EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibertat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibertat. Mostrar tots els missatges

diumenge, 25 de gener del 2026

[ARA ESTÀS SOLA,...]


(Imatge no identificada pressa de la xarxa)

 

Ara estàs sola, a la intempèrie,

i, per saber qui ets, et mires al mirall

perduda en la paradoxa d’un cos representat

que és sempre enunciat

malgrat la xemeneia, el mètode i el discurs

d’aquell filòsof podrit en la desconfiança

d’allò que estava fora del seu nom,

sense saber que el jo és subjecte

només en tant que cos.Jo, Imaginació, 

Potser en aquelles hores del foc i l’ergo sum

ja s’intuïa l’inici de la fi, l’esgotament d’un temps

que era instant, ara i aquí,

l’adeu a la festa de la pell i els orificis,

de la metamorfosi: l’etern esdevenir,

del carnaval i Gargantua, de la fragmentació,

de la imaginació i la sorra de la platja.

Sonava ja l’última nota de la dansa de la mort

—oh festa stultorum, good bye risus paschalis!—.

 Arribava Crusoe a l’illa a desvirgar-la

i xiulava Divendres tot escombrant

la casa de cristall de Frank Lloyd Wright.

Calgueren dues guerres per desvetllar

l’atroç ferocitat d’un déu inversemblant

que no mirava el cel, que no dubtava mai.

Calgueren dues guerres i un disgust,

les queixes d’aquell maig i un armari mal tancat,

les lluites per la nit, els bars de llibertat,

les queen, els king... les drag.

 

Mireia Calafell

Aquesta sang

Café Central de Poesia, 2024

Més sobre l’autora, ací

dimarts, 25 de febrer del 2025

LA INDÒMITA

 

(Eva de Lucas Cranach el Vell)

La indòmita


Una dona caminant per un carrer

que ningú més no pot trobar.

Una dona profundament boja

i lliure, així, sense metàfores.

Raquel Casas

 

Lilith soc jo i Eva és la impostora.

Qui és ningú per dir-me que el paradís ja no em pertany?

Qui és aquest home de fang que, com un porc,

s’arrossega?

Qui és aquest Déu a qui només ell deu obediència?

Lilith soc jo i Lilith és la serp amb qui m’enrosco i follo.

Lilith som. Vols venir amb mi i deslligar-te?

 

No ho sabeu. Però l’Edèn crema i els gessamins són de cendra.

No ho sabeu encara. Però el paradís és la foscor.

Jo cavalco a llom del diable i soc la Senyora d’aquesta terra

que reguem amb la vostra sang.

Quan acluqueu els ulls, us pot salvar un pacte.

La llibertat és saber que no serem.


Lídia Gàzquez

El vent farà dissabte

Ed. Fonoll, 2025

Més sobre l'autora, ací


dissabte, 19 d’octubre del 2024

LA VIDA EN ROMA


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

La vida a Roma

et rien de Rome en Rome n’aperçois

Joachim du Bellay

 

La depressió seria tornar a Roma

i no trobar la Roma que hi vam viure.

Amic, la depressió seria Roma

sense Roma: carrers i places. Lliure

d’amor, podré jurar-te que hi ha Roma

més enllà de nosaltres, que vam viure

un somni, i que es repetirà: que Roma

és més que tu i que jo, que Roma és lliure

d’estimar-nos quan calgui, i visca Roma!

Potser hi serem feliços. Ens cal viure

per saber-ho, i passar un estiu a Roma,

i això no ho dic pas jo, ho diu algú lliure

que és més que tu i que jo. Que parli Roma

per nosaltres, amic, i intentem viure,

i algun dia, potser, viurem a Roma.



Adrià Targa Ramos

Acròpolis

Godall Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací

dilluns, 14 d’agost del 2023

NUEVA VISIÓN / NOVA VISIÓ


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Nueva visión

 

Soy la libertad de mi madre

que se ha gastado el cuerpo por ser

la de mi abuela.

 

Soy su felicidad, (si la felicidad se encierra en un hijo)

soy sus ojos que le enseñan una nueva visión de la vida

soy la introductora perfecta entre el sol y ella

soy su espera de libertad

soy la que descifra su energía

una semilla que creció y da fruto

soy su actualidad en una selva de carros

soy la que le pinta un pájaro entre las cejas

y la manda a volar.

