[ET POSARÀS LA REBEQUETA...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Et posaràs la rebequeta per sortir a mostrar la teva indignació, informaràs el camp de text, esdevindràs pregària del primer déu que passi. Antropomorfitzaràs organitzacions, et separaràs del grup en meitat del bosc, provaràs de reiniciar. Voldràs destacar l’aspecte mental d’aquesta derrota, confiaràs en la salvació de l’equip. Seran implementades sinergies de visibilització i de posada en valor de les oportunitats que presenta  l’emergència climàtica i la megaextinció planetària. Miraràs com el món s’enfonsa com qui mira una foguera. Et signaràs digitalment al llibre de condol, sabràs que estàs sol perquè voldràs que t’hi deixin.

 

Albert Garcia Elena

L'illa de Henderson

Bromera Edicions, 2022

Més sobre l'autor, ací  

[POEMA AMB DATA CXI: POESIA MUNDANA]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

POESIA MUNDANA

21 giugno 1962

Lavoro tutto il giorno come un monaco
e la notte in giro, come un gattaccio
in cerca d’amore… Farò proposta
alla Curia d’esser fatto santo.
Rispondo infatti alla mistificazione
con la mitezza. Guardo con l’occhio
d’un’immagine gli addetti al linciaggio.
Osservo me stesso massacrato col sereno
coraggio d’uno scenziato. Sembro
provare odio, e invece scrivo
dei versi pieni di puntuale amore.
Studio la perfidia come un fenomeno
fatale, quasi non ne fossi oggetto.
Ho pietà per i giovani fascisti,
e ai vecchi, che considero forme
del più orribile male, oppongo
solo la violenza della ragione.
Passivo come un uccello che vede
tutto, volando, e si porta in cuore
nel volo in cielo la coscienza
che non perdona.

---

POESIA MUNDANA

21 de juny de 1962

Treballe tot el dia com un monjo

i a la nit done voltes, com un gat vell

a la recerca d'amo... Proposaré

a la Cúria que em faça sant.

A l'engany, de fet, responc

amb la mansuetud. Com miren les imatges

mire jo els addictes al linxament.

Amb el seré valor d'un científic

m’observe a mi mateix massacrat. Sembla

que odie i, en canvi, escric

versos plens d'amor precís.

Estudie la perfídia com un fenomen

fatal, com si mancara d'objecte.

Tinc pietat dels joves feixistes

i per als vells no dispose

d'una altra cosa que la violència de la raó.

Passiu com un ocell que, volant,

tot ho veu i en el seu cor es porta

al cel la consciència

que no perdona.

Pier Paolo Pasolini

Poesia in forma di rosa

Ed. Garzanti, 1964

Més sobre l'autor, ací i ací