TERRATRÈMOL
Llegia sovint durero
els colors, les propostes esquemàtiques,
la neu sobre els pits, o les urpes, lentíssimes i obertes. Com
grapats de raïm madur a punt de caure.
Uns anys després, o uns segles,
la terra s’ha endut uns peixos que s’ofeguen, a poc a poc, a l’arena;
un centenar de vidres, cames, cors;
dos rellotges de polsera que es retarden;
la ràdio d’un hotel de mala mort,
i la mort mateixa que, ferida en orbs
crepuscles, agonitza possible a hores d’ara,
en un llit sense màrfega, brutíssim,
a un hospital de marraquesch.
Genealogies i desencontres
Ajuntament de Catarroja, 2001
Més sobre l'autor, ací
Entrades
