Tantes vegades he pensat
que s’erren els qui diuen
que era tot un senyor, el meu pare,
avui un home en un retrat.
És un dibuix d’un amic seu,
a la lleixa de la xemeneia,
al costat d’un rellotge, no pas
com el de la tia Helen eliotiana.
Els senyors, si no m’erro,
són persones molt ben educades,
i morir és una grolleria imperdonable.
Més encara quan no tocava.
Marta Pessarrodona
Re(visions)
Viena Edicions, 2026
Més sobre l’autora, ací











.jpg)
