(Imatge no identificada presa de la xarxa)
A Toni Matutano
Un marroc punyia, diversa carn
trasbalsant la complexió del temps,
un sentit espars recomptava flors
que el més atent feria d'esbarzers.
Quina argila les dues mans, les quatre,
els genolls, ja fosa l’aigua amb la idea,
a l’areny el psaltiri de les veus,
ardent, parusia del pensament.
Alt, sorprenem el setge de l'albir
i just és una serena tensó
un mester consumat que agreuja el mot
i l’artifici augura, el fingiment.
Esvento l'estol, consumo el retorn
a l’indòcil lloc bessó de l'entesa.
Joan Gregori i Albiol
dins Dotze poetes joves valencians
Tàndem Edicions, 2000
Més sobre l'autor, ací
Entrades