 

---

 

Nova visió

 

Soc la llibertat de la meva mare

que s'ha gastat el cos per ser

la de la meva àvia.

 

Soc la seva felicitat (si la felicitat es tanca en un fill)

soc els seus ulls que li ensenyen una nova visió de la vida

soc la introductora perfecta entre el sol i ella

soc la seva espera de llibertat

soc la que desxifra la seva energia

una llavor que va créixer i dona fruit

soc la seva actualitat en una selva de cotxes

soc la que li pinta un ocell entre les celles

i l’envia a volar.

 

Susana Chávez Castillo

Primera tormenta

Canal Press, 2020

Més sobre l’autora, ací


[Traducció al català feta per mi]

diumenge, 24 d’octubre del 2021

[TALLEU EL FIL DELS ALTAVEUS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Talleu el fil dels altaveus dels minarets,

emmordasseu la murga tossuda dels rabins,

defenestreu campanes, suggeriu als patriotes

que no diguin que ho són per una temporada,

despengeu les banderes, plegueu-les com llençols.

Tindrem un gran silenci de pàtries i déus

com una plaça oberta que convida a la festa,

serà l'hora de veure allò que sabem dir

mentre esclata la música.


Jaume Casas

Quadern número 7

Arola, 2003

Més sobre l'autor, ací

dilluns, 5 d’octubre del 2020

[VIURÉ...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

"Viuré, si em vaga encar de viure,
com una pedra en el seu clot..."
                                (Josep Carner)

Viuré, si em vaga encar de viure,
com una pedra en el seu clot,
com un infant sense somriure,
com l'aigua negra al pou remot.

Viuré amb l'afany de fer reviure
el que la mort, cruel, no pot
anihilar; el que em fa lliure
l'esclavatge més devot.

Viuré de tu, mes sense tu,
com una casa sense porta,
com un país sense ningú.

Viuré la vida que suporta
l'estrany destí que ens és comú:
tu, viu en mi; jo, per tu, morta.

Carme Guasch

Amic i amat
Edicions 62, 1985
Més sobre l'autora, acíací

divendres, 2 d’octubre del 2020

[ENS HEM APROFITAT...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Ens hem aprofitat de la complicitat de la lluna

per omplir-nos les butxaques de rebel·lia.

Hem donat vida a les parets de la nostra perifèria,

ens hem revoltat contra el gris dinàstic.

Pinzellades al lliure albir.

Barreja de vermells, ataronjats,

indis i violats.

Cromats bruts i crus.

La bellesa de l’espectre,

tot d’una.

Els grills, en orquestra simfònica,

arrangen l’escena cridant les consignes

camp enllà.

Parlen de llibertat, de respecte,

de dignitat, i molt més.

Qui sap si a l’alba

les parets enlluernades acompanyaran

les aixades dels nostres aborígens.

Qui sap si a l'endemà

els nostres somnis, les nostres ànsies,

moriran entre enderrocs

de supèrbia i poder.

No ho sabem pas.

En aquesta nit, però,

les mans ens delaten.

Vermelles, ataronjades,

índies i violades.

Hèctor Serra i Cubilles

Terrabastall suburbial

Publicacions de la Universitat de València, 2010

Més sobre l'autor, ací

dimecres, 29 de juliol del 2020

POEMA AMB DATA CXII: 29 DE JULIOL II

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

29 de juliol II

de les vores del pou ple
en surten parets opaques
que fan creure a una dona
que beu ella sola.
entre paret i paret,
agenollada, només
veu el reflex movedís
del seu rostre en l’aigua.
i beu convençuda que
la seva única xuclada és
la que va buidant el pou.
a la fi quan cau pot veure
amorrades altres dones
abeuradores, tan sols
des de ben al fons.
perquè de totes és ella
l’única que no ha sabut
mantenir-se fora
del pou.


Anna Gas
Crossa d’aigua
Editorial Fonoll, 2017
Més sobre l'autora, ací

dimecres, 15 de juliol del 2020

EN LA SIEN / EN LA TEMPLA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


EN LA SIEN
Papaver amapola
I

En el antiguo cementerio hay muertos que aguardan verdades.
A los fusilados se les olvidaba en una fosa,
                        —nadie sabe aún cómo su compañera lo consiguió
pero a él, su familia pudo rezarle
en aquel nicho de la quinta altura.
El cráneo trepanado en un lateral se deshacía en polvo.

