EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dilluns, 30 de gener de 2023

[EN LA BRECHA / EN LA BRETXA]

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

EN la brecha. Acudiendo.

Cobarde aún

resistente

quien la abre. O ciega.

De tanta ofuscación

 

de tanta sólida coraza

tejida al temblor de los

abandonados

que colman el abismo.

 

En la brecha. Acudiendo.

La que accede a perderse.

La que accede.

 

De cima en cima

la voz de las anacoretas las

                          solas de

cima en cima

sobre el mar de nubes.

Balbuciendo.

 

---

 

A la bretxa. Acudint.

Covarda encara

resistent

qui l’obre. O cega.

De tanta ofuscació

 

de tanta sòlida cuirassa

teixida al tremolor dels

abandonats

que fan vessar l’abisme.

 

A la bretxa. Acudint.

La que accedeix a perdre's

La que hi accedeix.

 

De cim a cim

la veu de les anacoretes ─les

                           soles ─de

cim en cim

sobre el mar de núvols.

Balbucejant.

 


Chantal Maillard

Primer y último poema de un libro no escrito

(dins de Lo que el pájaro bebe en la fuente y no es el agua)

Galaxia Gutemberg, S.L., 2022

Més sobre l'autora, ací

 

[Traducció al català feta per mi] 

  

divendres, 27 de gener de 2023

UN LLOC CENTRAL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Un lloc central


L’armari fosc dels cops de puny al ventre

ocupa un lloc central al menjador

d’aquesta casa nova d’ulls esquerps

que espera el temps de fer-se la claror.


Un lloc central, un punt, un front, un nucli

al mig del cos,

on se situa el blau negrós del bac

fet carn, fet sang, fet sentiment errant.


Al mig del cos m’habita aquest estómac

aferrallat i atapeït de fum:

la més lenta combustió del gust

que fa la llenya verda a les altures.


Només

la marca resta al fons d’aquesta pell:


cases d’enlloc, adolorides,

 el centre se’m reviuen.

 


Meritxell Nus

Alzines, mascares, estalzí

Pagès Editors, 2022

Més sobre l'autora, ací


dimarts, 24 de gener de 2023

CANÓ DEL TEMPS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Canó de temps


I el temps no es desfaci com el fil d’un cabdell llençat a l’abisme.
Czesław Miłosz
(Trad. de Xavier Farré)


L’estiu ha confòs l’alba i els vespres,
ceps amb raïms, el blat amb rostolls.
La llum ha eixalbat el mur del cel,
un castell de núvols ara blancs.
De ben lluny, un cotxe alçava pols
i remors pels camins de l’espera:
eren llambrecs, somnis, ombres, veus
que porten brins i grumolls, records.
Obre clarors el temps que retorna,
blanqueja la paret del present
i, tot sembrant de belles paraules
el pedrís de la casa d’avui,
dibuixa el rostre perdut dels pares,
l’aroma dels capvespres d’agost
amb delits de la terra i del cos.
La plana de sobte s’ha omplert
de sentors i de mandres; les mans
de les pedres han blaït els anys,
que tot d’una es fan cendra i no-res.

 


Josep Maria Sala-Valldaura

Refer el no-res

Pagès Editors, 2022

Més sobre l'autor, ací   

dissabte, 21 de gener de 2023

BLACK BERLIN BLUES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

BLACK BERLIN BLUES


DE VEGADES EM PREGUNTO

SI REALMENT VA SUCCEIR
DE VEGADES LA REALITAT
NO ÉS AUTÈNTICA
PREGUNTA’T SI ESTÀS MORT
EN UN PASSAT REMOT
O VIUS EN UN FUTUR PASSAT
L’OLOR DE LA SANG
LA NIT SILENCIOSA
ELS BOSCOS EN FLAMES
LES CICATRIUS DE LA POR
EL REVÒLVER AL POLS.

 


 

Marcel Pey Puig

Shootout

Editorial Fonoll, 2022  

Més sobre l'autor, ací