EMPREMTES

Què diem quan diem poesia? ANTONI FERRER

dimecres, 31 d’agost del 2022

UNA MAR SENSE ARMES

(Imatge pròpia)


 ¡La musique souvent me prend comme une mer!

                                                                                 CHARLES BAUDELAIRE

 

Una mar sense armes.

Despert el crepuscle. 

La imatge de les roselles: pels marges de la respiració

                                         un pastor passeja els bous.

I un vell dins la plaça

em dona la plenitud de l’alba. 



Antoni Alomar

Una mar sense armes

Campos, 1979

Més sobre l'autor, ací


diumenge, 28 d’agost del 2022

LA PERRUCA DE LA DOLLY PARTON

(Foto: Getty Images)

La perruca de la Dolly Parton


Ni les tones de laca ni els rul·los amanseixen l’encrespament

en escoltar-te dins l’humit Tennessee de cabanes de taxidermista,

ennegrides per la gana del carbó, on vas esdevenir

la Dumb Blonde assecada per la pols de les carreteres d’un

pèrfid passat i la mania de cantar country pels ànecs, pollastres

i porcs d’Smoky Mountain fins a Hollywood Hills

et va fer rica. Fora la tanca de la modèstia la por t’amagà

una pistola a la bossa amb ungles de porcellana, fent de

l’incògnit maquillatge barat i crepat passat de moda, la rossa

esperança de tots. Ara reposa cosida, capgirada al cap de

cartó del tocador vetllant-te, quan et recaragoles plorant el

meu nom —Jolene, Jolene, Jolene— i el teu home confiat

no sospita que sempre m’has estimat.


Raquel Pena Martínez

La breu història dels Estats Units

Labreu Edicions, 2021

Més sobre l'autora, ací

dijous, 25 d’agost del 2022

GUARIR EL PA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

GUARIR EL PA

 

Guarir el pa. Entaular el vi.

René Char

 

Apropiar-me d’aquesta claredat,

d’aquest dolor:

que ningú no rebregui papers de colors

sobre el xiulet agut de la memòria:

si no vam saber guarir el pa, si el vam pastar

amb la farina blanca de la mort:

mirar-me les mans d’avui

i no falsejar-ne les relles.


Glòria Coll Domingo

A través

Labreu Edicions, 2022

Més sobre l'autora, ací

diumenge, 21 d’agost del 2022

[FAN MAL A LA PELL...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Fan mal a la pell

els teus mots

com bufetades

tot d'una

queden amarats

pit ventre coll

i també l'espai

del costellam

que ja no dona 

aire. 

 

I ara què en faig

de les raons

pobretes

moribundes

i penjant d'un fil

com aranyes

esventrades?

 

Si jo

ja me n'anava.



Sandra Blanch Vidal

Explicar les punxes

Pagès Edicions, 2017

Més sobre l'autora, aci

dijous, 18 d’agost del 2022

EL CONTE DEL SOL I DE LA LLUNA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El conte del sol i de la lluna

A Robert Brufau, per la promesa d’un poema

 —Explica’m, tu, què és el sol. —El sol.

—Explica’m què és la lluna. —La lluna.

Joan Brossa, Eco

Es va trobar despert del seu vell somni

mentre s’anaven desfent tots els deserts de l’Antàrtida

i sabia que els déus eren mentida

igual que el plàncton de l’aire i els planetes del subsòl,

com el conte del sol i de la lluna

que li explicava un poeta prop de l’estufa de gas.

Es va trobar assegut als peus del món.

Ja no hi havia ningú perquè tothom era mort

i plorava una llum d’estels fugaços.

Va anar a visitar la lluna, que li somreia feliç,

i veié que era sols una bombeta

de neu i gel apagat. I pujà llavors al sol,

que era un gira-sol d’ambre estàtic, cendra

d’un foc antic oblidat, de mesures inexactes.

No hi havia lluernes ni mosquits,

cap punt encès en la boira, ni ambrosia dins la pluja,

només un nen plorant als peus del món,

plorant sol de nit pel sol i de dia per la lluna.




