(Imatge no identificada presa de la xarxa)
camí de posta—
sarments de llum somorta
t’abracen, pare
Quan la
mort arrela entre cavallons de haikus
Viena Edicions, 2026
Més sobre l’autor, ací
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Camí. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Camí. Mostrar tots els missatges
dilluns, 1 de juny del 2026
dissabte, 22 de novembre del 2025
ÀNIMA EN PAU
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
ÀNIMA
EN PAU
No
només l’essència de l’essència
sinó
també l’arrel que aboca vida
que puc
intuir entre la ceguesa
i
l’enlluernament i l’avenir.
No
només la vida sinó la llum,
i més
encara, l’oblit de l’insomni.
I
desballestar metàl·liques nits
en
aurores que esquincen la foscor.
I
respirar amb força i obrir els ulls
als
colors de les frenètiques hores.
Cercar
el camí dolç de la memòria
en
fulles seques de temps aturat.
I sentir
el batec del cor que anuncia
desitjos
i afanys en la llarga espera
de les
hores dels murs emblanquinats
assedegades
en somnis possibles.
I
saber-me principi i fi de mi.
Dins de
Mostra poètica Maria Carme Arnau i Orts
Editorial
Alamida, 2025
divendres, 15 d’agost del 2025
SOMNI
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Somni
He
vist com caminava per la boira.
El sol s’havia post sobre l’infant.
Ell no sabia encara quin camí
l’emportava, a quin lloc abandonat.
Per la nit, cap estrella traspuntava
entre els núvols plomissos i aturats.
Cada cop més, l’infant s’esgarriava,
però sempre seguia més avant.
Cremaven en la neu unes petjades,
com fil de llum sobre vellut nacrat.
Semblava aquell infant una atzarosa
barca, perduda enmig de l’oceà.
Només la neu i el gel vestia els arbres
del somni on s’ha perdut aquell infant.
Infant, cada cop més, els ulls se t’obren
i brillen amb bellesa extravagant.
Pedra
foguera. Antologia de poesia joves dels Països Catalans
Documenta
Balear, 2008
dimecres, 19 de març del 2025
CONTRACOR
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Contracor
La bellesa agònica dels estius que vam viure. La
terra molla de pluja. El camí de grava que voreja les tombes i la certesa muda
que no serem res. La silueta flamejant dels xiprers. El silenci que emmarca tot
de preguntes sense resoldre. Els nervis de la fulla, fràgils com una il·lusió
perduda. La llum pastosa de novembre que ens travessa els cossos i ens peixa
l’ànima. I fer camí, encara que sigui a contracor.
Ricard Garcia López
Les hores ferides
Pagès editors, 2025
diumenge, 16 de febrer del 2025
[JA SABEU EL CAMÍ...]
(Foto:© Josep Nuet Badia, 24-VIII-2005)
ja sabeu el camí
d’esbarzers i d’ortigues
obert a la carn
obert amb la carn
amb la carn ben oberta
sentiu el que ens diuen
des del sotabosc?
Toni R. Juncosa
El tel de l'elegia
Adia Edicions, 2024
Més sobre l'autor, ací
diumenge, 26 de gener del 2025
CANÇÓ DEL BRESSOL BUIT
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Cançó del bressol buit
Quan
s’acosti per darrere
amb la sang del pit al dit,
li diràs que sembla febre,
i amb la mà et farà que sí.
Quan
s’endinsi dins la fronda,
espès desig que no diu,
li diràs amb veu dubtosa
que qui sap si no és petit.
Quan amb
notes t’embetumi
on s’estava aquell anit,
li diràs que era el refugi
d’aquell que et creixia a dins.
Quan de dos
un sol en resti,
tots plegats fareu camí
pel coster on va anar creixent-hi,
on va entrar i no en va sortir.
Com una
mosca enganxada a la mel
Godall Edicions, 2024
Més sobre l’autor, ací
dissabte, 28 de desembre del 2024
INÈRCIA RETROACTIVA
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
INÈRCIA RETROACTIVA
Has pres un punt de tu
i el descabdelles
i no saps què diràs –massa fumassa
empaitant la claror del pensament,
ermant el principi de llum
que amb la nit s’inicia.
Talment el crit
del batec que dispara la sang,
abeurat amb excés
en la boira del goig. Un punt
de tu no té camí
tret del que torna enrere.
Ivan Brull
Cantaments
Onada Edicions, 2010
Més sobre l’autor, ací
divendres, 15 de novembre del 2024
[ALGO ANDA SUELTO... / QUELCOM VA SOLT...]
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Algo
anda suelto entre los ahogados de Rimbaud
entre
las que heredaron un organillo y ahora salen bajo la lluvia a sembrar cebollas
algo
anda suelto en la tiza de las maestras y los grifos ancianos
en
las que construyen un globo hinchable para ir a las fruterías del horizonte
algo
anda suelto por una senda
angosta
de luces verdes y leves palomas
algo
sobre el amor y sus resonancias.
