada hoja,

se acuna, se emborracha de alboradas,

adora servil lo que se detiene.

Incesante, de todo nos despoja.

En vano es empuñar nuestras espadas:

él es el bisturí que nos sostiene.

 

---

 

EL TEMPS

 

El temps és una cicatriu perfecta.

Esquinça la pell, et mossega la llengua,

fa olor de sang animal, mai minva,

gairebé sempre aconsegueix una edat provecta.

El temps és aire, terra, aigua, foc,

déu del buit i de la resignació,

conte de terror, subtil malversació,

tot l’ara i tot el després.

El temps es desploma a cada full,

es bressola, s'emborratxa d'albades,

adora servil el que s'atura.

Incessant, de tot ens despulla.

En va és empunyar les nostres espases:

ell és el bisturí que ens sosté.


Karlos Linazasoro

(Del seu mur de facebook, 29/05/2024)

Més sobre l'autor, ací


[Traducció al català feta per mi]




dissabte, 15 de juny del 2024

ESTANÇA

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

Estança

 

L’aigua no agafa mai

la forma de les mans:

confia en la del riu

—en la del vas, s’abat.

Com l’amor, que no pren

mai d’estança un sol cos:

s’encomana i fulgura

als palmells de la set.


David Vidal

Els solcs de la veu

Pagès Editors, 2024

Més sobre l'autor, ací

dimecres, 12 de juny del 2024

I DE SOBTE LA FOSCÚRIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 I de sobte la foscúria

 

Qui il·lumina el ressò dels ulls enlluernats?

És que estic mort?

                                Potser, o així ho van decretar.

 

Qui crida llibertat? Jo escolte lluita

i amb un cos encongit impotent em rebel·le.

Una veu que és l'ofec del meu ofec,

 

una veu que vull creure i tanmateix,

aquesta persistent urpada al pit,

les agulles del plor en els dos braços.

 

Sota la pell les ungles que m'arrapen,

màquina que s'atura,

sota la pell el tigre que em devora,

 

dotze, deu, zero,

and suddenly the darkness,

la rigidesa del temps i el lament

 

que entre la gent s'escanya,

la rigidesa del temps que s'esmuny.

Qui trobarà consol en els carrers

 

i en les goles desertes?

Mormoleig i basarda, les hores manllevades.

La meravella oculta dels ulls esbatanats,

 

el perquè de les coses que amargament s'obliden,

tot el record antic,

tot el que no retorna.´

                                                   1 de maig de 2019


Jaume Pérez-Montaner

Abans del vers

Edicions del Buc, 2024

Més sobre l'autor, ací i ací 


diumenge, 9 de juny del 2024

LA LLUNA

 

(Imatge pròpia)

La lluna

 

Allò invisible té ulls de porpra

cos de granit i és una forca

 

amb vels de veritat mig fosca,

mig plena, que de nit em torba

 

amb voluntat d’ànima pobra

de raonaments i laments en fa obra.


Ricard Mirabete Yscla

La rèmora

Pagès Editors, 2024

Més sobre l'autor, ací

dimecres, 5 de juny del 2024

SI

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SI

 

Si la raó em paralitza que

no em deixa ni pelar patates

me les fotré amb pell i tot

 

Follia, encén el foc

amor, agafa el càntir

vés a la font

                      que tenim gana

 

La lluna ens farà llum

les branques ombra i ens diran el què

 

I quan ja bulli

el muntanyam s’estremirà

s’escarrufarà el cel i

miolarà la pell


Enric Casasses

A la raó

Edicions 62, 2024

Més sobre l'autor, ací


diumenge, 2 de juny del 2024

[QUAN EL CREPUSCLE S'INCLINA...]

 

(Imatge pròpia)

Quan el crepuscle s’inclina

perquè algun mussol llunàtic

descorri la greu cortina

i mostri els ulls i el viàtic

a la víctima propícia del desert...

L’udol emfàtic de la guilla...

La perícia del vident del frenopàtic...

Una ombra escorre els granets

superficials (pels indrets

més inhòspits va fent pista);

l’ombra que cerca un matoll,

el peu descalç, l’ull de poll

profà d’en Joan Baptista.


Josep Pedrals

Escola italiana

Edicions 62, 2024

Més sobre l'autor, ací

dijous, 30 de maig del 2024

45.

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 45.

 

M’ho posaré difícil.

Escriuré fàcil.

Ja no jugaré amb les paraules.

Llegiré diferent:

seré el meu únic subratllat.

 

[...]

 

Em moriré igual que hauré viscut:

dolçament amargat.

Un cop dins del buit,

estic segur que ningú no

n’anirà ple.


Josep Domènech Ponsatí

Rotija

Viena Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací

dilluns, 27 de maig del 2024

FÀL·LIC

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

FÀL·LIC

 

No és no.

 

Del meu coll,

filferros estrenyen

udols de violí.

Cremant-me.

Petxina esberlada

amb l’espiga

d’un adverbi.

Els llençols

s’empassen vidres.

Humiliant-me. 


Marta Pèrez Sierra

Safrà

Viena Edicions, 2024

Més sobre l'autora, ací

divendres, 24 de maig del 2024

UN PENSAMENT OBLIDAT ENTRE ELS FULLS D'UN QUADERN

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

47. Tard o d’hora l’ésser humà haurà de compartir l’espai i l’emoció de l’altre.

-

61. Només si se’m pregunta confessaré que jo soc el meu pitjor enemic.

-

80. Hi ha una felicitat tan etèria que la travesses sense ni tan sols adonar-te’n.

-

127. Tot poema porta implícit una filagarsa de llum, un gra d’amor i un polsim d’esperança.

-

164. La monotonia és una partitura amb dues notes que es repeteixen d’una manera insistent fins a fer-nos avorrir la música, la vida.

-

191. Fins i tor el nòmada té un lloc al qual li diu llar.

-

220. Arriba un moment en la vida que se’ns foraden les butxaques i mentre caminem anem perdent una a una les paraules.

-

244. La guerra té un preu tan alt que no el compensa ni tan sols la victòria.

-

254. La solitud és imperceptible amb un llibre en les mans.

-

298. No et deixes enganyar ni tan sols per aquest aforisme.

-

362. La utilitat del negacionista rau en el fet que ens obliga a tindre el nostre argumentari al dia.

-

450. Tot el món té una idea equivocada sobre un altre i fins i tot sobre ell mateix.

-

498. Dolors tan intensos que provoquen vòmits de versos.

 

Manel Alonso i Català

Un pensament oblidat entre els fulls d’un quadern.

Editorial Neopràtria S.L., 2024

Més sobre l’autor, ací i ací