En el antiguo cementerio hay muertos que aguardan verdades.
Aunque sean verdades piadosas,
como la del sepulturero
que limpiando el nicho de la quinta altura,
abrió el sudario y aseguraba a la anciana que preguntaba
por los huesos del padre,
que el tiro fue en el pecho.

II

Descifro las coordenadas del verano:
amarillo de los campos de trigo
y una carretera.
Las amapolas, condenadas a las cunetas,
reivindican su condición de dueñas del paisaje
y refulgen en pequeños grupos para no ser olvidadas.

Cualquier carretera en verano parece llevarte a la libertad.

Campos recién segados
y cunetas olvidadas
descifran las coordenadas de la muerte.

Quiere la amapola prestar su color
a una memoria teñida de rojo.

---
A LA TEMPLA
Papaver rosella
I

A l'antic cementeri hi ha morts que esperen veritats.
Als afusellats se'ls oblidava en una fossa,
                        -ningú sap encara com la seua companya ho va aconseguir-
però a ell, la seua família va poder resar-li
en aquell nínxol de la cinquena altura.
El crani trepanat en un lateral es desfeia en pols.

A l'antic cementeri hi ha morts que esperen veritats.
Encara que siguen veritats piadoses,
com la del fosser
que netejant el nínxol de la cinquena altura,
va obrir el sudari i assegurava a l'anciana que preguntava
pels ossos del pare,
que el tir va ser al pit.

II

Desxifre les coordenades de l'estiu:
groc dels camps de blat
i una carretera.
Les roselles, condemnades a les cunetes,
reivindiquen la seva condició de propietàries del paisatge
i refulgeixen en petits grups per a no ser oblidades.

Qualsevol carretera a l'estiu sembla portar-te a la llibertat.

Camps recentment segats
i cunetes oblidades
desxifren les coordenades de la mort.

Vol la rosella prestar el seu color
a una memòria tenyida de roig.

Elisa Rueda
Tentación botánica
Editorial Fundación Valparaiso, 2017
Més sobre l'autora, ací

[Traducció del castellà feta per mi]

dimarts, 31 de març del 2020

[L'ENDEMÀ DE LA PARAULA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

l’endemà de la paraula
rento les taques
la sang
l’hàbit que el teu llum frontal il·lumina
la bugadera
que va engendrar-te
m’ha donat el gest
i els punys corren molls
de sabó d’oli i sosa
aclarint el roig
retornant al blanc
de llençol viu
que ha d’acollir de nou
l’escriptura
la llibertat
per parlar-te de vós
mirant-te als ulls
i oferir la pell nua
a la nostra lesa humanitat.

Odile Arqué
Frontal
AidA Edicions, 2020
Més sobre l'autora, ací

diumenge, 10 de novembre del 2019

ÀRTIC

(IMatge no identificada presa de la xarxa)
ÀRTIC

Els animals poc comuns són éssers poètics
i sovint aquàtics. Transparències invidents.
Qui ens podria consolar millor?
Constrets a l’àmbit insòlit de la llibertat,
respirem com ells i movem tentacles,
extremitats que no sabem diferenciar dels cabells.
Les cares lletges són un ensenyament
i l’amor se circumscriu a les coses bones
que ens van passar quan érem uns infants.

Eva Baltasar
Animals d'hivern
Edicions 62, 2016
Més sobre l'autora, ací

diumenge, 1 de setembre del 2019

[NO ÉS PECAT...]

(Imatge pròpia)

No és pecat
que siga un llaurador
que estima la terra
i tinga por dels intrusos elegants:
els caçadors furiosos
que busquen aprofitar-se.

No és pecat
que crega que la palmera és un llibre
i que la llisca a la meua manera.
Que l'abella és una sura de l'Alcorà
i la interprete tal com pense.


El pecat és
que pense que aquest caçador
és l'amo de la collita.

I el pecat és
caminar darrere d'ell portant al coll el seu botí
que dona la meua sang,
com el ramat d'ovelles.

Tarek Eltayeb
No és pecat, 2010
Més sobre l'autor, ací i ací

[Traducció meua feta a partir de la traducció en castellà d'autor desconegut que hi ha a la pàgina web del Festival Internacional de Medellín]