Israel Clarà

Jocs de vida

Pagès editors, 2022

Més sobre l'autor, ací



dilluns, 15 d’agost del 2022

POEMA AMB DATA (CXIX): ZONA INDUSTRIAL

 (Imatge no identificada presa d ela xarxa)

Zona industrial

La luz blanca encendida, el edificio encendido, la máquina encendida,
mi fatiga encendida, los planos encendidos…
Es la noche del domingo, la noche del 15 de agosto,
la luna con su luz enciende un aro hueco, en el bosque de árboles de lichis
una brisa acaricia el claro de su cuerpo vacío, reina el silencio
acumulado, año tras año, sólo los insectos cantan en los arbustos,
mientras, la ciudad se yergue con todas sus luces encendidas.
Tantos dialectos en la zona industrial, tanta nostalgia
depositada en tantos cuerpos de tanta gente humilde y frágil.
Cuántas lunas crecientes iluminaron
las máquinas y los planos de cada domingo, y ahora, la luna
creciente ilumina mi rostro, y mi alma que se desliza cuesta
abajo, lentamente.

Cuántas luces encendidas, cuánta gente transita
bajo la luz y a través de los recuerdos y las máquinas de la zona industrial.
Aquella luz de luna impronunciable, aquella luz
y mis múltiples insignificancias, insignificantes como las herramientas.
Un hilo de luz
arropa mi cuerpo en medio del ruido afanoso de la zona industrial.
Luz de luna que ilumina y colecciona
nuestras lágrimas, nuestras alegrías, nuestras penas,
nuestros gloriosos y humildes sueños, y también
nuestras almas,
y se las lleva a un lugar lejano donde
desaparecen entre la luz, sin que nadie se dé cuenta.

 


 

 

Zheng Xiaoqiong 

Més sobre l'autora, ací

 

[Traducció d'ISolda Morillo]

dissabte, 13 d’agost del 2022

NIT BRUIXA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Nit bruixa
 

Adelerades de desig, 

juntes, inventem noves cal·ligrafies”

Nora Albert  

Assedegades de desig

juntes, inventam nous mots

damunt la taula.

La nostra cal·ligrafia

d’aigua, terra i foc,

dibuixa nous poemes

que la lluna lletreja

i el vent escampa 

com a caliu encés.



Joana Abrines

Inèdit

Més sobre l'autora, ací

dijous, 11 d’agost del 2022

BADOC

(Imatge pròpia)

Badoc

Pressentir la sang sota la pell,

la saba dins les branques...

Carles Duarte

 


Quan a la fosca,

badoc,

et trobis amb els ulls freds i eixuts

de la teva mort,

mantingues la mirada ferma

i tanca els punys amb convenciment,

car ella,

no vol res més que no coneguis.

Ella és, al cap i a la fi,

el sentit del camí florit.



Eduard Casas Gassó

Cap al tard

Pagès Editors, 2022

Més sobre l'autor, ací

dilluns, 8 d’agost del 2022

POEMA AMB DATA (CXVIII): ENTRE EL 8 I EL 9 D’AGOST

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ENTRE EL 8 I EL 9 D’AGOST

 

Reinventem aquesta nit l'amor

i deixem que ens amere la rosada que desprèn

la lluna que penetra per la balconada.

La nit és càlida i viva: el cuquello canta

en un campanar que ha perdut les campanes.

Deixem-nos anar i gaudim de la intensa fragància

del galant de nit que perfuma els plecs dels llençols

amb que emboliquen la nuesa deforme

dels nostres cossos derrotats per la gravetat

i el caos d'un univers que ens ignora.

Deixem-nos anar i reinventem

aquesta nit càlida i viva d'estiu

tots els signes amb que s'escriu l'amor

grafiat en saliva i suor que provoca

l'agitació dels nostres pits batent-se

l'un contra l'altre frenètics i desesperats.

I si no sabem reinventar-Io, però,

deixem que els espasmes arravatats de la carn

ens embolcallen de plaer.

A la fi, serà l'únic concret que trobarem

demà, a la matinada, quan ens n'allunyem

i en uns dies no sapiguem qui érem.

 

Hermini Pérez i Edo

Descarnat a mossos

Ed. Neopàtria, 2017

        Més sobre l'autor, ací