EMPREMTES

La poesia és un desafiament a la raó, l'únic desafiament que la raó pot acceptar. VICENTE HUIDOBRO

dissabte, 30 d’octubre de 2021

EL PIANO AHOGADO / EL PIANO OFEGAT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El piano ahogado

Plora el desig d’un crepuscle: és ja tard per a tardors.
Vicenç Llorca

Bajo esta lápida deicida
sólo reconozco el duelo
del compás las notas
de un piano ahogado
que teclea ciegas sinfonías
de tragedia y aniquilación

a este otro lado del sol
—a medio mundo en luz—
el planeta estalla en mi cabeza
estallan con medias lunas las aceras
las banderas las estrellas hacen añicos
la creencia de un mundo
más humanum et melior

ya todo ha muerto
ya todos han muerto

pero tú sigues estando aquí
bajo tierra y solo

tú y tu generoso esqueleto
alumbrando todos mis días
todas mis ausencias
y la única canción

 

---

 

El piano ofegat

Plora el desig d’un crepuscle: és ja tard per a tardors.
Vicenç Llorca

Sota aquesta làpida deïcida

només reconec el dol

del compàs les notes

d'un piano ofegat

que tecleja cegues simfonies

de tragèdia i anihilació

a aquest altre costat del sol

—a mig món en llum—

el planeta esclata al meu cap

esclaten amb mitges llunes les voreres

les banderes les estrelles fan miques

la creença d'un món

més humanum et melior

ja tot ha mort

ja tots han mort

però tu segueixes sent aquí

sota terra i sol

tu i el teu generós esquelet

enllumenant tots els meus dies

totes les meves absències

i l'única cançó


Joan de la Vega

Medio mundo en luz

Ediciones de la Isla de Siltolá, 2017

Més sobre l'autor, ací i ací

[Traducció al català feta per mi]


dimecres, 27 d’octubre de 2021

HOMEM OCO / HOME BALMAT

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

HOMEM OCO

 

a Janilto Andrade

Sob a vigilia de um olhar de sono

dias escorrem entre sombra e luz

poucos percebem que na vista pouca

nem luz, nem sombra deixam marcas sempre

 

as horas voam feito borboletas

pelas manhãs de um amanhã sem busca

vão entre flores e espinhos densos...

 

um olhar murcho pensa outros futuros

que se molduram entre as mãos e os dentes

de um homem surdo, oco, cego e rude

que na memória já não guarda um tempo

 

---

 

HOME BALMAT

 

a Janilto Andrade

Sota la vigília d'una mirada de son

els dies s'escorren entre ombra i llum

pocs entenen que amb poca visibilitat

ni llum, ni ombra deixen marques sempre

 

les hores volen fetes papallones

pels matins d'un demà sense recerca

van entre flors i densos arços...

 

una mirada marcida pensa altres futurs

que s'emmarquen entre les mans i les dents

d’un home sord, balmat, cec i rude

que en la memòria ja no guarda cap temps


Majela Colares

Margeando o caos / Vorejant el caos

Cofraria do Vento, 2013

Més sobre l'autor, ací i ací

[Traducció del portugués al català de Joan Navarro]

diumenge, 24 d’octubre de 2021

[TALLEU EL FIL DELS ALTAVEUS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Talleu el fil dels altaveus dels minarets,

emmordasseu la murga tossuda dels rabins,

defenestreu campanes, suggeriu als patriotes

que no diguin que ho són per una temporada,

despengeu les banderes, plegueu-les com llençols.

Tindrem un gran silenci de pàtries i déus

com una plaça oberta que convida a la festa,

serà l'hora de veure allò que sabem dir

mentre esclata la música.


Jaume Casas

Quadern número 7

Arola, 2003

Més sobre l'autor, ací

dijous, 21 d’octubre de 2021

[L'HORITZÓ M'ATAÜLLA...]

(Imatge pròpia)

L’horitzó m’ataülla com un home sorprès

mentre t’espere mentre es disfressa de foc

i dol mentre es disfressa de foc que encenen

a la vora, a la vora d’un mar, un foc

que jo travesse. No com concentrat, com sense

dolor. No. Em creme mentre t’espere

perquè sé que no vindràs mentre

l’horitzó ja no sembla res i les últimes restes

del foc són brases que ploren incrustades als meus peus

perquè sé que no vindràs.


Josep Lluís Roig

La llum del curtcircuit,

Editorial Bromera, 2018

Més sobre l'autor, ací

dilluns, 18 d’octubre de 2021

CADAQUÉS

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Cadaqués


«Put forth no more for glory or for gain»,
James Elroy Flecker

1
Quasi dotze anys ja fa que fujo a Cadaqués
On tant he estimat
Estimar, l'ombra de la paraula omple el silenci
Com l'onada que se'n va i torna
I arrossega meduses mortes, tresors caducs.

2
Èpoques que l'home desitjaria daurades
I que en canvi recull de flabiols reticents,
Embolcallades cronologies de calaixera
Contradiccions mal endreçades
Entre perfum de poemes i naftalina i sols ponents.

3
Però florits o tendres, de sentiments tothom n'amaga
Parlar dels meus no és important, és una trampa
Que surt de dintre, que m'acompanya quan ve la nit
I em fa somriure, voltat de copes de bacardí.

