EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

divendres, 29 de setembre del 2023

[SENSE MI]

 
 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

 Amor amant,

de l’arrel de la llum

fins al seu cim.

 

Quan siga fe el desig,

jo me’n faré creient.

 

***

 

Inclús d’esquena,

riallera com ets,

somrius de cara.

 

***

 

Amb passos ebris

camine l'enyorança

de l'Albereda.

 

***

 

Escolta a penes.

La vida més secreta

sap a silenci.

 

***

 

Laberint d’astres

i l’ombra d'un ocell

entre les pedres.

 

***

Prenc comiat

de la darrera llum

a l'horitzó.

 

Tot allò que estimaves

s'està morint de pena.

 

Isidre Martínez Marzo

Sense mi

Edicions de la Guerra, 2001

Més sobre l'autor, ací

dimarts, 26 de setembre del 2023

[IMAGINA'T L'ANGOIXA DELS INSECTES...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Imagina’t l’angoixa dels insectes

dins l’espai mínim del capoll.

Imagina’t un taüt d’espart, una caixa

justa per al teu cos arraulit, les parets

d’un ventre sense escletxes.

Imagina’t el mal de l’ossada

que creix. Imagina’t com topa amb

la carn i es rebrega. I després

imagina’t el cos nou que deforma

la bossa i es llaga i s’ofega i

empeny.

Imagina’t que és fosc i només tens

les dents per obrir-te una porta.

 

Albert Rabell

Fora de la nosa

Viena Edicions, 2023

Més sobre l’autor, ací

dissabte, 23 de setembre del 2023

D’UN TEMPS EFÍMER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


D’UN TEMPS EFÍMER

 Al meu pare, I. M

 

La vida t’ajudava poc conforme,

visqueres simplement enmig dels homes.

Et calia tenir aquesta dèria,

confiar que la vida s’asserena

i adjudica les poques certeses

que et vas guardar fecundament tot sol.

 

Recrear o acceptar aquell ingenu

que fores des de sempre no és ridícul.

Ara entenc l’adéu tebi als companys

suposats i admesos fins al límit.

Ho entenc, va ser amb un orgull secret,

industriós i fèrtil, sense treves.

 

Tot acabà en les branques del silenci.

Tombat cap per amunt, rere la llosa,

el teu nom em convoca més preguntes.

No són del temps efímer les disculpes.

 

Vicent Berenguer

La terra interior i altres poemes 

Editorial Denes, 2011 

Més sobre l'autor, ací

 

1999

dimecres, 20 de setembre del 2023

[MANTINC...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Mantinc

un sord diàleg

amb el silenci

com perfum

de mimosa

tofuda.

La meva raó

no coneix

resposta,

però cada cor

té deu formes

de bategar

i no hi ha

cap veritat

que no tingui

set cares.



Maria Oleart

M'empasso pols quan beso la terra. 

Ed.  Moll, 1983

Més sobre l’autora, ací

diumenge, 17 de setembre del 2023

POEMA VISUAL

 POEMA VISUAL

 
(Imatge pròpia)
 

Joan Brossa

Poesia Visual

Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA)

Més sobre l'autor, ací

 

dijous, 14 de setembre del 2023

ENMIG DE TU I DE MI


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ENMIG DE TU I DE MI


Enmig de tu i de mi hi havia tantes roses;
la pressa de l'amor desféu les més descloses.

El so de les besades entemorí els ocells;
callaren els més dolços, fugiren els més bells.

I anem deixant enrere la humil gentada morta,
occits com de l'empenta del remolí que ens porta:

els dies, tal vegada de cel i d'or curulls;
caiguts bocaterrosa mai no els hem vist els ulls.


Jordi Sarsanedas Vives

Fins a un cert punt (Poesia 1945-1989)

Edicions 62, 1989

Més sobre l’autor, ací

dilluns, 11 de setembre del 2023

AIGUAT


(Autor del quadre: Miquel Orts)

Aiguat

Ahir a la nit vam acabar al sofà
mirant de fer memòria
de tots els amics que han mort fins ara,

i aquest matí els he escrit
en ordre alfabètic
darrere de la llista del supermercat
que havies deixat a la taula de la cuina.

N’hi ha tants, escombrats
com per una mà des del cel,
que era bo recordar-los,
anava pensant
sota els llums freds del supermercat
mentre empenyia un carro amb una roda oscil·lant
amunt i avall dels passadissos llargs, bulliciosos.

Anava a la recerca de nabius,
muffinslinguini, nata líquida,
bombetes, pomes, bacó canadenc
i la resta del que hi havia a la llista,
que no havia girat fins a aquell moment,

fins que vaig haver passat les portes automàtiques:
allà em vaig aturar i em vaig adonar,
en girar el paper de la llista,
que m’havia descuidat en Terry O’Shea
i els plàtans i el pa.

Queia un aiguat, aleshores,
un devessall, com en diuen a Irlanda,
i la gent xipollejava pel pàrquing fins als cotxes.

