EMPREMTES

El poema és una veu calenta que degoteja i crema. AMPARO CORTELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Opinió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Opinió. Mostrar tots els missatges

dijous, 26 d’abril del 2012

LA DESHONRA DELS POETES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
El poeta lluita contra tot tipus d'opressió: primer la de l'home contra l'home i l'opressió del seu pensament pels dogmes religiosos, filosòfics o socials. Lluita per a que l’home aconseguisca definitivament un coneixement de si mateix i de l'univers. No es pot concloure d'això que el poeta vulga posar la seva poesia al servei de l'acció política, fins i tot revolucionària. No obstant això, la seva qualitat de poeta, el converteix en un revolucionari que ha de lluitar en tots els fronts: en el de la poesia pels mitjans que a aquesta li són propis i en el terreny de l'acció social sense mai interferir els dos camps d'acció, sota pena de confondre els dos termes i per tant deixar de ser poeta, és a dir, revolucionari.
Benjamin Péret
La deshonra dels poetes,
el surrealisme en la poesia portuguesa
Ed. Frenesi, 2002

divendres, 20 de gener del 2012

EL TEMPS DE LA POESIA S'HA ACABAT

(Joan Brossa)
Francesc Calafat i Marc Granell al pròleg de l'antologia Dotze poetes joves valencians (Tàndem Edicions, 2000) escriuen el següent:
Així, fa poc, Miquel de Palol sentenciava que "el temps de la poesia s'ha acabat" perquè ja no és una "eina expressiva" de la societat actual i el seu sentit es redueix a "la pràctica solitària". Afirmacions com aquestes suposen que la lírica en algun moment tingué una demanda social, era un gènere molt popular i tenia una funció utilitària. Realment han estat mai així les coses? Si llevem les excepcions, tants llibres de poesia es venien, posem per cas, en els anys vint, en els anys seixanta o en els setanta? Es venien llavors més llibres que no ara? Té sentit afimar que un gènere està en les últimes malgrat que es publiquen un nombre estimable de títols tots els anys?
T'invite a dir la teua opinió.

dijous, 13 de maig del 2010

LA PROSA EMBRUTA EL LLENGUATGE...

Per a opinar.

"LA PROSA EMBRUTA EL LLENGUATGE DE TANT USAR-LO I LA POESIA EL NETEJA"

El dia 10 de maig, al diari “Las Provincias” de València, David Burguera publicà una entrevista a Jaime Siles. Aquesta es una part d’ella:

Comentari de l’entrevistador:
-Llegir poesia genera una certa ansietat en els no iniciats.

Resposta de l’entrevistat:
-És que la lectura d'una novel•la és fàcil d'entendre, però la manera de dir del poeta exigeix una actitud de tensió de qui la rep. La poesia és la bugaderia del llenguatge. La prosa embruta el llenguatge de tant usar-lo, pel desgast diari. No obstant això, la poesia neteja el llenguatge perquè el renova, i per això oposa una resistència al lector, obligat a aprendre, a xocar amb el text.

(Jaime Siles. Foto: Irene Marsilla)

Jaime Siles és poeta, assagista i filòleg (catedràtic de filologia llatina que treballa a la Universitat de València).

dissabte, 16 de gener del 2010

QUÈ POC ES LLIG POESIA!

Aquest llibre ha romàs verge a les prestatgeries d'una biblioteca pública més de 20 anys. És de poesia. I com aquest, cents i cents més esperen que una mà amable fullege i mire les seues pàgines.