---
Quelcom
va solt entre els ofegats de Rimbaud
entre
les que heretaren un orguenet i ara surten sota la pluja a sembrar cebes
quelcom
va solt al guix de les mestres i les aixetes velles
on
construeixen un globus inflable per anar a les fruiteries de l'horitzó
quelcom
va solt per un camí
estret
de llums verds i lleus coloms
quelcom
sobre l’amor i les ressonàncies.
Mario
Obrero
2021,
inèdit, dins El joven poeMario,
(Edició
no venal editat per l’IES la Senda de Getafe)
[Traducció
meua al català]
dimarts, 12 de novembre del 2024
FINISTERRE
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Finisterre
Cap al final, els cants de sirena,
eixa altra forma de silenci, el sol de
la seua joventut, que no em reconeix,
(tal volta així la mort puga veure’m la cara)
el camí de pedra vora el penya-segat,
la barcassa que travessa la badia,
este mar que es fa fosc de llum gris i gavines.
Jenaro Talens
Llocs
Institució Alfons el Magnànim, 2006
[Traducció al català d'Emili Casanova]
dissabte, 6 de juliol del 2024
[PEUT-ÊTRE QU'IL FAIT... / POTSER ALLÀ FA...]
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
peut-être qu'il fait chaud là-bas,
dans tes draps
ici les mains froides de la nuit
écrivent peu à peu ton absence
et dessinent ton sourire sur le temps qui s'évade
bientôt je vais quitter la nuit
pour rejoindre l'aurore, toi,
l'ange acide
qui ne cesse de grandir dans mon cœur
je n'aurai ni mots
ni sourire,
j'aurai le verbe en berne
mais je demeurerai dans le silence de l'amour
pour contempler tes rondeurs
en attendant que la vie me dépossède de mon cœur
j'irai par les forêts où la lune séjourne dans les mains des dieux
et toi, tu seras l'étincelle qui éclaire le chemin
---
potser allà fa calor,
als teus llençols
aquí les mans fredes de la nit
escriuen a poc a poc la teva absència
i dibuixen el teu somriure en el temps que s'escapa
aviat deixaré la nit
per a retrobar l'alba, tu,
l'àngel àcid
que segueix creixent al meu cor
no tindré paraules
ni somriure,
tindré el verb a mitja asta
però restaré en el silenci de l'amor
per a contemplar el teu cos
esperant que la vida em desposseís del meu cor
recorreré els boscos on la lluna roman en mans dels déus
i seràs l'espurna que il·lumina el camí
(del seu mur de Facebook, 18-12-2023)
Més sobre l'autor, ací
[Traducció meua del francés al català]
divendres, 5 d’abril del 2024
EL SENDER DELS ESTELS
(Imatge pròpia)
Caminem a l’atzar
sota l’impuls
d’una nova certesa,
amb ulls àvids, oberts,
per abastar-ne un escaig
de llum, i esperem.
Montserrat
ABELLÓ
EL SENDER DELS ESTELS
La dansa dels dies,
mirall on veig
allò que vull veure,
gravita davant meu
i posa accents de llum
al camí que recórrec
dins l’espiral del temps
que em crida i se’n va.
Mentrestant,
la nit rellisca
i els àngels del cant em porten
clams de foc i llum
que m’il·luminen
el sender dels estels.
Ombres de memòria incerta
Editorial Germania, 2013
Més sobre l'autor, ací
dimarts, 23 de gener del 2024
DIFÍCIL ES EL CAMINO DE SHU / DIFÍCIL ÉS EL CAMÍ DE SHU
DIFÍCIL ES EL CAMINO DE
SHU
¡Oh! ¡Qué peligro! ¡Qué
altura!
Es más difícil seguir el
camino de Shu
que escalar el cielo
azul.
Chan Cong y Yu Fu
fundaron este reino
en tiempos inmemoriales.
Desde entonces han pasado
cuarenta y ocho mil años,
sin que se comunicara con
Qin.
Solo había, al oeste,
desde el monte Taibai,
una senda de pájaros
que conducía a la cumbre
de Emei.
Las escaleras celestes se
unieron
con pasarelas entre las
rocas
cuando los cerros se
derrumbaron
aplastando a los
valientes.
Ante los altos picachos,
el Astro Rey, que viene
en su carroza
tirada por seis dragones,
tiene que cambiar su
ruta.
Abajo corren furiosas
olas,
que ora se desvían
ora se lanzan adelante,
formando vorágines
vertiginosas.
Aquí les fallan las alas
a las grullas amarillas
que vuelan a gran altura.
Los ágiles monos,
tristes,
no se atreven a trepar
por estas rocas.
¡Cuántas vueltas y
revueltas
en el paso Lodo Oscuro!
En solo cien escalones
aparecen nueve curvas
y peñascos verticales.
Conteniendo el aliento,
el viajero puede tocar
Orión
y la estrella del Pozo,
y luego se lamenta largo
rato,
sentado, con la mano en
el pecho.
Amigo, ¿cuándo volverás
de este viaje al oeste,
de esas sendas empinadas
y las rocas escarpadas,
imposibles de salvar?
Allí solo escucharás
los quejidos de las
lúgubres aves
posadas sobre los añosos
árboles.
Al volar el macho, lo
sigue su hembra,
dando vueltas por la
selva.