Llavors jo em vaig posar en marxa,
amb passes lentes i precises,
un home xop de dalt a baix
amb les bosses del supermercat,
caminant com en una processó en honor dels morts.

Sentia que ho devia al Terry,
que era un pintor remarcable,
per gairebé haver-me’l descuidat,
a ell i a tots els altres que havien format
un cercle al seu voltant a la pantalla al meu cap.

Caminava més a poc a poc, ara,
davant de la compassió
que els morts mostraven a un camarada;

a més, no tenia pressa per tornar
a la cuina, on t’hauria d’explicar
tot això del Terry i els plàtans i el pa.


Billy Collins

Whale Day and other poems, 2020

El dia de la balena, trad. de Jaume Subirana

Editorial Godall, 2023

Més sobre l’autor, ací

divendres, 8 de setembre del 2023

RECORD DE LA BRETANYA.

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

RECORD DE LA BRETANYA.

 

      Porta cors de suïcides la tarda que s’obri

a l’altra banda del cristall.

      Caminant perdut pel temps que ha fet

malbé les roses, poques coses he trobat per

guardar-hi, o no ho he sabut fer.

      D’altra manera, com havia de fer

tant de mal una copa de conyac trencada

a les quatre de la tarda?

 

      Tota la literatura que he inventat;

tots els jocs que he punxat per les parets;

jo mateix ─invent meu─, són paranys que porten

als soterranis dels jardins quan, amb l’hivern,

és arribada l’hora de tornar a llegir antics

missatges de llum.

      Rellegint-los he recordat aquell migdia,

camí de Sant Tegoneg, quan ens ens omplírem

les mans de llesques de banderes,

de cabelleres de magrana; i, desafiant la pluja,

cantàrem les nostres antigues cançons,

al davant d’uns àngels que ens estimàren

sense comprendre la nostra llengua.

 

Gaspar Jaén i Urban

Les flors de Bruc

Septimomiau, 1978

Més sobre l’autor, ací

dimarts, 5 de setembre del 2023

COPENHAGUEN

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


Copenhaguen

 

Lluny

tot es torna fàcil

com quan convertíem

els iogurts en telèfons

amb només un fil.

 

Lluny

mai hi ha un blau al cel

tan intens

com on tot comença. 


Carla Fajardo

Forats

Ed. Fonoll, 2023

Més sobre l'autora, ací

dissabte, 2 de setembre del 2023

VISIÓN VII / VISIÓ VII

(Imatge: portada del llibre)


VISIÓN VII

 

la ingravidez elegida no deja de ser una trampa

no existe como tal

no es posible elegir ser ingrávido como

no es posible la pobreza ni la soledad y

no hablo de (descarto) cualquier tipo de determinismo ya

sea biológico o cultural sino que hablo de la imposibilidad

física de ser algo de disfrutar de una situación que no

se nos ha venido dada desde cualquier momento

 

afirmar que esta imposibilidad hace que el ser humano

no sea libre implica no haber entendido en qué consiste

la libertad y mucho menos la compleja naturaleza del ser

humano compuesta de todas las circunstancias que le rodean

y que sumadas entre sí nos dan una visión mucho

más ontológica que cualquier consideración subjetiva

que aporte más información aun siendo esta verdadera

incuestionable

 

desenlace

según las consideraciones previas

por su carácter original e independiente

lo real no se deja metaforizar

si acaso ironizar

la simulación no existe

la ingravidez elegida sublima y humilla

arrincona

y se evapora

ese es el privilegio de la ingravidez

o

la antítesis del olvido habitado

o

el hálito de la perennidad del rayo

 

 ---

 

VISIÓ VII

 

la ingravidesa triada no deixa de ser un parany

no existeix com a tal

no és possible triar ser ingràvid com

no és possible la pobresa ni la solitud i

no parle de (descarte) qualsevol tipus de determinisme ja

siga biològic o cultural sinó que parle de la impossibilitat

física de ser quelcom de gaudir d'una situació que no

se'ns ha estat donada des de qualsevol moment

 

afirmar que aquesta impossibilitat fa que l'ésser humà

no siga lliure implica no haver entés en què consisteix

la llibertat i molt menys la complexa naturalesa de l'ésser

humà composta de totes les circumstàncies que l'envolten

i que sumades entre si ens donen una visió molt

més ontològica que qualsevol consideració subjectiva

que aporte més informació tot i ser aquesta veritable

inqüestionable

 

desenllaç

segons les consideracions prèvies

pel seu caràcter original i independent

allò real no es deixa metaforitzar

tal vegada ironitzar

la simulació no existeix

la ingravidesa triada sublima i humilia

arracona

i s'evapora

aquest és el privilegi de la ingravidesa

o

l'antítesi de l'oblit habitat

o

l'hàlit de la perennitat del llamp

 

Rafa García Jover

Del privilegio de la ingravidez

Boria Edicions, 2023

Més sobre l’autor, acíací

 

[Traducció al valencià feta per mi]