4
I després pixo seguint la música que fa la pluja
I estic content o potser trist, poc que ho entenc
D'aquesta terra només demano l'assentiment
La veu anàrquica, dura i arcaica, la força hermètica
Que m'identifica i revifa si bufa el vent
I de bell nou em llença vora les barques dels grans viatges.

Josep Elias
Per a un duc Bach escriví música d'orgue, a Weimar 
Aymà, 1971
Més sobre l'autor, ací

divendres, 15 d’octubre de 2021

COMÈDIA

(Imatge pròpia)


COMÈDIA


L'insomni és una pròtesi de l'esperança.
Amb una bombeta plena de lassitud,
el preludi en do menor sostingut
de Rachmàninov i un whisky barat,
amb paraules que foren escrites
en un temps de nostàlgia destituïda
i la inútil innocència de fer l'amor
per oblidar-nos completament de la vida
en aquesta matinada prematura,
el més digne que queda de nosaltres
és mentir-nos, Amanda, i dibuixar la lluna
amb què es miren les coses perdudes
per a sempre, amb la nit recolzada
en la finestra gelada de novembre
entre les quatre passades i les set.
Barcelona condecora la tristesa
i l'amor és una joguina trencada
per haver-la gastada massa temps
i no havíem vingut ací per trobar-la
sinó per trair la soledat massa visible
entre nosaltres i tornar-nos una mica
més humans, més febles, si pot ser.
No discutim doncs, l'ambigua identitat
del silenci, centrem-nos tu i jo en el secret
i en l'escenari perfecte, plora si vols
l'aigua amarga i continguda d'eixe passat
oprobi, plora la certesa del record
del que un dia fou important i ja no importa,
i entreguem-nos una darrera vegada
a la luxúria que el desamor conserva
amb aquella calidesa pura dels abandonats.


Salvador Iborra

Els cossos oblidats

Onada Edicions, 2009

Més sobre l'autor, ací

dimarts, 12 d’octubre de 2021

[AQUESTA ÉS LA NIT...]

(Imatge de  Joey Helms, presa d'ací)

aquesta és la nit que les llunes es giren

i mostren terrorífics xucladors

boques badades sense llavis

aquesta és la nit dels rius sagnants

de llargues ombres, de focs apagats

és la nit de carbons, d'espills

sense imatge

una nit sola, espessa

que lentament es podreix


Anna Dodas

El volcà

Edicions 62, 1991

Més sobre l'autora, ací

diumenge, 10 d’octubre de 2021

MATERIA ORGÀNICA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

MATERIA ORGÀNICA

 

De la muda dels arbres

caic jo

i em barrejo amb allò que ja és difunt.

 

Transmuto cap a nova essència

en la dansa dels cicles

i m'estimbo sense por cap a estats ignots.

 

En aquesta festa del temps i les coses,

s'esborren les línies entre jo i nosaltres;

es confonen els qui van riure dels qui encara riuen

i es mescla carn encesa i somnis.

 

Sento cremor allà on glaça

i alhora em gelo allà on toca el sol,

trastocada per l'anhe| que vol viure malgrat el fred i l'obaga

en l'afany de ser allò que reneix.

 

Em lliuro a ser vent que fa caure altres fulles;

em lliuro a ser tronc, a ser pedra, vermell encès,

excrement, fressa de riu, rebrot,

bassal, ocell, capoll,

ou, ventre, niu,

silenci de la música de la matèria, quan tot para,

raig de llum que travessa la boscúria.


Laura Martín Ortiz

Matèria orgànica

Parnass Ediciones, 2021

Més sobre l'autora, ací


dimecres, 6 d’octubre de 2021

NINGÚ NO ÉS POETA A LA SEUA TERRA

 

(Píndar)

 

NINGÚ NO ÉS POETA A LA SEUA TERRA

 

Ningú no és poeta a la seua terra,

                                       la dels seus inicis.

Ix amb pesats passos d'osa polar

de la cova, veu poètica meua.

Arribar a ser com deia en Píndar

jo vull jo, parlar-li clar a la fosca,

pensar amb veu alta.

 

Sonarà un dia sencer de llum

i al disc de vinil daurat es courà

el concert del solstici de l'estiu.

Sols l'esbós encara, però res més:

del vers, les albors.

 

Ningú no és poeta a la seua terra,

                                     la dels seus indicis.


Ferran Bretó Martínez

Allà on em porte el vers

Vincle Editorial, 2021

Més sobre l'autor, ací

 

Believe in yourself,

/ go ahead —see

where it gets you.

 

RITA DOVE

Demeter’s  Prayer

to Hades

diumenge, 3 d’octubre de 2021

DISCORDANÇA

(Imatge pròpia)

Discordança

 

No envelliràs tu mai, et salvaguarda

el son d'un encanteri de llegenda,

mentre en mi el temps cendrós va acumulant-se

i fent crosta en la pell.

No anirem apagant-nos a l'uníson,

els nostres temps són discordants:

tu ets la vela que el vent al lluny emproa.

Jo, la barca varada en el sorral.


Lola González Montolío

Mentre dorms

Ajuntament de Nules, 2020

Més sobre l'autora, ací