Oirás gemir a los cucos
bajo la luna
afligiendo las montañas
desiertas.
Más fácil sería escalar
el cielo azul
que seguir el camino de
Shu.
Su mención hace palidecer
cualquier sonrosado
rostro.
Los picos se suceden uno
a otro
y casi se tocan con el
cenit.
Los pinos muertos,
volteados,
penden de los
precipicios.
Torrentes y cataratas
aladas
se disputan por rugir.
Las rocas, batidas por el
agua,
que hace remolinos al
fondo del abismo,
retumban como mil
truenos.
¿Por qué, amigo, vienes
de lejos
a parajes tan peligrosos?
Mira el Paso de la
Espada.
¡Qué abrupto y vertical!
Mientras un solo hombre
lo defienda,
ni diez mil podrán
tomarlo.
Y si sus defensores no
fueran leales,
serían como lobos y
chacales.
De día, guárdate de los
feroces tigres.
De noche, de las
serpientes gigantes,
que sus colmillos afilan
para nutrirse de sangre .
y que abaten al hombre
como si fuera paja
Aunque la ciudad Brocado
sea un lugar placentero,
es mejor que regreses a
casa cuanto antes,
ya que es más fácil
escalar el cielo azul
que seguir el camino de
Shu.
Al dirigir mis ojos al
oeste,
impotente, lanzo un profundo
suspiro.
Li Bai. Antología poética
Edición Bilingüe de
Guojian Chen
Cátedra. Letras
Universales, 2023
Més sobre l'autor, ací
Més sobre el traductor, ací
---
DIFÍCIL ÉS EL CAMÍ DE SHU
Oh! Quin perill! Quina alçada!
És més difícil seguir el camí de Shu
que escalar el cel blau.
Chan Cong i Yu Fu van fundar aquest regne
en temps immemorials.
Des de llavors han passat
quaranta-huit mil anys,
sense que es comunicara amb Qin.
Només hi havia, a l'oest,
des de la muntanya Taibai,
un camí d'ocells
que conduïa al cim d'Emei.
Les escales celestes es van unir
amb passarel·les entre les roques
quan els turons es van esfondrar
aixafant els valents.
Davant les altes picades,
l'Astre Rei, que ve en la seua carrossa
tirada per sis dracs,
ha de canviar la seua ruta.
A baix corren furioses onades,
que ara es desvien
ara es llancen endavant,
formant voràgines vertiginoses.
Aquí els fallen les ales
a les grues grogues
que volen a gran alçada.
Els àgils micos, tristos,
no gosen enfilar-se per aquestes roques.
Quantes voltes i revoltes
al pas Llot Fosc!
En només cent graons
apareixen nou corbes
i penyals verticals.
Contenint l'alé,
el viatger pot tocar Orió
i l'estrela del Pou,
i després es lamenta llarga estona,
assegut, amb la mà al pit.
Amic, quan tornaràs
d'aquest viatge a l'oest,
d'aquestes sendes costerudes
i les roques escarpades,
impossibles de salvar?
Allí només escoltaràs
els gemecs de les lúgubres aus
posades sobre els vells arbres.
En volar el mascle, la segueix la seua femella,
donant voltes per la selva.
Sentiràs gemegar els cucuts sota la lluna
afligint les muntanyes desertes.
Més fàcil seria escalar el cel blau
que seguir el camí de Shu.
La seua menció fa empal·lidir
qualsevol rosat rostre.
Els pics se succeeixen l'un a l'altre
i gairebé es toquen amb el zenit.
Els pins morts, voltejats,
Pengen dels precipicis.
Torrents i cascades alades
es disputen per rugir.
Les roques, batudes per l'aigua,
que fa remolins al fons de l'abisme,
ressonen com mil trons.
Per què, amic, vens de lluny
a paratges tan perillosos?
Mira el Pas de l'Espasa.
Que abrupte i vertical!
Mentre un sol home ho defense,
ni deu mil podran prendre'l.
I si els seus defensors no foren lleials,
serien com a llops i xacals.
De dia, guarda't dels ferotges tigres.
De nit, de les serps gegants,
que els seus ullals esmolen
per nodrir-se de sang
i que abaten l'home com si fora palla
Encara que la ciutat Brocat
siga un lloc plaent,
és millor que tornes a casa com més prompte millor,
ja que és més fàcil escalar el cel blau
de seguir el camí de Shu.
En dirigir els meus ulls a l'oest,
impotent, llance un profund sospir.
[Traducció meua a partir de la versió en castellà de Guojian Chen]
divendres, 18 d’agost del 2023
SOL
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Sol
Una claror suau, or en pols,
va omplint el matí de llum.
Sembla mentida que en pocs minuts hagi avançat tant
en el camí fosc de les ombres.
S’ha fet de dia amb determinació.
Com un gegant segur de la seva força el sol matina.
Sense mandra, sense flaquejar,
es calça les sabates de les hores,
mira de dret l’horitzó
com la nau que està a punt de salpar.
Comença el dia.
L’any de l’estrella
Editorial Trípode, 2021
Més sobre l’autora, ací
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
